CONSTRUINT VINCLES

“Ningú educa ningú, ningú s’educa sol: les persones s’eduquen entre si, mediatitzats pel món.”
— Paulo Freire

Fa uns dies, les Tanits vam retrobar-nos amb els nostres companys i companyes de l’Escola Àuria. Aquesta vegada la trobada va ser a la seva escola, a Igualada, on ens van ensenyar les seves aules i el pati.

A les aules vam poder veure com s’organitzen cada matí, conèixer les seves rutines i observar el material que utilitzen, així com les eines que els ajuden a comunicar-se o a desplaçar-se i col·locar-se correctament a l’hora de treballar. Durant la visita també vam conèixer altres figures de referència molt importants per als nostres companys, com la logopeda i el fisioterapeuta. Els mestres de l’escola ens van explicar la importància de treballar la comunicació i el llenguatge, així com el valor de l’activitat corporal i de la correcció de les postures.

Després vam esmorzar junts al pati, asseguts en rotllana, compartint somriures i mirades, alguna petita conversa i fins i tot escoltant alguna cançó. Tot seguit vam compartir l’espai de pati per jugar. La zona d’equilibris, la roda-gronxador i el sorral van ser escenaris on vam poder continuar creant vincles entre nosaltres.

Més tard ens van convidar a pujar al pati de dalt, on tenen un petit camp de futbol, per jugar plegats a tres jocs cooperatius. Aquests jocs ens van ajudar a entendre millor el tarannà dels nostres companys i a aprendre a apropar-nos-hi deixant-los fer a la seva manera, ajustant la nostra ajuda sense frenar la seva autonomia ni envair la seva independència.

Després de jugar una bona estona junts, ens vam acomiadar fins al maig, quan ens tornarem a veure a Vilanova per ballar.

Abans de tornar cap a la nostra escola, a Vilanova, vam parar a dinar en un parc d’Igualada, on encara vam tenir temps de jugar una estona més.

Què ens amaga la terra? Del Paleolític al Neolític

“La comprensió real apareix quan els estudiants poden utilitzar el que han après en situacions noves.”
Howard Gardner

Aquesta idea resumeix molt bé el que estem vivint dins del nostre projecte de comunitat “Què ens amaga la terra?”. A través de l’experimentació, la investigació i el joc simbòlic, els infants van descobrint com vivien les primeres comunitats humanes i com aquests descobriments han anat transformant la nostra manera de viure.

Després de la sortida al bosc, on vam experimentar amb pigments naturals i vam pintar com els homes i dones del Paleolític, hem dedicat una nova sessió a comprendre millor el gran canvi cap al Neolític.

Descobrim el gran canvi: del Paleolític al Neolític

Per començar el dia vam explicar als infants que ben aviat farem una estada al Camp d’Aprenentatge de la Noguera, un espai on podrem aprofundir encara més en la vida de les persones de la Prehistòria.

Per introduir aquest moment tan important de la història vam mirar un petit documental que explicava les diferències principals entre el Paleolític i el Neolític.

Els infants van poder observar que al Paleolític les persones vivien principalment de la caça i la recol·lecció, es movien sovint d’un lloc a un altre i utilitzaven covas com a refugi. En canvi, al Neolític apareixen canvis molt importants: les persones comencen a cultivar la terra, domesticar animals i construir poblats, fet que els permet establir-se en un mateix lloc.

Continuem construint el nostre espai prehistòric

També vam continuar avançant en la creació del nostre espai prehistòric a l’aula.

D’una banda, la cova de cartró que estem construint cada vegada està més acabada i ens ajuda a imaginar com vivien les comunitats del Paleolític.

D’altra banda, vam muntar una cabana tipus tipi, que ens permet representar diferents formes d’habitatge i comparar-les amb la vida a la cova.

Aquests espais simbòlics ens ajuden a aprendre història a través del joc, la imaginació i l’experiència directa.

Aprendre experimentant

Aquest projecte ens permet apropar-nos a la Prehistòria d’una manera vivencial. A través de la manipulació, l’observació i la investigació, els infants van descobrint com vivien les primeres comunitats humanes i com els seus descobriments van transformar la manera de viure.

Ben aviat continuarem aquesta aventura al Camp d’Aprenentatge de la Noguera, on seguirem investigant què ens amaga la terra.

🎶 La Cantata comença a sonar!

Primer assaig amb la directora musical Sheila Grados

“La música pot canviar el món perquè pot canviar les persones.”
Bono

Els alumnes de 4t de primària continuen preparant amb molta il·lusió la cantata “Aventures sense sortir de casa”, un projecte musical que compartirem amb altres escoles del municipi.

Aquesta setmana hem tingut una visita molt especial: Sheila Grados, directora musical de la cantata, ha vingut a l’escola per fer el primer assaig conjunt amb els alumnes.

La Sheila Grados és cantant professional, professora de cant i entrenadora vocal. És titulada superior de cant i Estill Master Trainer en Estill Voice Training, un reconegut mètode internacional de tècnica vocal. A més, compta amb el DEU en intervenció logopèdica en trastorns de la veu, formació especialitzada en el treball i la cura de la veu.

Durant les últimes setmanes, a les classes de música hem estat treballant diferents cançons de la cantata a través de diverses activitats: cantar en grup, recitar fragments amb ritme, escoltar les melodies i descobrir les històries divertides que expliquen les lletres.

La Sheila ens ha ajudat a millorar alguns aspectes molt importants del cant coral: escoltar els companys, entrar junts en el moment correcte i cantar amb expressió perquè la història de cada cançó arribi al públic.

Els alumnes han participat amb molta energia i ha estat molt bonic veure com cada vegada se senten més segurs cantant junts.

Aquest projecte ens permet aprendre música d’una manera compartida, creativa i molt divertida, i ens encanta poder compartir aquest procés amb les famílies.

Cada assaig és un pas més cap a un concert que serà el resultat del treball, l’esforç i la il·lusió de tots els alumnes.

🎶 Seguim assajant!

ALLÀ ON CADA INSECTE TROBA CASA SEVA

“El més petit ésser té un lloc en l’ordre de la natura.” 

Carl Linnaeus

Després de descobrir que el projecte d’aula dels Tintins, quan formaven part de la Comunitat de Petits, havia estat la construcció d’un hotel d’insectes, les Alícies vam sentir la necessitat d’apropar-nos a la seva experiència. 

Amb molta curiositat, vam anar a parlar amb ells per conèixer de primera mà què havien fet i què havien après. La trobada va ser molt enriquidora, però, tot i així, ens van quedar encara molts dubtes per resoldre.

Amb ganes d’aprofundir-hi, vam decidir fer un pas més i vam anar a buscar la Ivet, una de les mestres que havia acompanyat aquell projecte. Ella ens va escoltar atentament i ens va oferir un primer consell molt valuós: intentar trobar una persona experta que ens pogués assessorar. Ens va explicar que, en el seu moment, havien tingut la sort de comptar amb la Mercè, una gran coneixedora de la natura.

Així doncs, vam decidir demanar-li ajuda. I paral·lelament a la nostra tasca d’investigació —en què estàvem llegint, contrastant informació i comprovant diferents recomanacions per construir correctament un hotel d’insectes—, fa uns dies vam rebre la seva visita. La Mercè, professora amb una llarga trajectòria vinculada al coneixement del medi natural, ens va aportar una mirada experta i molt enriquidora.

Amb ella vam poder compartir els nostres dubtes i curiositats. Ens va oferir consells molt útils i ens va explicar noves informacions sobre els petits invertebrats: què mengen, com viuen i quines relacions estableixen entre ells, amb el seu entorn i també amb nosaltres. Aquesta conversa ens va permetre entendre millor la importància de la fauna auxiliar, especialment pel que fa a la pol·linització, el control de plagues i la millora de la salut del sòl.

Alhora, la Mercè ens va fer adonar que la fusta del nostre hotel estava força malmesa i que alguns dels elements interiors no es trobaven en condicions òptimes perquè els invertebrats hi volguessin passar l’hivern. Aquesta observació ens va portar a plantejar-nos la necessitat de reconstruir-lo de nou i, en conseqüència, a prendre decisions rellevants per avançar en el nostre projecte.

Partint de l’acord de mantenir la mateixa estructura i distribució dels espais, el primer repte va ser decidir quins invertebrats volíem acollir al nostre hotel. Això ens va portar a investigar quins materials i elements necessitava cada espècie. Per fer-ho, vam comparar diferents fonts d’informació, com ara vídeos i cartells gràfics, i vam aprendre a seleccionar i contrastar continguts, descobrint nous insectes i curiositats que ens van fascinar.

Tenint sempre com a referència les funcions principals de la fauna auxiliar, vam arribar a acords sobre quins invertebrats volíem afavorir i, paral·lelament, quins materials naturals caldria col·locar a cada espai per crear un entorn adequat.

Finalment, vam decidir implicar també les famílies en aquest procés. Els vam escriure un correu electrònic demanant la seva col·laboració per recollir part del material necessari. D’aquí a uns dies, nosaltres també anirem al bosc a buscar allò que ens falti.

Estem convençudes que, amb l’ajuda de tots i totes, aconseguirem omplir el nostre hotel de vida i convertir-lo en un espai ric i acollidor per als invertebrats

MIRAR EL CEL PER ENTENDRE EL MÓN

Albert Einstein

Mira profundament la natura i aleshores ho entendràs tot millor.

A la classe dels Rovellons hem estrenat una nova responsabilitat aquest mes de febrer: observar el temps que fa cada dia. Pot semblar una cosa molt senzilla, però darrere d’aquest petit gest s’amaga un gran aprenentatge.

Cada dia, després del pati, ens aturem un moment per mirar el cel. Observem si fa sol, si hi ha núvols o si plou. En parlem entre tots i ens posem d’acord sobre quin tipus de temps ha fet. Quan ho tenim clar, un Rovelló col·loca un cigró dins del pot corresponent.

A poc a poc, sense gairebé adonar-nos-en, anem recollint informació sobre el temps del mes.

Aprendre a observar

La fita d’aquesta nova responsabilitat és aprendre a mirar el món amb atenció. No es tracta només de dir si fa sol o plou. Es tracta d’aturar-nos, observar el cel i posar paraules al que veiem. Aquest petit moment quotidià ajuda els infants a desenvolupar la curiositat i la capacitat d’observació.

Quan les dades comencen a parlar

L’últim dia del mes vam buidar els pots i vam comptar els cigrons. D’aquesta manera vam poder saber quants dies de cada tipus de temps hi havia hagut durant el febrer.

Després vam registrar les quantitats en una taula i les vam representar amb torres de policubs, construint així el nostre primer gràfic.

Aquest pas és molt important perquè els Rovellons descobreixen que la informació es pot:

Quan vam posar les torres una al costat de l’altra, va passar una cosa molt interessant: només mirant-les ja podíem comparar les quantitats.

Aprendre a interpretar

Un cop fet el gràfic, sorgeixen les preguntes. Aquest moment és clau, perquè els Rovellons aprenen a interpretar informació i a treure conclusions a partir de les dades que han recollit.

Esdevenint petits científics i matemàtics

Amb aquesta proposta, els Rovellons estan fent moltes coses alhora:

observen el medi

recullen dades

compten

organitzen informació

construeixen gràfics

aprenen a interetar-los

Tot això parteix d’una acció molt simple: mirar el cel cada dia. Continuarem amb aquest compromís cada dia, així podrem veure com canvia el temps al llarg del curs i descobrir, pas a pas, què ens explica el cel.

Potser d’aquí a uns mesos ens tornarem a fer noves preguntes: 

Serà igual el cel de febrer que el de primavera?

A poc a poc, els Rovellons descobreixen que el món està ple d’informació… només cal aprendre a observar-la.

UN CONTE QUE ENS PORTA AL NEOLÍTIC

“La curiositat és el motor de l’aprenentatge.” — Ken Robinson

Aquesta setmana, a l’aula hem viscut un d’aquells moments en què la curiositat dels infants es converteix en el motor de l’aprenentatge. Tot va començar quan l’Adrià va portar un conte que parlava dels cromanyons. A partir de la lectura compartida, vam poder identificar que el relat feia referència als humans que vivien durant el Paleolític, concretament als Homo neanderthalensis i altres grups humans de la prehistòria.

Però el més interessant va arribar al final del conte. El relat feia referència a un moment en què l’estil de vida dels humans començava a canviar. Això va generar una nova pregunta a l’aula: Si ja no era el Paleolític… quina etapa venia després?

A partir d’aquesta inquietud, vam iniciar un petit procés d’investigació. Per buscar respostes, vam visualitzar un vídeo que ens parlava tant del Paleolític com del Neolític. Aquest recurs ens va ajudar a identificar els grans canvis que es van produir en la manera de viure dels nostres avantpassats.

Entre tots i totes vam descobrir que, durant el Neolític, van aparèixer transformacions molt importants:

  • el desenvolupament de l’agricultura,
  • l’inici de la ramaderia,
  • el pas d’una vida nòmada a una vida sedentària,
  • noves invencions com la roda,
  • la creació d’objectes de ceràmica.

Per consolidar tot allò que havíem après, vam realitzar una proposta conjunta. L’activitat consistia a analitzar diferents característiques de la vida dels humans prehistòrics i, a través de la conversa, el debat i la presa de decisions compartida, decidir si corresponien al Paleolític o al Neolític.

Aquest moment de diàleg va ser especialment enriquidor, ja que l’alumnat va haver de argumentar les seves idees, escoltar les aportacions dels companys i arribar a acords col·lectius. D’aquesta manera, no només vam ampliar coneixements sobre la prehistòria, sinó que també vam treballar habilitats fonamentals com el pensament crític, la comunicació i la construcció compartida del coneixement.

GRÀCIES GEGANTETS

“Digues-m’ho i ho oblidaré, ensenya-m’ho i potser ho recordaré, implica’m i ho aprendré.”

atribuïda a Benjamin Franklin

Avui hem viscut un dia molt especial per a nosaltres: la festa de comiat i agraïment dels nostres gegantets abans de començar el procés de restauració.

Durant setmanes, a l’aula dels Patufets hem avvançat un projecte al voltant dels gegantets de l’escola. Hem investigat qui són, d’on venen i quin paper tenen a les festes. També hem pensat com els volíem acomiadar abans que marxin a restaurar-se.

Avui hem tingut l’oportunitat d’explicar el repte davant dels companys de tota l’escola. Ha estat un moment important: parlar davant dels altres, sentir-se escoltats i veure que allò que han preparat té sentit per a la comunitat.

Després de la presentació, hem donat pas al moment més esperat: l’última cercavila del cavaller Ferran, la princesa Violeta i el drac Albert. Ens hem desplaçat fins a la plaça de Can Papasseït, on els gegantets han rebut el comiat i agraïment de tots els infants i mestres de l’escola, la costat dels capgrossos, companys de festa, i les Matildes fent de batucaires.

Per als Patufets, sentir aquest recolzament i reconeixement ha estat molt significatiu. Moments així fan créixer els infants: els ajuden a guanyar confiança, a prendre properes iniciatives i a sentir que el que fan té valor.

Fer una festa de comiat no és només simbòlic.  És ensenyar als infants que: les coses tenen història, els objectes també tenen memòria i els canvis es fan amb respecte.

I ara, els gegantets comencen una nova etapa. Un repte gegant pels petits de l’escola, que entomem amb respecte i il·lusió per continuar fent-los viure a les festes de l’escola.


ELS PATUFETS PREPAREM EL COMIAT DELS GEGANTETS

“L’escola ha de ser un lloc on els infants participin en la vida real i aprenguin a construir-la.”

Marta Mata

A l’aula dels Patufets estem immersos en els preparatius d’un moment molt especial: la festa de comiat i agraïment dels tres gegantets de l’escola abans de començar el procés de restauració.

Després d’haver conegut la seva història i d’haver descobert com van néixer dins d’un projecte de la comunitat de petits, vam pensar que mereixien un comiat ben bonic, a l’alçada de tots els anys que han acompanyat la vida de l’escola.

Entre tots vam prendre una decisió: organitzar la seva darrera cercavila.

A partir d’aquí es va posar en marxa tot un procés d’organització que ens ha fet treballar plegats i sentir-nos part d’un projecte compartit amb tota l’escola, així que vam anar a demanar ajuda a les altres classes. Alguns companys de la comunitat de grans portaran els gegantets, d’altres de la comunitat de mitjans ho faran amb els capgrossos i les Matildes s’encarregaran de posar ritme a la cercavila amb la batucada.

Quan vam rebre el sí de totes les classes, l’emoció va créixer encara més i ens vam posar a preparar els rètols informatius per explicar la festa. Per fer-los vam pintar un mural molt llarg amb rodets. Una vegada tallats, vam escriure la informació que volíem compartir amb els companys de l’escola i vam fer votacions per escollir els dibuixos que decorarien els rètols.

Finalment, amb molta il·lusió, vam anar classe per classe a portar els cartells i explicar la proposta.

Aquest procés ens ha permès descobrir que organitzar una festa també és un aprenentatge: cal parlar, decidir, comptar, escriure, dibuixar, explicar i, sobretot, treballar en equip.

Ara continuem preparant els darrers detalls d’aquesta diada tan especial, que serà una manera d’agrair als nostres gegantets tots aquests anys de vida compartida a l’escola.

Ben aviat us ho explicarem!

DESCOBRINT ELS OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE

“No dubtis mai que un petit grup de ciutadans reflexius i compromesos pot canviar el món; de fet, és l’única cosa que ho ha aconseguit sempre.”

— Margaret Mead.

Aquestes darreres setmanes, al grup Q de Quítxua, hem estat iniciant-nos en la descoberta dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i en la reflexió sobre quina relació poden tenir amb nosaltres i amb la proposta que estem desenvolupant.

Per començar aquest procés, vam veure que, abans d’entendre el significat global d’aquesta expressió, calia desgranar-ne el títol i aturar-nos a pensar què volien dir, per a nosaltres, les paraules objectiu, desenvolupament i sostenible. Ho vam fer connectant amb els nostres coneixements previs, amb allò que ja sabíem i amb les experiències que podíem posar en comú.

La paraula objectiu ens era familiar. És un terme que fem servir sovint a l’escola i que associem fàcilment amb idees com propòsit, repte o fita. Alguns Petits Prínceps del grup, de seguida, ho van vincular amb el concepte d’Ikigai, fent evident com els aprenentatges previs ens ajuden a donar sentit als nous descobriments.

Amb desenvolupament, en canvi, ens va costar més trobar un sinònim concret. Tot i això, a través d’exemples, vam poder començar a construir-ne el significat. Algú explicava: “Quan naixem no sabem parlar ni caminar i amb el desenvolupament ho aconseguim.” Altres infants ho acompanyaven amb gestos de les mans, intentant representar la idea d’avançar, créixer i evolucionar. Així, vam veure com, sovint, el cos també ens ajuda a pensar i a expressar allò que encara no sabem definir del tot amb paraules.

La paraula sostenible va ser, sens dubte, la que més interrogants ens va generar. En un primer moment, ens va deixar en blanc. Ens vam donar temps per pensar, per escoltar-nos i per provar de posar-hi paraules. Curiosament, abans que arribessin les definicions, van aparèixer els gestos: amb les mans obertes, amb el palmell cap amunt, fèiem el gest d’“aguantar”. La Saray ho va expressar així: “Sostenible és que es sosté, però no sé com dir-ho d’una manera diferent.” Aquest moment ens va mostrar com l’aprenentatge comença, moltes vegades, en la intuïció, en la imatge o en el gest, abans de poder-se formular amb precisió.

Només amb aquestes tres paraules, ens costava encara predir què devien ser exactament els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Per això, vam decidir fer un pas més i cercar informació. Amb els Chromebooks, vam iniciar una petita investigació a partir d’una tasca del Classroom, on teníem recollit un conjunt d’enllaços que ens podien ajudar a entendre millor aquest concepte i a descobrir per què és tan present al món actual.

Aquest primer moment del procés ens ha permès adonar-nos que aprendre no és només trobar respostes, sinó també fer-se preguntes, activar el que ja sabem, compartir hipòtesis i construir significats plegats. A poc a poc, anem ampliant la mirada i entenent que els ODS no són només una llista de grans objectius mundials, sinó també una invitació a pensar quin paper podem tenir nosaltres en la cura de les persones, de l’entorn i del futur compartit.

En el procés de recollida d’informació, hem anat descobrint aspectes que ens han semblat molt interessants i que ens han ajudat a situar millor què són els ODS i per què tenen tanta importància. Hem après que són 17 objectius, que van ser impulsats per les Nacions Unides i que s’haurien d’assolir, com a màxim, l’any 2030. També hem descobert que van ser creats amb la voluntat de tenir cura del planeta i de les persones, i que, malauradament, tot apunta que no s’estan assolint al ritme necessari.

Aquesta informació ens ha fet adonar que els ODS plantegen reptes molt grans, reptes globals que afecten tot el món. Davant d’això, ens hem fet una pregunta molt important: què podem fer nosaltres? Com pot contribuir un grup d’infants a una proposta tan gran? Lluny de veure aquests objectius com una realitat llunyana o impossible, hem volgut entendre de quina manera les accions petites i quotidianes també poden tenir valor i impacte.

Per això, hem anat parlant de cadascun dels 17 objectius i hem intentat entendre’ls des de la nostra realitat més propera. Hem conversat, hem compartit idees i hem pensat quina podia ser la nostra contribució a cadascun d’ells. Aquest exercici ens ha ajudat a veure que, tot i que els ODS són amplis i complexos, també es poden traduir en accions concretes, properes i possibles.

A partir d’aquí, ens ha sorgit una nova pregunta, molt connectada amb el projecte que estem vivint i construint plegats: “I amb la botiga de segona mà, quins objectius estarem desenvolupant?”

Aquesta ha estat la darrera incògnita que hem volgut resoldre en relació amb els ODS. Posant la mirada sobre la nostra proposta, hem pogut analitzar-la d’una altra manera i adonar-nos que, darrere d’una acció propera i real com aquesta, també hi ha una manera de tenir cura del món, de reutilitzar recursos, de reduir residus i de promoure formes de consum més responsables.

Així, hem pogut comprovar que les nostres accions, encara que siguin petites, també poden ajudar a avançar cap als ODS. Potser no podem resoldre sols els grans reptes del planeta, però sí que podem començar a transformar el nostre entorn més immediat i aportar-hi el nostre granet de sorra, a la nostra manera.

Aquest procés ens està ajudant a entendre que formar part del canvi no depèn només de fer grans coses, sinó també de prendre consciència, actuar amb responsabilitat i descobrir que allò que fem des de l’escola pot tenir un valor molt més gran del que imaginàvem.

Seguim descobrint que, des de l’escola i amb projectes ben propers a la nostra realitat, també podem contribuir a construir un món més just i sostenible.