Acabem el curs 2020-21 i malgrat les dificultats per treballar amb la “normalitat” amb què estàvem acostumats ens n’hem sortit. Hem tingut menys recursos però hem sabut adaptar el nostre projecte d’escola per arribar a l’alumnat i acompanyar-lo en el seu aprenentatge en aquests moments tan difícils i incerts.
En aquests moments en què reflexionem sobre el final del curs, mirem enrere i valorem com ha anat i ens agradaria fer esment de la importància que té l’escola en general però també quan aquesta es troba dins una presó.
Aquest article que publicava el diari ARA fa uns dies, entre altres aspectes, dóna una especial rellevància a la socialització i al fet de propiciar vincles per tal de promoure la rehabilitació de les persones internes (per a nosaltres, el nostre alumnat). El CFA Artur Martorell, precisament com a Comunitat d’Aprenentatge, treballa “promovent el bon tracte i la socialització dels interns ja que és més rehabilitador que aïllar”.
D’aquest curs destacaríem noves propostes que hem portat a terme com les tertúlies filosòfiques mitjançant videoconferències i establiment de vincles entre alumnat de dos CFA.
També d’altres que ja les havíem posat en pràctica d’altres anys i que hem pogut continuar tirant-les endavant de manera molt satisfactòria: tertúlies, activitats de gènere, parelles lingüístiques, redacció d’un nou pla de convivència, etc.
I malauradament, moltes que no s’han pogut mantenir en aquests temps de pandèmia com els grups interactius, les comissions de treball mixtes o el voluntariat a l’aula.
“El bon tracte repara vincles, genera confiança i fa possible la maduresa emocional i mental”. D’aquest curs, ens emportem un munt d’experiències, encertades i potser també desencertades. Hem tingut menys recursos però sense dubte no hem perdut l’essència de COMUNITAT.
