El diàleg a les assemblees.

 

L’estona d’entrada relaxada ens serveix per compartir amb els companys vivències i jocs; i ens permet respectar els ritmes de cada infant, tot seguit iniciem l’assemblea, els alumnes del grup aprenen a transformar situacions de conflicte de valors en un fòrum de discussió que porten cap al coneixement compartit de punts de vista, cap a un eixamplament de perspectives referencials, cap a I’acceptació de les diferències, cap a la comprensió crítica, cap al desenvolupament de I’autonomia i també de la capacitat de cooperació, etc. L’assemblea facilita la regulació de la vida del grup i de la vida de I’escola.

Tal com diu Victoria Camps (1990), I’ética neix del conflicte amb I’altre, de la necessitat d’oposar-nos o de no compartir tothom els mateixos punts de vista -i m’atreviria a dir: possiblement, el conflicte existeix ja pel sol fet d’existir ,l’un i ,l’altre com a entitats diferenciades; i també per aquest motiu existeix una ética ja des de la primera presa de contacte. L’existència de la reflexió ètica és I’expressió o la conseqüència d’unes passions i d’uns Iligams que estan en oposició.

El dialeg esdevé lIavors un instrument imprescindible en la resolució de conflictes provocats per I’oposició de punts de vista. Ara bé, resoldre dialogicament els conflictes implica I’existència de determinades capacitats com són: poder reconéixer que els altres tenen els mateixos drets i els mateixos problemes que nosaltres, el coneixement i la practica en I’ús de les habilitats lingüístiques i comunicatives, la capacitat de reflexió necessaria per comprendre la propia realitat personal, etc.”

[1] La regulació de la vida escolar: el dialeg a les assemblees M. Cinta Portillo Vidiella [2] CAMPS, V, (1990) Virtudes públicas, Madrid, Espasa Calpe.

Espais exteriors a l’educació infantil.

“Els mestres observem que l’infant necessita estar a l’exterior, que aquest li agrada i que és on es connecta amb els altres més fàcilment. Per aquest motiu, pensem que és una magnífica oportunitat per desenvolupar-se i de posar en pràctica estratègies d’autonomia i convivència.”

Espai de les balances a p4.

Aquest nou espai, amb balances i objectes de diferent pes i material, els permet descobrir i provar amb la pròpia experiència si la hipòtesi que fan és vàlida. Equivocar-se i tornar a provar fins a trobar els materials adequats perquè les balances estiguin equilibrades. I quan aquest saber és compartit, la gratificació d’aconseguir-ho és doble. Les mestres els acompanyem per posar paraules en els seus dubtes i aprenentatges. Investigant coses dels astronautes, a P4 descobrim que el seu traje pesa molt i aprofitem per introduïr les balances i començar a entrendre el concepte de pes. Hem aprofitat objectes de l’aula per fer hipòtesis, que no sempre s’han complert, és proporcional la relació volum pes?

Tallers d’internet segura.

Aquest trimestre els Mossos d’esquadra han realitzat el taller d’internet segura per informar sobre els perills de navegar per Internet, explicar els avantatges i desavantatges que pot tenir navegar per Internet i educar als infants perquè naveguin de manera responsable per Internet.

La xarxa de coneixments.

La xarxa de coneixements és una eina d’aprenentatge que utilitzem a l’escola en el marc dels projectes. Permet als infants organitzar i recordar tot allò que van treballant a partir de la representació gràfica.

Parteix de la pregunta que es presenta als infants per introduir al projecte i es desenvolupa amb el recull de la informació més rellevant utilitzant connectors i enllaços que relacionen els continguts que es van donant.

La xarxa està a l’abast dels infants i, independentment del ritme i/o moment maduratiu en el que es troben, els permet recordar, connectar i relacionar els aprenentatges amb les experiències viscudes.

Alhora és una eina que facilita als adults que els acompanyem conèixer en quin punt d’aprenentatge sobre el tema en qüestió està cada alumne.

Ajuts per a cursar ensenyament artístics i culturals.

El Consell Comarcal de l’Anoia obre, de l’1 al 31 de desembre, el termini de sol·licitud de les noves beques per estudis d’ensenyaments artístics adreçades a infants i joves. Més informació: http://www.anoia.cat/2020/11/30/el-consell-comarcal-de-lanoia-obre-el-termini-de-sollicitud-de-les-noves-beques-per-estudis-densenyaments-artistics-adrecades-a-infants-i-joves/

Les sol·licituds es poden presentar fins al 31 de desembre i hi poden optar famílies de la comarca amb infants o joves fins als 16 anys que s’ajustin als requisits establerts en la convocatòria

La vida quotidiana a p3.

“Utilitzar els esdeveniments de la vida de l’escola com a recursos per aprendre i créixer, ens permet comprendre que l’interès per aprendre sorgeix d’accions com ara regar les plantes, són accions relacionades amb la seva vida, altament significatives, tenen sentit per si mateixes i no són artificials, ja que permeten connectar els nous coneixements amb els conceptes de què ja disposava, la qual cosa confereix sentit als sabers que va incorporant de nou, són funcionals, atès que doten l’infant de dades i d’instruments útils per fer front a les situacions amb les quals es troba o es pot trobar en endavant, són accions que permeten la participació activa, perquè, encara que no se n’hagi assolit la resolució autònoma, els nens i les nenes hi poden participar en funció de les seves capacitats, promovent-ne el desenvolupament.” La vida quotidiana de zero a sis anys. Mercedes Blasi.

Referències bibliogràfiques ARNAIZ, V. (2000): «La seguridad emocional en educación infantil», a ANTON, M.; MOLL, B. (coord.): Educación infantil: Orientaciones y recursos (0-6 años). Barcelona. Cisspraxis. KARMILOFF-SMITH, A. (1994): Más allá de la modularidad. Madrid. Alianza.