“Imaginant el que llegim, transformem paraules en experiències sensorials”,
Nikolajeva
Fa uns dies vam iniciar la lectura de la història de l’Alícia. Es tracta d’una activitat d’escolta atenta en què l’Eva ens llegeix els diferents capítols. Per poder seguir el fil del relat, cal posar-hi tota l’atenció i concentració, ja que l’objectiu és extreure’n les idees principals i començar a imaginar tot allò que li succeeix a la protagonista.
La visualització, la capacitat de crear imatges mentals a partir del text, és una estratègia fonamental que ens ajuda a comprendre millor el que escoltem: “veiem i sentim” la història, com si dins del nostre cap es projectés una pel·lícula. Per això, després de compartir a la rotllana el resum del capítol i de seqüenciar els esdeveniments més rellevants, vam portar a terme la tasca individual de representació d’allò que ens havíem imaginat a través del dibuix.
Durant la lectura d’un dels capítols, vam escoltar el fragment següent:
“Alicia encontró una botellita con una etiqueta de papel con la palabra «BÉBEME»… y se atrevió a probar el contenido… —¡Qué sensación más extraña! —dijo Alicia—. Me debo estar encogiendo como un telescopio. Ahora medía sólo veinticinco centímetros…”
En aquest moment de la història, l’Alícia s’encongeix després de beure el contingut de l’ampolla, i això ens va portar a plantejar-nos diverses preguntes:
- Quant podia mesurar abans de fer-se tan petita? I si ens passés a nosaltres? Quant mesurem? Quant ens encongiríem?
A la rotllana vam començar a buscar maneres de resoldre aquestes preguntes. La primera proposta va ser mesurar-nos drets, però ràpidament vam comprovar que no era gaire pràctic. Aleshores, una Alícia del grup va suggerir estirar-nos a terra perquè la cinta mètrica es pogués recolzar millor. Vam considerar que era la millor opció i ens vam organitzar per parelles per esbrinar la nostra alçada.
Abans de començar, vam recordar l’equivalència entre metres i centímetres, i un cop mesurats vam anotar els resultats.
De nou en gran grup, vam compartir les alçades obtingudes i les vam representar amb el material de base 10. En aquest punt vam jugar a descompondre els nombres, a trencar-los: ens vam adonar que necessitàvem la centena —el quadrat blau que equival a 10 desenes o 100 unitats— i vam començar a treballar amb nombres més grans, comprenent millor la seva estructura.
Segons el relat, gràcies als seus 25 centímetres, l’Alícia pot passar per una diminuta porta de 40 cm d’alçada. Continuant amb l’exercici d’imaginar-nos dins la història, vam voler recrear aquella porta. Amb l’ajuda d’un altre instrument de mesura, el regle, vam dibuixar portes de la mida exacta que descriu l’autor i en vam fer una activitat plàstica i creativa.
