EL NOSTRE BOSC

Els Rovellons us volem ensenyar com tenim el nostre bosc. Ja li hem fet un cel amb núvols, uns núvols que hem retallat en petits grups de diferents formes. “Un núvol s’assembla a una cabreta!” diuen alguns Rovellons, i d’altres hi veuen altres formes. També hi hem afegit alguns elements de la tardor: fulles de tots colors, fulles que cauen dels arbres, castanyes…

A poc a poc hi anirem afegint més coses o n’haurem de treure d’altres. Però sobretot hi volem posar el Rovelló!

COM PODEM MESURAR LA TEMPERATURA?

“Què sabem sobre la neu?” amb aquesta pregunta vam iniciar una de les converses que vam tenir el dimecres. Vam compartir les nostres experteses:

  • La neu és aigua congelada”.
  • “Neva quan fa molt fred”.
  • “La neu cau del cel”.
  • “Quan l’aigua cau i fa molt fred es converteix en neu”.

Tots i totes teníem molt clar que perquè hi hagi neu, ha de fer fred. Així doncs, vam sortir al pati per comprovar si feia fred i saber si podia nevar. Vam veure que feia sol i per aquest motiu, era impossible que neves, ja que la neu surt dels núvols i no hi havia cap. Vam conversar sobre que significava que fes molt fred i ens va sorgir la pregunta: “Com podem saber si fa fred?”. En aquest moment, vam parlar de la paraula temperatura i ràpidament, ho vam relacionar amb la paraula graus. Teníem un gran embolic perquè no sabíem explicar del tot el significat d’aquestes paraules. I a més a més, ens va sorgir una altra pregunta “Com podem mesurar la temperatura?”

Cadascun dels membres de la Rufa ens vam imaginar com podia ser aquest objecte, el vam dibuixar i ho vam compartir amb la resta. La majoria vam coincidir amb què era un mesurador, tenia unes ratlletes, números Tot i que, també podíem utilitzar la tablet o el mòbil. Vam descartar l’última opció, però de quin objecte estàvem parlant? 

Conjuntament, vam creure necessari anar a preguntar als Petits Prínceps, allà ens van explicar que es deia TERMÒMETRE. Seguidament, el grup del Torb ens van detellar com funcionava (perquè ells l’estaven fent servir) i finalment, el grup dels Tintins ens va dir en quin espai podíem trobar-los. Un cop teníem a les nostres mans, un termòmetre el vam observar, manipular i vam mesurar la temperatura que feia al carrer.

COUNTING NESTS AND TREES

Today we asked Carlos if he could give us the two bird houses they have in “Comunitat de Petits”. We have explores what was it in the inside. It was surprising. Two nests made with hay and with some feathers!

We have speculated if that nest was big enough to lay eggs. Later some Alicies pointed out the fact that eggs could be much smaller than the ones we buy in a sumermarket if birds are smaller than hens.

After a conversation we decided that we are going to build some bird houses like the ones in “Comunitat de Petits”.

Since we have the Mayoress’ consent, we are going to hang them on the trees in front of the school. Therefore, we decided we should cound how many trees and how many nest there are in front of the school.

In general Alicies were really excited with this process.

LA MÍRIAM ENS AJUDA!

Aquest dilluns ens ha vingut a veure la mare del Max, la Míriam, ja que necessitem la seva ajuda per tal d’aconseguir el que necessitem per poder jugar a metges a la classe.

Li hem explicat tot el que ens falta, a partir de les imatges que tenim enganxades al mapa del projecte. Les hem posat en una pissarreta per tal de tenir-les ben a prop. Un per un li hem anat dient tot el material que necessitem:

FONENDO: “US EN PUC PORTAR 1 O 2”

LLANTERNA: “EN TINC 3”

TERMÒMETRE: “EN TENIM 2, I FUNCIONEN. AIXÍ AMB ELS NÚMEROS PODREU VEURE SI TENIU FEBRE O NO… AIXÒ ÉS IMPORTANT!”

BATA BLANCA: “LA MEVA ÉS MOLT GRAN… US ANIRÀ BÉ?”, “JO A CASA EN TINC UNA DE JUGAR A METGES!”, “JO TAMBÉ EN TINC UNA”

TIRITES: “TAMBÉ US EN PUC PORTAR”, “JO EN TINC DEL BATMAN A CASA”

LLITERA: “A L’ESCOLA EN TENIM, LA DE L’ALTRE DIA… L’HAUREM D’ANAR A BUSCAR”

PEGATINES: “SABEU QUÈ? QUE COM QUE ELS NENS I NENES ES POSEN MOLT MALALTS ARA QUE FA FRED, NO SÉ SI ME’N QUEDEN GAIRES…”, “JO A CASA EN TINC”, “I JO TAMBÉ”

XAROP: “POTSER A CASA EN TENIU… PERÒ US EL PODEU PRENDRE SI NO ESTEU MALALTS?”, “NECESSITEM ELS POTS BUITS” “JO EN TINC A CASA!”

Així doncs, els Patufets i Patufets ens hem adonat que a casa també tenim coses que podem portar a l’escola pel nostre nou espai de joc! Demanarem ajuda a les famílies!

A més a més ens ha dit que podríem tenir MASCARETES, ja que ella a l’hospital ha de treballar amb mascareta i un BLOC DE RECEPTES, per tal d’anotar els medicaments que ens hem de prendre!

“PERÒ PENSEU QUE CADASCÚ HAURÀ DE TENIR LA SEVA MASCARETA, JA QUE NO ES PODEN COMPARTIR” “LI ESCRIUREM EL NOM”

La Míriam ens ha felicitat, ja que teníem molt preparat el que li volíem demanar i a més a més també tenim controlat el material que ja tenim. Ha estat una visita molt profitosa! Ens ha preguntat per quan ho necessitem i li hem dit que fins d’aquí uns dies, ja que de moment:

  • Hem de demanar el que ens falta a les nostres famílies
  • Anar a buscar la llitera per l’escola
  • Mirar a quin espai de la classe podrem jugar

TENIM FEINA… SEGUIM! 

ANEM AL PARC DEL PATUFET D’IGUALADA!

Els Patufets i les Patufetes per fi hem pogut conèixer el PARC DEL PATUFET!!! 😊😊😊

Vam pujar d’allò més emocionats a l’AUTOCAR, que ja ens esperava a la parada de bus que hi ha al costat de l’escola. De camí cap a IGUALADA, malgrat el camí fos ben curtet, ens vam fixar en un munt de coses quan de cop i volta vam veure el dibuix d’un nen petit amb una barretina vermella i un bou molt gran… JA HAVIEM ARRIBAT!

Tots i totes vam inspeccionar el parc per tal de no perdre’ns cap detall:

QUIN ÉS AQUEST ANIMAL TAN GRAN? EL BOOOOU! AMB UN TOBOGAN!

I AIXÒ? LA CISTELLA DEL DINAR DEL PARE DEL PATUFET! AIXÒ ÉS UN BALANCÍ!

I AQUÍ QUÈ TENIM? EL DINERET! HI HA UN 1! TAMBÉ ÉS UN BALANCÍ AMB MOLLA!

OH! LA BOTIGA DEL BOTIGUER! AMB UN POT DE SAFRÀ…! SEMBLA UNA CASETA!

I EL PATUFET!!! ÉS UN BALANCÍ AMB MOLLA!

Malauradament, també hi havia la COL, però el gronxador estava espatllat, ja que hi havia unes balles que ens indicaven que no podíem passar!

Vam gaudir d’una bona estona de joc, abans i després d’esmorzar! La Carme, La Vero i la Patricia, la mare del Gael, van estar jugant amb nosaltres!

Ens vam amagar a la panxa del bou, tot cridant:

SÓC A LA PANXA DEL BOU, ON NO NEVA NI PLOU!

QUAN EL BOU FARÀ UN PET, SORTIRÀ EN PATUFET!

I sortíem disparats pel tobogan! També vam fer de botiguer i de Patufet a la caseta de la botiga:

  • VULL UN DINERET DE SAFRÀ! VULL UN DINERET DE SAFRÀ!!
  • AQUÍ TENS LA PAPERINA DE SAFRÀ!
  • ET DONO EL DINERET!!!

Abans de marxar, la Vero ens va tornar a explicar el conte del Patufet amb l’ajuda dels dibuixos d’un panell molt gran que hi havia. Al final del conte, hi havia escrit el nom de PILARIN. Pensem que pot ser la persona que ha fet els dibuixos… I a més a més també hi posava “Parc 24”. Això què vol dir? Que hi ha més parcs? Ho investigarem!

Ens ho hem passat MOLT I MOLT I MOLT BÉ, gaudint d’estones de joc plegats, rient, parlant, tot aprofitant el matí que teníem per endavant pujant a tot arreu…!

Famílies, podeu veure la resta de fotografies a la carpeta compartida del Drive! 😘

ENS VISITA LA MARE DEL NIL!

Una tarda més hem tingut la visita d’una mare de la classe, la del Nil!

La Sandra ens ha proposat fer una manualitat de Nadal amb la lletra del nostre nom per poder-la penjar a l’arbre. A més a més, també hem pogut decorar un Mickey i una Minnie per penjar.

Primer hem buscat la nostra lletra. Un cop ens hem assegurat que era la nostra, amb l’ajuda de la Sandra l’hem pintat i també hem decorat el personatge que hem escollit… Ens han quedat molt BONICS!

MOLTES GRÀCIES PER TOT, SANDRA! 😘😘😘

WONDER

Tot, absolutament tot al que no estem acostumats, ens causa impressió, i aquesta pot ser bona o no. Qualsevol novetat inesperada ens produeix sorpresa, una sorpresa que normalment es veu reflectida a la nostra cara. I si això ens passa als adults, que en principi tenim més capacitat per controlar les nostres emocions, als nens i nenes, què?

Doncs bé, aprofitant la visita que tindrem el proper dia 13 a l’escola, hem treballat aquest tema. Les diferències i les dificultats que de vegades es troben algunes persones per ser diferents a la resta.

Per una banda, hem estat parlant del que pot suposar la manca d’alguna part del cos, i hem vist que ens pot complicar molt la vida, almenys fins que no t’hi acostumes.

Per altra banda, hem vist com l’aparença física pot condicionar el tracte que rep una persona i hem après que nosaltres no podem canviar l’aspecte d’aquesta persona, però sí que podem canviar la nostra actitud a l’hora de tractar-la.

La pel·lícula ens va fer reflexionar molt, i això, sempre és positiu.

Gràcies a la família de la Noa per la recomanació, estic convençut que traurem profit d’aquesta peli.

 

COM SABEM EL TEMPS QUE FARÀ?

Estem convençuts que els meteoròlegs són persones molt molt intel·ligents. Però també estem convençuts que no tenen una vareta màgica per predir quin temps farà els propers dies.

LLavors, com ho fan? Tenen càmeres al cel per veure quin temps farà?

Doncs potser sí. Però de moment, nosaltres a la classe hem descobert que hi ha alguns aparells que ajuden als meteoròlegs a fer la seva feina. Com per exemple:

  • Anemòmetre
  • Termòmetre
  • Baròmetre
  • Penell
  • Pluviòmetre

Cadascun d’aquests aparells tenen una funció diferent. Alguns tenen relació amb l’aigua, uns altres amb el vent i alguns altres amb…

Doncs bé, si voleu saber-ho, haureu de preguntar als nostres esclafits.

 

 

EL SAC DE CONTES

Durant dues setmanes hem tingut a l’escola el sac de contes i hem pogut gaudir del conte del Molinet, ” El Patufet” i també del nostre conte ” La Caputxeta vermella”.

La Mireia ens ha explicat els contes, però nosaltres, com que ja som molt grans, i ens els sabem molt be també els hem representat.

Aquest matí hem anat a portar el sac al Joan Maragall perquè ara els hi toca a ells poder gaudir d’aquesta experiència. A ells també els tocarà posar un conte dins el sac i després de dues setmanes l’haruran de portar, cap al Pompeu Fabra.

Aquest sac tornarà a arribar a l’escola i ja estarà molt més ple de contes. Ja tenim ganes de poder veure quins altres contes posaran dins el sac.

Durant el trajecte d’anada i tornada cap al Joan Maragall anem observant detingudament per on passem, per tal d’anar ampliant el nostre mapa.

Podeu trobar més fotografies a la unitat compartida.

ENS VISITEN UNS EXPERTS EN MÀSCARES!

Aquesta setmana hem rebut al grup uns grans experts en màscares: La mare, la tieta i el pare de la Lucía Tabaluga.

El Raul, la Jessica i la Nuria, formen part de la colla de diables Els Cabrons de Vilanova del Camí, i ens han explicat que les fantàstiques màscares que fan servir als correfocs les han elaborats ells mateixos. Avui, han volgut compartir amb nosaltres cóm fer-ho per tal d’ajudar-nos a construir les nostres pròpies màscares. Ens ha emocionat molt la idea de saber cóm elaborar les màscares i hem parat atenció a la tècnica que ens han mostrat. La Lucía, tot i que no és del grup de les màscares, també ens ha volgut acompanyar en aquesta sessió tant important i aprendre així més coses sobre les màscares.

Primer de tot, hem observat dues terrorífiques màscares de la colla, que ens han portat de mostra. Una és La Diablessa, amb unes banyes enormes, i l’altra és la que fa servir el Raul, de diable monstruós. Hem sigut valents i valentes, ja que ara sabem què és el teatre i que les màscares són de mentida. Hem observat les formes, els colors i els detalls. Hem parlat de cóm ha de ser una màscara i dels materials necessaris per elaborar-les. Llavors, ens han demanat dos voluntaris o voluntàries per començar a fer màscares. Ens han posat crema a la cara i un gorro de piscina i han començat a aplicar retalls de guix mullat sobre la cara. Després de posar vàries capes, hem esperat que s’assequés i ens han demanat que féssim ganyotes, per tal que el guix es desenganxés de la cara. Ha estat molt emocionant i tots i totes volíem la nostra pròpia màscara de guix, però només ha donat temps de fer 6 màscares. En les properes sessions continuarem fent la resta, ja que volem una per cadascun i cadascuna.

Mentre els experts feien les màscares de guix, la resta del grup ens hem pogut emprovar la màscara del Raul, sentint-nos per un moment autèntics diables i diablesses. També hem mirat un vídeo d’un correfoc del Cabrons de Vilanova, per veure’ls en acció i entendre una mica més la seva afició.

També li hem ensenyat als pares i tieta de la Lucía els dissenys i models en plastilina de les nostres màscares, per tal de veure tot el procés que estem duent a terme. A més a més, hem començat a planificar les diferents parts d’elaboració de les nostres màscares, ja que les dels diables són de fibra de vidre líquida, per a que no pesin, i nosaltres hem pensat en donar-li forma i volum amb paper maché. Tot i que no coneixem aquesta tècnica, el grup de Projectes de Comunitat de la Mireia ens ho podran explicar, ja que estan fent un titella amb aquest sistema. Així doncs, encara ens queda una bona feina per endavant i coses per investigar i aprendre.

No us oblideu de veure totes les fotografies al Drive!