BOTIGA DE MOTOS J&J

Toni Ruiz06/02/26  

“Els infants aprenen millor quan poden tocar, observar i experimentar el món real.”
Jean Piaget

La setmana passada vam tenir una gran sorpresa: vam anar a visitar una botiga de motos!

Aquest local, el tenim ben a prop de l’escola i molts de nosaltres no l’havíem vist ni el coneixíem. Només entrar, ens han rebut els nois de la botiga i un munt de motos de tota mena i colors. Ens hem quedat bocabadats i bocabadades. En sabem molt de les motos, però només havíem vist una de tan a prop des de les visites del Jose i del Jonathan. Però no hem estat els únics que ens hem quedat sorpresos, ja que el responsable de J&J ha pogut comprovar que coneixem totes els tipus de motos, el seu nom i les seves característiques principals.

Les motos que més ens han cridat l’atenció han estat les motos trail, ja que són enormes. Però la que més ens ha agradat és una moto taronja de motocròs petita! Tots ens hem imaginat que la podríem conduir, perquè és de la nostra mida.

A més dels diferents tipus de motos, també hem pogut veure en persona les diferents parts d’una moto de veritat, pel fet que a l’aula investiguem amb revistes, fotografies i vídeos.

Ens ha agradat molt aquesta visita, així que no us perdeu les fotografies del web d’escola.

ASSAIG D’EXHIBICIÓ AL GIMNÀS

Toni Ruiz06/02/26  

“El joc és la forma més elevada d’investigació.”
Albert Einstein

Després de visualitzar l’exhibició de trial a un vídeo, ens hem volgut fer una millor idea de com serà organitzar la nostra pròpia exhibició. Hem fet una conversa i hem pensat en el material de l’aula de psicomotricitat que ens pot ajudar a muntar el nostre circuit. També hem pensat com podem representar les tanques i la cinta per protegir els espectadors. Fins i tot hem pensat en quin material pot semblar un micròfon.

A la tarda hem anat al gimnàs i hem planificat la construcció del circuit. Les roques les hem volgut representar amb les escumes, amb diferents formes i mides. Hem elaborat un llarg circuit al voltant del gimnàs. Hem simulat que érem motos de trial i hem pogut provar el circuit.

La zona dels espectadors l’hem protegit amb una barrera de cons, com si fossin les tanques, i piques llargues, com si fossin la cinta. La protecció l’hem muntat en forma de quadrat i no ens ha convençut gaire. Des de darrere de la protecció no es veia la totalitat del circuit i estava una mica lluny.

Un cop a l’aula, hem representat en paper tot el que hem construït al gimnàs, per fer-nos conscients de què ha funcionat i què hem de millorar.

Aquesta activitat ens ha servit com a primer assaig, però tenim clar que les tasques, perquè surtin cada vegada millor, les hem de provar una altra vegada i una altra. D’aquesta forma la nostra exhibició sortirà rodona.

Podeu veure totes les fotografies al web de l’escola.

MATERIAL D’UNA EXHIBICIÓ

Toni Ruiz06/02/26  

“Tothom és diferent, i és precisament aquesta diferència la que fa possible l’aprenentatge compartit.”
Lev Vygotsky

Hem visionat a la pantalla un vídeo d’una exhibició de trial. Aquesta vegada, però, l’hem mirat amb els ulls d’uns organitzadors. Què hi ha muntat, com està muntat, on se situen els espectadors, on les motos…?

Hem pogut veure que els espectadors estan situats darrere d’una barrera de cinta entrellaçada a unes tanques. Hem pensat que aquesta barrera és per protegir els espectadors, perquè les motos no els facin mal. Hem decidit que la nostra exhibició també necessitarà unes tanques i cinta, així que ho anotem.

A l’exhibició del vídeo, han muntat un circuit amb blocs i obstacles, però nosaltres no necessitarem muntar un circuit, ja que les roques del Parc Fluvial estan molt ben col·locades.

Finalment , ens ha cridat molt l’atenció un senyor amb un micròfon. Aquest presentador, donava la benvinguda als espectadors i anava anunciant els i les motoristes participants de l’exhibició, segons sortien al circuit. Hem decidit que nosaltres també necessitem un micròfon. Volem presentar la nostra exhibició a tots i totes les assistents i donar-los la benvinguda. Però no tots voldrem parlar pel micròfon, això ho tenim clar, perquè alguns de nosaltres tenim vergonya i volem respectar-ho. Durant l’organització d’una exhibició hi ha moltes tasques diferents, que podrem repartir segons les nostres preferències i capacitats.

No us perdeu el fil del nostre projecte al web de l’escola!

L’ÀFRICA A CASA NOSTRA

Ivet Dominguez06/02/26  

“Quan una arrel és profunda, no té por del vent”.

Proverbi africà

Fa dies que estem preparant una visita molt especial a classe: la família del Jeffrey. El Jeffrey té arrels africanes i ens agrada poder-les conèixer i compartir. Per aquest motiu hem convidat la seva família… Llegeix més»

SI SOC JO! M’HI ASSEMBLO, OI?

Marta Hervas06/02/26  

Estimar-se a un mateix és el començament d’una història d’amor per tota la vida

Oscar Wilde

Durant unes quantes sessions hem estat treballant al voltant de la neurodiversitat, tot compartint creences, certeses i dubtes al voltant de la neurodivergència. D’aquestes converses n’ha sortit un coneixement més profund de nosaltres mateixos i de l’altre i ha estat de gran importància. En pocs mesos tindrem els peus posats a l’institut i és imperatiu conèixer les nostres fortaleses i debilitats per treballar-hi. 

Tot aquest treball corre paral·lel a les descobertes dels mons de Roald Dahl, on els personatges han estat construïts de manera impecable i sorprenent. Així que mentre parlàvem de la neurodiversitat hem estat construint microcontes i contes de somnis. En tots ells hi deixem una mica de la nostra essència. Però on més ens hi hem trencat el cap ha estat amb el tradicional autoretrat. Cada curs n’elaborem un, que després afegim a l’informe d’avaluació, i com sempre, amb aquesta tasca ens agafen cagarrines. No sé com tinc les celles? Jo no sé dibuixar! Tindrem un mirall, oi? No vull ensenyar les ulleres! …Tota la munió d’excuses que us pugueu imaginar davant d’un full en blanc, són poques. Fins que s’hi posen i veuen que se’n van sortint. I és que tots tenim un artista dins, només hi hem de creure. 

Hi ha d’haver Pablos Picasso, Marcs Chagall, Georgias O’Keeffe,  Remedios Varó,…. De tots els estils i per a tots els gustos.

I és que hi ha una cosa que uneix a tots els i les artistes: tots van començant sent infants!!!

ATRACANT A UN PORT SEGUR

Marta Hervas06/02/26  

De la realidad, misteriosa, tan vasta e imprevisible, no percibimos más que lo que se filtra a través de nuestro minúsculo punto de vista. La imaginación activa es la clave de una visión amplia, permite enfocar la vida desde puntos de vista que no son los nuestros, pensar y sentir a partir de diferentes ángulos. Esa es la verdadera libertad: ser capaz de salir de uno mismo, atravesar los límites de nuestro pequeño mundo individual para abrirse al universo.

Alejandro Jodorowsky

Ha estat un dia esgotador i ple de nervis. El nostre grup s’enfrontava a dos reptes aquesta setmana: demostrar l’estudi i treball memorístic al voltant de les comarques, de les principals unitats de relleu i dels rius més importants de Catalunya; i arribar a acords sobre com representar un percentatge en un diagrama circular. Treballs practicant la gimnàstica memorística i treballs practicant pensar, posar en comú les idees personals i contrastar-les amb l’ajut de l’altre per construir un model que ens satisfaci a tots i totes. 

Hem compartit les maneres personals de treballar la memorització i ens hem posat un nou repte per seguir-la treballant: sortirem de Catalunya per abastar Espanya. La resta del dia l’hem dedicat a compartir les nostres idees sobre com representar en una circumferència una quantitat expressada en percentatges. Ha estat dies de pensar, de buscar justificacions a les idees i sobretot de descobrir el goig d’avançar a través del necessari error. Hem reafirmat, de nou, que aprendre plegats sempre és més interessant i profitós que fer-ho en solitari. Aquí en teniu la mostra dels processos i conclusions a les quals els diferents grups han arribat. Totes han estat imprescindibles per refer les nostres idees personals i trobar un model que ens pugui servir per a altres moments.

UN BOSC D’HIVERN AMB VIVALDI

Meritxell Tardà05/02/26  

Les darreres sessions de música amb els Pinotxos han estat molt especials! Hem treballat el nostre projecte de comunitat de manera artística i musical. El punt de partida ha estat l’obra L’Hivern, de Les quatre estacions de Vivaldi.

Primer, vam escoltar la música amb calma, relaxant-nos i fent massatges per sentir millor els ritmes i les emocions que transmet. Després, vam ballar amb tuls al compàs de la melodia, deixant que el cos i la música es moguessin lliurement.

Per continuar, vam crear una obra artística que representa un bosc d’hivern. Amb l’ajuda de llum fosca, vam enganxar paper d’alumini que simulava el fred i la brillantor de la neu. Posteriorment, la vam pintar amb colors hivernals, com blaus, blancs i grisos, i finalment vam afegir una mica de sal per donar-li un efecte glaçat, com si el bosc estigués cobert de gel.

Aquestes activitats ens han ensenyat com la música i l’art poden unir-se per crear experiències úniques. Hem après a escoltar, a moure’ns, a pintar i fins i tot a “congelar” la música en forma d’art visual.

UN BOSC D’HIVERN AMB VIVALDI

Meritxell Tardà05/02/26  

Les darreres sessions de música amb els Patufets han estat molt especials! Hem treballat el nostre projecte de comunitat de manera artística i musical. El punt de partida ha estat l’obra L’Hivern, de Les quatre estacions de Vivaldi.

Primer, vam escoltar la música amb calma, relaxant-nos i fent massatges per sentir millor els ritmes i les emocions que transmet. Després, vam ballar amb tuls al compàs de la melodia, deixant que el cos i la música es moguessin lliurement.

Per continuar, vam crear una obra artística que representa un bosc d’hivern. Amb l’ajuda de llum fosca, vam enganxar paper d’alumini que simulava el fred i la brillantor de la neu. Posteriorment, la vam pintar amb colors hivernals, com blaus, blancs i grisos, i finalment vam afegir una mica de sal per donar-li un efecte glaçat, com si el bosc estigués cobert de gel.

Aquestes activitats ens han ensenyat com la música i l’art poden unir-se per crear experiències úniques. Hem après a escoltar, a moure’ns, a pintar i fins i tot a “congelar” la música en forma d’art visual.

TROBAR PER TRANSFORMAR

Lídia Rodríguez04/02/26  

“La natura desperta la curiositat i el desig de comprendre.”
Francesco Tonucci

Després de dinar, quan la meteorologia ens ho ha permès, hem sortit per gaudir d’una sortida al bosc, amb un sol que ens ha regalat una estona agradable a l’aire lliure.

Hem fet una passejada pel parc fluvial i pel bosc més proper a l’escola, amb un objectiu molt clar: recollir elements naturals que més endavant ens serviran per crear eines i elaborar pintures rupestres, tal com feien els humans del Paleolític.

Durant el recorregut, els infants han observat atentament l’entorn i han anat recollint possibles utensilis naturals com pals, pedres, canyes, fulles, herba, entre d’altres. Aquesta recollida no ha estat aleatòria: hem observat, explorat, analitzat i seleccionat aquells elements que consideràvem més útils per a la nostra futura creació artística.

Al mateix temps, també hem recollit flors, terra i altres materials naturals que ens serviran per crear pigments naturals i elaborar pintura, apropant-nos d’una manera vivencial a com ho feien els nostres avantpassats.

Un cop de tornada a l’escola, hem dedicat una estona a classificar tot el material recollit, deixant-lo preparat i organitzat per a la pròxima sessió, en què ens posarem mans a l’obra i començarem a crear.

Ben aviat… tocarà crear!

RACÓ DE PARAULES TRILINGÜE

Dani Tomas04/02/26  

“To learn a language is to have one more window from which to look at the world.” 

Chinese proverb

Al grup L de Lapó, dins del projecte de Comunitat “Abraçant el món”, fa dies que ens adonem d’una cosa: cada vegada utilitzem més paraules noves.

Per això hem començat a anotar a la llibreta totes les paraules que van apareixent mentre treballem. Primer cadascú ha fet la seva llista individual i, més endavant, hem posat en comú les aportacions per crear una llista conjunta de grup.

Aprofitant que tenim amb nosaltres el Sergi, l’auxiliar de conversa, ens hem organitzat en grups de tres. Cada grup va passant amb ell i fem la nostra llista de paraules en català, castellà i anglès.

Amb la seva ajuda i utilitzant diccionaris català–anglès, busquem el significat de les paraules i aprenem com es diuen en les tres llengües. Així no només entenem millor el projecte, sinó que també ampliem vocabulari i practiquem estratègies de cerca d’informació.

Les paraules que anem treballant no es quedaran només a la llista: també les anirem col·locant en un racó de l’aula que anirem omplint al llarg del curs. A poc a poc es convertirà en un espai viu, que anirà creixent igual que els nostres aprenentatges.A quest serà el nostre Racó de Paraules.

Perquè abraçar el món… també vol dir aprendre a anomenar-lo en moltes llengües.