EL MENÚ ESCOLAR TAMBÉ ES POT CANTAR

Angelica Garzas27/02/26  

A l’aula de música de Rovellons hem iniciat un projecte que parteix d’un element molt proper als infants: el menú escolar. La proposta neix amb un doble objectiu: treballar els continguts musicals propis del curs i, alhora, fer accessible la informació del menjador a tota la comunitat educativa, també als infants que encara no saben llegir o que necessiten altres canals de comprensió.

“Fer l’aprenentatge accessible no és simplificar-lo, sinó oferir diferents maneres d’arribar-hi.”

De la paraula al ritme

Les primeres sessions s’han centrat a jugar amb el llenguatge dels aliments. A partir dels plats del menú real de l’escola, els infants han separat les paraules en síl·labes, les han dit rítmicament i les han acompanyat amb percussió corporal i petits instruments. Aquest treball de prosòdia rítmica ens ha permès descobrir que les paraules també tenen ritme i musicalitat.

Creem una cantarella compartida

A poc a poc, de manera natural, ha anat apareixent una estructura comuna que tots reconeixem i repetim: “Avui a l’escola, què menjarem?”. A partir d’aquesta frase base, la classe ha anat afegint el primer plat, el segon plat i les postres, construint una cantarella col·lectiva que s’ha convertit en la cançó de la classe. Aquest procés ha afavorit la participació de tot el grup i ha reforçat el sentiment de pertinença.

Posem música a les paraules

Un cop la cantarella ja era segura, vam fer un pas més: buscar una melodia. Amb xilòfons preparats amb escala pentatònica, els infants van experimentar amb sons i combinacions. D’una d’aquestes proves va sorgir una melodia que el grup va escoltar, repetir i fer seva. Així, una idea inicial es va transformar en una creació col·lectiva.

Escriure la música com la sentim

A les darreres sessions hem començat a representar la melodia per escrit. Cada infant ha creat la seva pròpia partitura: alguns han utilitzat lletres (Do, Re, Mi, La) d’altres han fet servir símbols, i alguns fins i tot s’han atrevit a escriure les notes en un pentagrama. Aquest treball ens ajuda a relacionar el so amb la seva representació gràfica, respectant els diferents ritmes d’aprenentatge.

La Randoseru i la dansa dels pescadors

Angelica Garzas27/02/26  

En el marc del Projecte del Japó, a l’aula de música dels Petits Prínceps hem començat a apropar-nos a la cultura japonesa des del cos, el símbol i l’experiència directa. En aquest moment del projecte, el treball s’ha centrat en dos eixos principals: la randoseru, la motxilla escolar tradicional japonesa, i una dansa d’inspiració ritual basada en les danses de pescadors.

La randoseru és la motxilla que, al Japó, s’acostuma a regalar als infants quan comencen l’escola primària. És una motxilla pensada per durar molts anys i simbolitza protecció, constància i el camí de l’aprenentatge. A partir d’aquest objecte tan carregat de significat, hem iniciat una sèrie d’improvisacions teatrals a l’aula.

En parelles, els infants han representat el moment de regalar la randoseru. Podia ser un avi, un pare, una mare o algú estimat qui feia el regal. Al principi, les improvisacions necessitaven modelatge i exemples, però a mesura que avançava la sessió, van anar apareixent escenes cada vegada més autònomes, delicades i plenes d’intenció. El treball teatral ha permès explorar el gest, l’emoció i el valor simbòlic d’un objecte quotidià dins d’una altra cultura.

Paral·lelament, hem començat a treballar una dansa inspirada en les danses tradicionals dels pescadors. Aquestes danses, lligades al treball col·lectiu i al ritme compartit, tenen un component clarament ritual. A l’aula, el moviment ha anat passant de l’exploració lliure a una estructura més definida, amb una introducció, passos clars i una intenció compartida.

La dansa dels pescadors ens ha permès connectar amb el pes del cos, la coordinació grupal i la idea de comunitat. No es tracta només d’aprendre uns passos, sinó d’entendre com el cos pot explicar una història vinculada al treball, a la natura i a la cooperació.

MIRANT ENDINS

Ivet Dominguez27/02/26  

“Qui mira cap enfora somia; qui mira cap endins, desperta.”

Carl Gustav Jung

En poc més d’un mes finalitzarà aquest segon trimestre i ens trobem davant d’una tasca clau del nostre procés d’aprenentatge: l’autoavaluació. Som a l’equador del curs, un moment privilegiat per aturar-nos, fer balanç i revisar el nostre compromís personal amb l’aprenentatge i amb la vida d’escola.

Aquests dies estem dedicant temps a una mirada ben endins. Ens preguntem què hem aconseguit, quines potencialitats hem descobert, quins avenços hem fet i, sobretot, en què necessitem concentrar la nostra energia i esforç per continuar creixent.

La cita de Carl Gustav Jung ens diu: “Qui mira cap enfora somia; qui mira cap endins, desperta”. Aquesta és precisament la intenció d’aquest procés: despertar consciència sobre el propi camí.

Des del punt de vista curricular, aquesta pràctica connecta directament amb el desenvolupament de la competència personal, social i d’aprendre a aprendre, així com amb la competència ciutadana, ja que implica responsabilitat, honestedat i capacitat d’autoregulació. Seguim treballant estratègies metacognitives: pensar sobre com aprenem, identificar dificultats, establir objectius realistes i planificar millores. L’autoavaluació no és només una eina de qualificació, sinó una oportunitat per formar persones autònomes, crítiques i constructives.

Aquest treball introspectiu requereix de temps i paciència. No sempre és fàcil reconèixer les pròpies fortaleses ni acceptar allò que ens costa més. Però és des de la humilitat i la transparència que podem avançar. En aquest sentit, ressona la idea atribuïda a Sòcrates: “Coneix-te a tu mateix.” A l’aula generem espais de confiança on, entre companys i companyes, compartim reflexions i ens ajudem a veure aspectes que potser sols no identificaríem. Aquest diàleg fomenta també la competència comunicativa i el respecte per la mirada de l’altre.

Enguany, a més, partim d’un treball previ molt significatiu: l’Ikigai, els nostres propòsits personals de curs. Inspirats en el concepte japonès d’Ikigai, al setembre cadascú va definir objectius del curs. Ara, amb aquell treball a les mans, revisem si estem seguint els passos que nosaltres mateixos vam dissenyar. Aquesta pràctica reforça la coherència entre intenció i acció, i dona sentit al nostre esforç quotidià.

Alguns alumnes tenen molt clar el seu procés; d’altres necessiten més acompanyament per posar paraules al que senten i viuen. Aquí l’escola i la família caminem plegades. El suport emocional que oferiu des de casa és fonamental per consolidar una autoestima sana i una actitud d’esforç sostingut. L’educació és una tasca compartida, on el diàleg i la confiança permeten que els infants construeixin una imatge ajustada i positiva d’ells mateixos.

Aquesta autoavaluació, doncs, va molt més enllà d’un document: és un exercici de creixement personal, de responsabilitat i d’autoconeixement. Contribueix a formar persones conscients, capaces de reflexionar sobre el seu camí i compromeses amb la seva pròpia millora. Un treball importantíssim que també ens hauríem d’aplicar els adults. Us animem a fer-ho!

L’ADOLESCÈNCIA, MOLT MÉS QUE UNA SÈRIE DE TELEVISIÓ

Marta Hervas27/02/26  

Estava a la seva habitació, pensàvem que estava segur.

De la sèrie de TV Adolescència

Aquesta setmana hem tingut dues activitats d’aula que ens fan prendre consciència del moment que estem vivint. Naveguem per camins incerts entre voler créixer cap a les oportunitats dels adolescents i voler mantenir-nos en els privilegis dels més petits. Ser Matildes és també travessar un tifó d’emocions, neguits i certes pors. 

Dimarts vam anar a visitar l’institut Pla de les Moreres i allà vam poder passejar-nos pels espais i admirar les dimensions de la tragèdia. Vam estar rebuts per la directora que ens va fer una breu introducció, carregada de positivisme i bones recomanacions. Després tres delegats d’aula ens van fer un tour per algunes aules mentre ens explicaven les normes i el funcionament. Ja a classe, vam posar en ordre les idees i ens vam apuntar algunes possibles preguntes per la jornada de portes obertes d’aquest pròxim dissabte 28 de febrer.

I per acabar-ho de rematar, dimecres va venir la Cristina, de la policia local de Vilanova, per fer-nos una xerrada sobre la importància del civisme, ara que estem a un pas de sentir-nos grans. Ens va parlar de com les actituds incíviques es produeixen majoritàriament quan es va en grup i que cal allunyar-se d’aquests hàbits que ens perjudiquen a tota la població, de manera directa i indirecta. I per acabar-ho de tenir clar ens va proposar un parell de jocs i vam visionar dos vídeos molt curts gravats durant la pandèmia. 

Així doncs, Matildes, créixer implica prendre decisions difícils com escollir institut i saber com actuar quan es va amb els altres. Però no oblideu que el primer és responsabilitat dels pares i les mares i el segon està a les vostres mans. 

Renoi, l’horitzó està més a prop!

FEM D’ARQUITECTES I INTERIORISTES: LA CASETA D’ESCRIPTOR/A

Marta Hervas27/02/26  

La bona arquitectura és oberta, oberta a la vida, oberta per a millorar la llibertat de qualsevol persona, on qualsevol pot fer el que necessita fer.

Anne Lacaton

En Roald Dahl ens parla del seu ofici d’escriptor i de la importància del seu espai propi de treball. Aquest fet ens ha donat l’oportunitat de repensar espais i treballar els plànols. 

Primer hem començat per dissenyar el nostre espai a casa. Hi ha qui ha reconvertit una habitació i qui ha imaginat una caseta al terrat o al jardí, amb un pressupost il·limitat. Tot s’hi val, sempre que estigui pensat, mesurat i ben representat. Evidentment, calia fer-ho a escala i ha estat aquest el punt que més problemes ha portat. 

Amb la recollida dels treballs hem compartit les dificultats i les maneres de representar l’escala. També hem presentat com fer les representacions de l’espai amb perspectiva, ja que alguns companys atrevits han fet la feina, tot i que encara no calia. No obstant això, i gràcies als que s’han avançat, hem pogut compartir dificultats i suggeriments per a la millora, per la resta.

Paral·lelament i per grups de tres, escollits entre ells i elles, hem començat a buscar un espai de l’escola per fer-ne una idea similar, aquest cop sense nevera ni cuina, que no ens cal prendre ni un cafetò ni un refresc. Aquí estem en aquest moment. Suant tinta i trobant noms que inspirin aquests espais on l’escriptura és la protagonista indiscutible.

Des d’un enfocament competencial i globalitzador, aquestes activitats permeten integrar continguts de diverses àrees del currículum, especialment d’Educació Artística (Educació Visual i Plàstica), Matemàtiques i Coneixement del Medi Natural, Social i Cultural, afavorint un aprenentatge significatiu i contextualitzat.

En l’àrea d’Educació Artística, el dibuix amb perspectiva facilita l’experimentació amb tècniques de representació de l’espai, el volum i la profunditat, alhora que potencia la creativitat, l’expressió personal i la capacitat d’observació. L’alumnat aprèn a interpretar la realitat visual mitjançant recursos com el punt de fuga, la proporció i la composició, desenvolupant una mirada crítica i estètica.

Des de l’àrea de Matemàtiques, l’elaboració de plànols introdueix conceptes fonamentals de geometria, orientació espacial, proporcionalitat i escala. Aquest treball contribueix al desenvolupament del pensament lògic i a la resolució de problemes, ja que implica establir relacions entre l’espai real i la seva representació simbòlica.

En relació amb el Coneixement del Medi, la representació mitjançant plànols permet comprendre millor l’organització de l’espai, interpretar mapes senzills i desenvolupar estratègies d’orientació. Aquest procés afavoreix la construcció del pensament geogràfic i la comprensió de l’entorn proper.

Aquestes propostes afavoreixen l’aprenentatge actiu i manipulatiu, el treball cooperatiu i la interdisciplinarietat. L’alumnat esdevé protagonista del seu aprenentatge, ja que observa, experimenta, representa, comparteix, revisa i millora les seves produccions.

APRENEM A FER EL CARRER MÉS SEGUR PAS A PAS

Mireia Puig27/02/26  

Ens visita la Cristina policia per fer-nos una sessió d’educació viària.

Abans de començar, la Cristina ens pregunta pel nostre projecte d’aula, perquè ella també en forma part. Ens fa molta il·lusió explicar-li com el portem. Es posa molt contenta quan li diem que ja hem aconseguit els 1200 €.

Quan comencem la sessió d’educació viària, la Cristina ens porta una catifa gegant d’un carrer. És com una ciutat en petit. A partir d’aquesta catifa ens explica normes molt importants: anar sempre per la vorera, creuar pel pas de vianants i mirar a banda i banda abans de travessar.

També ens explica diferents històries d’uns personatges que fan coses pel carrer. Nosaltres els hem d’ubicar a la catifa i dir si el que fan està bé o malament.

Després fem un petit teatre a la classe. Un grup de Tabalugues es fa passar per un pare, una mare i tres fills que van en cotxe, però comencen a fer coses que no toquen.

La resta de la classe hem d’esbrinar què està bé i què no està gaire bé. Ens ho passem molt bé i alhora aprenem moltíssim.

Per acabar, la Cristina ens porta una cadireta de cotxe i ens explica com hi hem de seure i com ens hem de lligar correctament. Ens diu que és molt important anar sempre ben lligats i que no ens podem oblidar mai de posar-nos el cinturó.

Quan acabem la sessió, la Cristina ens fa un regal molt especial: una motxilla per a cadascú de VilaSegura.

Aquesta activitat ens ajuda a aprendre normes de seguretat vial, a treballar en equip, a pensar i resoldre problemes, a expressar-nos amb creativitat i a valorar la nostra seguretat i la dels altres.

DEL MAPA AL VOLUM: FEM UNA MAQUETA DEL PARC FLUVIAL

Toni Ruiz27/02/26  

“Els infants construeixen el seu coneixement a través de la interacció amb l’entorn.” — Jean Piaget

Després de treballar el mapa en format paper, elaborarem una maqueta del Parc Fluvial, per situar-nos en el volum, des d’una altra perspectiva.

Per iniciar aquest repte, hem fet una segona visita al parc fluvial. Aquesta vegada, ens hem fixat en els elements més representatius del parc, els que vam reconèixer al mapa: el poliesportiu, les pistes de tenis, la piscina per fora, el pàrquing de cotxes i l’espai on ballem amb el Jaume Barri. Hem observat la forma que tenen els edificis, els colors, la mida, la localització, etc.

També ens hem fixat en la resta d’elements, com són els arbres, que hem comprovat que formen una filera. I que entre els arbres hi ha fanals, per il·luminar el parc. Hem observat si els arbres tenen fulles o estan pelats per l’hivern i si el camí és de sorra o té herbes. També hem vist les tanques de fusta i elements per fer esport. Ens hem trobat amb un treballador de l’ajuntament que estava reparant una de les estructures de fusta i que ha contestat amablement les nostres preguntes.

Un aspecte que ha cridat la nostra atenció, és la brutícia que hi ha al parc, sobretot a les vores del riu i a dins de l’aigua. Ara entenem el que ens van explicar les TANITS, que estan investigant com tenir cura del riu Anoia. Quan van venir a l’aula de Pinotxos a preguntar-nos per què tenim un mapa amb el riu Anoia penjat al nostre mapa d’idees i ens van dir que, si anàvem al Parc Fluvial que busquéssim la brossa. En un primer moment no ens vam voler creure que el riu està brut, però és ben cert que sí, necessita que en tinguem cura.

La segona part del repte ha estat dibuixar com ens imaginem que serà la nostra maqueta. Ens ha anat bé treballar en petit grup, ja que ens hem anat ajudant mútuament. Hem dibuixat, repassat i donat color al Parc Fluvial de forma col·laborativa. Un cop més, hem situat els diferents edificis i elements del parc. El treball de l’espai a la nostra edat és bàsic pel nostre creixement. Tal com ens diu el DECRET 21/2023, de 7 de febrer, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació infantil a la Competència específica 3: Adonar-se de la influència de l’espai i el temps en les situacions de vida quotidiana a partir de les experiències viscudes, per créixer amb seguretat i entendre el món; els infants anem construint la nostra visió del món en què vivim des de la nostra relació i vivència amb l’espai i el temps.

La tercera part, abans d’iniciar la maqueta, ha estat presentar als nostres companys i companyes la nostra representació del parc. Hem explicat què hem fet, com ens hem organitzat i com ha estat treballar en grup.

Ara ja només ens queda engegar la nostra MAQUETA DEL PARC FLUVIAL, així que hem començat a pensar en els diferents materials per elaborar-la.

No us perdeu les fotografies del web d’escola.

ENTRE CANÇONS I PINYES: APRENEM L’ESQUIROL

Meritxell Tardà26/02/26  

Al grup marró continuem ampliant el nostre cançoner i gaudint de la música com una eina d’aprenentatge, expressió i cohesió de grup. Aquestes darreres setmanes hem estat treballant la cançó tradicional “Plim, plim, salta l’esquirol”, una melodia alegre i juganera que ens ha permès cantar, moure’ns i experimentar amb el ritme.

A través d’aquesta cançó hem treballat la coordinació, l’expressió corporal i l’escolta activa. Ens ho hem passat d’allò més bé saltant com petits esquirols al ritme de la música, marcant la pulsació amb el cos i acompanyant la cançó amb petits instruments de percussió.

Per complementar l’activitat musical, hem realitzat una proposta artística relacionada amb la cançó: hem creat uns petits esquirols amb material reciclat i elements naturals, com ara pinyes. Hem reutilitzat diferents materials per donar forma al cos dels esquirols i, amb imaginació i creativitat, cada infant ha elaborat el seu propi animaló. Aquesta activitat ens ha permès treballar la motricitat fina, tot reforçant el vocabulari i el contingut de la cançó.

A més, setmana rere setmana continuem repassant i treballant les cançons anteriors del nostre cançoner. Ho fem a través de dinàmiques musicals variades, jocs de moviment, activitats de discriminació auditiva i l’ús d’instruments. Això ens ajuda a consolidar aprenentatges, millorar el sentit del ritme i, sobretot, gaudir compartint moments musicals en grup.

Aprenem seguretat viària sobre rodes

docent226/02/26  

“La seguretat és responsabilitat de tothom.”

Aquest dimarts i dimecres, 24 i 25 de febrer, els Tintins han participat en unes activitats d’educació viària que ens han permès prendre consciència de la importància de la seguretat quan fem trajectes amb bicicleta.

A través d’un joc tan conegut per ells com el cementiri, han pogut veure que no n’hi ha prou amb portar els elements de seguretat, sinó que és imprescindible fer-ne un bon ús. Hem reflexionat que no només cal portar casc, llums o armilla reflectant, sinó que també és necessari revisar els frens, comprovar que les llums funcionin correctament, revisar l’estat de les rodes i, sobretot, portar el casc ben lligat, ja que és l’element que més ens protegeix en cas d’accident.

En la segona part de l’activitat, hem gaudit d’un circuit a la pista de l’escola amb semàfor, senyals d’STOP, rotondes i altres elements propis de la via pública. Aquest espai ens ha permès practicar en un entorn segur i guanyar confiança per quan haguem de circular pel carrer.

L’experiència ha estat tan real que hi havia vianants que creuaven pel pas de vianants i policies que posaven multes. Aquesta situació ens ha ajudat a posar-nos en el lloc dels policies, entendre la importància de la seva feina i aprendre a interpretar correctament els seus senyals en el dia a dia.

Durant el circuit, els Tintins han comprovat que no circulaven sols i que cal estar atents a molts factors: mantenir la distància de seguretat, controlar la velocitat i indicar correctament si frenem o si volem girar.

Gràcies a aquesta activitat, els Tintins ens sentim més segurs amb els nostres vehicles i entenem que la seguretat viària és una responsabilitat compartida que ens implica a tots.

Aprendre a circular amb seguretat és aprendre a cuidar-nos i a cuidar els altres.