“A la natura, res no existeix tot sol.”

Rachel Carson

Durant la sortida al bosc amb motiu de la Festa de la Tardor, vam gaudir d’un matí ple de joc, aventures i descobertes, especialment relacionades amb la recerca d’invertebrats.
Les Alícies ens vam endinsar plenament en el treball d’observació i exploració i ens vam convertir en veritables investigadores.

Al llarg de la sortida, van localitzar diversos llimacs i altres petits animalons que després vam portar a l’aula per continuar-ne l’estudi. Entre les troballes, també hi havia un pregadéu, que vam identificar com a insecte a partir de l’observació directa de les seves sis potes i dues antenes, i el vam capturar per portar també a l’aula. 

Paral·lelament, els infants més petits de l’escola van localitzar un cuc de terra de dimensions considerables i, pensant en el treball que estàvem fent, ens el van portar. 

Aquest fet va donar peu a noves observacions i preguntes; i a l’aula, vam examinar el cuc amb deteniment: el vam descriure, el vam mesurar i el vam observar amb el microscopi, registrant i fotografiant el procés per documentar-lo.

Uns dies més tard, a partir de la lectura d’una petita notícia i del treball previ sobre els descomponedors, vam iniciar un procés de descoberta i reflexió sobre el paper dels cucs de terra a la natura i al nostre jardí. Sabem que aquests animals contribueixen a la salut del sòl, ja que l’airegen amb els seus túnels i s’alimenten de matèria orgànica, transformant-la en nutrients que les plantes poden aprofitar. Aquest coneixement va generar una pregunta central: què havíem de fer amb el cuc que ens havien portat? Volíem cuidar-lo a l’aula? O era millor deixar-lo en llibertat al jardí?

Per prendre una decisió, vam buscar informació en diferents recursos: vam llegir materials específics i vam visualitzar projeccions que expliquen la seva morfologia, alimentació, hàbitat i reproducció. A partir d’aquest aprenentatge, vam comprendre que la presència de cucs de terra és un indicador de salut del jardí. Per això, ens vam proposar comprovar si el nostre espai exterior n’era ric.

Durant dos dies consecutius vam explorar-lo, però no en vam trobar cap. Això ens va portar a plantejar diverses hipòtesis: el curs passat, les Tanits sí que n’hi havien localitzat, així que potser nosaltres hem d’esperar que plogui per observar-los a la superfície. 

També vam relacionar-ho amb el fet que el cuc procedent del bosc no s’havia enterrat després de canviar-li la terra per terra del jardí, tot i que l’havíem mantingut humida i li havíem proporcionat restes vegetals. Aquesta observació ens va fer pensar que potser aquest tipus de sòl no li agrada al nostre cuc de terra. 

Finalment, el cuc va morir i vam decidir enterrar-lo perquè pogués tornar a formar part del cicle natural.