Un dels trets que caracteritzen a les Matildes és que, any rere any, fan una ullada al passat per mirar endavant. Enguany hem posat un títol a aquest projecte: Per què el temps, a vegades passa volant i d’altres és molt lent? 

Hem començat presentant una proposta amb dos protagonistes: CRONOS i KAIRÓS. Per fer-ho hem conversat en la primera rotllana del curs i hem iniciat el treball de documentació, amb tota la complexitat que això implica. La Noa és la primera documentalista del grup. Ella ha anotat el que hem considerat que era més important de deixar escrit. Documentar les converses no és senzill, ja que tendim a parlar els uns sobre els altres, així que hem anat aturant-nos per prendre consciència del que és important d’anotar.

Amb la proposta hem descobert les dualitats esmentades d’Agustí d’Hipona (passat-memòria; present-atenció; i futur-esperança) i hem tingut la primera oportunitat del curs per reflexionar sobre com aprenem i construïm les idees matemàtiques. Per ser de fa tants anys, va morir força gran!, ha dit el Curial. I d’aquí n’ha esdevingut posar veu a com fem el càlcul mental. Hem vist moltes maneres diferents i han sortit paraules com aproximar o arrodonir. I el més important és que cal ser molt curós en explicar una idea per tal que els altres puguin seguir el fil de l’explicació i contrastar-ho amb les seves idees personals.

Per un altre costat, d’una de les imatges de la proposta n’ha sorgit una nova línia de recerca. Pràcticament totes les Matildes reconeixien que la imatge els era familiar, però no sabien el perquè. El Nil ha fet una gran aportació: és d’una pintura on hi ha unes robes, a Itàlia…. Brutal!!! Els he demanat si els hi sonava el nom de Capella Sixtina i els he encoratjat a buscar-ne informació sobre ella i l’artista implicat. 

En tercer lloc, hem trobat la definició de Cronos i de Kairós. Mentre que el primer té una durada determinable, i es pot mesurar i distribuir successivament en diferents parts, Kairós és el temps desitjat i subjectiu. És el temps oportú, un temps vist sempre positivament, com una ocasió única per perfeccionar-se, créixer i madurar.  El temps, a l’escola, se’ns escapa de les mans i no ens ha de quedar cap buit per omplir.Tots caminen cap endavant. Si un es perd, hi ha a qui preguntar per on anar, però s’ha de tenir clar l’OBJECTIU PERSONAL, el que els japonesos anomenen IKIGAI. I aquí estem en aquesta primera setmana, definint els nostres objectius pel curs i plantejant propostes per assolir-los.