Històricament, l’inici dels estudis a l’institut suposava deixar enrera la infantesa i entrar de ple en l’adolescència i en la primera edat adulta. Una de les primeres conseqüències que tenia passar de l’escola i de l’EGB a l’institut i al BUP o a la FP era adquirir el dret de vaga. Un dret especialment apreciat per l’alumnat però que tot sovint no era gaire del grat de pares, mares i professors. Amb l’arribada de l’ESO, el dret de vaga va ser conservat per l’alumnat de 3r, 4t, batxillerat i cicles formatius però continua sense existir pels més petits de la casa, els qui cursen el primer cicle de l’esenyament secundari obligatori.
Pràcticament no hi ha curs acadèmic on els sindicats estudiantils no realitzin reiterades crides a la vaga de l’alumnat. Tot i que l’Institut Josep Vallverdú ha tingut estudiants conscienciats que s’han adherit al dret de vaga amb ple coneixement de causa, no descobrim res si apuntem que, en la majoria dels casos, les vagues tenen èxit perquè suposen, per als alumnes, poder gaudir, de manera justificada, d’un dia de festa. Les mobilitzacions estudiantils, però, no han sigut sempre així. L’hivern del curs 1986-87 un fort moviment estudiantil va sortir al carrer per protestar contra les limitacions establertes per a l’accés a la universitat, fixades per la prova de la selectivitat i pels numerus clausus, és a dir, el nombre limitat d’alumnes que les diferents facultats establien a les seves carreres universitàries.
L’impacte d’aquelles convocatòries va ser molt gran i les manifestacions es van succeir arreu arribant al seu punt culminant el divendres 23 de gener de 1987, quan la vaga estudiantil i les manifestacions que hi anaven associades van paralitzar el conjunt de l’Estat espanyol. D’entre les imatges més icòniques d’aquelles protestes en destaca la del “Cojo Manteca“, un punk guipuscoà acabat d’arribar a Madrid, que amb la seva crossa es dedicava a destrossar el mobiliari urbà enmig dels enfrontaments en que van derivar aquelles protestes.
Per copsar la magnitud d’aquella mobilització, n’hi ha prou amb veure les fotografies de la manifestació que aquell dia es va viure a les Borges Blanques. Poc habituada a les marxes en senyal de protesta, la capital de les Garrigues va veure com centenars d’alumnes de BUP i de FP de l’actual Vallverdú desfilaven pels carrers de la localitat amb una pancarta que reclamava que “l’ensenyament és un dret i no un privilegi” al capdavant. En la foto que encapçala aquest text, es pot veure el pas de la manifestació per la confluència entre els actuals carrers Santa Justina i Marquès d’Olivart.
Els i les alumnes participants en aquella històrica protesta no en van tenir prou amb manifestar-se pels carrers del poble i, al terme de la seva marxa, van procedir a tallar en ambdós sentits la carretera N-240 al seu pas per les Borges Blanques, generant una cua considerable tal i com es pot comprovar en la segona imatge que il·lustra aquest mateix article.
La manifestació d’aquell divendres 23 de gener de 1987, i molt especialment el posterior tall de carretera, van estar supervisats de manera prudent però constant per la policia local de les Borges, amb el seu característic Suzuki Santana i amb el senyor Faura al capdavant, si bé no es té constància que es registressin incidents.
Si voleu veure algunes imatges d’aquella vaga de 1987, quan fins i tot els carrers de les Borges Blanques es fan fer ressò de les protestes estudiantils, podeu visitar la següent galeria d’imatges on veureu unes fotografies que recorden una època on les vagues de l’alumnat no eren un dia de festa sinó una jornada de lluita en defensa d’un ensenyament públic i de qualitat.
Comentaris recents