Un any més, els nens i nenes de l’escola Marta Mata hem pogut celebrar la setmana de la música. Aquesta vegada hem gaudit de tres entrades musicals per part de tots els músics que tenim a l’escola i del concert del grup La Clau, compositors, d’entre altres cançons, de la cançó que tant coneixem: Gràcies.
Recordeu que vam anar a veure la Lídia per tal de poder anar al parc del Patufet a Igualada? Doncs ens ha confirmat que ha trobat un autocar per anar-hi!
Va venir a veure’ns a la classe i al paper que li vam donar amb tota la informació va dibuixar-hi un ✔, que vol dir que sí!! Ens vam posar d’allò més contents quan ens ho va dir!!
Així que aquest divendres, l’autocar ens vindrà a buscar per anar a passar el matí al parc del Patufet!!!
NOSALTRES SOM EL GRUP ULLS DE TIGRE!
Encara n
o havíem passat per aquí, pel nostre blog, ens disculpem. La veritat és que hem necessitat un temps per coneixe’ns i també per situar-nos a la nova aula.
Els primers dies els vam dedicar a organitzar el nostre espai, la nostra aula. Feia dos cursos que cap infant la trepitjava i necessitava el darrer toc especial, aquell que només nosaltres sabem donar a les aules. Mica en mica, la hem anat vestint i, tot i que encara no la tenim del tot engalanada, ara ja es respira vida d’aula.
Mentrestant, hem anat descobrint tot el que envolta el nostre nom de grup: ULLS DE TIGRE. Per a la descoberta hem utilitzat els chromebooks. Hem hagut de llegir, comprendre i seleccionar la informació que anàvem trobant. Hi ha molta informació per internet i no tota és vàlida!
A dia d’avui, sabem que és una pedra, de color marronós amb pinzellades daurades. Segons com li toca la llum, es veu d’una manera diferent. No sabem si la podem anomenar també mineral, aquesta incògnita la tenim pendent de resoldre. Cercant informació hem pogut comprendre que aquesta pedra se li atribueixen moltes propietats. De tot plegat, ens ha cridat l’atenció que hi ha qui creu que l’Ull de tigre protegeix i ajuda a pujar l’autoestima i l’estat d’ànim. També hem llegit que atrau la riquesa! Però… a quina riquesa es refereix? En definitiva, sembla ser que hi ha qui creu que aquesta pedra cuida a les persones. Sobre les pedres i les seves propietats n’anirem parlant i descobrint coses.
Durant aquests dies hem descobert que els noms dels altres grups estan també relacionats amb pedres. Hem visitat els nostres companys i companyes perquè ens expliquin alguna descoberta sobre el seu nom i així, poder identificar-les. Tot preguntant ens han fet saber que totes elles també es creu que amaguen propietats que poden ajudar a les persones. Quin misteri!
Una de las tasques més importants que hem fet aquests darrers dies ha estat començar a elaborar el nostre mapa del projecte. Amb ell ens anirem situant i ubicant. Ens ajudarà a saber per on hem passat i projectar on volem arribar.
A hores d’ara ens estem endinsant en el coneixement del cos humà. Hem començat per representar el que coneixem. Hem pogut veure un vídeo que compara el cos humà amb una màquina. Ens ha ajudat a recordar i ha millorar la nostra representació.
Us anem informant dels nostres progressos!
Since we are working on a film about Jocelyn Bell Brunell, a screenwriter named Feran Folch visited us. He explained some of the key factors about storytelling. How to catch the attention, how comunication is related to connect with the audience.
All Massagrans seemed really interested. Many questions had been asked. His visit originated a new activity about universal topis. Now we are going to try to identify these topics in our favourite films.
Dijous 17 de novembre vam anar caminant des de l’escola fins a l’Ajuntament per trobar-nos amb l’alcaldessa. Pel camí anàvem parlant entre nosaltres, contents alhora que una mica nerviosos i nervioses.
A l’arribada ens van rebre la Mireia i el Dani, que ens van obrir les portes de la sala de plens i ens van convidar a seure a les cadires. Això de seure en cadires “importants” ens va fascinar! Vam anar seient per ordre d’intervenció per tal de seguir el guió que ens havíem preparat a la classe i fer les preguntes amb ordre i coherència. Mentre ens acabàvem de col·locar, la Noemí Trucharte va aparèixer acompanyada de la Carlota Silva, la regidora que s’ocupa del tema del que havíem anat a parlar. Elles van presentar-se i ens van ensenyar a fer servir els micròfons per tal que ens poguéssim presentar també. Les cadires “importants” impressionaven però això dels micros… ja era massa!
Tot seguit vam poder anar fent totes les preguntes que ens havíem preparat i la Noemí i la Carlota van anar responent totes les nostres inquietuds. A més a més, van explicar-nos altres aspectes importants que calia conèixer sobre la normativa del municipi respecte al donar menjar als animals del carrer, el per què de la negativa i les conseqüències que poden patir aquests animalons, on podem penjar cartells i on no… alhora que ens van parlar d’associacions i protectores que ajuden a l’Ajuntament amb el seguiment i la cura de les colònies de gats i dels gossos que poden trobar abandonats o perduts pel carrer.
També nosaltres vam compartir amb elles algunes de les idees que tenim pensades i van animar-nos a portar-les a terme i a tenir present a l’Ajuntament per donar-nos un cop de mà. L’alcaldessa ens va agrair la nostra motivació i implicació per millorar el municipi i ens va felicitar per les nostres idees!
Ja tenim ganes de començar a treballar pels animals que viuen al carrer i per millorar el nostre municipi!
Des d’un ajuntament d’un poble de Catalunya, han contactat amb la classe dels i les Tanits per veure si els podem ajudar.
Necessiten construir una escola nova i, per tal de fer-ho com toca, ens han demanat si podríem mesurar les pistes del nostre pati i enviar aquestes mesures.
Evidentment, com a classe compromesa que som a l’hora d’oferir ajuda quan algú ho necessita, hem dit que sí.
Doncs bé, dimecres a la tarda, amb unes fotos molt ben fetes de les nostres pistes a la mà, i amb la llibreta per prendre nota, vam baixar al pati amb cintes mètriques i vam començar a mesurar.
No era gens fàcil i van sorgir alguns dubtes com:
Si la cinta mètrica només arriba a 3 metres, que fem per mesurar fins al final?
Dons per donar resposta a aquesta pregunta van aparèixer diferents solucions.
Alguns van decidir fer marques al terra i després sumaven (per exemple de 3 en 3).
Uns altres van veure la importància de la multiplicació ja que si teniem un matèix nombre 5 vegades només havíem de multiplicar aquest nombre per 5 (com si fos senzill). Això sí, la teoria era molt bonica però la realitat va ser diferent 😅😅.
Uns altres van decidir copiar-se. Dic jo que igual pensaven que tan dolent no serà quan grans empreses com Samsung i Apple no paren de fer-ho l’una de l’altra. Té tot el sentit del món vist així, no? 😂😂
La qüestió és que la nova escola tindrà unes pistes espectaculars gràcies a nosaltres.
De res ajuntament de “vete tú a saber…”.
Si ens tornes a necessitar, aquí estarem.
Dimarts passat vam anar d’excursió a un lloc molt xulo.
El parc de bombers d’Igualada ens va donar l’oportunitat de visitar les seves instal·lacions i de conèixer el material que utilitzen quan han de sortir a fer algun servei.
Al dia següent, vam parlar de tot allò que vam veure i vam aprofitar per apuntar-ho a la nostra llibreta.
Quan ja ho teniem apuntat, vam veure un vídeo que mostrava el que va passar a Vilafranca del Penedès a finals d’agost.
Crec que fins que no vam veure el vídeo, no erem del tot conscients del que pot suposar que un fenomen com aquest passi pel teu poble.
Voleu saber de què es tracta?
Doncs aquí ho teniu: https://www.ccma.cat/324/un-esclafit-a-vilafranca-del-penedes-inunda-carrers-i-tomba-arbres-de-grans-dimensions/noticia/3181975/
Aquesta setmana a projecte de comunitat, ens situem al mapa d’idees que tenim a l’aula. Establim una conversa i recordem els passos que hem anat fent fins ara.
Cada nen i nena ja ha fet el seu dibuix imaginant-se com serà la seva titella de mitjó. També hem pensat el material que necessitem per fer les titelles i hem comprovat quin material tenim a l’escola i quin ens falta per comprar.
Una vegada cada infant ja ha portat de casa el seu mitjó, ens els posem a les mans i comencem a moure-les com si fossin titelles. Molts nens i nenes tot jugant hi posen veu. Aleshores un infant diu que ens falta la llengua i la boca per poder fer que parlin les titelles. I com ho podem fer?
Mirem un vídeo que ens explica d’una manera fàcil i entenedora com podem fer la boca de les nostres titelles. Com que és una part delicada a fer i hem d’estar concentrats, ens cal fer-ho de manera individual i amb l’ajuda de la Rosa.
Així doncs comencem a fer la boca de la nostra titella.
Primer necessitem un cercle de cartró, el partim per la meitat fent una línia recta amb l’ajuda del regle. Després seguim la línia retallant-la amb les tisores fins aconseguir les dues meitats del cercle. Comprovem que les dues parts siguin iguals i les enganxem amb celo. A continuació la Rosa ens ajuda a enganxar la boca amb silicona calenta al nostre mitjó.
La setmana vinent seguirem creant la boca de les titelles fins que tots els infants les tinguin fetes.
Teniu més fotografies a la unitat compartida del drive.
Un cop tenim el dibuix col.lectiu de la Martina, arriba l’hora de pensar quin material ens anirà bé per fer l’esquelet.
Alguns nens i nenes ja han anat portant algun material de casa, que la Maria ens havia dit que ens aniria bé, i el comencem a posar al damunt del dibuix per tal de veure si podrem construir l’esquelet.
Un cop tenim tot el material, que hem portat de casa, col·locat damunt el dibuix de la Martina, veiem que ens en falten.
Escrivim quins materials necessitarem i quins ens falten.
Fem una nota a les famílies per demanar-los el material que ens falta per fer l’esquelet de la Martina.
Podeu trobar més fotografies a la unitat compartida.
