“La vida quotidiana, amb els seus objectes, amb les persones, amb les activitats rutinàries —menjar, dormir, la higiene personal, la trobada amb els companys, les activitats compartides, el contacte personal amb l’adult, el joc, l’exploració i manipulació dels objectes, jocs i situacions—, tan rutinàries però, alhora, tan plenes de novetat i il·lusió, de vida afectiva. És aquesta vida la que fa que l’escola infantil esdevingui un element clau. […] La vida quotidiana es constitueix en marc i objecte de l’aprenentatge, en el medi en què es construeix la pròpia identitat.” N. Alzola i J. Otaño (1994)
