Història

Una mica d’història
L’any 2003 va començar a funcionar la nostra escola en quatre mòduls, ben bé enmig d’un prat a la població de Masquefa. Llavors comptàvem amb 83 alumnes de P3 i P4, 6 mestres i l’escola encara no tenia nom.
El curs 2004-2005 teníem 5 mòduls, 126 alumnes, 11 mestres i ja érem “Ceip Font del Roure”!
El curs 2005-2006 teníem 7 mòduls, 198 alumnes i 16 mestres. Vam començar l’etada de primària i també la construcció del nou edifici.
El curs 2006-2007 les obres no acabaven i llavors ja teníem 8 mòduls, 274 alumnes i 20 mestres.
Poc a poc l’escola va anar creixent i per fi, el curs 2007-2008 vam poder estrenar el nou edifici amb un total de 369 alumnes i 28 mestres. En aquest curs ja vam començar amb el Cicle Mitjà de primària.
 
dels barracons al nou edifici
Per fi vam poder gaudir d’un nou edifici amb nous espais, amb un bon menjador i cuina pròpia, un gran gimnàs, patis específics per infantil i primària i espais per oferir extraescolars.
 
Els anys van anar passant i l’escola, el curs 2011 va poder graduar els primers alumnes de 6è!

Hem seguit gaudint de la nostra tasca educativa i el curs 2013-2014 hem celebrat el 10è ANIVERSARI! Una festa plena d’activitats i on es va escollir un nou logotip per l’escola! Els familiars dels nostres alumnes van ser els encarregats de participar en el concurs del logotip durant la setmana literària i l’escollit va ser aquest:

Així doncs, amb un nou logotip i la motxilla plena d’experiències i amb espai per tenir-ne moltes més, ens endinsem a un nou curs que, com sempre, agafem amb molta il·lusió!


“Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d’Ítaca.
Has d’arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Ítaca t’ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca
t’hagi enganyat. Savi, com bé t’has fet,
sabràs el que volen dir les Ítaques.”
Lluís Llach.