Malgrat que avui ens pugui semblar estrany, durant els primers vint-i-cinc anys de vida de l’Institut Josep Vallverdú, pràcticament no hi havia cap celebració primaveral que no acabés amb una ballada popular de sardanes.
La dansa nacional de Catalunya, que el poeta Joan Maragall definia en els seus versos com “la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan” i com “la dansa sencera d’un poble que estima i avança donant-se les mans”, era protagonista habitual en totes les celebracions que, durant la Primavera, es realitzaven a l’Institut Josep Vallverdú. De fet, la importància d’aquest ball era tal que, en diverses ocasions, el centre arribava, fins i tot ,a contractar una cobla per acompanyar amb música en directe les danses, tal i com es pot veure en la imatge que encapçala aquest article, corresponent a la Setmana Cultural realitzada el 1985.
Aquesta imatge, presa vora l’ermita de Santa Maria de les Besses, a Cervià de les Garrigues, correspon a la jornada de germanor que, en el marc de la Setmana Cultural, aplegava tot el professorat i l’alumnat del centre i durant la qual el ball de sardanes tenia gairebé tanta importància com el dinar que els participants compartien en aquell acollidor espai natural.
La desaparició de la Setmana Cultural, de la qual parlarem amb més detall en un proper episodi de la història del centre, va implicar que les sardanes passessin a ser protagonistes, sovint amb la companyia d’una cobla, de la celebració de la festa de Sant Jordi, tal i com es pot comprovar aquesta imatge de 1993.
En la promoció del ball nacional de Catalunya al nostre centre hi va tenir un paper clau mossèn Joaquim Mesalles, un dels prohoms sardanistes de les terres de Ponent, que va exercir com a professor de grec i de filosofia al nostre institut entre 1980 i 1985, formant part del primer claustre de la història del centre. Curiosament, poc abans de començar la seva trajectòria docent a l’institut, Mesalles, autor de diverses composicions sardanistíques garriguenques, havia estrenat la sardana “El campanar de les Borges”, coincidint amb la celebració, el 1980, de la festa que coronava la capital de les Garrigues com a Ciutat Pubilla de la Sardana.
Acompanyant a mossèn Mesalles, també va ajudar, i molt, a la difusió sardanista a l’institut, el rol de la responsable de la secretaria de formació professional, Carmé Solé, i del professor Xesco Guasch, membres entusiastes de les colles sardanistes borgenques. De fet, al professor Guasch el podem veure en la darrera imatge que il·lustra aquest article ballant una sardana durant la celebració de la festa en ocasió del vint-i-cinquè aniversari de l’institut. Malauradament, la darrera ocasió en què el ball nacional de Catalunya ha estat protagonista de les celebracions primaverals del Vallverdú. Esperem que amb el temps, l’institut pugui recuperar aquesta tan nostrada tradició!
Comentaris recents