Ahir dilluns 24 de gener de 2022, la nostra estimada companya, amiga i anterior directora de l’Escola Can Serra, Isabel Jiménez, ens va deixar inesperadament.
Per molt que escrivim, no hi ha paraules que puguin capitalitzar el tsunami de sentiments que onegen pels nostres cors en aquests moments. Aquestes línies van de dedicades a tu, la nostra estimada Isabel, i amb especial estima també a les teves filles que també van formar part de la nostra escola i a la resta de la teva família.
Quan ahir ens va arribar la tràgica notícia, els nostres cors es van quedar glaçats, coberts d’un gebre paralitzador com el que cobria els prats per on tot just acabaves de passejar aquell mateix dia.
Ahir justament era 24 de gener, dia internacional de l’educació. En nom de tota la comunitat educativa (mestres, alumnes, famílies, etc), tant la de Can Serra –que va ser casa teva durant molts anys– com la de la resta d’escoles on vas treballar, volem agrair-te tot l’esforç i estima que vas demostrar durant els anys que et vas dedicar al món de l’educació; no només per tot el que vas ensenyar i valors que vas transmetre, si no per la impreuable llavor que vas anar deixant dins de cadascuna de nosaltres: tot un tresor que, gràcies al record del teu somriure i positivisme, sempre guardarem i admirarem com el més grans i bonics records que puguem guardar mai de tu als nostres cors.
Quan a principis de 2015 et vàrem proposar posar-te al front de la direcció de l’escola, et quedaven pocs anys per poder-te jubilar. Malgrat tot, vas acceptar el repte amb molta generositat, il·lusió, valentia i ganes de millorar l’escola. Vas ser una gran referent per a molts i moltes de nosaltres gràcies al teu tarannà decidit, constructiu, calmat i amb ganes d’escoltar tothom. Formar part de l’equip directiu amb tu va ser un gran aprenentatge, tant a nivell professional com personal. El teu suport i caliu personal sempre va estar allà per fer-nos costat i treure el millor de cadascuna de nosaltres.
Quan al juny de 2018 vas decidir jubilar-te i deixar la direcció, em vas lliurar, com a la resta de companyes i companys, una postal amb la teva foto i l’edifici de l’escola, que portava com a títol “Tens una amiga”. Com no podia ser d’una altra manera, aquella postal presideix, des d’aquell mateix dia, el despatx de direcció de la nostra escola. Cada cop que hi entro, m’aturo, veig el teu somriure i em dona ànims, malgrat les imperioses dificultats a les quals malauradament avui dia hem de fer front als centres educatius arran de la pandèmia que estem patint, per tirar endavant –sempre amb una mirada positiva i la il·lusió que et caracteritzava– i seguir fent camí per aconseguir, dia a dia, una escola millor per a tothom.
Sempre et portarem al nostre cor. Can Serra sempre serà casa teva.
T’estimo, t’estimem.
Christian Àlvarez
Gràcies per tant. Com a mare, com a botiguera, com a veīna, com a entrevistadora de pacotilla. Miro la foto i la veig allà rient, dient-me que la treies com era. Ni més ni menys. Molts petons familia Can Serra.
El meu condol mes gran primer per a la familia i despres per a tots aquells que vam poder aprendre d’ella un model de vida alegre i amb ganes de gaudir de la companyolia que sempre et donava. Sempre tenia un moment per escoltar-te i ajudar en tot el que podia.
Una abraçada per a tots els que la vam coneixer i gaudir de la seva persona.
Sento molt la seva perdua!
Ho sento molt. Us acompanyo en el sentiment. Una forta abraçada.
Gracias por todo lo que has echo y has compartido con todo el alumnado y padres,muchos besos alli donde estés 💕
Molts ànims a la família de Can Serra, ja fa alguns anys que no som a l’escola, però sempre serem part de vosaltres. Avui no es un bon dia, la notícia ens ha deixat el cor gelat, i tan Christian. Diem adéu a una gran professora i persona, que gaudia cada dia de la seva jubilació, no es just, una abraçada!!
De vegades la vida ens sacseja i ens deixa ben descolocats. Nosaltres també hem estat família de Can Serra durant molts anys i estem consternats. Les paraules es queden molt curtes i només queda fer costat i recordar amb molta gratitud. Una abraçada!
Des del club de lectura de la biblioteca municipal, només podem dir que ens sentim afortunades de haver comptat amb ella durant molts anys i que mai oblidarem la seva última petició durant el mes de desembre de poder trobar-nos presencialment aviat perquè el contacte humà és tan necessari… ja no podrà ser i per sempre més el Clad tindrà la seva cadira preparada, si mai ens tornem a reunir en la nostra estimada sala. Per a ella i altres membres del grup que també van patir l’accident ahir dilluns, la nostra abraçada més gran. Plorem per no tenir-te a prop, Isabel, però ens vas regalar tant de tu mateixa, (també la teva veu recitant poemes), que cada moment compartit forma part de tothom a Punt de Llibre. Gràcies per haver sigut la mestra de molts joves de la ciutat que ens estimem, gràcies per mirar la vida amb humor i esperança.
Gracias chistian por tus palabras, no lo podias haber expresado mejor como nos sentimos, esto no es justo. Ha sido muy dura esta noticia, mis hijos fueron muy felices con ella, era una persona tan cercana, tan humana. Aun no nos lo creemos en nuestra familia. Isabel, te queriamos y te seguiremos queriendo, gracias por todo, por ser como eras. Un fuerte abrazo a toda la familia, amigos, docentes, familias, etc…..😔
Una abraçada forta. Gràcies per tot. ❤️
Un petó i una abraçada ben gran a la família de l’escola Can Serra per aquesta gran pèrdua.
Una immensa abraçada a tota la família de l’Escola Can Serra.
Christian, tus palabras hablan por sí solas y no se pueden expresar mejor. Ha sido una noticia muy dura.
Isabel además de una gran profesora y una excelente persona ha conseguido de alguna manera llegar a cada uno de nosotros y ha dejado una huella que dejan esas personas tan especiales.
Isabel con esa amabilidad, esa positividad y ese optimismo nos deja una gran lección para enfrentarnos cada día a la vida con una sonrisa.
Gracias Isabel por todo y hasta siempre!
Una gran abraçada a tota la familia i a tota l’escola de Can Serra ❤
Isabel, has emprendido un largo viaje impensable dejando aquí un vacío que nadie podrá llenar. Desde allá donde hayas llevado la sonrisa que te caracterizaba, envía un rayo de luz y la fuerza suficiente para que tu familia, amistades, compañeros-as,…… puedan encontrar el consuelo inexistente en estos momentos.
Siempre te recordaremos !!!! ❤
Quan vaig sentir la notícia, em vaig quedar de pedra. No em podia creure que una de les persones amb les quals he crescut, que m’ha ensenyat coneixements que recordaré tota la meva vida, ja no fos aquí. Gràcies, Isabel per tot el que has aportat a aquest món i per haver educat a tants nens els valors de la vida. Sempre et recordarem, gràcies per tot.
Tomás Cabeza.