SEGONA GOTA: SUMANT VEUS CONSCIENTS

Cristina Vargas23/03/26  

“L’educació no és només transmissió de coneixement, sinó també despertar consciències.” — Paulo Freire

Comencem a treballar en el nostre repte de conscienciació sobre el riu Anoia i el residu que més mal provoca: la burilla. Per tal de poder escoltar totes les veus de la classe, iniciem aquest treball de manera individual. Cadascú pensa com representar aquest missatge perquè tothom el pugui entendre.

Després, compartim les nostres idees en petit grup i creem una proposta conjunta, tenint present l’espai de l’escola on voldrem exposar la nostra creació. Posem en marxa un procés que no sempre és fàcil: saber explicar-nos i saber escoltar els altres, reformular idees per encabir-ne de noves, estar disposats a cedir però també a valorar les aportacions dels companys, i fer valdre la nostra opinió amb respecte i amb un bon discurs.

Quan consensuem la idea de grup, la representem en una cartolina que haurem d’exposar davant dels altres grups. També situem, en un plànol de l’escola, el lloc triat i proposem un lema que acompanyi la nostra creació i convidi els visitants a pensar i reflexionar.

Dies més tard, quan tots els grups tenen a punt el material, obrim una exposició d’idees per trobar la proposta que representarà el gran grup. Cada equip presenta la seva cartolina i explica en què ha pensat, mentre la resta escoltem amb atenció per poder valorar i decidir més endavant.

De mica en mica, anem escoltant-nos per sumar propostes, identificar què ens agrada més i què no tant. Quan tothom ha pogut exposar, ens trobem en rotllana i resumim les idees de cada grup. Iniciem una conversa compartint impressions: què ens ha semblat més adequat, més original, més clar…

Finalment, arribem a la idea que donarà forma al nostre repte: construirem un riu amb ampolles petites. Dies enrere vam descobrir que amb 100 ampolles de 50 cl podem representar 50 litres d’aigua, la quantitat que pot contaminar una sola burilla. Així doncs, decidim que el nostre riu estigui format per aquesta quantitat d’ampolles i enviem un correu a totes les famílies perquè ens ajudin portant-ne a l’escola.

Inciem el mural – tríptic

docent123/03/26  

Després de diverses setmanes indagant si els animals deixen brossa al bosc, i arran de les diferents sortides que hem realitzat al llarg d’aquests dos trimestres, el grup dels grocs hem arribat a una conclusió molt interessant.

Observant amb atenció el terra del bosc, hem descobert que hi ha molts elements que es poden considerar “brossa”. Però no tota és igual: alguns d’aquests elements sorgeixen de manera natural al bosc (com fulles, branques o fruits), d’altres són restes que deixen els animals, i també n’hi ha que provenen de l’activitat humana.

A partir d’aquestes descobertes, hem decidit convertir-nos en petits experts del bosc. Per això, estem elaborant un mural que, en un futur proper, es transformarà en un tríptic informatiu. L’objectiu és poder explicar a la resta d’alumnes de l’escola quins elements es poden deixar al bosc i quins cal recollir per al seu correcte reciclatge.

En les imatges es pot veure com, a poc a poc, els alumnes han començat a escriure i classificar els elements que sí que es poden deixar al bosc, iniciant així una tasca de conscienciació ambiental molt important.

Com deia l’escriptora i naturalista Rachel Carson: “A la natura no hi ha recompenses ni càstigs, només conseqüències.” I nosaltres estem aprenent que tenir cura del bosc és responsabilitat de tots.

LET’S GO TO THE THEATRE!

Laura Lorenzo22/03/26  

“Don’t worry about the bits you can’t understand. Sit back and allow the words to wash around you, like music.”

Roald Dahl

Last week we had a lot of fun while practising English by going to Can Papasseit to watch a theatre play: Little Red Rocks.

Because watching a theatre play in English can be a bit difficult; we have been preparing this challenging activity for weeks in class. By meeting the characters and reading the summary of the story we realized it was an adapted version of Little Red RIding Hood, a fairy tale that we all know.

In this version of the story Little Red is a brave girl who lives in Barcelona that has to fly to London to help her grandma, a famous music star who needs an important document. In her adventure she meets Lupita and Olenka, a flight attendant and a perfumist that help her. She also meets Mr.Wolf, a greedy person who wants to steal grandma’s money and jewells.

We had a lot of fun singing the songs and helping Little Red write the end of the story… Our favourite moment, though, was when three colleagues went on the stage to take part in a smelling competition!

Watching a play or a film in English may seem difficult but, if we are familiar with the story and know all the basic language it can be a fun and motivating activity. Why don’t you try watching your favourite film in English?

ESCLAT DE VIDA

Eva Valls21/03/26  

“El coneixement comença amb la sorpresa.” 

 Aristòtil

Durant el passat mes de novembre, a l’aula vam tenir l’oportunitat de conviure durant uns dies amb un invertebrat ben singular: el plegamans o pregadéu, conegut sovint pel seu nom científic, Mantis religiosa. La seva presència va despertar una gran curiositat entre les Alícies i ens va obrir la porta a iniciar un procés d’observació i investigació sobre aquest fascinant insecte.

A mesura que anàvem aprofundint en el seu coneixement, vam descobrir que, a finals de la tardor, la femella posa els ous en unes estructures anomenades ooteques. Aquestes poden trobar-se sota pedres o enganxades a branques, tenen un aspecte semblant al d’una esponja i poden contenir fins a 200 ous. Aquesta informació va prendre encara més sentit quan, en una de les sortides de comunitat al bosc, vam viure una gran sorpresa: vam trobar una gran quantitat d’ooteques en diferents espais. Davant d’aquesta descoberta, vam decidir portar-ne algunes a l’escola per poder-les observar amb calma i fer-ne el seguiment.

Durant setmanes, les ooteques van formar part del nostre dia a dia a l’aula. Sabíem que cap a la primavera en naixerien les nimfes, que haurien de mudar fins a sis vegades abans d’esdevenir adultes. Tot i així, no sabíem exactament quan passaria aquest moment. Per això, la sorpresa va ser encara més gran quan, quatre mesos després, aquest passat divendres, ens vam adonar que ja n’havien nascut algunes.

A partir d’una primera observació, però, vam detectar que moltes d’elles no havien sobreviscut. Aquest fet ens va portar a obrir un espai de conversa i reflexió sobre les possibles causes. De seguida vam interpretar que necessitaven aliment i que, tal com ja havíem anat concloent en altres moments del projecte, els invertebrats necessiten viure en el seu entorn natural per poder desenvolupar-se adequadament.

Així doncs, vam prendre una decisió compartida: deixar-les en un espai segur del jardí de l’escola abans d’acabar el dia. Per tal de protegir aquest indret, també vam preparar un cartell senzill per informar i tenir cura de l’espai on les alliberàvem.

Abans, però, de portar-les al pati, vam voler observar-les amb més detall. Mitjançant el microscopi digital, vam poder comprovar que, tot i ser molt petites, ja presentaven un aspecte molt semblant al dels adults: eren, en certa manera, una rèplica en miniatura. Aquesta observació ens va ajudar a entendre millor el seu desenvolupament. A més, vam llegir un tríptic amb informació sobre la seva morfologia, alimentació i reproducció, que ens va permetre consolidar i ampliar els nostres coneixements.

Finalment, vam acomiadar-nos d’elles amb el desig de poder-les continuar observant en el seu entorn natural. Aquesta experiència ens ha permès no només conèixer el cicle de vida del pregadéu, sinó també reflexionar sobre la importància de respectar els ritmes i les necessitats dels éssers vius, entenent que la natura és el seu millor lloc per créixer i viure.

EL SECRET DINS LES CANYES

Eva Valls21/03/26  

“La metamorfosi és una de les grans innovacions en l’evolució, i un procés fascinador, quasi màgic, per la transformació tan brusca que implica”

Xavier Bellés

En el marc del nostre projecte d’aula, i mentre avançàvem en la investigació per descobrir quins invertebrats poden viure al nostre hotel i com han de ser les seves “habitacions”, vam fer noves descobertes que ens van permetre ampliar la nostra mirada sobre el món dels petits éssers vius.

En primer lloc, vam conèixer la crisopa i el sírfid, dos invertebrats que ens van sorprendre per la seva doble funció dins la natura. D’una banda, quan es troben en fase de larva, esdevenen grans devoradors de pugó, fet que els converteix en aliats molt importants per al control de plagues. D’altra banda, quan arriben a l’edat adulta, s’alimenten del pol·len i el nèctar de les flors, contribuint així a la pol·linització. Aquesta doble funció ens va ajudar a entendre millor la importància de la fauna auxiliar i el seu paper en l’equilibri dels ecosistemes. Així doncs, vam tenir molt clar que també volíem afavorir la presència d’aquests insectes al nostre hotel.

A més, l’observació d’una fotografia d’un sírfid ens va conduir a un nou aprenentatge. Inicialment, el vam identificar com una abella o una vespa, ja que presenta colors i formes molt semblants. Tanmateix, en observar-lo amb més deteniment i fixar-nos en cada detall, vam descobrir que en realitat es tracta d’una mosca, identificant-la pels seus grans ulls característics. Aquest “engany” ens va portar a parlar del camuflatge i de les estratègies que utilitzen alguns éssers vius per defensar-se dels seus depredadors.

D’altra banda, en parlar d’abelles, les Alícies vam fer referència, en un primer moment, a l’abella de la mel i a la seva vida en comunitat. No obstant això, aviat vam descobrir que als hotels d’insectes hi habiten espècies diferents, caracteritzades per tenir un comportament solitari. Aquesta descoberta va connectar amb una observació que ja havíem fet en diverses ocasions al pati: havíem vist abelles entrant dins les canyes de l’hotel i també havíem detectat que algunes estaven tapades amb fang.

A partir d’aquí, van sorgir diferents hipòtesis sobre què podia estar passant a l’interior d’aquestes canyes. Per tal de verificar-les, vam visualitzar un parell de vídeos científics que ens van ajudar a comprendre el seu cicle de vida. Va ser així com vam conèixer l’osmia cornuta, una abella solitària fascinant.

Vam aprendre que, després d’aparellar-se, la femella entra dins una canya, hi posa un ou i hi deixa una bola de pol·len perquè la larva, en néixer, pugui alimentar-se i créixer. Tot seguit, construeix una paret de fang per separar les diferents “habitacions”. Abans d’acabar l’estiu, la larva es transforma en pupa i inicia el procés que la convertirà en abella adulta, la qual sortirà a l’exterior amb l’arribada de la primavera.

Per tal de documentar aquest procés, vam utilitzar diferents formes de representació. Alguns infants van optar pel dibuix, mentre que d’altres van decidir modelar amb plastilina les diferents fases del cicle vital. Gràcies a aquest treball, vam poder afirmar amb seguretat que, de les canyes tapades amb fang del nostre hotel, en sortiran abelles quan arribi la primavera.

Així i tot, les canyes no ens permeten veure què passa a l’interior. Per això, un dia l’Eva ens va ensenyar un hotel que ens va deixar bocabadats: es tractava d’un petit hotel específic per a abelles solitàries amb tubs de plàstic transparents que permeten observar-ne l’interior. De seguida vam tenir clar que ens agradaria tenir-ne un.

Així, vam anar a parlar amb la Lídia per explicar-li el procés que estàvem seguint, els descobriments que havíem fet i el nostre interès per adquirir aquest nou recurs per continuar investigant. La proposta li va semblar molt interessant, però ens va plantejar una qüestió important: quin era el cost de l’hotel? Com que no en disposàvem d’aquesta informació, vam acordar que li presentaríem un pressupost.

Per aquest motiu, amb l’ajuda dels Chromebooks, vam buscar el nom que apareixia a l’hotel (“Los Nidos de David”) i vam accedir a la seva pàgina web. Entre tots, vam localitzar el model que ens interessava i en vam recollir les dades més rellevants, com les mides i el preu.

Finalment, vam redactar un petit escrit amb tota la informació i el vam lliurar a la Lídia. L’endemà, ens va venir a veure amb una gran notícia: comprarem l’hotel d’abelles per al nostre espai de vida petita! Aquesta decisió ens permetrà continuar observant, investigant i aprenent, tot apropant-nos encara més al fascinant món dels invertebrats.

EL SAC DE CONTES VIATJA PLE D’INCLUSIÓ

Mireia Puig20/03/26  

Ahir vam viure una experiència molt especial: els Pinotxos i els Tabalugues vam anar a portar el sac de contes a l’escola Escola Pompeu Fabra.

De bon matí, ens vam posar els fulards i vam agafar el sac, ben ple amb els tres contes de les tres escoles, que ja estan fent la seva segona volta. Aquest curs, tots els contes tenen un centre d’interès molt important: la inclusió. A través de les històries, compartim valors, emocions i maneres de veure el món que ens ajuden a créixer com a comunitat.

El recorregut del sac també forma part de la seva màgia. Va començar a omplir-se a la mateixa escola Escola Pompeu Fabra, després va passar per l’escola Escola Joan Maragall, ells ens el van portar a nosaltres, i ara som nosaltres qui el retornem perquè puguin continuar gaudint dels contes.

El nostre conte és El nen rere la finestra, i quan vam arribar els en vam explicar un trosset. Just quan la història es posava més interessant… ens vam aturar! Els vam deixar amb la intriga perquè siguin ells qui descobreixin el final.

Després, vam esmorzar plegats i vam gaudir d’una estona de joc al seu pati. Va ser un matí ple de convivència, il·lusió i ganes de compartir.

Aquesta activitat fomenta el coneixement de la comunitat propera. Els infants entenen que formen part d’una xarxa d’escoles amb qui comparteixen projectes, vivències i valors. El recorregut del sac de contes dona sentit a la idea de continuïtat i col·laboració entre centres.

“Si vols educar un infant, educa tot el poble al seu voltant.” Proverbi africà.

QUAN UNA IDEA ES FA RODONA

Mireia Puig20/03/26  

Després d’haver elaborat els nostres llibres de models de mandales, tenim molt clar que necessitem crear unes bones bases perquè s’hi puguin construir al damunt. Volem que els mandales llueixin més, que siguin més atractius i que realment destaquin.

Per començar, els ensenyem unes peces de feltre de color negre, de forma rectangular. A partir d’aquí, els plantegem un repte: com podem aconseguir fer-hi un cercle? Establim una conversa on van sorgint idees molt interessants. Finalment, un infant proposa una solució molt encertada: utilitzar la base de fusta que ja havíem fet servir per crear els mandales, resseguir-la amb un retolador blanc i, tot seguit, retallar-la.

Ens organitzem en grups de tres i cada equip es distribueix les tasques per poder dur a terme l’activitat. Observem com aprenen a treballar en equip, com es donen suport els uns als altres i com cada grup desenvolupa la seva pròpia estratègia. És molt enriquidor veure la diversitat de maneres d’afrontar un mateix repte. Finalment, els quatre grups aconsegueixen crear unes bases circulars molt ben fetes, de les quals se senten molt orgullosos.

Un cop tenim els cercles, els fem una nova pregunta: coneixeu algun estri que ens ajudi a fer cercles? Alguns infants en saben descriure un, però no en recorden el nom. És el moment de parlar del compàs i de la seva gran utilitat.

Anem a buscar a l’aula de material els compasos grans de pissarra i els compasos petits, i ens posem a practicar damunt d’un gran paper d’embalar. Descobrim com funcionen i experimentem amb ells. Durant aquest procés, aprenem que per utilitzar el compàs cal estar tranquils, atents i molt concentrats, ja que només així aconseguirem uns bons resultats.

Els infants experimenten amb les formes geomètriques, i exploren maneres diverses de representar-les. A través de la manipulació (resseguir, retallar, utilitzar el compàs), construeixen coneixement matemàtic de manera vivencial i funcional.

“L’infant no és un got que cal omplir, sinó una font que cal deixar brollar.” Maria Montessori.

DOS CAPS PENSEN MILLOR QUE UN

Mireia Puig18/03/26  

Després de fer l’entrevista amb els ADF, i per tal de no oblidar-nos de tot el que vam aprendre, ens hem posat a treballar en parelles per omplir un full amb les respostes que ens va donar el Valentí.

Abans de començar, però, hem fet memòria entre tots i totes. Ha passat una setmana sense fer PdC a causa de la vaga, i alguns no recordàvem ben bé tot el que ens havia explicat. Entre tots hem anat recordant la informació fins que ho hem tingut clar.

Un cop sabíem què havíem d’escriure, cada parella s’ha posat a treballar. Ens hem ajudat, hem compartit idees i ens hem repartit la feina. A poc a poc anem aprenent a treballar en parella: ni volem fer-ho tot sols, ni tampoc quedar-nos sense fer res.

Quan hem acabat d’escriure les respostes, li hem demanat al Toni que ens en faci una fotocòpia i les hem arxivat al nostre carpesà.

Amb aquesta activitat hem treballat d’una banda la comunicació i el llenguatge, ja que hem hagut de recordar la informació de l’entrevista, parlar-ne entre nosaltres i escriure les respostes amb les nostres paraules. També hem practicat l’escolta i l’expressió oral quan hem fet memòria en gran grup.

D’altra banda, hem desenvolupat habilitats de treball en equip i convivència, aprenent a treballar en parella, a ajudar-nos, a compartir la feina i a respectar el ritme de l’altre. Hem vist que és important col·laborar: ni fer-ho tot sols ni deixar de participar.

“Sol, podem fer tan poc; junts, podem fer tant.” Helen Keller

PREPARATS PER ACTUAR

Mireia Puig18/03/26  

El passat divendres, en la primera franja de matí, tota l’escola vam treballar en un aspecte molt important com a ciutadans que, evidentment, també involucra als infants: la prevenció i actuació en cas d’emergències. Així que per la banda de Petits, dos bombers voluntaris van venir a conscienciar directament als infants, explicant que en cas de situacions d’aquest tipus cal seguir les instruccions dels adults que els protegiran. Van portar part de la seva indumentària fent-se propers i entranyables als petits, que van entendre i memoritzar el nombre 112 de manera diferent i divertida.

Per altra banda, els nens i nenes de la comunitat de Mitjans i Grans varen barrejar-se d’edats per participar activament , de manera dramatitzada i simulada, en jocs de rol simulant les emergències principals: incendis, inundacions, ventades i calors extremes.

L’experiència, viscuda des de l’emoció però també des de la tranquil.litat i responsabilitat, s’emmarca en l’àmbit de l’educació en valors i la competència ciutadana. Aprendre a actuar davant situacions d’emergència contribueix a formar infants més responsables, autònoms i conscients del seu entorn, capaços de reaccionar amb serenor i seguir indicacions per garantir la seva seguretat i la dels altres. Activitats com aquesta connecten l’aprenentatge escolar amb la vida real, donant sentit als continguts treballats i reforçant la importància de saber cuidar-nos i cuidar els qui ens envolten.

Plantem llavors

docent118/03/26  

Després de la sortida a Can Macià, alguns nens i nenes van collir flors amb molta il·lusió. Però, en arribar a l’escola, vam observar que aquelles flors, al cap d’uns dies, s’havien assecat i mort. Aquesta situació ens ha fet reflexionar i ens ha despertat moltes preguntes.

Per què es moren les flors quan les arrenquem? D’on s’alimenten? Què necessiten per viure? I fins i tot, ha sorgit una pregunta ben curiosa: necessiten les arrels per caminar?

A partir d’aquestes inquietuds, hem iniciat una petita investigació a l’aula. Hem descobert que les plantes no poden viure sense les seves arrels, ja que són les encarregades d’absorbir l’aigua i els nutrients de la terra. També hem après que les llavors necessiten terra, aigua i llum del sol per poder créixer.

Ara hem plantat algunes llavors i observarem què passa amb el pas dels dies. Tindrem cura d’elles i anotarem els canvis que veiem. Naixerà alguna planta? Estem molt encuriosits per descobrir-ho!

Com deia el naturalista Charles Darwin: “Tot el que podem veure és el resultat d’un llarg procés de creixement i transformació.” I nosaltres, pas a pas, també estem aprenent a observar i entendre la natura.