40 anys d’història del Vallverdú (18): la celebració dels primers 10 anys del centre

L’Institut Josep Vallverdú va viure un dels moments més crucials de les seves quatre dècades d’història coincidint amb el seu desè curs acadèmic. El curs 1989-1990, el centre estrenava la fusió entre l’antics instituts de Batxillerat i de Formació Professional de les Borges Blanques que, aquell mateix any, s’havien convertit en l’Institut d’Educació Secundària Josep Vallverdú.

Coincidint amb el final del curs acadèmic, el diari lleidatà “La Mañana” es va fer ressò de l’efemèride dels 10 anys d’història de l’institut amb un reportatge a tota pàgina signat pel periodista Melani d’Urgell. Com a dada curiosa, més enllà del repàs que de la situació de l’institut i de la seva primera dècada de vida s’hi feia, cal ressenyar que la redactora va batejar de manera errònia a l’aleshores director, Raül Torrent, a qui va anomenar Ramon. Coses de la premsa…

El professor Raül Torrent, docent de llengua i literatura llatines, va ocupar la direcció en aquell any crucial de la fusió i del desè aniversari del centre. En acabar el curs, va deixar lloc a l’Antonieta Bernat, que des de juliol de 1990 fins a la seva jubilació, el juny de 2020, va dirigir amb el seu singular mestratge el Vallerdú. Un dels darrers actes amb en Raül Torrent al capdavant del centre va ser la celebració de l’Ieslàndia 90, una trobada d’antics alumnes i antics professors que es va realitzar el dissabte 19 de maig de 1990 a la sala d’actes de l’institut.

Aquella festa de retrobament dels qui, durant la seva primera dècada d’història, havien passat pels instituts de Batxillerat i de Formació Professional de les Borges Blanques va tenir en la professora Antonieta Teixidó, aleshores docent de comptabilitat a la FP administrativa a la casa, la seva autèntica ànima. Tot i que va aplegar desenes de persones, la iniciativa no va tenir, malauradament, continuïtat en els anys posteriors. Malgrat tot, l’institut va seguir el seu curs fins arribar a bufar les espelmes del seu 40è aniversari, que no és pas poca cosa!