EL BOSC COM A AULA: NATURA, DESCOBERTA I APRENENTATGE

Núria Vinyals18/03/26  

“Quan ens apropem a la natura amb atenció, descobrim més del que pensàvem que hi havia.”

Josep Maria Mallarach (filòsof de la natura)

Que bé ho vam passar al bosc de Castellfollit del Boix.

La caminada ens endinsava al cor del Cogulló entre verd als camps, molts rastres d’animals al camí i la blancor de la neu de les muntanyes llunyanes, fins arribar a una esplanada assoleiada i arreserada.

Els nens i nenes i mestres de l’escola del Boix ens van preparar el trajecte a emprendre i ens van oferir estacions d’activitats molt engrescadores: decoració amb fregat de fulles, recerca de tresors, trencaclosques d’elements del bosc, entre d’altres.

De debò vam gaudir molt amb aquestes activitats i la generositat de qui ens les oferia.

I després vam tenir una llarga estona per descobrir corriols, arbres per enfilar-nos, amagatalls entre arbustos on jugar lliurement, córrer, riure i prendre un bon bany de sol.

Sortir a la natura, fer amics nous, descobrir, gaudir, compartir, riure, atrevir-nos amb nous reptes i molt més és tot el que hem fet i après en aquesta sortida.

NOVES PROPOSTES D’APRENENTATGE, NOUS REPTES

Toni Ruiz18/03/26  

“L’autonomia no es dona, es construeix.” — Philippe Meirieu

La setmana passada la Carolina i la Toni ens van presentar les noves propostes d’aprenentatge, amb uns nous reptes a assolir i amb motivació renovada, ja que les propostes d’aprenentatge ens encanten i ens engresquen a avançar de forma lúdica i autònoma.

Les noves propostes són:

  • Mandales a la taula de llum, on hem de resseguir el dibuix escollit i després pintar-lo. Aquesta activitat ens permet millorar la nostra psicomotricitat fina i, així, el nostre traç.
  • Modelatge, on hem de recrear una figura amb plastilina, donant-li volum, i vernissant-la. En aquesta proposta, anem treballant de forma progressiva la idea de volum, que encara ens costa reproduir, ja que la nostra etapa evolutiva ens porta a les produccions planes. Les primeres figures que hem provat de crear, se’ns desmunten. És en aquests moments en els quals ens aturem i plantegem el problema al grup, per tal de trobar solucions conjuntes. Les idees que ha sorgit del grup, han estat fer les figures més gruixudes, fer figures senzilles (perquè encara no som capaços de fer una moto, com ens hagués agradat) i ficar pals o escuradents dins de les parts més delicades, per donar consistència.
  • Construccions de fusta, on hem de crear edificis o monuments històrics amb peces de fusta. Una vegada més, aquí treballem la idea de volum. Les nostres construccions han de ser verticals, amb alçada, per representar els edificis. No ens limitem a fer camins o sèries de peces, sinó que observem fotografies de la Torre Eiffel, del Coliseu, de l’Escola Marta Mata…, i la recreem amb blocs de diferents formes i mides.
  • Missatgeria, on continuem escrivint cartes als nostres companys i companyes, que ens encanta (tant rebre com enviar), però amb la introducció de missatges una mica més complexos. Aquesta forma de treballar la lectoescriptura, adquireix una dimensió més significativa i afectiva, ja que tenim ganes de compartir amb els amics i amigues missatges agradables i paraules boniques.
  • Art vertical, amb noves propostes, sempre des d’una mirada artística i lliure, on podem expressar-nos a través del pinzell.

Tot just comencem a conèixer aquestes noves idees però, quan passin unes poques setmanes, aquestes propostes ens permetran treballar de manera autònoma. Tenim objectius molt clars a assolir i tenim les bastides per aconseguir-ho.

VERKAMI ACONSEGUIT, RECOMPENSES EN MARXA

Mireia Puig17/03/26  

Un cop hem aconseguit el Verkami, arriba un nou repte: organitzar-nos per preparar totes les recompenses per als nostres mecenes!

Amb molta il·lusió, agafem el llistat que ens han facilitat i comencem a posar ordre a tota la informació. Entre tots, llegim els noms i decidim com classificar-los. Preparem tres fulls diferents per organitzar-nos millor: en un hi escrivim els noms de les persones que han triat la recompensa de l’agraïment digital, en un altre els que han demanat el vídeo, i en un tercer els mecenes que rebran un retrat.

En aquest últim full, també hi afegim els noms dels mecenes que han guanyat el concurs dels 5 retrats per als 30 primers participants. Estem molt atents per no deixar-nos ningú i per escriure tots els noms correctament.

A poc a poc, anem construint unes llistes que ens ajudaran a organitzar tota la feina que tenim per endavant. Ara que ja ho tenim tot classificat, ja podem començar a preparar, amb moltes ganes i responsabilitat, totes les recompenses per als nostres mecenes.

COMPTEM, SUMEM I GAIREBÉ HO ACONSEGUIM!

Mireia Puig17/03/26  

Després de dies amb les guardioles repartides per tota Vilanova, arriba el moment de retrobar-les i descobrir què hi ha a dins.

Anem obrint totes les guardioles una a una i comptant les monedes i bitllets que hi ha dins. Ho fem amb molta cura i organització: agrupem les monedes que són iguals i construïm desenes. Així, a poc a poc, anem descobrint quants diners hi havia a cada guardiola.

Un cop tenim les quantitats de totes, arriba el moment de representar-les. Escrivim els números tenint en compte el color que representa cada valor, seguint el mateix criteri que fem servir amb els reglets: les unitats en groc, les desenes en verd i les centenes en blau.

D’aquesta manera, els Tabalugues, observant els números de colors i amb l’ajuda dels reglets, comencem a construir cadascuna de les quantitats. Manipulem, pensem i comprovem que tot quadra.

Quan ja tenim tots els números representats amb els reglets, arriba un dels moments més emocionants: ajuntar totes les quantitats per aconseguir el resultat final. Entre tots, sumem, compartim idees i, amb molta il·lusió, descobrim quants diners hem recaptat.

Un cop tenim el resultat final, el sumem amb els diners que ja havíem aconseguit amb les cantades i les creps solidàries. Ho fem entre tots, assegurant-nos que tot quadra.

I arriba el gran moment… ens adonem que gairebé hem aconseguit els 1200 € sense comptar encara el Verkami!

A partir d’una situació real i propera, com és el recompte dels diners recaptats, els infants s’inicien en el pensament matemàtic de manera vivencial i funcional.

En l’àmbit de la descoberta de l’entorn, els nens i nenes treballen la classificació i agrupació de monedes, la construcció de desenes i la comprensió del sistema de numeració. A més, representen les quantitats utilitzant diferents llenguatges, com els nombres, els colors i els reglets, i resolen situacions problemàtiques en sumar les diferents quantitats per obtenir un resultat final.

“Digue-m’ho i ho oblido, ensenya’m-ho i ho recordo, implica’m i ho aprenc.” — Benjamin Franklin

EXPLORANT L’EDAT DE PEDRA: DEL PALEOLÍTIC AL NEOLÍTIC

Cristina Vargas15/03/26  

“Tots els éssers humans desitgen per naturalesa saber.”
— Aristòtil

Els antropòlegs hem pogut treballar i conversar molt sobre la paraula evolució. Molts de nosaltres hem portat materials, revistes i llibres que ens han ajudat a continuar aprofundint en aquests canvis lents que les persones hem anat vivint al llarg del temps fins a arribar al dia d’avui.

Aquest anàlisi que hem anat fent a partir de tot el que hem portat ens ajuda a entendre millor les etapes de la prehistòria. Per continuar avançant, visualitzem un vídeo que explica els canvis al llarg d’aquesta gran etapa de la història. El vídeo els presenta de manera ordenada i coherent, cosa que ens facilita molt la comprensió.

Ens adonem que, quan hi ha un canvi important, també hi ha un canvi d’etapa. Així, descobrim que la prehistòria es divideix en dues grans etapes: l’edat de pedra i l’edat dels metalls.

De moment, nosaltres ens centrarem en l’edat de pedra, que té dues subetapes: el paleolític i el neolític. L’Alguer ja ens havia portat una presentació feta per ell setmanes enrere, cosa que ens facilita encara més entendre el vídeo.

De tant en tant, aturem la visualització per analitzar junts els canvis que s’hi expliquen. Què n’és, d’important, la lògica i el sentit comú! Tots i totes anem trobant coherència en el comportament i en l’evolució dels nostres avantpassats: realment tot té sentit.

Quan acabem de veure tota l’edat de pedra, passem a fer una documentació a la llibreta per adonar-nos del que hem arribat a entendre i, per tant, del que sabem de cadascuna de les subetapes. Així, deixem recollides les principals diferències entre el paleolític i el neolític.

CONSTRUINT VINCLES

Cristina Vargas15/03/26  

“Ningú educa ningú, ningú s’educa sol: les persones s’eduquen entre si, mediatitzats pel món.”
— Paulo Freire

Fa uns dies, les Tanits vam retrobar-nos amb els nostres companys i companyes de l’Escola Àuria. Aquesta vegada la trobada va ser a la seva escola, a Igualada, on ens van ensenyar les seves aules i el pati.

A les aules vam poder veure com s’organitzen cada matí, conèixer les seves rutines i observar el material que utilitzen, així com les eines que els ajuden a comunicar-se o a desplaçar-se i col·locar-se correctament a l’hora de treballar. Durant la visita també vam conèixer altres figures de referència molt importants per als nostres companys, com la logopeda i el fisioterapeuta. Els mestres de l’escola ens van explicar la importància de treballar la comunicació i el llenguatge, així com el valor de l’activitat corporal i de la correcció de les postures.

Després vam esmorzar junts al pati, asseguts en rotllana, compartint somriures i mirades, alguna petita conversa i fins i tot escoltant alguna cançó. Tot seguit vam compartir l’espai de pati per jugar. La zona d’equilibris, la roda-gronxador i el sorral van ser escenaris on vam poder continuar creant vincles entre nosaltres.

Més tard ens van convidar a pujar al pati de dalt, on tenen un petit camp de futbol, per jugar plegats a tres jocs cooperatius. Aquests jocs ens van ajudar a entendre millor el tarannà dels nostres companys i a aprendre a apropar-nos-hi deixant-los fer a la seva manera, ajustant la nostra ajuda sense frenar la seva autonomia ni envair la seva independència.

Després de jugar una bona estona junts, ens vam acomiadar fins al maig, quan ens tornarem a veure a Vilanova per ballar.

Abans de tornar cap a la nostra escola, a Vilanova, vam parar a dinar en un parc d’Igualada, on encara vam tenir temps de jugar una estona més.

Què ens amaga la terra? Del Paleolític al Neolític

Angelica Garzas14/03/26  

“La comprensió real apareix quan els estudiants poden utilitzar el que han après en situacions noves.”
Howard Gardner

Aquesta idea resumeix molt bé el que estem vivint dins del nostre projecte de comunitat “Què ens amaga la terra?”. A través de l’experimentació, la investigació i el joc simbòlic, els infants van descobrint com vivien les primeres comunitats humanes i com aquests descobriments han anat transformant la nostra manera de viure.

Després de la sortida al bosc, on vam experimentar amb pigments naturals i vam pintar com els homes i dones del Paleolític, hem dedicat una nova sessió a comprendre millor el gran canvi cap al Neolític.

Descobrim el gran canvi: del Paleolític al Neolític

Per començar el dia vam explicar als infants que ben aviat farem una estada al Camp d’Aprenentatge de la Noguera, un espai on podrem aprofundir encara més en la vida de les persones de la Prehistòria.

Per introduir aquest moment tan important de la història vam mirar un petit documental que explicava les diferències principals entre el Paleolític i el Neolític.

Els infants van poder observar que al Paleolític les persones vivien principalment de la caça i la recol·lecció, es movien sovint d’un lloc a un altre i utilitzaven covas com a refugi. En canvi, al Neolític apareixen canvis molt importants: les persones comencen a cultivar la terra, domesticar animals i construir poblats, fet que els permet establir-se en un mateix lloc.

Continuem construint el nostre espai prehistòric

També vam continuar avançant en la creació del nostre espai prehistòric a l’aula.

D’una banda, la cova de cartró que estem construint cada vegada està més acabada i ens ajuda a imaginar com vivien les comunitats del Paleolític.

D’altra banda, vam muntar una cabana tipus tipi, que ens permet representar diferents formes d’habitatge i comparar-les amb la vida a la cova.

Aquests espais simbòlics ens ajuden a aprendre història a través del joc, la imaginació i l’experiència directa.

Aprendre experimentant

Aquest projecte ens permet apropar-nos a la Prehistòria d’una manera vivencial. A través de la manipulació, l’observació i la investigació, els infants van descobrint com vivien les primeres comunitats humanes i com els seus descobriments van transformar la manera de viure.

Ben aviat continuarem aquesta aventura al Camp d’Aprenentatge de la Noguera, on seguirem investigant què ens amaga la terra.

🎶 La Cantata comença a sonar!

Angelica Garzas14/03/26  

Primer assaig amb la directora musical Sheila Grados

“La música pot canviar el món perquè pot canviar les persones.”
— Bono

Els alumnes de 4t de primària continuen preparant amb molta il·lusió la cantata “Aventures sense sortir de casa”, un projecte musical que compartirem amb altres escoles del municipi.

Aquesta setmana hem tingut una visita molt especial: Sheila Grados, directora musical de la cantata, ha vingut a l’escola per fer el primer assaig conjunt amb els alumnes.

La Sheila Grados és cantant professional, professora de cant i entrenadora vocal. És titulada superior de cant i Estill Master Trainer en Estill Voice Training, un reconegut mètode internacional de tècnica vocal. A més, compta amb el DEU en intervenció logopèdica en trastorns de la veu, formació especialitzada en el treball i la cura de la veu.

Durant les últimes setmanes, a les classes de música hem estat treballant diferents cançons de la cantata a través de diverses activitats: cantar en grup, recitar fragments amb ritme, escoltar les melodies i descobrir les històries divertides que expliquen les lletres.

La Sheila ens ha ajudat a millorar alguns aspectes molt importants del cant coral: escoltar els companys, entrar junts en el moment correcte i cantar amb expressió perquè la història de cada cançó arribi al públic.

Els alumnes han participat amb molta energia i ha estat molt bonic veure com cada vegada se senten més segurs cantant junts.

Aquest projecte ens permet aprendre música d’una manera compartida, creativa i molt divertida, i ens encanta poder compartir aquest procés amb les famílies.

Cada assaig és un pas més cap a un concert que serà el resultat del treball, l’esforç i la il·lusió de tots els alumnes.

🎶 Seguim assajant!

ALLÀ ON CADA INSECTE TROBA CASA SEVA

Eva Valls14/03/26  

“El més petit ésser té un lloc en l’ordre de la natura.” 

Carl Linnaeus

Després de descobrir que el projecte d’aula dels Tintins, quan formaven part de la Comunitat de Petits, havia estat la construcció d’un hotel d’insectes, les Alícies vam sentir la necessitat d’apropar-nos a la seva experiència. 

Amb molta curiositat, vam anar a parlar amb ells per conèixer de primera mà què havien fet i què havien après. La trobada va ser molt enriquidora, però, tot i així, ens van quedar encara molts dubtes per resoldre.

Amb ganes d’aprofundir-hi, vam decidir fer un pas més i vam anar a buscar la Ivet, una de les mestres que havia acompanyat aquell projecte. Ella ens va escoltar atentament i ens va oferir un primer consell molt valuós: intentar trobar una persona experta que ens pogués assessorar. Ens va explicar que, en el seu moment, havien tingut la sort de comptar amb la Mercè, una gran coneixedora de la natura.

Així doncs, vam decidir demanar-li ajuda. I paral·lelament a la nostra tasca d’investigació —en què estàvem llegint, contrastant informació i comprovant diferents recomanacions per construir correctament un hotel d’insectes—, fa uns dies vam rebre la seva visita. La Mercè, professora amb una llarga trajectòria vinculada al coneixement del medi natural, ens va aportar una mirada experta i molt enriquidora.

Amb ella vam poder compartir els nostres dubtes i curiositats. Ens va oferir consells molt útils i ens va explicar noves informacions sobre els petits invertebrats: què mengen, com viuen i quines relacions estableixen entre ells, amb el seu entorn i també amb nosaltres. Aquesta conversa ens va permetre entendre millor la importància de la fauna auxiliar, especialment pel que fa a la pol·linització, el control de plagues i la millora de la salut del sòl.

Alhora, la Mercè ens va fer adonar que la fusta del nostre hotel estava força malmesa i que alguns dels elements interiors no es trobaven en condicions òptimes perquè els invertebrats hi volguessin passar l’hivern. Aquesta observació ens va portar a plantejar-nos la necessitat de reconstruir-lo de nou i, en conseqüència, a prendre decisions rellevants per avançar en el nostre projecte.

Partint de l’acord de mantenir la mateixa estructura i distribució dels espais, el primer repte va ser decidir quins invertebrats volíem acollir al nostre hotel. Això ens va portar a investigar quins materials i elements necessitava cada espècie. Per fer-ho, vam comparar diferents fonts d’informació, com ara vídeos i cartells gràfics, i vam aprendre a seleccionar i contrastar continguts, descobrint nous insectes i curiositats que ens van fascinar.

Tenint sempre com a referència les funcions principals de la fauna auxiliar, vam arribar a acords sobre quins invertebrats volíem afavorir i, paral·lelament, quins materials naturals caldria col·locar a cada espai per crear un entorn adequat.

Finalment, vam decidir implicar també les famílies en aquest procés. Els vam escriure un correu electrònic demanant la seva col·laboració per recollir part del material necessari. D’aquí a uns dies, nosaltres també anirem al bosc a buscar allò que ens falti.

Estem convençudes que, amb l’ajuda de tots i totes, aconseguirem omplir el nostre hotel de vida i convertir-lo en un espai ric i acollidor per als invertebrats