OUR RIVERS

Laura Lorenzo19/02/26  

We are learning a lot about RIVER ANOIA and we decided to use all we have discovered so far to invent our own river. 
We had a lot of fun creating our river because we did not just draw.. We used blue paper and scissors to make our river with one continuous string. We had to be very careful when we used the scissors because we wanted to make it as long as possible without breaking the paper…

It was very difficult to cut thin paper and it required a lot of care. What a great way to practice cutting skills! When everybody got their rivers, it was time to measure them. Some rivers were so long that we had to help each other use the measuring tape. You can see how long our rivers are in this picture.

This activity offered us the opportunity to introduce big numbers and practice saying them. It was very fun and much easier than we thought!  After spending some sessions playing games to practice saying, reading and writing numbers in English we were ready to write the info about our rivers… We had to complete a table with the basic information of our rivers (including the length in KM!) which later served us as the prompt to start writing our text describing the river. Writing in English is not as difficult when we have the right support!

UN REGAL INESPERAT

admin19/02/26  

Només amb l’aventura, algunes persones aconsegueixen conèixer-se a si mateixes, trobar-se a si mateixes.

Andre Gide

Finalment, hem pogut gaudir d’aquest regal inesperat: unes colònies extres a Cal Mata, la casa pairal de la Marta Mata a Saifores. Enguany se celebra el centenari del seu naixement i nosaltres en fem 20 d’escola. Des de la Fundació ens han regalat la possibilitat de fer unes colònies lúdiques a cost 0 pel que fa a l’allotjament i al menjar; i ens hi hem tirat de cap. Havíem de marxar el passat dijous 12 de febrer, però pel tancament per l’alerta de vent les vam haver d’anul·lar. Per sort, disposaven d’un forat per aquesta setmana i ho hem aprofitat.

Han estat dos dies divertits on hem gaudit de moltes descobertes al voltant de la figura i l’obra de la Marta Mata Garriga. A través d’un Scape Room hem trobat la càpsula del temps de la Marta Mata, que ens ha endinsat al llarg de la seva vida a partir d’un recull de fotografies, un diari personal i una auca. També hem tingut l’oportunitat de descobrir la casa i alguns dels espais tan singulars com la biblioteca i les aules-tallers. L’endemà hem pogut fer un taller de manualitats i hem gravat els pòdcasts amb llegendes tradicionals de l’Anoia seguint l’exemple de la Marta Mata i la seva defensa de la cultura popular catalana. 

Per sort hem gaudit d’una meteorologia favorable, que després de l’hivern que portem, ja tocava! Sol, rialles i experiències.

Les colònies són molt més que una sortida lúdica. Ja és tradició a la nostra escola vincular els projectes a aquestes propostes. De fet, les considerem com a experiències educatives integrals, ja que contribueixen al creixement emocional, social i acadèmic dels infants. Però a més es converteixen en un collage de records que omplen els cors de tots els que les vivim. I sí, sovint plantegen reptes personals, que a vegades costen d’assumir. Les colònies contribueixen a la formació de la personalitat, millorant l’autonomia, la responsabilitat i la confiança en un/a mateix/a. Ajuden a la socialització i la convivència, i ofereixen un aprenentatge vivencial amb experiències directes sobre el medi social, cultural i natural.

A l’abril hi tornarem, aquest cop cap a Coma-ruga!

SAC DE CONTES: ENS VISITA EL JOAN MARAGALL

Toni Ruiz17/02/26  

“Llegir ens fa lliures; compartir lectures ens fa companyia.” — Emili Teixidor

Aquest matí ens han visitat els alumnes d’I4 i d’I5 de l’escola Joan Maragall per portar-nos una sorpresa: EL SAC DE CONTES!

Com cada curs, el Sac de Contes viatja per les escoles del nostre municipi, Vilanova del Camí, per gaudir-los en comunitat. Cada escola, aporta al sac un nou llibre, ple d’aventures i aprenentatges compartits entre tots els infants.

En aquesta ocasió, el Joan Maragall ens ha presentat el llibre El Monstre Rosa, una història que parla de la diferència com a valor, de l’amistat i de la importància de sentir-se estimat. Però no ens l’han explicat sencer, ens han dit que Pinotxos i Tabalugues havíem de descobrir com acaba el conte, així que ens hem quedat amb la intriga. Què es trobarà el Monstre Rosa fora del seu país de color blanc, descobrirà nous mons plens de color? Ben aviat ho esbrinarem i us ho explicarem tot.

La nostra pròxima aventura serà portar el sac de contes a l’escola Pompeu Fabra. Voleu saber quin conte afegirem al sac? No us ho perdeu al web de l’escola.

MOVING LIKE ROBOTS

Laura Lorenzo16/02/26  

These days we have been playing while learning a bit about computational thinking.

Computers? We did not touch any computer but we solved problems just like computers do: analyzing the problem, breaking it in small parts and sequencing instructions.

To be more precise, we focused on sequencing by giving instructions. First, we pretended to be robots and we moved when we heard the precise instructions. It seemed an easy task but it implied a lot of positional knowledge! We also learned the words GO FORWARD, GO BACK, TURN RIGHT and TURN LEFT.

Once we had this clear, it was the moment to give the instructions to our colleagues. We built a maze in the class with little squares and we had to give instructions to one of the alicies to get to the destination. Experimenting all this instructions giving and receiving was vital not only to memorize the vocabulary but also learn about position and perspective. My right is not always your right!

To finish the lesson we had a special treat… 3D mazes! This material consists of a board in which we have different mazes. In the mazes, we have to move a cat to help him eliminate the aphids.

The difficult part was that, like a robot, we had to program the cat with wooden pieces that follow the block programming system SCRATCH Jr. Not as easy as it seems! What is the correct solution to this maze?

Docs, Classroom i Calendari Digital: tres eines per aprendre i organitzar-nos millor

Dani Tomas15/02/26  

“La tecnologia és poderosa quan posa més eines a les mans dels alumnes i dels mestres per aprendre millor.”

— George Couros

Al llarg del primer trimestre i començament del segon, els Tintins hem continuat avançant en la competència digital a través de tres eines que ara ja formen part del nostre dia a dia: els documents digitals, el Classroom i el calendari digital. Cadascuna d’elles ens ha ajudat a aprendre, crear i organitzar-nos millor.

D’una banda, amb els documents digitals, no només hem escrit, sinó que també hem après a donar forma als nostres textos. Hem experimentat amb tipografies, mides i colors, i hem utilitzat recursos com la negreta, la cursiva o el subratllat per destacar idees. També hem fet servir eines com retallar, copiar i enganxar per reorganitzar la informació, canviar l’alineació del text, modificar els marges o afegir vores per millorar la presentació. Hem creat llistes numerades i amb vinyetes, hem organitzat informació en taules (com horaris o classificacions) i hem utilitzat títols i subtítols per estructurar millor els documents.

Al mateix temps, hem descobert el Classroom com a espai d’aprenentatge virtual. És com una segona aula que ens permet continuar treballant des de qualsevol lloc. Hi trobem materials, activitats i recursos, i també hi podem entregar tasques i rebre retorn. Per exemple, hem après a adjuntar documents, revisar activitats entregades i tornar a editar una tasca per millorar-la. També hem utilitzat el Classroom per tenir tots els materials ordenats i accessibles quan els hem necessitat.

Finalment, hem descobert també el calendari digital, una eina que ens ha ajudat a planificar i gestionar el temps. Hem après a crear esdeveniments puntuals amb hora concreta, com activitats especials, i esdeveniments de tot el dia, com sortides o festes. També hem creat recordatoris d’aniversaris que es repeteixen cada any i hem afegit activitats reals del nostre dia a dia, com els patis bojos, les colònies o celebracions de l’escola. A més, hem vist com modificar esdeveniments i utilitzar avisos perquè no se’ns oblidi res.

En conjunt, aquestes tres eines ens permeten no només desenvolupar habilitats digitals, sinó també aprendre a organitzar-nos, a treballar de manera més eficient i a ser més autònoms. A poc a poc, anem construint una manera d’aprendre més connectada amb el món actual.

DEL PENSAMENT A L’ACCIÓ: DISSENYEM EL NOSTRE PRIMER CARTELL

Mireia Roca14/02/26  

Guy Kawasaki

Les idees són fàcils. Fer-les realitat és el que realment importa.

Després de moltes converses a la Rotllana, d’escoltar idees i d’ordenar-les, els Rovellons hem fet un pas molt important en el projecte “Marta, què hi ha avui per dinar?”: hem elaborat el nostre primer disseny de cartell en grup.

Tot va començar amb les idees que havien anat sorgint: que el cartell havia d’incloure la data, el nom dels plats, imatges o pictogrames, i que la lletra havia de ser clara perquè tothom la pogués llegir. Per no oblidar-nos de res, vam crear una checklist, una llista acordada entre tots amb els elements imprescindibles que el cartell havia de tenir. Aquesta eina ens va ajudar a transformar les idees en acords compartits.

Amb els criteris clars, vam formar grups i ens vam posar mans a l’obra. Però abans de començar, vam reflexionar sobre què significa treballar en equip. Vam parlar de la importància d’escoltar-nos, posar-nos d’acord abans de decidir, repartir-nos la feina i respectar totes les aportacions. Sabem que un bon resultat no depèn només del que fem, sinó de com ho fem junts.

Aquest moment del projecte ha estat una experiència molt rica: hem detectat una necessitat real de l’escola, hem imaginat solucions, hem pres decisions i hem planificat com portar-les a terme. Els infants han passat de la idea a l’acció, assumint responsabilitats i entenent que les bones propostes necessiten organització i compromís.

Un cop acabats els dissenys, vam compartir-los a la Rotllana. Cada grup va explicar què havia inclòs en el seu cartell i per què. Escoltar les diferents propostes ens va fer adonar que un mateix repte pot tenir moltes maneres de resoldre’s.

Per tancar aquest procés, ens vam autoavaluar amb una diana per valorar com havíem treballat en grup. Ens vam preguntar:

  • Ens hem escoltat?
  • Ens hem posat d’acord?
  • Hem participat tots?
  • Hem respectat les idees dels altres?

Aquest moment de reflexió ens ajuda a créixer, perquè aprenem que no només és important el cartell que hem creat, sinó el camí que hem fet per crear-lo.

Continuem avançant, pas a pas, construint solucions que neixen de les idees compartides.

QUEDEM A LES 14:30 PER ESBATUSSAR-NOS!

Marta Hervas13/02/26  

La violència és el resultat de persones que s’enganyen per creure que el seu dolor és provocat per altres persones, pensant, per tant, que mereixen ser castigades. 

Marshall Rosenberg

Mentre omplim les motxilles d’experiències encaminades a abraçar el món, a vegades et sorprenen incoherències com la que aquí explico. De bon matí, dos han quedat per trobar-se al migdia per estomacar-se, i d’altres hi aniran per animar la gesta. 

I dit i fet, sense aturar-se a pensar si  és una bona idea, ni passar cap mena de filtre, a la cantonada (fora de l’escola, això sí) s’han esperat els dos lluitadors. Cap dels dos sap el perquè, però confirmen que s’han vist portats a fer-ho. I confirmen que abans eren amics però que ara ja no, i no sabem què va passar. 

Com sempre, al darrere hi ha les mans que manipulen les accions i que s’amaguen entre mentides quan se’ls deixa al descobert. També, per sort, hi ha qui intenta asserenar els ànims i s’interposa a l’escomesa, i arriba a l’escola amb la decisió de compartir la situació amb la mestra. 

Bocabadada, esmaperduda, atordida i esfereïda. Amb Matilda veiem una escola on es respira violència. Una senyoreta Trunchbull que s’emporta a tots per davant amb la testa ben enfilada per ferir més i millor. A projectes de Comunitat descobrim com podem fer accions que beneficien l’altri i ens apropem a aquells qui ens necessiten, primer coneixent i descobrint. Però abans d’entrar a l’escola hem quedat per atonyinar-nos. Això sí, quan obren la porta tots a dins com si no hagués passat res.

Una tarda de converses per aclarir què ha passat han fet sortir altres noms, gestos i paraules, i molt de masclisme arrelat. Segons sembla, hi ha alguns nois que repeteixen consignes com les noies a la cuina a fregar!!! O que els tiren rots escandalosos quan passen pel costat de les nenes perquè saben que no els agrada. Com deia el senyor Albert Einstein: quina època més trista, la nostra! És més fàcil desintegrar un àtom que un prejudici!

Humiliar i ferir sense mesura. Què s’amaga darrere d’aquestes actituds i accions? Hem quedat que cal explicar què ha passat a les famílies. Què passarà? 

Ara toca fer una (o més d’una) dinàmica restaurativa. Potser hauríem de quedar a les 14:30 per donar-nos més temps.

L’ensenyament que deixa empremta no és el que es fa de cap a cap, sinó de cor a cor.

Howard G. Hendricks.

LUNCH BOX

Laura Lorenzo12/02/26  

Studying about how to make the school menu accesible, we discovered that lunches in the school are not the same in all the countries.


In the USA, for example, EVERYBODY has lunch in the school. Children DO NOT have lunch at home!
In the USA you decide if you BRING your own food or take the food from the cafeteria. Watch this video to see the lunch in the USA.

The food we see is very different but we discussed about it (using “I like” “I don’t like”) and… we generally love the food! We imagined what would be our perfect lunch box and we drew it. What is your perfect lunch box? In ours there are pizzas, pasta, chocolate and fruit!

Looking at some real photos of real lunch boxes we discovered that, in general, lunch boxes are NOT HEALTHY and we started to check the contents using a checklist. It was a great way to practise English vocabulary!

Now that we knew that a lunch box needs DAIRY, FRUIT, VEGETABLES, WHOLEGRAINS and MEAT, FISH, EGGS or PULSES, it was time to analyse OUR lunch boxes...

What a surprise that most are not healthy at all!

ALLÀ ON NEIXEN LES IDEES

Ivet Dominguez12/02/26  

“Educar és ajudar a descobrir-se a un mateix.”

Sòcrates

En el llarg camí de la creació teatral, sentir i viure les idees amb el propi cos ens ajuda a crear tot el què voldrem explicar. I és que de fet, en altres llengües d’assajar i actuar en diuen jugar: “to play theatre” en anglès o “jouer au theatre” en francès.

Jugar a posar-se en el lloc o rol d’un altre, ben diferent per exemple de nosaltres, ens possibilita trencar esquemes, obrir-nos a múltiples mirades, nostres i dels altres, i en aquestes pràctiques apareixen oportunitats que poden permetre’ns arribar a la nostra essència: veure qui som realment i què podem fer. Superar pors, reptes, remoure prejudicis, sorprendre als altres i a nosaltres mateixos. Generar confiança i autoestima. Tots servim i podem fer teatre! No creieu que tot això està a l’alçada de saber de matemàtiques, ciència i llengües? Nosaltres n’estem segurs i per això ens n’ocupem també a l’escola.

Aquests dies qualsevol petit element ens suggereix molt per iniciar petites escenes, jugar-les i crear així els primers diàlegs. L’Aina va portar uns quimonos i d’altres peces que ens van inspirar moltíssim per moure’ns com emperadors i emperadrius. A classe, o a l’aula d’arts escèniques, hem començat a fer proves interessants de cos, moviment, expressió i paraula. Les idees que van sorgint són molt dignes de ser inicis d’escenes. Caldrà paciència, i moltes més proves, per anar-les fent créixer fins convertir-les en text escrit.

Hem parlat de la dramatúrgia, i de com crear-la, pensant en com s’organitza el text dels personatges, però també comprenent la importància de les acotacions, indispensables per entendre com utilitzarem l’espai, els temps i d’altres elements (escenografia) per explicar la història.

Ja veieu com treballar construint una peça teatral ens permet integrar plenament les llengües, la història, la literatura, les ciències i el món d’una manera vivencial i significativa.

DE PARTIDA, SEGUITS, A PART, SUSPENSIUS, FINALS…VA DE PUNTS!

Marta Hervas12/02/26  

Los puntos son sólidos e infinitos. Son una forma de vida. Sol, luna, estrellas son cientos de millones de puntos. Cada ser humano es también un punto. Los puntos no pueden existir por sí mismos, solo pueden existir cuando se reúnen unos con otros. Admiro completamente su “infinitud” y estoy profundamente conmovida por la grandiosa presencia del universo, que está lleno de un poder misterioso.

Yayoi Kusama

Dintre del projecte d’aula “Per què el temps, a vegades passa volant i d’altres és molt lent?”, en el que estem constantment reflexionant sobre la dualitat entre Cronos i Kairós, aquesta setmana hem començat un treball artístic i literari. A partir de la lectura del llibre El punt de Peter H Reynolds. Amb el conte hem parlat dels models i de la importància de la resiliència i n’ha esdevingut un treball plàstic per trobar el punt de cadascú. Un punt que ha de ser fruit de l’ara. Un punt sòlid que ens representa en aquest moment que vivim en trajectòria cap a una nova etapa que comença, plena d’incerteses, però motivadora i plaent.