Primers auxilis

docent219/03/26  

“Mai no subestimis la diferència que pots fer en la vida dels altres.” — Nelson Mandela 

A l’escola també aprenem aquelles coses que poden ser importants en qualsevol moment de la vida. Aquesta setmana, els Tintins ens hem endinsat en el món dels primers auxilis, descobrint com podem actuar davant d’una emergència o d’un petit accident amb calma, responsabilitat i sentit comú.

A través de diferents materials i activitats pràctiques, hem après que, quan passa alguna cosa inesperada, és molt important no bloquejar-se i saber seguir uns passos clars. Un dels grans aprenentatges ha estat conèixer la pauta PAS: Protegir, Avisar i Socórrer.

Primer cal protegir, és a dir, assegurar-nos que no hi hagi més perill ni per a la persona ferida ni per a la resta. Després hem d’avisar, demanant ajuda a un adult o trucant al 112 si la situació ho requereix. Finalment, podem socórrer, ajudant sempre dins de les nostres possibilitats i sense posar-nos en risc.

També hem treballat una situació molt habitual: què fer davant d’una ferida. Hem après que, si hi ha sang, cal pressionar la zona per intentar aturar-la, netejar la ferida amb aigua abundant i tapar-la amb un material net. Sobretot, hem entès que actuar amb calma i seguir un ordre correcte pot marcar una gran diferència.

Aquest tipus d’aprenentatges són molt valuosos perquè ens preparen per a situacions reals del dia a dia: una caiguda al pati, un tall a casa, un petit accident al carrer o qualsevol moment en què algú necessiti ajuda. Saber reaccionar ens dona seguretat, confiança i ens fa més responsables amb nosaltres mateixos i amb els altres.

A més, hem vist que ajudar no sempre significa fer grans accions. De vegades, el més important és saber avisar, mantenir la calma, acompanyar la persona ferida o buscar l’ajuda adequada. També això és cuidar.

Durant les activitats, els Tintins han participat amb molta atenció i interès, prenent consciència que aquests coneixements poden ser útils en qualsevol etapa de la vida. Aprendre primers auxilis és també aprendre valors com la solidaritat, la responsabilitat i el respecte pels altres.

Continuem creixent no només en coneixements, sinó també en aquelles habilitats que ens ajuden a viure millor en comunitat.

DOS CAPS PENSEN MILLOR QUE UN

Mireia Puig18/03/26  

Després de fer l’entrevista amb els ADF, i per tal de no oblidar-nos de tot el que vam aprendre, ens hem posat a treballar en parelles per omplir un full amb les respostes que ens va donar el Valentí.

Abans de començar, però, hem fet memòria entre tots i totes. Ha passat una setmana sense fer PdC a causa de la vaga, i alguns no recordàvem ben bé tot el que ens havia explicat. Entre tots hem anat recordant la informació fins que ho hem tingut clar.

Un cop sabíem què havíem d’escriure, cada parella s’ha posat a treballar. Ens hem ajudat, hem compartit idees i ens hem repartit la feina. A poc a poc anem aprenent a treballar en parella: ni volem fer-ho tot sols, ni tampoc quedar-nos sense fer res.

Quan hem acabat d’escriure les respostes, li hem demanat al Toni que ens en faci una fotocòpia i les hem arxivat al nostre carpesà.

Amb aquesta activitat hem treballat d’una banda la comunicació i el llenguatge, ja que hem hagut de recordar la informació de l’entrevista, parlar-ne entre nosaltres i escriure les respostes amb les nostres paraules. També hem practicat l’escolta i l’expressió oral quan hem fet memòria en gran grup.

D’altra banda, hem desenvolupat habilitats de treball en equip i convivència, aprenent a treballar en parella, a ajudar-nos, a compartir la feina i a respectar el ritme de l’altre. Hem vist que és important col·laborar: ni fer-ho tot sols ni deixar de participar.

“Sol, podem fer tan poc; junts, podem fer tant.” Helen Keller

PREPARATS PER ACTUAR

Mireia Puig18/03/26  

El passat divendres, en la primera franja de matí, tota l’escola vam treballar en un aspecte molt important com a ciutadans que, evidentment, també involucra als infants: la prevenció i actuació en cas d’emergències. Així que per la banda de Petits, dos bombers voluntaris van venir a conscienciar directament als infants, explicant que en cas de situacions d’aquest tipus cal seguir les instruccions dels adults que els protegiran. Van portar part de la seva indumentària fent-se propers i entranyables als petits, que van entendre i memoritzar el nombre 112 de manera diferent i divertida.

Per altra banda, els nens i nenes de la comunitat de Mitjans i Grans varen barrejar-se d’edats per participar activament , de manera dramatitzada i simulada, en jocs de rol simulant les emergències principals: incendis, inundacions, ventades i calors extremes.

L’experiència, viscuda des de l’emoció però també des de la tranquil.litat i responsabilitat, s’emmarca en l’àmbit de l’educació en valors i la competència ciutadana. Aprendre a actuar davant situacions d’emergència contribueix a formar infants més responsables, autònoms i conscients del seu entorn, capaços de reaccionar amb serenor i seguir indicacions per garantir la seva seguretat i la dels altres. Activitats com aquesta connecten l’aprenentatge escolar amb la vida real, donant sentit als continguts treballats i reforçant la importància de saber cuidar-nos i cuidar els qui ens envolten.

Plantem llavors

docent118/03/26  

Després de la sortida a Can Macià, alguns nens i nenes van collir flors amb molta il·lusió. Però, en arribar a l’escola, vam observar que aquelles flors, al cap d’uns dies, s’havien assecat i mort. Aquesta situació ens ha fet reflexionar i ens ha despertat moltes preguntes.

Per què es moren les flors quan les arrenquem? D’on s’alimenten? Què necessiten per viure? I fins i tot, ha sorgit una pregunta ben curiosa: necessiten les arrels per caminar?

A partir d’aquestes inquietuds, hem iniciat una petita investigació a l’aula. Hem descobert que les plantes no poden viure sense les seves arrels, ja que són les encarregades d’absorbir l’aigua i els nutrients de la terra. També hem après que les llavors necessiten terra, aigua i llum del sol per poder créixer.

Ara hem plantat algunes llavors i observarem què passa amb el pas dels dies. Tindrem cura d’elles i anotarem els canvis que veiem. Naixerà alguna planta? Estem molt encuriosits per descobrir-ho!

Com deia el naturalista Charles Darwin: “Tot el que podem veure és el resultat d’un llarg procés de creixement i transformació.” I nosaltres, pas a pas, també estem aprenent a observar i entendre la natura.

EL BOSC COM A AULA: NATURA, DESCOBERTA I APRENENTATGE

Núria Vinyals18/03/26  

“Quan ens apropem a la natura amb atenció, descobrim més del que pensàvem que hi havia.”

Josep Maria Mallarach (filòsof de la natura)

Que bé ho vam passar al bosc de Castellfollit del Boix.

La caminada ens endinsava al cor del Cogulló entre verd als camps, molts rastres d’animals al camí i la blancor de la neu de les muntanyes llunyanes, fins arribar a una esplanada assoleiada i arreserada.

Els nens i nenes i mestres de l’escola del Boix ens van preparar el trajecte a emprendre i ens van oferir estacions d’activitats molt engrescadores: decoració amb fregat de fulles, recerca de tresors, trencaclosques d’elements del bosc, entre d’altres.

De debò vam gaudir molt amb aquestes activitats i la generositat de qui ens les oferia.

I després vam tenir una llarga estona per descobrir corriols, arbres per enfilar-nos, amagatalls entre arbustos on jugar lliurement, córrer, riure i prendre un bon bany de sol.

Sortir a la natura, fer amics nous, descobrir, gaudir, compartir, riure, atrevir-nos amb nous reptes i molt més és tot el que hem fet i après en aquesta sortida.

NOVES PROPOSTES D’APRENENTATGE, NOUS REPTES

Toni Ruiz18/03/26  

“L’autonomia no es dona, es construeix.” — Philippe Meirieu

La setmana passada la Carolina i la Toni ens van presentar les noves propostes d’aprenentatge, amb uns nous reptes a assolir i amb motivació renovada, ja que les propostes d’aprenentatge ens encanten i ens engresquen a avançar de forma lúdica i autònoma.

Les noves propostes són:

  • Mandales a la taula de llum, on hem de resseguir el dibuix escollit i després pintar-lo. Aquesta activitat ens permet millorar la nostra psicomotricitat fina i, així, el nostre traç.
  • Modelatge, on hem de recrear una figura amb plastilina, donant-li volum, i vernissant-la. En aquesta proposta, anem treballant de forma progressiva la idea de volum, que encara ens costa reproduir, ja que la nostra etapa evolutiva ens porta a les produccions planes. Les primeres figures que hem provat de crear, se’ns desmunten. És en aquests moments en els quals ens aturem i plantegem el problema al grup, per tal de trobar solucions conjuntes. Les idees que ha sorgit del grup, han estat fer les figures més gruixudes, fer figures senzilles (perquè encara no som capaços de fer una moto, com ens hagués agradat) i ficar pals o escuradents dins de les parts més delicades, per donar consistència.
  • Construccions de fusta, on hem de crear edificis o monuments històrics amb peces de fusta. Una vegada més, aquí treballem la idea de volum. Les nostres construccions han de ser verticals, amb alçada, per representar els edificis. No ens limitem a fer camins o sèries de peces, sinó que observem fotografies de la Torre Eiffel, del Coliseu, de l’Escola Marta Mata…, i la recreem amb blocs de diferents formes i mides.
  • Missatgeria, on continuem escrivint cartes als nostres companys i companyes, que ens encanta (tant rebre com enviar), però amb la introducció de missatges una mica més complexos. Aquesta forma de treballar la lectoescriptura, adquireix una dimensió més significativa i afectiva, ja que tenim ganes de compartir amb els amics i amigues missatges agradables i paraules boniques.
  • Art vertical, amb noves propostes, sempre des d’una mirada artística i lliure, on podem expressar-nos a través del pinzell.

Tot just comencem a conèixer aquestes noves idees però, quan passin unes poques setmanes, aquestes propostes ens permetran treballar de manera autònoma. Tenim objectius molt clars a assolir i tenim les bastides per aconseguir-ho.

VERKAMI ACONSEGUIT, RECOMPENSES EN MARXA

Mireia Puig17/03/26  

Un cop hem aconseguit el Verkami, arriba un nou repte: organitzar-nos per preparar totes les recompenses per als nostres mecenes!

Amb molta il·lusió, agafem el llistat que ens han facilitat i comencem a posar ordre a tota la informació. Entre tots, llegim els noms i decidim com classificar-los. Preparem tres fulls diferents per organitzar-nos millor: en un hi escrivim els noms de les persones que han triat la recompensa de l’agraïment digital, en un altre els que han demanat el vídeo, i en un tercer els mecenes que rebran un retrat.

En aquest últim full, també hi afegim els noms dels mecenes que han guanyat el concurs dels 5 retrats per als 30 primers participants. Estem molt atents per no deixar-nos ningú i per escriure tots els noms correctament.

A poc a poc, anem construint unes llistes que ens ajudaran a organitzar tota la feina que tenim per endavant. Ara que ja ho tenim tot classificat, ja podem començar a preparar, amb moltes ganes i responsabilitat, totes les recompenses per als nostres mecenes.

COMPTEM, SUMEM I GAIREBÉ HO ACONSEGUIM!

Mireia Puig17/03/26  

Després de dies amb les guardioles repartides per tota Vilanova, arriba el moment de retrobar-les i descobrir què hi ha a dins.

Anem obrint totes les guardioles una a una i comptant les monedes i bitllets que hi ha dins. Ho fem amb molta cura i organització: agrupem les monedes que són iguals i construïm desenes. Així, a poc a poc, anem descobrint quants diners hi havia a cada guardiola.

Un cop tenim les quantitats de totes, arriba el moment de representar-les. Escrivim els números tenint en compte el color que representa cada valor, seguint el mateix criteri que fem servir amb els reglets: les unitats en groc, les desenes en verd i les centenes en blau.

D’aquesta manera, els Tabalugues, observant els números de colors i amb l’ajuda dels reglets, comencem a construir cadascuna de les quantitats. Manipulem, pensem i comprovem que tot quadra.

Quan ja tenim tots els números representats amb els reglets, arriba un dels moments més emocionants: ajuntar totes les quantitats per aconseguir el resultat final. Entre tots, sumem, compartim idees i, amb molta il·lusió, descobrim quants diners hem recaptat.

Un cop tenim el resultat final, el sumem amb els diners que ja havíem aconseguit amb les cantades i les creps solidàries. Ho fem entre tots, assegurant-nos que tot quadra.

I arriba el gran moment… ens adonem que gairebé hem aconseguit els 1200 € sense comptar encara el Verkami!

A partir d’una situació real i propera, com és el recompte dels diners recaptats, els infants s’inicien en el pensament matemàtic de manera vivencial i funcional.

En l’àmbit de la descoberta de l’entorn, els nens i nenes treballen la classificació i agrupació de monedes, la construcció de desenes i la comprensió del sistema de numeració. A més, representen les quantitats utilitzant diferents llenguatges, com els nombres, els colors i els reglets, i resolen situacions problemàtiques en sumar les diferents quantitats per obtenir un resultat final.

“Digue-m’ho i ho oblido, ensenya’m-ho i ho recordo, implica’m i ho aprenc.” — Benjamin Franklin

EXPLORANT L’EDAT DE PEDRA: DEL PALEOLÍTIC AL NEOLÍTIC

Cristina Vargas15/03/26  

“Tots els éssers humans desitgen per naturalesa saber.”
— Aristòtil

Els antropòlegs hem pogut treballar i conversar molt sobre la paraula evolució. Molts de nosaltres hem portat materials, revistes i llibres que ens han ajudat a continuar aprofundint en aquests canvis lents que les persones hem anat vivint al llarg del temps fins a arribar al dia d’avui.

Aquest anàlisi que hem anat fent a partir de tot el que hem portat ens ajuda a entendre millor les etapes de la prehistòria. Per continuar avançant, visualitzem un vídeo que explica els canvis al llarg d’aquesta gran etapa de la història. El vídeo els presenta de manera ordenada i coherent, cosa que ens facilita molt la comprensió.

Ens adonem que, quan hi ha un canvi important, també hi ha un canvi d’etapa. Així, descobrim que la prehistòria es divideix en dues grans etapes: l’edat de pedra i l’edat dels metalls.

De moment, nosaltres ens centrarem en l’edat de pedra, que té dues subetapes: el paleolític i el neolític. L’Alguer ja ens havia portat una presentació feta per ell setmanes enrere, cosa que ens facilita encara més entendre el vídeo.

De tant en tant, aturem la visualització per analitzar junts els canvis que s’hi expliquen. Què n’és, d’important, la lògica i el sentit comú! Tots i totes anem trobant coherència en el comportament i en l’evolució dels nostres avantpassats: realment tot té sentit.

Quan acabem de veure tota l’edat de pedra, passem a fer una documentació a la llibreta per adonar-nos del que hem arribat a entendre i, per tant, del que sabem de cadascuna de les subetapes. Així, deixem recollides les principals diferències entre el paleolític i el neolític.