EL MISTERI DEL NÚMERO 72115

Mireia Puig03/02/26  

Avui ha arribat un moment molt esperat: saber exactament quants diners hem guanyat fins ara pels cartells inclusius.

Hem observat detingudament les 7 xifres d’ingressos que tenim fins al moment i ens hem adonat que estaven pintades de diferents colors segons si eren unitats, desenes o centenes. Això ens ha donat una pista molt clara per començar a pensar com podíem fer la suma correctament.

Al costat dels números teníem els reglets, que ens han ajudat molt com a suport visual i manipulatiu. Hem col·locat damunt de cada número la quantitat de unitats, desenes i centenes que corresponien a cada xifra. Quan ja les teníem totes preparades, hem vist clar que per sumar-les calia ajuntar-les per tipus: unitats amb unitats, desenes amb desenes i centenes amb centenes.

Primer hem ajuntat totes les unitats i hem escrit el resultat en un full amb retolador groc. Després hem fet el mateix amb les desenes amb retolador verd i amb les centenes amb retolador blau.

Quan hem mirat el resultat final ens ha sortit el número 72115…
I llavors ens hem preguntat: Què ha passat? Aquest pot ser el número real?

Uns Tabalugues tenen molt clar que no és possible ja que el número és més gran que el 1200. Després d’anar observant els números i els reglets, un Tabaluga se n’adona que encara podem fer més agrupacions. De les 21 desenes passem a quedar-nos amb 1 perquè agrupem 10 i 10 i les convertim en 2 centenes. Després les unitats les ajuntem i ens surt una desena i cinc unitats. Finalment descobrim que tenim 925€.

GUARDIOLES SOLIDÀRIES

Mireia Puig03/02/26  

Els i les Tabalugues estem molt emocionats perquè ja queda poc per tenir el vídeo del Verkami enllestit! Per això comencem a preparar tot el necessari per quan el pengem i així poder arribar al màxim de gent possible.

Una de les primeres activitats que ens proposem és la de les guardioles solidàries. Durant les vacances de Nadal hem fet amb les famílies unes guardioles molt especials, pensades per posar-les en llocs estratègics de Vilanova. La idea és que la gent que vulgui col·laborar i no pugui fer-ho pel Verkami pugui participar posant diners a les guardioles.

Un cop tenim totes les guardioles a l’escola, enregistrem tota la informació per tenir clar on les portarem. A fora del passadís col·loquem totes les fotos de les guardioles, amb els nostres noms, el lloc on les posarem i també els diners que anirem recaptant. També ubiquem en un mapa de Vilanova on estan les botigues i comerços que ens han dit les famílies que podem portar les guardioles.

Per assegurar-nos que les guardioles arribin a llocs on puguin tenir molt èxit, demanem a les famílies que preguntin en els comerços i espais de confiança per poder-les portar, i així aconseguir que més gent pugui col·laborar.

Aquesta activitat ens ajuda a treballar en equip, organitzar-nos i responsabilitzar-nos del nostre projecte, alhora que aprenem a relacionar-nos amb la comunitat i a ser solidaris.

Què és natura? Què és brossa?

docent103/02/26  

Aquests dies, el grup groc hem estat investigant què mengen els esquirols i hem descobert que els encanten els fruits secs, les pinyes, els glans i altres aliments que troben al bosc.

Durant la investigació, però, ha sorgit un dubte molt interessant: Què passa amb la brossa que trobem al bosc? És tota del bosc? Es pot deixar allà?

Per respondre aquesta pregunta, hem fet una classificació de la brossa. Hem après que hi ha coses que formen part de la natura, com fulles, pinyes rossegades o branquetes, i que es poden quedar al bosc perquè no el fan malbé.

En canvi, també hem vist que hi ha brossa que portem les persones, com ampolles i bosses de plàstic, papers o embolcalls. Aquesta brossa no és del bosc i pot perjudicar els animals i les plantes, així que cal guardar-la i llençar-la a casa.

Com diu la primatòloga i defensora de la natura Jane Goodall:

“El que fem marca la diferència, i hem de decidir quin tipus de diferència volem fer.”

Amb aquesta activitat hem après que, si volem cuidar els esquirols i el bosc, hem de ser responsables amb les nostres accions.
Al bosc només deixem coses del bosc!

QUI HA PASSAT PER AQUÍ?

Núria Vinyals03/02/26  

“Aquells qui observen la natura amb ulls atents mai deixen d’aprendre.”

Rachel Carson (biòloga i referent de l’educació ambiental)

El grup vermell de projectes ens hem engrescat a fer una guia dels animals més dignificatius de Vilanova del Camí.

Com ha sorgit la idea?

Doncs rel de l’excursió a… Llegeix més»

MICRÒFONS EN MARXA!

Mireia Puig02/02/26  

Avui hem fet la gravació de la nostra cançó a la ràdio de l’escola, però abans de posar-nos davant dels micròfons ens vam voler assessorar. La setmana passada vam demanar ajuda als Petits Prínceps, que són uns grans experts en cantar i en cuidar la veu.

Un grupet d’infants ens va explicar quines són les coses més importants que hem de tenir en compte abans de fer una gravació: cuidar la veu, despertar el cos, fer exercicis vocals, estar relaxats i hidratar-nos bé. Mentre els Petits Prínceps ens ho explicaven, els vam escoltar molt atentament. Quan van marxar, ho vam anotar tot en un full perquè no se’ns oblidés res.

Un altre matí vam anar a la seva classe per veure com desperten el cos cada dia. Ens vam fixar molt en els seus moviments per veure quins podíem agafar nosaltres i utilitzar-los abans de cantar.

Per gravar a la ràdio, hem d’estar molt tranquils, i això ens ha costat una miqueta, perquè relaxar-nos no sempre és fàcil. Primer hem fet gravacions en petits grups de sis infants i, després, tots plegats.

Hem gaudit moltíssim de tota l’experiència. Ara, amb tots els vídeos i fotografies, esperem tenir ben aviat el vídeo a punt per penjar-lo a la plataforma de Verkami.

Amb aquesta activitat hem experimentat amb la nostra veu com a instrument, hem après a cuidar-la i a expressar-nos a través del cant. També hem treballat el llenguatge oral, posant atenció a la pronunciació, al ritme, a l’entonació i a l’escolta activa. A més, el fet de preparar-nos per a la gravació ens ha ajudat a desenvolupar l’autocontrol, la confiança i la gestió de les emocions. Tot plegat ha estat un aprenentatge vivencial i significatiu, connectat amb una situació real i motivadora per als infants.

«La música dóna ànima a l’univers, ales a la ment, vol a la imaginació i vida a tot.» Plató


Els Tintins s’endinsen en el món de la ràdio.

docent202/02/26  

“La veu crea una connexió humana que cap altre mitjà pot substituir.” Ira Glass

Aquest trimestre, els Tintins entomem la ràdio de l’escola amb il·lusió i alegria, disposats a iniciar una nova aventura plena d’aprenentatges, reptes i creativitat.

Per començar aquest camí, hem indagat al blog de l’escola, on hem pogut consultar tota la informació que els Petits Prínceps van documentar mentre ells s’encarregaven de la ràdio. Aquesta recerca ens ha permès tenir una bona base sobre com funciona el projecte i com podem començar nosaltres.

També hem escoltat i analitzat els pòdcasts que ja s’havien fet, fet que ens ha ajudat a agafar idees i a imaginar com voldríem que fos el nostre: quin to utilitzar, quins temes ens interessen i com ens agradaria comunicar-nos amb qui ens escolti.

A més, comptarem amb l’ajuda del Martí al llarg d’aquest procés. En aquesta primera trobada, ens va explicar com funciona el món de la ràdio i ens va ajudar a resoldre molts dels dubtes que teníem sobre el so, la veu, els micròfons i el procés de gravació.

Ara iniciem el repte de crear el nostre primer pòdcast, amb moltes ganes i entusiasme. Sabem que encara ens queda camí per recórrer, però estem preparats per aprendre, provar, equivocar-nos i millorar… sempre amb la il·lusió de fer sentir la nostra veu. 

Ens endinsem al Paleolític: descobrim l’art rupestre

Angelica Garzas01/02/26  

“L’art és una manera de conèixer el món.”
— Howard Gardner

Aquesta setmana, a l’escola, els infants han fet un viatge molt especial: hem retrocedit milers d’anys enrere per descobrir com vivien els primers humans durant el Paleolític.

A través del projecte “Què ens amaga la Terra?”, hem volgut apropar-nos a aquesta etapa de la història d’una manera vivencial, manipulativa i significativa, adaptada al ritme i a les necessitats de tot l’alumnat.

Pintar com pintaven fa milers d’anys

A la darrera sessió, ens hem centrat en l’art rupestre, una de les primeres formes d’expressió artística de la humanitat. Primer hem parlat de què pintaven (animals, mans, escenes de la vida quotidiana) i on ho feien (a les coves), i després… ho hem provat nosaltres mateixos!

Els infants han experimentat amb materials naturals, semblants als que utilitzaven els humans prehistòrics:

  • fang
  • carbó
  • guix desfet amb aigua

Hem pintat amb els dits, sobre cartolines negres i paper marró, simulant les parets d’una cova. L’objectiu no era “fer un dibuix bonic”, sinó experimentar textures, colors i sensacions, i entendre que abans no hi havia pinzells ni pintures com les d’ara.

Mans, animals i moltes històries

Durant l’activitat han aparegut mans estampades, animals, línies i formes, i sobretot moltes ganes de tocar, provar i repetir. Cada infant ha participat segons les seves possibilitats: alguns pintant activament, altres observant, tocant els materials o assenyalant.

Aquest tipus d’activitats permeten que tothom pugui formar part del procés, respectant els diferents ritmes i formes de comunicar-se.

Aprendre amb el cos, els sentits i l’experiència

Aquest projecte ens permet aprendre història amb el cos, les mans i els sentits, connectant coneixements amb l’experiència directa. L’art rupestre ha estat una excusa perfecta per imaginar, crear i comprendre que, tot i viure en un món molt diferent, els primers humans també sentien la necessitat d’expressar-se i explicar històries.

Seguirem explorant el Paleolític les properes setmanes, convertint-nos en homínids, construint el poblat i descobrint com era la vida abans de les cases, els cotxes i les pantalles.

Gràcies per acompanyar-nos en aquest viatge al passat

ELS ODS

Ivet Dominguez01/02/26  

“L’objectiu principal de l’educació és crear persones capaces de fer coses noves.”

Jean Piaget

Els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) són una iniciativa mundial impulsada per les Nacions Unides amb l’objectiu de construir un món més just, solidari i sostenible per a tothom. A través de 17 objectius, es treballen valors com el respecte pel medi ambient, la igualtat, la pau, la cooperació i el benestar de les persones. Aquesta setmana els hem presentat en el grup amb la idea de buscar iniciatives que donin forma al nostre projecte de comunitat. Volem treballar en alguna iniciativa per contribuir en la millora del món. Petites accions quotidianes poden contribuir a millorar la societat: cuidar el planeta, respectar els altres, compartir, consumir de manera responsable i actuar amb empatia. Tots podem formar part del canvi i tenim la capacitat per construir un futur millor.

En iniciar aquesta reflexió conjunta, ens hem adonat que aquests temes ja formen part del nostre dia a dia i que moltes de les activitats que hem dut a terme fins ara ja contribueixen a millorar el nostre entorn i, sobretot, a prendre consciència de qüestions importants per al futur.

Per aquest motiu, hem decidit començar a explorar les nostres possibilitats com a comunitat educativa, revisant les activitats i propostes que ja hem realitzat i identificant amb quin o quins dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) es poden relacionar. Estem en aquest camí, escoltant les opinions i il·lusions de tots per identificar alguna iniciativa que ens permeti treballar de manera més concreta. És una tasca que anirem desenvolupant de manera paral·lela, mentre també seguim explorant altres curiositats i descobriments sobre els diferents continents i països.

UN E-MAIL PER ANOIA X CLIMA

Cristina Vargas01/02/26  

“La paraula no és només un mitjà d’expressió, sinó una manera de relacionar-nos amb el món.”
— Paulo Freire

En descobrir que l’associació Anoia pel clima treballa directament en el nostre riu, vam decidir posar-nos en contacte amb elles a través del correu electrònic. Aquesta decisió ens va portar a activar coneixements previs i a reflexionar plegats sobre com comunicar-nos de manera clara, respectuosa i adequada al destinatari.

Abans d’escriure vam fer memòria sobre com s’envia un correu electrònic i quines parts ha de tenir aquesta “carta” digital. Ens vam posar d’acord sobre la informació que volíem transmetre i vam pensar quin to era el més adient. Aquest procés ens va permetre treballar l’expressió escrita de manera funcional, prenent consciència de la importància de fer-nos entendre i de cuidar la llengua que utilitzem. La redacció del correu va ser col·lectiva. Sortint a la pissarra, vam construir el text entre tots i totes, revisant-lo a mesura que avançàvem. Aquest moment va donar peu a parlar d’ortografia, però també de cohesió i coherència, i a entendre que escriure és un procés que implica pensar, revisar i millorar.

Quan finalment vam enviar el correu, ho vam fer amb l’esperança de rebre resposta. Dies més tard, en obrir el correu de l’aula, la sorpresa va ser gran: Anoia pel clima ens responia afirmativament. Estaven disposades a venir a la nostra escola, escoltar-nos i respondre a totes les nostres preguntes. L’alegria va ser compartida; veure com persones que no ens coneixien s’interessaven pel nostre projecte ens va ajudar a entendre el valor de l’altruisme, del compromís i de la participació ciutadana.

Vam tornar a respondre el correu per agrair el gest i proposar una data. Un cop confirmada la trobada, vam començar a preparar l’entrevista de manera cooperativa. En petit grup, vam pensar quines preguntes ens calia fer per continuar avançant en el projecte, seleccionant la informació que consideràvem rellevant. Després, en rotllana, cada grup va compartir els seus dubtes i preguntes. A mesura que escoltàvem els altres, ens vam adonar que una mateixa idea pot expressar-se de maneres diferents i que cal evitar repeticions. Aquest intercanvi ens va ajudar a millorar les preguntes, a fer-les més clares i precises, i a prendre decisions conjuntes.

Per passar les preguntes a net, vam treballar per parelles amb els Chromebooks. Vam aprofitar l’activitat per conèixer eines digitals bàsiques: el Drive com a espai d’emmagatzematge compartit i el document de text com a eina per escriure col·laborativament. Crear un document, posar-li nom i transcriure les preguntes va ser una oportunitat per desenvolupar habilitats digitals i organitzatives.

També vam experimentar amb el format del text, descobrint les possibilitats de la lletra, la mida o el color. Aquest moment ens va servir per reflexionar sobre l’ús responsable de les eines digitals i la importància de no perdre de vista l’objectiu del treball. Finalment, amb les entrevistes acabades, les vam imprimir i deixar a punt per al dia de la trobada.