Premiats al concurs literari La castanyera zombi

Des de fa anys, pels vols de la castanyada, la Comissió de lectura i biblioteca i els departaments de llengües organitzen un concurs literari de relats breus. El jurat reunit ha premiat cinc relats i l’entrega dels premis es fa en el marc de les activitats de Nadal organitzades per al dia 20 de desembre.  A continuació podeu llegir els relats guardonats:


  • 1r ESO

CATALÀ: El convent terrorífic. Neus Ferré Vericat. 1r B

La monja donava cops a la porta sense descans perquè l’alliberessin, fins que l’esperit la va agafar. No podia aguantar-se el dolor, aquella cosa era molt poderosa, tant que va arribar en uns segons a partir-la en dos. La sang sobresortia per sota la porta; el cos sense vida es va quedar al mig de l’església fosca.

La criatura desaparegué a la foscor i de sobte va entrar una altra monja plorant, però alguna cosa se la va emportar pel darrere. Es va sentir un crit esgarrifós…

Al cap d’uns dies tocava missa i el capellà va anar a preparar-ho tot. Es va trobar el cadàver d’una monja i l’altra havia desaparegut. Va avisar a la policia. 

Ningú sabia què havia passat amb les monges i les portes es van tancar amb tothom dintre. Els policies morien lentament i el capellà es va esfumar entre les flames.


  • 2n ESO

CATALÀ: Rellotge misteriós. Laia Córdoba. 2n C

Era Halloween. El meu tiet em va regalar un rellotge antic que havia trobat en un mercat. Era estrany, amb una esfera negra i unes agulles que es movien de manera rara.  Quan me’l vaig posar, vaig notar una esgarrifança per tot el cos, però no li vaig donar importància.

Aquella nit quan dormia, em vaig despertar perquè el rellotge sonava, encara que no tenia alarma. Les agulles s’havien aturat a les 3:33. Em vaig aixecar, vaig sentir un soroll darrere meu, com si algú estigués respirant. Em vaig girar, però no hi havia ningú. De sobte, el rellotge va començar a marcar l’hora molt ràpid; les agulles giraven sense parar, i l’aire es va congelar al meu costat. El vaig llançar a terra, però no es trencava.

I llavors, les agulles es van aturar… just quan algú em va xiuxiuejar a l’orella: «El temps s’acaba».

CASTELLÀ: La niña de las coletas. Aina Bardon Boveda. 2n B.

Te levantas, ves una sombra mirarte, piensas que estás dormido y continúas. Te lavas la cara y al levantar la mirada, la misma sombra a tu espalda. 

Ya ves mejor. Distingues dos coletas altas y un cuerpo alargado y flaco; te das la vuelta aterrorizado y ya no hay nada. Suspiras, vuelves a mirar al espejo y de repente la tienes delante. Te aguantas el chillido, no quieres alertar a nadie; tu respiración aumenta, los latidos de tu corazón también, empiezas a temblar.

Entras en la cocina, enciendes la luz y allí está con un cuchillo en la mano. Te da un ataque de ansiedad.  Se apaga la luz y de repente ya no notas tu corazón acelerado, respiras tranquilo, está oscuro, parece que caes, pero no hay final; estás cayendo al vacío, más concretamente, en el oscuro vacío de la muerte.


  • 3r ESO

CATALÀ: El laboratori d’Ulldecona. Marc Bogosel. 3r A

Als afores d’Ulldecona hi havia un vell laboratori abandonat. Lluc i Marta, dos joves curiosos, van decidir entrar-hi.

Les parets estaven plenes de marques d’ungles i al terra hi havia restes de provetes trencades i papers trencats. Un d’ells tenia escrit «L’experiment ha acabat. No mire darrere».

De sobte, un soroll metàl·lic els va congelar. Algú arrossegava cadenes a poc a poc i cada cop més a prop. Van intentar córrer cap a la porta, però estava tancada. Els passos s’apropaven; aleshores, una veu freda i profunda va dir: «Ja no podeu fugir; és massa tard».

Lluc va mirar darrere i els seus ulls es van obrir de cop plens de terror. Marta només va escoltar el seu crit, abans que tot es quedés en un silenci profund mentre la foscor els envoltava.

CASTELLÀ: Visión.     3r B

Estaba harta de escuchar esas voces que pertenecían a las personas muertas, así que, me corté las orejas.

Ahora es peor, porqué he empezado a verlos.


MENCIÓ ESPECIAL 

“L’organització del concurs vol reconèixer amb una menció especial l’esforç i la dedicació de Francesc Ortí, alumne de 2n d’ESO, pel seu relat ple d’originalitat i enginy, el seu interès per perfeccionar cada detall del text demostren una gran implicació i passió per l’escriptura. Aquest premi vol ser un estímul per continuar explorant el món de la literatura i desenvolupant el seu talent creatiu. Felicitats per aquest treball tan destacat!”

La Comissió de lectura i biblioteca

Departament de llengües