40 anys del Vallverdú (13): Nadal, temps d’alegria i fraternitat

Acabem de deixar enrere les festes nadalenques, un temps que les Nadales que tenim per costum cantar ens descriuen com una època de joia, d’alegria i de fraternitat. Essent ben conscients que no tothom viu aquestes dates amb l’alegria que les cançons populars acostumen a descriure, també ho som que aquest període sempre ha estat procliu al retrobament, ja sigui entre companys de feina, amics i, sobretot, familiars.

Això és precisament el que succeïa a l’Institut Josep Vallverdú un cop acabava el festival o la preceptiva festa de Nadal del darrer dia lectiu de l’any. Les bones costums instaurades al centre des de la seva inauguració, el curs 1980-81, establien que, després de la celebració amb l’alumnat, tocava compartir una estona de fraternitat amb els companys i companyes docents a la sala de professors.

N’és un bon exemple la cantada de nadales que, durant el desembre de 1984, van realitzar en aquesta mateixa sala un grup de docents entre els quals hi trobem l’Antoni Olet, el Joquim Mesalles, el Josep Vallverdú, el Conrad Perucho, el Senyor Rossell, la Virtudes Portugués, el Carlos Chesa i l’Elvira Macià. Una imatge habitual durant la dècada dels 80, quan no era estrany veure al professorat cantar plegat en la bona germanor que exigeixen aquestes dates tan assenyalades.

Durant els anys 90 i 2000, la taula de la sala de professors acostumava a convertir-se en l’improvisat escenari d’un bon àpat, ja fos en forma de dinar, de vermut o de torronada, tal i com pot apreciar-se en la imatge del Nadal de 1991 que podeu veure a continuació.

De vegades de peu o d’altres entaulats, com en la fotografia de 1990 que tanca aquest article, el professorat compartia alegria i fraternitat abans de les sempre destijades vacances de Nadal. En aquest cas, podem apreciar a l’equip directiu de l’època, amb el secretari Damià Badal, la directora Antonieta Bernat i el cap d’estudis Andreu Molina, presidir la taula en companyia dels professors Cinta Pastor i Juan Cruz.

Signe que dels que parlem eren uns altres temps és el quadre amb la fotografia de l’emèrit i la seva esposa Sofia de Grècia que, durant la dècada dels 80 i els primers anys 90, va presidir la sala de professors.