EL NOSTRE PROJECTE, EN DIRECTE!

Mireia Puig20/02/26  

Aquesta setmana hem viscut una experiència inoblidable. El Canal Taronja va venir a l’escola per fer-nos una entrevista i parlar del nostre projecte.

El dimcres, a les 18 h de la tarda, els infants i les famílies que van voler, van poder participar d’aquesta experiència tan emocionant: sortir a la tele. L’emoció es respirava a l’ambient. Tant grans com petits estàvem molt neguitosos perquè tot sortís bé, i també molt il·lusionats.

La presentadora i la càmera del programa “Torn de Tarda” van arribar una miqueta abans de començar l’entrevista per ajudar-nos a situar-nos, explicar-nos com funcionaria el directe i tranquil·litzar-nos una mica. Ens van fer sentir molt còmodes des del primer moment.

L’entrevista va ser en directe i vam poder explicar amb molta il·lusió el nostre projecte: què estem fent, per què és important per a nosaltres i per què hem engegat una campanya a Verkami per fer-lo possible. Va ser un moment molt especial poder compartir-ho amb tanta gent.

Estem molt orgullosos de tots els infants i famílies que hi vau participar. Ho vau fer genial.

Gràcies al Canal Taronja per donar-nos aquesta oportunitat i ajudar-nos a donar veu al nostre projecte.

El fet d’explicar públicament el nostre projecte i la campanya de Verkami ens ha permès treballar la participació activa, el compromís i la implicació en iniciatives col·lectives, donant valor a la veu dels infants.

“L’educació no és omplir un cubell, sinó encendre un foc.” William Butler Yeats

Demanem material per l’escola

docent220/02/26  

Els Tintins han fet una feina molt real: preparar un pressupost per comprar pilotes per a l’escola.

Abans de començar, vam parlar de què és exactament un pressupost i per què és tan important saber gestionar els diners, especialment avui dia, quan podem comprar qualsevol cosa amb només un clic. Entendre això ens va ajudar a veure que no es tracta només de sumar números, sinó de prendre decisions amb responsabilitat.

Per elaborar-lo, vam utilitzar un full de càlcul de Google. Primer vam buscar els preus a la web de Decathlon i els vam anar anotant. Després vam utilitzar fórmules per calcular el cost total. Aquest pas ens va fer adonar de com aquestes eines ens ajuden a optimitzar el temps i de totes les possibilitats que ofereixen per organitzar i calcular informació.

Quan ja ho teníem tot clar, només quedava esperar.

I finalment… les pilotes han arribat.

Veure la comanda que ells mateixos havien pressupostat ha estat un moment especial. Els Tintins s’han mostrat molt contents i han pogut reflexionar sobre la importància de gestionar bé els diners, de calcular abans de decidir i de ser responsables amb els recursos.

FEM D’EXPERTS/ES AMB LES XERRADES TED’x

Marta Hervas20/02/26  

No podem resoldre els nostres problemes amb el mateix pensament que els va crear.

Chris J Anderson

Les xerrades TED (Technology, Entertainment, Design) tenen diversos beneficis aplicats a la vida de l’escola. En primer lloc, estimulen la curiositat i l’interès per aprendre, ja que poden despertar vocacions i preguntes sobre ciència, art, esports, tecnologia, cultura… Fomenten un pensament crític. Desenvolupen la comprensió oral i l’escolta activa. Milloren la competència lingüística, donant models de comunicació orals excel·lents. Per això, abans de dur-les a terme hem presentat una rúbrica on es recull què cal fer per tal de desenvolupar una pràctica experta. A més, la rúbrica ens ajuda a prendre consciència sobre els objectius que hem d’avaluar. 

Però a més, dur a terme aquestes xerrades contribueix també a potenciar l’autoestima i expressió personal, desenvolupen l’empatia i la comprensió del món i promouen la reflexió al voltant dels valors (la resiliència, la diversitat i la creativitat, principalment).

La primera tasca ha estat descobrir què són aquestes xerrades, i analitzar-ne alguns exemples. Després cadascú ha hagut d’escollir un tema sobre el qual treballar i, finalment,  amb la rúbrica ens toca gaudir de les experteses i avaluar-nos, a nosaltres i els altres. 

Aquests dos dies hem començat a compartir i mostrar les nostres experteses i ha estat un treball molt interessant, de reflexió i autoavaluació.

DE L’AULA AL CARRER: EL NOSTRE VERKAMI PREN VIDA!

Mireia Puig20/02/26  

Un cop tenim el vídeo de Verkami enllestit, ens hem posat a preparar la publicitat. Tenim moltes ganes d’explicar a tothom el nostre projecte i per això hem decidit fer cartells per portar a totes les botigues i centres d’interès del poble.

Primer hem parlat de com havia de ser el cartell: què hi volíem escriure, quina informació era important i com el podíem fer ben atractiu. Però, sobretot, hem tingut molt clar que volíem escriure sense faltes d’ortografia perquè el cartell quedés ben acurat i polit.

Mentre escrivíem, ens han sorgit alguns dubtes. Hi ha lletres que sonen d’una manera però que s’escriuen d’una altra! Sort que la Meritxell i la Mireia ens ajuden quan tenim alguna pregunta. Ens expliquen per què una paraula porta una lletra i no una altra, i així anem aprenent coses noves.

Molts tabalugues ja comencem a adonar-nos que en català això passa sovint. Quan escrivim, cada vegada més, ens aturem i preguntem: “Com s’escriu?” Ens agrada fer-ho bé i fixar-nos en tots els detalls.

A més dels cartells grans per a les botigues, també hem preparat uns cartellets petits que acompanyaran les guardioles. Així, quan la gent vegi la guardiola, podrà llegir i entendre per què recollim diners i quin és el nostre objectiu.

Abans de portar els cartells i les guardioles, les hem revisat totes amb molta cura. Les hem mirat una per una per assegurar-nos que estiguessin ben preparades.

Algunes necessitaven una petita reparació, altres un retoc de cinta o enganxar millor alguna part que s’havia desenganxat. Entre tots i totes les hem anat arreglant perquè volíem que arribessin ben polides i en bon estat als seus llocs corresponents.

Quan escrivim els cartells i els cartellets de les guardioles, estem treballant la llengua escrita amb una finalitat real: comunicar i convèncer. Reflexionem sobre com s’escriuen les paraules, ens fixem en els sons i les lletres i prenem consciència que en català no sempre s’escriu tal com sona. Aquesta reflexió afavoreix el desenvolupament de la consciència fonològica i l’inici en el sistema d’escriptura.

Portar cartells i guardioles a les botigues ens connecta amb el nostre entorn proper. Coneixem els comerços i llocs d’interès del poble, entenem què vol dir recollir diners per a un projecte col·lectiu i descobrim formes de participació social. És una experiència de ciutadania activa i compromesa.

“L’educació no canvia el món: canvia les persones que canviaran el món.” Paulo Freire

OBRIM EL TELÓ DEL NOSTRE VÍDEO

Mireia Puig20/02/26  

Després de tanta feina amb el vídeo, ha arribat el moment de preparar-ne la presentació. Volem que sigui un dia especial i que tothom sàpiga quan i com el podrà veure, així que ens hem posat a organitzar-ho tot amb molta il·lusió.

Primer de tot, hem elaborat un programa per penjar a la web de l’escola i per fer arribar a totes les famílies, informant del dia i l’hora de les presentacions. Volíem que tothom tingués clares les dades importants i que no es perdés aquest moment tan especial.

A les nostres famílies els farem una presentació més íntima a l’aula. Elles i ells seran els primers a veure el vídeo, abans que la resta de l’escola. Ens fa molta il·lusió compartir-ho primer amb qui tenim més a prop!

Un cop hem escrit tota la informació necessària, la Meritxell i la Mireia l’han col·locada en una plantilla de Canva perquè el programa quedi més vistós i atractiu. Hem vist com, amb un bon disseny, la informació encara arriba millor.

Després hem anat per les aules a convidar tothom personalment a la presentació del vídeo. També hem penjat els cartells a les portes perquè siguin ben visibles i hem enviat un correu electrònic a totes les famílies perquè estiguin al cas de tot.

Paral·lelament a aquesta feina d’organització, ens estem preparant per fer la presentació davant de la comunitat educativa. Cada Tabaluga dirà una paraula o una frase per introduir el vídeo. Aquesta anirà acompanyada d’un pictograma ben gran que portarem a les mans mentre parlem.

Hem assajat diverses vegades el que hem de dir. Practiquem per parlar fort i clar, per mirar el públic i per sentir-nos segurs i segures.

Com que els grans no poden assistir el dia de la presentació perquè els van ajornar les colònies pel vent, els hi ensenyem el vídeo un altre dia.

OUR RIVERS

Laura Lorenzo19/02/26  

We are learning a lot about RIVER ANOIA and we decided to use all we have discovered so far to invent our own river. 
We had a lot of fun creating our river because we did not just draw.. We used blue paper and scissors to make our river with one continuous string. We had to be very careful when we used the scissors because we wanted to make it as long as possible without breaking the paper…

It was very difficult to cut thin paper and it required a lot of care. What a great way to practice cutting skills! When everybody got their rivers, it was time to measure them. Some rivers were so long that we had to help each other use the measuring tape. You can see how long our rivers are in this picture.

This activity offered us the opportunity to introduce big numbers and practice saying them. It was very fun and much easier than we thought!  After spending some sessions playing games to practice saying, reading and writing numbers in English we were ready to write the info about our rivers… We had to complete a table with the basic information of our rivers (including the length in KM!) which later served us as the prompt to start writing our text describing the river. Writing in English is not as difficult when we have the right support!

UN REGAL INESPERAT

admin19/02/26  

Només amb l’aventura, algunes persones aconsegueixen conèixer-se a si mateixes, trobar-se a si mateixes.

Andre Gide

Finalment, hem pogut gaudir d’aquest regal inesperat: unes colònies extres a Cal Mata, la casa pairal de la Marta Mata a Saifores. Enguany se celebra el centenari del seu naixement i nosaltres en fem 20 d’escola. Des de la Fundació ens han regalat la possibilitat de fer unes colònies lúdiques a cost 0 pel que fa a l’allotjament i al menjar; i ens hi hem tirat de cap. Havíem de marxar el passat dijous 12 de febrer, però pel tancament per l’alerta de vent les vam haver d’anul·lar. Per sort, disposaven d’un forat per aquesta setmana i ho hem aprofitat.

Han estat dos dies divertits on hem gaudit de moltes descobertes al voltant de la figura i l’obra de la Marta Mata Garriga. A través d’un Scape Room hem trobat la càpsula del temps de la Marta Mata, que ens ha endinsat al llarg de la seva vida a partir d’un recull de fotografies, un diari personal i una auca. També hem tingut l’oportunitat de descobrir la casa i alguns dels espais tan singulars com la biblioteca i les aules-tallers. L’endemà hem pogut fer un taller de manualitats i hem gravat els pòdcasts amb llegendes tradicionals de l’Anoia seguint l’exemple de la Marta Mata i la seva defensa de la cultura popular catalana. 

Per sort hem gaudit d’una meteorologia favorable, que després de l’hivern que portem, ja tocava! Sol, rialles i experiències.

Les colònies són molt més que una sortida lúdica. Ja és tradició a la nostra escola vincular els projectes a aquestes propostes. De fet, les considerem com a experiències educatives integrals, ja que contribueixen al creixement emocional, social i acadèmic dels infants. Però a més es converteixen en un collage de records que omplen els cors de tots els que les vivim. I sí, sovint plantegen reptes personals, que a vegades costen d’assumir. Les colònies contribueixen a la formació de la personalitat, millorant l’autonomia, la responsabilitat i la confiança en un/a mateix/a. Ajuden a la socialització i la convivència, i ofereixen un aprenentatge vivencial amb experiències directes sobre el medi social, cultural i natural.

A l’abril hi tornarem, aquest cop cap a Coma-ruga!

SAC DE CONTES: ENS VISITA EL JOAN MARAGALL

Toni Ruiz17/02/26  

“Llegir ens fa lliures; compartir lectures ens fa companyia.” — Emili Teixidor

Aquest matí ens han visitat els alumnes d’I4 i d’I5 de l’escola Joan Maragall per portar-nos una sorpresa: EL SAC DE CONTES!

Com cada curs, el Sac de Contes viatja per les escoles del nostre municipi, Vilanova del Camí, per gaudir-los en comunitat. Cada escola, aporta al sac un nou llibre, ple d’aventures i aprenentatges compartits entre tots els infants.

En aquesta ocasió, el Joan Maragall ens ha presentat el llibre El Monstre Rosa, una història que parla de la diferència com a valor, de l’amistat i de la importància de sentir-se estimat. Però no ens l’han explicat sencer, ens han dit que Pinotxos i Tabalugues havíem de descobrir com acaba el conte, així que ens hem quedat amb la intriga. Què es trobarà el Monstre Rosa fora del seu país de color blanc, descobrirà nous mons plens de color? Ben aviat ho esbrinarem i us ho explicarem tot.

La nostra pròxima aventura serà portar el sac de contes a l’escola Pompeu Fabra. Voleu saber quin conte afegirem al sac? No us ho perdeu al web de l’escola.

DEL PENSAMENT A L’ACCIÓ: DISSENYEM EL NOSTRE PRIMER CARTELL

Mireia Roca14/02/26  

Guy Kawasaki

Les idees són fàcils. Fer-les realitat és el que realment importa.

Després de moltes converses a la Rotllana, d’escoltar idees i d’ordenar-les, els Rovellons hem fet un pas molt important en el projecte “Marta, què hi ha avui per dinar?”: hem elaborat el nostre primer disseny de cartell en grup.

Tot va començar amb les idees que havien anat sorgint: que el cartell havia d’incloure la data, el nom dels plats, imatges o pictogrames, i que la lletra havia de ser clara perquè tothom la pogués llegir. Per no oblidar-nos de res, vam crear una checklist, una llista acordada entre tots amb els elements imprescindibles que el cartell havia de tenir. Aquesta eina ens va ajudar a transformar les idees en acords compartits.

Amb els criteris clars, vam formar grups i ens vam posar mans a l’obra. Però abans de començar, vam reflexionar sobre què significa treballar en equip. Vam parlar de la importància d’escoltar-nos, posar-nos d’acord abans de decidir, repartir-nos la feina i respectar totes les aportacions. Sabem que un bon resultat no depèn només del que fem, sinó de com ho fem junts.

Aquest moment del projecte ha estat una experiència molt rica: hem detectat una necessitat real de l’escola, hem imaginat solucions, hem pres decisions i hem planificat com portar-les a terme. Els infants han passat de la idea a l’acció, assumint responsabilitats i entenent que les bones propostes necessiten organització i compromís.

Un cop acabats els dissenys, vam compartir-los a la Rotllana. Cada grup va explicar què havia inclòs en el seu cartell i per què. Escoltar les diferents propostes ens va fer adonar que un mateix repte pot tenir moltes maneres de resoldre’s.

Per tancar aquest procés, ens vam autoavaluar amb una diana per valorar com havíem treballat en grup. Ens vam preguntar:

  • Ens hem escoltat?
  • Ens hem posat d’acord?
  • Hem participat tots?
  • Hem respectat les idees dels altres?

Aquest moment de reflexió ens ajuda a créixer, perquè aprenem que no només és important el cartell que hem creat, sinó el camí que hem fet per crear-lo.

Continuem avançant, pas a pas, construint solucions que neixen de les idees compartides.

QUEDEM A LES 14:30 PER ESBATUSSAR-NOS!

Marta Hervas13/02/26  

La violència és el resultat de persones que s’enganyen per creure que el seu dolor és provocat per altres persones, pensant, per tant, que mereixen ser castigades. 

Marshall Rosenberg

Mentre omplim les motxilles d’experiències encaminades a abraçar el món, a vegades et sorprenen incoherències com la que aquí explico. De bon matí, dos han quedat per trobar-se al migdia per estomacar-se, i d’altres hi aniran per animar la gesta. 

I dit i fet, sense aturar-se a pensar si  és una bona idea, ni passar cap mena de filtre, a la cantonada (fora de l’escola, això sí) s’han esperat els dos lluitadors. Cap dels dos sap el perquè, però confirmen que s’han vist portats a fer-ho. I confirmen que abans eren amics però que ara ja no, i no sabem què va passar. 

Com sempre, al darrere hi ha les mans que manipulen les accions i que s’amaguen entre mentides quan se’ls deixa al descobert. També, per sort, hi ha qui intenta asserenar els ànims i s’interposa a l’escomesa, i arriba a l’escola amb la decisió de compartir la situació amb la mestra. 

Bocabadada, esmaperduda, atordida i esfereïda. Amb Matilda veiem una escola on es respira violència. Una senyoreta Trunchbull que s’emporta a tots per davant amb la testa ben enfilada per ferir més i millor. A projectes de Comunitat descobrim com podem fer accions que beneficien l’altri i ens apropem a aquells qui ens necessiten, primer coneixent i descobrint. Però abans d’entrar a l’escola hem quedat per atonyinar-nos. Això sí, quan obren la porta tots a dins com si no hagués passat res.

Una tarda de converses per aclarir què ha passat han fet sortir altres noms, gestos i paraules, i molt de masclisme arrelat. Segons sembla, hi ha alguns nois que repeteixen consignes com les noies a la cuina a fregar!!! O que els tiren rots escandalosos quan passen pel costat de les nenes perquè saben que no els agrada. Com deia el senyor Albert Einstein: quina època més trista, la nostra! És més fàcil desintegrar un àtom que un prejudici!

Humiliar i ferir sense mesura. Què s’amaga darrere d’aquestes actituds i accions? Hem quedat que cal explicar què ha passat a les famílies. Què passarà? 

Ara toca fer una (o més d’una) dinàmica restaurativa. Potser hauríem de quedar a les 14:30 per donar-nos més temps.

L’ensenyament que deixa empremta no és el que es fa de cap a cap, sinó de cor a cor.

Howard G. Hendricks.