L’assemblea.

 

L’estona d’entrada relaxada ens serveix per compartir amb els companys vivències i jocs; i ens permet respectar els ritmes de cada infant, tot seguit iniciem l’assemblea, els alumnes del grup aprenen a transformar situacions de conflicte de valors en un fòrum de discussió que porten cap al coneixement compartit de punts de vista, cap a un eixamplament de perspectives referencials, cap a I’acceptació de les diferències, cap a la comprensió crítica, cap al desenvolupament de I’autonomia i també de la capacitat de cooperació, etc. L’assemblea facilita la regulació de la vida del grup i de la vida de I’escola.

Tal com diu Victoria Camps (1990), I’ética neix del conflicte amb I’altre, de la necessitat d’oposar-nos o de no compartir tothom els mateixos punts de vista -i m’atreviria a dir: possiblement, el conflicte existeix ja pel sol fet d’existir ,l’un i ,l’altre com a entitats diferenciades; i també per aquest motiu existeix una ética ja des de la primera presa de contacte. L’existència de la reflexió ètica és I’expressió o la conseqüència d’unes passions i d’uns Iligams que estan en oposició.

El dialeg esdevé lIavors un instrument imprescindible en la resolució de conflictes provocats per I’oposició de punts de vista. Ara bé, resoldre dialogicament els conflictes implica I’existència de determinades capacitats com són: poder reconéixer que els altres tenen els mateixos drets i els mateixos problemes que nosaltres, el coneixement i la practica en I’ús de les habilitats lingüístiques i comunicatives, la capacitat de reflexió necessaria per comprendre la propia realitat personal, etc.”

[1] La regulació de la vida escolar: el dialeg a les assemblees M. Cinta Portillo Vidiella [2] CAMPS, V, (1990) Virtudes públicas, Madrid, Espasa Calpe.