El gust per la poesia, es pot ensenyar? s’apren? tots podem ser poetes, tots podem escriure versos originals, creatius i rics. A l’escola creem les condicions per despertar aquest gust per la poesia i perquè a les aules puguin aflorar versos per somiar…
La Marató de poesia és un acte, enmarcat dins la setmana literària, que uneix tot allò que ens vincula: la família amb una vesant emotiva; l’escola com a espai per relacionar-nos i somiar; i els versos com a element d’aprenentatge lingüísic i creatiu.
La poesia ens apropa a la capacitat de reconèixer els sentiments propis i aliens i l’habilitat de gestionar-los. Reconeixent els sentiments dels altres, assumint-los i convivint-hi. Podem dir que la poesia ens ajuda a compensar allò que la en la societat d’avui queda diluït, la indiferència a l’altre i l’individualisme. Avancem amb la poesa cap a una educació dels nens i nenes com a persones.
Quan la Joana Raspall parla de l’escriptura de la poesia…
Ho faig com si ho fes per a un adult. I veig que els grans no s’avorreixen, llegint-los. Els nens són més sensibles del que ens pensem. No ho saben explicar prou, però ho senten, com nosaltres, i de mica en mica els madura dins. He trobat molts nens que s’engresquen molt; m’envien versos que fan a l’escola, els dibuixen… I tenen així sensació de moviment. Perquè sembla que els poetes siguin gent morta; el paper és mort. No pensen que hi ha una persona darrere aquell paper que llegeixen. Els poetes semblen gent llunyana que diuen coses estranyes i coses difícils… el jovent s’hi troba, amb això. Molta gent veu un poema i ja l’aparta; han defer aquell esforç de canviar la natura de les coses i no hi estan acostumats.
