Diari d’un segon dia esquiant (o sobrevivint!)
Avui ens hem aixecat més tard que ahir, però encara massa d’hora per considerar-ho vacances. Abans de les 8 ja estàvem tots esmorzant, intentant dissimular les agulletes i les butllofes dels peus com si res. A les 8:20, ben carregats d’energia (i de cansament acumulat), hem agafat l’autobús cap a les pistes de Font Romeu.
Un cop allà, ens hem enfundat les botes i hem agafat els esquís. I de cop… els alumnes han desaparegut! Literalment. En un tres i no res, ja eren a les pistes amb els monitors, com si haguessin nascut per esquiar. Es nota que ja han après alguna cosa, perquè ahir hi havia més gent a terra que dempeus.





