Comunitat d’aprenentatge

 

Tot va començar unes hores abans d’acabar el curs escolar del 2013-2014, quan una veu va preguntar:

 Algú s’animaria aquest juliol a assistir a una formació sobre Comunitats d’Aprenentatge

A l’inici del curs 2014-2015, els i les mestres que van participar en la formació sobre Comunitats d’Aprenentatge van creure que seria bonic compartir aquells coneixements amb totes les companyes. Va ser aleshores quan el claustre va decidir dedicar aquell any a formar-se en aquell model educatiu que anunciava un major èxit per a tot l’alumnat i la millora de la convivència.

En primer lloc vam fer la lectura del llibre Aprenentatge dialògic en la societat de la informació on s’explicaven els principis (1-diàleg igualitari, 2-intel·ligència cultural, 3-transformació, 4-dimensió instrumental, 5-creació de sentit, 6-solidaritat i 7– igualtat de diferències) que construïen aquesta nova forma d’ensenyar i aprendre. A posteriori el professorat va acordar trobar-se quinzenalment per treballar el contingut de la lectura. Dibuixant un cercle entre ells comentaven si en realitat era possible convertir l’escola en Comunitat d’Aprenentatge. Doncs tot i que n’existeixen moltes, i el nombre en continua augmentant, no es coneix cap cas de Comunitat d’Aprenentatge en un centre penitenciari.

A finals d’aquell curs es va arribar a la conclusió de fer extensible a l’alumnat el projecte d’una Comunitat d’Aprenentatge; el camí era llarg i només es podia emprendre amb la suma de tots. També perquè compartir és bonic.

Així que aquest curs 2015-2016 el professorat ha organitzat amb la col·laboració del CREA un cicle de conferències en relació a les Comunitats d’Aprenentatge obert a tot l’entorn educatiu. El repte que es plantejava no era senzill, per tant, no cal dir que en aquell espai de trobada van aflorar tantes incerteses i dubtes com assistents hi havia, però també va aparèixer interès i il·lusió.

Una vegada finalitzades totes les exposicions es va assenyalar una data on conjuntament alumnat i professorat valorarien el fet de prendre el pas cap a la transformació.

La reunió es va dur a terme el dia 16 de març del 2016 al  teatre. L’atmosfera que es respirava apuntava que aquell no era un dia més. Al voltant d’una taula rodona invisible van prendre seient  els assistents. En primer lloc es va recordar, amb la col·laboració de mestres i alumnes, quin era el model educatiu que l’escola volia assumir. En segon lloc, es va obrir el torn d’intervencions on tothom qui va voler va expressar el seu punt de vista.

I aquesta va esdevenir l’oportunitat de més màgia.

– Si decidiu ser Comunitat d’Aprenentatge, tindreu per la nostra part tota la col·laboració que…- va dir el regidor d’Educació de l’Ajuntament de Sant Esteve de Sesrovires, que estava assegut entre els mestres.

Pràcticament totes les intervencions d’aquell matí van apuntar cap a la mateixa direcció, continuar avançant.

El curs 2016-2017 s’inicia la fase del somni.

Creure és poder, el claustre va creure i la comunitat va poder. El preàmbul:

A l’inici d’aquest curs el claustre va iniciar els preparatius per la construcció de la fase del somni, és a dir, en somniar l’escola d’adults que es vol. El primer pas que es va prendre, i potser un dels més importants, va ser pensar en com fer arribar aquest missatge més enllà de les portes i els murs de l’escola. Doncs, només amb la participació i col·laboració de tots, aquest somni podria ser més que un somni, podria ser real. El claustre no va retallar en esforços per fer campanya sobre aquesta fase del projecte de Comunitat d’Aprenentatge i distribuint-se en grups de treball van elaborar diferents estratègies per assolir aquesta fita.

El pla d’acció que es va desenvolupar incidia en actuar paral·lelament en diferents fronts: escola, mòduls i àrea de tractament. En relació a l’escola es va decidir actuar en dos nivells, el primer era crear una atmosfera d’il·lusió i per això es va vestir les nues parets de fotografies i lemes motivadors, en altres paraules, es va dur a terme una exposició referent a creure en l’esperança, o més ben dit, en l’esperança de creure; a més a més es va pintar un dibuix gegant on fer volar els somnis. D’altra banda es va elaborar tríptics (on s’intentava donar resposta, entre d’altres qüestions, al què, al perquè i al per a qui d’aquest projecte), que es va distribuir entre els alumnes i també un senzill audiovisual (que volia completar la informació que no era escrita) que es va projectar a les diferents classes. En relació als mòduls i a l’àrea de tractament es va dissenyar i penjar un suggerent cartell que encoratjava a formar-ne part del projecte, a somniar tots junts.

Abans de finalitzar el primer trimestre va arribar el dia, el gran dia, i centenars de butlletes van ser repartides i van alçar-se dintre les urnes com un crit a que tot és possible si es desitja.

La millor manera de fer els teus somnis realitat és despertar-se (P. Valery). El dia després del somni.

A l’inici del segon trimestre, el claustre es va reunir en una taula rodona per llegir els somnis i classificar-los en diferents categories per poder treballar millor sobre aquests. A continuació es van crear comissions mixtes, formades per mestres i alumnes, per establir la prioritat i planificar com materialitzar-los. Es van crear quatre comissions: convivència, pedagògica, infraestructures i altres, que abraçaven tots i cadascun dels somnis somniats i es va assenyalar dates en el calendari per establir les sessions de treball.

Les reunions de les diferents comissions va posar en evidència que quan un projecte esdevé obert i participatiu el resultat sempre és més sorprenent del que un podia haver arribat a imaginar. Doncs, la riquesa de propostes que neix en aquest espai de trobada i l’entusiasme amb el que es viu, fa creure veritablement que res és impossible.

No hi ha res permanent, excepte el canvi (Heràclit).

«La presó Model tancarà al juny i a partir del 7 de març, els presos preventius ingressaran a Brians-1, que es convertirà progressivament en un centre només per a interns preventius» (www.ara.cat)

I ara què? Pensaran molts, ara just que la roda començava a girar sembla que tot d’una apareixen invisibles pals que no ens permeten avançar. Sí i no. És cert, d’una banda, que la transformació del centre penitenciari cap a preventius ens ha agafat a tots desprevinguts, doncs, no es pot negar que aquest projecte estava dissenyat per a un centre de penats. I tal com s’havien plantejat en un inici, el funcionament de les actuacions d’èxit i els somnis queden debilitats, ja que es comptava amb l’estabilitat de l’alumnat pel seu assoliment. No obstant, l’essència fonamental del projecte de Comunitat d’Aprenentatge no ha canviat, doncs aquest radica en ser un model d’escola oberta i participativa on el diàleg es l’eina clau de treball. I aquest fet no resta subordinat a cap organisme ni institució departamental, sinó que només depèn de nosaltres mateixos, de l’escola i de qui forma part. Així doncs, veiem aquests canvis com a temps per a reinventar-nos, perquè la voluntat del claustre és contemplar els temps de crisi en oportunitats per a la creativitat i la cerca. Continuem somniant.

* No només de somnis viu l’home. Actuacions d’èxit (tertúlia dialògica i grups interactius)