Per estimular l’escriptura cal provocar la necessitat d’escriure tot partint de la comprensió de la seva funcionalitat i del valor que té per viure i desenvolupar-se en una societat alfabetitzada. Per això, cal aprofitar totes les situacions d’escriptura vinculades als diferents contextos d’ús per generar-ne l’aprenentatge. Per aquest motiu, hem explicat a les nenes i nens de P-3 la història d’El lleó que no sabia escriure. Aquest conte, narra les aventures d’un lleó que és feliç i se sent segur perquè sap rugir molt fort. Però un dia coneix una lleona a la que li agrada llegir i sent la necessitat de comunicar-se amb ella per escrit. Com que no en sap, decideix demanar ajuda als animals del bosc. Ara bé, resulta que el lleó no planifica bé el que vol dir i no dicta les paraules que vol transmetre. El lleó se sent molt frustrat perquè ningú escriu el que ell volia dir i, rabiós, acaba cridant en veu alta dient les paraules boniques que ell hi hauria escrit. Finalment la lleona el sent i se li acosta i ensenya a escriure al lleó.
Un cop explicada la història fem una reflexió amb els infants i pensem que hauria d’haver fet el lleó. Sorgeixen diferents idees com aprendre a llegir abans o dictar a un amic el que ell volia dir.
Per últim, un cop feta la reflexió, decidim escriure una carta amb la lleona com si fóssim el lleó. Les nenes i nens de P3 dicten a la mestra el que realment el lleó hagués volgut expressar. D’aquest recurs se’n diu “dictat a l’adult”, és una estrègia per fer que els nens i nenes produeixen textos abans de ser capaços d’escriure’ls per si mateixos. A més, la mestra per escriure demana ajuda als nens i nenes que ja coneixen moltes lletres. També treballem les diferents parts de la carta: salutació, contingut i acomiadament.
Cliqueu per veure com va quedar la carta del lleó.
