Als anys seixanta la Verneda començava a créixer, a poblar-se. Barcelona s’allargava cap al riu Besòs. Els camps de conreu extensos i verds que nodrien la ciutat anaven minvant, desapareixent, i també els ramats i corrals, i les precioses pagesies que menaven la terra. A les vores del riu les arbredes de verns, pollancres i salzes -pulmons i esbarjos festius dels barcelonins- també se n’anaven: el ciment guanyava i la gran ciutat envaïa els terrenys d’al·luvió del riu. Una nova població ocupava els habitatges, s’obrien carrers, botigues, mercats, i l’onada humana, jove i vibrant, omplia el barri de la Verneda d’infants. S’obrien escoles públiques i privades per acollir-los.
El govern, per atendre la formació dels adolescents del barri, creà dos centres oficials de segon ensenyament -nois i noies separadament, en aquells temps-. I sobre els terrenys dels camps es construïren en unió angular dos edificis del mateix estil. L’arquitecte que els planejà fou Francesc Adell, i es dedicaren a Joan d’Àustria, el masculí, i a Isabel d’Aragó, infanta catalana, filla de Pere el Gran i néta del nostre Rei En Jaume, el de noies
L’any 1962 l’Institut començà a funcionar parcialment amb el Batxillerat Elemental. S’inaugurà de manera oficial el 1963, amb l’assistència de les autoritats civils i eclesiàstiques i del cap de l’Estat.
L’edifici de planta hexagonal que s’obre al pati estava destinat en un principi a mercat de peix, però davant de la necessitat de millorar les prestacions del Centre s’hi incorporà el 1970 com a menjador.
Ha estat sempre un centre vibrant interiorment, ordenat i acollidor, que es renova constantment i que té un desig de superació inestroncable. El treball continuat, l’estructuració interna, les festes, exposicions, celebracions, concerts, sortides, excursions, viatges i tota mena de manifestacions espirituals i humanes han caracteritzat la vida de l’Infanta en tots els temps. Les seves parets traspuen uns principis permanents de respecte i estimació mútua que no poden trencar-se i que atrauen aquell que entra en el seu context escolar.’
Angeleta Ferrer i Sensat
Angeleta Ferrer fou professora de l’Institut Infanta Isabel d’Aragó des del 1963 fins al 1974, nou anys dels quals fou Directora. Va escriure aquest text per presentar una publicació del centre.
Altres dades de Angeleta Ferrer i Sensat:
Galeria de científic catalans: Angeleta Ferrer i Sensat (1904-1992)
Àngels Ferrer i Sensat a Viquipèdia
17 de març de 1999. Escultor Salvador Navarro Sorigué
