“It is only by liberating the mind that we can break the chains of colonialism.”Kwame Nkrumah
Arrel de la visita de la família del Jeffrey, vam descobrir que a l’Àfrica es parlen una quantitat enorme de llengües, un fet que ens va despertar molta curiositat. Vam… Llegeix més»
Com diu David Bueno (2017), “l’aprenentatge que connecta amb les emocions i amb la comprensió dels altres és el que deixa una empremta més profunda en els infants”.
Aquestes últimes setmanes les Tanits hem estat treballant els jocs i activitats adaptades a les sessions d’Educació Física. Amb aquestes activitats hem pogut conèixer diferents maneres de jugar i també hem intentat imaginar com és jugar quan algú necessita algunes adaptacions.
Primer vam començar coneixent diferents jocs adaptats. En alguns jocs havíem de jugar amb alguna limitació afegida, com ara tenir la visió limitada o haver de comunicar-nos d’una manera diferent amb els companys. Això ens va ajudar a entendre que, de vegades, amb petites adaptacions en les normes o en el material, tothom pot participar i gaudir del joc.
Aquestes activitats també ens han ajudat a pensar i reflexionar sobre la importància de respectar i entendre les diferents realitats de les persones. A més, hem pogut relacionar tot aquest treball amb el Projecte Àuria que també estem treballant a l’escola, on aprenem sobre la diversitat funcional i la importància de construir una societat més inclusiva.
Després de conèixer diferents jocs, vam descobrir un esport adaptat molt especial: el Goalball. Aquest esport està pensat per a persones amb discapacitat visual. Per jugar-hi, tots els jugadors porten els ulls tapats i han d’estar molt atents al so de la pilota, que té cascavells a dins.
Jugant a Goalball ens vam adonar que escoltar bé, comunicar-nos amb els companys i confiar en el grup és molt important. També vam descobrir que quan no podem utilitzar un sentit, com la vista, els altres sentits ens ajuden molt més.
Amb totes aquestes activitats no només hem jugat i ens hem mogut, sinó que també hem après valors molt importants. Hem treballat el respecte, l’empatia i la cooperació amb els companys.
Treballar els jocs adaptats a la nostra edat ens ajuda a entendre millor el món que ens envolta i a valorar que tothom ha de tenir l’oportunitat de participar i gaudir de l’activitat física. A més, aquestes activitats també formen part del que treballem a l’àrea d’Educació Física, on aprenem a conviure, a respectar els altres i a créixer com a grup.
Com ens explica David Bueno (2017), el joc amb normes ajuda els infants a aprendre a regular-se i a conviure millor amb els altres.
Hola, famílies, aquestes setmanes els Tabalugues hem estat fent jocs amb normes. Hem treballat el joc reglat i hem descobert que jugar no és només córrer i riure, també és escoltar i respectar.
Quan ens explicaven el joc, primer havíem d’estar en silenci i escoltar. A vegades teníem moltes ganes de començar i ens costava esperar, però ho hem anat fent cada vegada millor. Hem entès que si escoltem bé les normes, després el joc surt bé i tots ens ho passem millor.
Hem practicat el fet d’esperar del nostre torn. Hem après a no enfadar-nos si no guanyem. Entenem que si ens equivoquem no passa res, perquè ho podem tornar a provar. I quan un amic o amiga ho fa bé, l’hem aplaudit i ens hem posat contents per ell o per ella.
Amb aquests jocs hem treballat coses molt importants per a la nostra edat. Estem aprenent a controlar el nostre cos i les nostres emocions, perquè a vegades ens emocionem moltíssim. També estem aprenent a compartir espai, a respectar els companys i a entendre que formem part d’un grup. Tot això ens ajuda a preparar-nos per fer-nos grans, per tenir més paciència i per conviure millor amb els altres.
També hem après que si algú s’equivoca, l’hem d’ajudar. Que si algú està trist perquè ha perdut, li podem dir que no passa res. I que jugar és més divertit quan ens respectem.
Ara hem entès que les normes ens ajuden a jugar millor. Gràcies a això, cada vegada sabem fer-ho més bé tots junts.
Els Tabalugues estem aprenent que jugar amb normes és una manera d’aprendre a conviure, a entendre els altres i a créixer junts. I el millor de tot és que ho fem jugant i somrient.
Cualquiera que sea el camino que elijas, siempre hay alguien que dice que te equivocas. Siempre surgen dificultades que te tientan a pensar que tus detractores tienen razón. Trazar un mapa de acción y seguirlo hasta el final requiere mucho coraje.
Ralph Waldo Emerson
Des de l’inici de l’any, el grup “S, de sherpes” ens estem proposant millorar la nostra capacitat memorística a partir de la pràctica sistemàtica de diferents tècniques. Hem partit de Catalunya i arribarem al món, descobrint els mapes polítics i físics. I com n’és de difícil memoritzar, quan hi estem perdent el costum!. Des de gener estem compartint estratègies de gimnàstica memorística per tal d’aprofitar al màxim les nostres capacitats, alhora que comprovem la necessitat de l’esforç personal.
Avui hem dedicat una estona a mirar de ben a prop l’atles i calcar-ne un mapa d’Europa amb paper vegetal. Hem parlat de les fronteres naturals i hem vist els límits entre Europa i Àsia. Junts hem pactat què entrarà la setmana vinent.
Paral·lelament, i en digital, seguim aprofundint en la descoberta dels ODS. Fer una bona cerca, crear una taula, inserir imatges, centrar textos en les cel·les…
Ja ho veieu, del paper… al núvol!
Defensa el teu dret a pensar: fins i tot pensar de manera errònia és millor que no pensar.
Hipàtia d’Alexandria
Amb aquesta documentació, compartim amb vosaltres una tasca de vida d’aula, que ens està donant l’oportunitat de fer moltes connexions entre coneixements que, tradicionalment, l’escola i la societat veuen com a oposats. Estem parlant de les lletres i dels números.
La classificació tradicional entre “ser de lletres” o “ser de ciències” ha arrelat profundament en l’imaginari social i educatiu. Sovint es presenta com una manera natural de descriure aptituds i preferències de l’alumnat. Tanmateix, aquesta dicotomia simplifica excessivament la complexitat del coneixement i pot limitar les expectatives educatives. Especialment en l’etapa de Primària, on l’objectiu fonamental és el desenvolupament integral de l’infant, aquesta divisió resulta pedagògicament contraproduent. I és que les matemàtiques emergeixen com una disciplina amb un poder transversal essencial per comprendre el món i articular el conjunt del currículum.
En primer lloc, la distinció entre lletres i ciències transmet la idea que existeixen capacitats fixes i excloents. Aquesta visió pot generar creences limitadores, com ara “no serveixo per a les matemàtiques” o “soc més de llengua que de números”, que condicionen l’autoestima acadèmica i el rendiment escolar. A Primària, etapa clau en la construcció de l’autoconcepte, aquestes etiquetes són molt limitadores. L’educació obligatòria hauria de garantir una formació global que integri diferents formes de pensament.
En aquest marc, les matemàtiques són una eina per interpretar la realitat, aprenent a analitzar dades, comprendre proporcions, mesurar magnituds, establir relacions i formular hipòtesis. Aquestes habilitats són indispensables per entendre fenòmens naturals, socials i econòmics. La lectura crítica de gràfics, l’anàlisi d’estadístiques o la interpretació d’escales cartogràfiques en són exemples clars.
A més, el pensament matemàtic desenvolupa competències cognitives d’alt nivell, com el raonament lògic, la resolució de problemes i la capacitat d’abstracció. Aquestes habilitats no són exclusives de l’àrea matemàtica, sinó que es transfereixen a altres àmbits del currículum. En llengua, per exemple, la comprensió d’un problema requereix interpretació textual i estructuració del discurs. En ciències naturals, l’experimentació implica mesura i recollida sistemàtica de dades. En educació artística, conceptes com la simetria o la proporció connecten directament amb la geometria. Per tant, les matemàtiques actuen com un eix vertebrador que articula aprenentatges diversos.
A la nostra escola busquem contextos reals on poder mobilitzar coneixements i resoldre reptes significatius, amb l’ús d’un pensament cada vegada més flexible i crític. Superar aquesta falsa oposició implica generar una mirada on s’integri sabers, que potenciï totes les competències i que promogui una mirada global i crítica de la realitat.
Aquesta setmana hem continuat el treball de lectura matemàtica al voltant d’un text periodístic. El tema de fons era la vaga de mestres, però això era només una oportunitat per posar-nos les ulleres matemàtiques. Primera feina a fer: llegir i entendre el text. Segona parada: marcar amb el florescent les idees matemàtiques que trobem al llarg de la lectura. Tercer pas: compartim el nombre de referències trobades (han anat de 3 a 48). Quart moment: fer una llista de les troballes. Cinquè pas: preparar etiquetes de colors per poder classificar les idees amb algun criteri. I aquí estem. Per taules estem decidint què va a cada color i per què. De maneres de classificar n’hi haurà moltes, però caldrà ser coherent i tenir clar el rerefons de l’opció escollida. Seguirem barrinant i decidint la setmana vinent.
“El veritable signe de la intel·ligència no és el coneixement, sinó la imaginació.” — Albert Einstein
En la nostra última sortida al bosc, vam recollir diversos elements naturals amb un repte molt especial: crear les nostres pròpies eines per pintar art rupestre, tal com ho feien els nostres avantpassats.
Uns dies després, va arribar el moment de posar-nos mans a l’obra. A l’aula, vam començar organitzant-nos en grups per facilitar la gestió del material i afavorir el treball cooperatiu. Primer vam observar atentament tots els elements recollits: branques, fulles, pells vegetals i altres materials del bosc. Aquesta primera fase d’observació i anàlisi ens va permetre pensar quins recursos podrien ser útils i de quina manera els podríem transformar.
Seguidament, vam dibuixar les nostres idees, imaginant com serien els pinzells que voliem construir. Aquest moment de planificació és molt valuós, ja que fomenta la capacitat de representació, la creativitat i el pensament previ abans d’actuar.
Amb els esbossos a la mà, vam iniciar la fase de fabricació dels pinzells. Ben aviat vam descobrir que algunes tasques no eren fàcils de fer individualment. Fer nusos per lligar fulles o pells a les branques, per exemple, requeria coordinació i ajuda mútua. De manera natural, va sorgir la col·laboració entre companys i companyes, demostrant que el treball en equip és una eina clau per superar reptes i avançar plegats.
Mentrestant, un altre grup tenia una missió igualment important: preparar els pigments naturals que ens servirien per pintar. Van començar analitzant els materials que havíem recollit al bosc per descobrir si podien transformar-se en color. Amb paciència, els van picar i triturar fins a obtenir pols, tot experimentant amb diferents textures i tonalitats. Durant aquest procés també van descobrir que no tots els materials eren útils, i alguns es van haver de descartar. Aquesta observació forma part d’un aprenentatge molt significatiu: provar, equivocar-se, revisar i tornar a intentar-ho és essencial en qualsevol procés d’investigació.
Així, vam acabar la jornada amb els pinzells artesanals i els pigments naturals preparats per a la següent etapa del projecte.
Aquest dimecres al matí vam tornar al bosc, a una zona amb roques que havíem localitzat prèviament. Allà, en grups, vam poder experimentar de primera mà què significa pintar sobre la roca, tal com feien les comunitats prehistòriques.
Va ser un moment d’autèntica descoberta: vam comprovar si les eines funcionaven, si els pigments eren adequats i com reaccionaven sobre la superfície de la roca. Alguns, fins i tot, es van atrevir a pintar directament amb les mans, reproduint gestos que connecten amb la manera d’expressar-se dels nostres avantpassats.
Sens dubte, una matinal molt enriquidora, plena de descobertes i aprenentatges compartits.
“El coneixement es construeix a partir de l’acció.”
Jean Piaget
Al grup L de Lapó hem estat treballant les unitats de mesura, de la massa i el pes, a partir d’una fitxa que ens ha ajudat a entendre bé aquests conceptes . Hem descobert que, tot i que sovint diem “pesar”, en realitat moltes vegades estem parlant de la massa, i que no és exactament el mateix.
A través de la fitxa, hem après què és la massa, com es mesura i quines unitats utilitzem segons el que volem pesar. També hem vist la diferència amb el pes i com aquest depèn de la gravetat. A més, hem practicat amb canvis d’unitats i hem pensat quines són les més adequades en cada cas.
Però no ens hem quedat només amb el paper. Després, hem portat aquest aprenentatge a la pràctica utilitzant les piles que tenim a l’escola. Amb balances, tant digitals com manuals, hem pogut pesar diferents quantitats i fer aproximacions del seu pes.
Hem jugat a estimar quant podien pesar abans de mesurar-les i després ho hem comprovat. Això ens ha ajudat a millorar la nostra capacitat d’aproximació i a entendre millor les unitats de mesura. També hem comparat resultats i hem vist com petites diferències poden ser importants segons l’instrument que utilitzem.
Aquest treball ens ha permès aprendre d’una manera més vivencial i significativa, connectant la teoria amb situacions reals. A poc a poc, anem construint una millor comprensió de les matemàtiques a partir de l’experimentació i el joc.
‘’ La lectura és una porta oberta a la imaginació’’- Josep Vallverdú
Aquest mes de febrer, els Tintins han compartit les lectures que han estat fent a l’aula. Un espai senzill, però molt significatiu, que ens ha permès seguir gaudint de la lectura i portar-la a les converses del nostre dia a dia.
Compartir llibres amb companys i companyes ens ajuda a conèixer-nos millor: descobrir què ens agrada, si ens emocionen les aventures, si preferim històries divertides o misterioses, i què és allò que valorem en un llibre.
En aquestes converses hem descobert noves afinitats i gustos semblants que potser en altres situacions no hauríem trobat. Hem sabut escoltar els gustos dels altres i identificar què compartim en comú. També hem entès que és igual d’important preguntar-nos per què un llibre no ens agrada, perquè això ens ajuda a construir el nostre criteri lector i a trobar, a poc a poc, el nostre estil.
A més, ens hem proposat nous reptes lectors: atrevir-nos amb llibres diferents dels que havíem llegit fins ara i veure com ens sentim en aquestes noves aventures. Perquè créixer com a lector també vol dir sortir de la zona de confort.
Hem descobert que ens agrada recomanar llibres a les persones que estimem, dedicar una estona a pensar quin llibre pot encaixar millor amb cadascú. I, alhora, ens encanta que ens en recomanin a nosaltres. Llegir no és només una activitat individual: és també una manera de connectar amb els altres.
Després de conèixer els llibres de tots, comencem la lectura del mes de març amb moltes ganes i motivació, disposats a continuar descobrint i compartint històries i aventures plegats.
“Pensa globalment, actua localment.” Patrick Geddes
Al grup L de Lapó hem descobert els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) a partir d’una presentació que ens ha ajudat a entendre què són i per a què serveixen. Hem vist que són grans objectius plantejats pels governs per millorar el món, però sobretot hem intentat fer un pas més: entendre què signifiquen per a nosaltres.
A partir dels exemples que apareixien a la presentació , hem anat reflexionant i pensant noves accions que podem fer en el nostre dia a dia. Aquest treball ens ha permès veure que, tot i que els ODS són globals, també tenen molt a veure amb les petites decisions que prenem cada dia.
Un dels vincles més clars que hem trobat ha estat amb el concurs Apilo XII. Recollint piles usades, hem entès que estem contribuint a un ús més responsable de l’energia i, per tant, estem treballant directament en l’ODS 7.
També hem parlat de la importància de les accions individuals. Cadascun de nosaltres pot fer petites aportacions, però quan les sumem, el seu impacte creix molt. Aquesta idea ens ha ajudat a prendre consciència que tots podem formar part del canvi.
Aquest treball ens ha fet veure que els ODS no són només objectius llunyans, sinó que també són una oportunitat per actuar des del nostre entorn més proper i començar a construir, entre tots, un món millor.
“Tot allò que es transmet amb estima perdura.”
Carme Junyent (lingüista anoienca)
Recentment hem viscut una experiència molt especial: els gegants de Vilanova del Camí han vingut al gimnàs de Marta Mata.
Hem pogut conèixer de prop l’Odín, la Fultiva, el Paquillo i el Quimet, i també les persones que els donen vida: en Lluís, en Joan Carles, l’Íngrid i la Roser, els seus portadors.
Primer els hem vist arribar peça a peça, descobrint com es munten i com es preparen abans de sortir a ballar. Ha estat sorprenent veure que darrere d’aquelles figures tan altes i imponents hi ha estructura, equilibri, esforç i molta estima per la tradició.
Veure’ls tan a prop, tocar els vestits, observar els caps i entendre com es mouen ens ha ajudat a sentir que la cultura popular no és només una festa que mirem des de fora, sinó una tradició viva que forma part del nostre poble.
Els Patufets havíem preparat preguntes. Amb molta paciència i entusiasme, ens han anat responent totes les qüestions i ens han explicat anècdotes, curiositats i detalls que no sabíem. Ara ja entenem millor què significa portar un gegant i tota la feina que hi ha darrere de cada cercavila. També els hem explicat el nostre projecte de fer uns gegantets nous, comptem amb la seva ajuda.
Ha estat una trobada plena d’emoció, respecte i orgull pel nostre patrimoni.
Gràcies, Odín, Fultiva, Paquillo i Quimet.
Gràcies, Lluís, Joan Carles, Íngrid i Roser, per compartir amb nosaltres el vostre temps i la vostra passió.
Seguim aprenent i estimant la cultura del nostre entorn.
A partir d’aquesta activitat els Patufets investiguen una tradició cultural del seu entorn (els gegants), fan preguntes i construeixen coneixement a partir de l’experiència directa.
