Sociòleg – (Ulldecona, 1843 – Madrid, 1910)
“…potser s’arribi a realitzar l’ideal de que tots, rics i pobres, rebin l’educació adequada a les seves aptituds, amb la qual cosa s’estalviarà la societat el que avui malgasta en el seu afany de convertir incapaços en savis i guanyarà la poderosa energia que representen els talents que avui es perden en els camps.”
Professor nascut a Ulldecona (Tarragona) el 24 d’agost de 1843 i des de 1899 primer catedràtic de Sociologia de la universitat espanyola, en introduir-se aquesta disciplina dins els estudis del Doctorat de Filosofia de la Universitat Central. No obtingué el títol de batxiller fins l’any 1865, ja que va romandre nou anys cursant una frustrada carrera eclesiàstica al Seminari Conciliar de Tortosa (a la qual havia estat induït per la seua acomodada família, molt catòlica i tradicionalista). Es traslladà a Madrid l’any 1867, per tal de cursar la carrera de Filosofia i Lletres, on va ser captat pels ideòlegs krausistes: alumne de Julián Sanz del Río (inspirat en els seus treballs inèdits publicà el 1877 una Filosofía de la muerte), amic i col·laborador del prevere Fernando de Castro (l’any 1872 va ser professor ajudant seu i el 1874, com a fideïcomís i legatari seu, publicà la seua Memoria testamentaria). Aconseguí també deslliurar-se d’aquell idealisme espiritualista en anar apropant-se al positivisme i l’evolucionisme (en paraules de Mario Méndez Bejarano: «renegà del krausisme i s’abocà al corrent spencerià»). Va ingressar per oposició a l’escalafó de catedràtics d’universitat el 16 de juny de 1874, al guanyar la càtedra de Geografia Històrica de la Universitat de Sevilla, transformada a partir del 1880 en Història Universal, interessant-se per la prehistòria i el folklore.
“La Sociologia és la filosofia de la història despullada d’un sentit metafísic i entesa en sentit experimental i pràctic”
Atent a la nova disciplina en alça, va començar l’any 1889 la publicació a Sevilla del seu Tratado de Sociología. Deu any més tard es traslladà a Madrid per a prendre possessió de la primera càtedra de Sociologia de la universitat espanyola (a la Facultat de Filosofia i Lletres, Doctorat de Filosofia). El 1900 fou nomenat vicesecretari de l’Institut Internacional de Sociologia de París. Escollit acadèmic de la de Ciències Morals i Polítiques el 7 de novembre de 1905, va prendre possessió de la novena medalla d’aquesta Acadèmia el 28 de novembre de 1907, amb un discurs sobre Nous fonaments de la moral. Morí a la seua casa de camp de Vinaròs (Castelló), després d’una llarga malaltia, el 10 de desembre de 1910 (Blanco y Negro de 18 de desembre de 1910 publicà el retrat adjunt, donant compte del traspàs del catedràtic de Sociologia de la Universitat Central). El soterraren al cementiri civil de Madrid, al costat de les tombes de Julián Sanz del Río, Fernando de Castro i Nicolás Salmerón. L’any 1985 es commemorà a Ulldecona el 75è aniversari de la seua mort, i, des d’aleshores, el nostre Institut porta el seu nom.
“Cal reorganitzar l’ensenyament secundari i universitari, infonent-hi un profund sentit social, de manera que els joves surtin de les universitats, les seves ànimes alliberades de mòbils mesquins, amarats dels més alts principis morals i dotats d’una ferma voluntat per a subordinar en tot moment els interessos personals als col·lectius.”
Més informació sobre Manuel Sales i Ferré
“Recordant Manuel Sales i Ferré: pensament i obra intel·lectual” – Gregori Siles Molina i Ramón Flecha García – Raïls núm. 27 (Centre d’Estudis d’Ulldecona). 2011.
“Manuel Sales i Ferré, l’ulldeconenc il·lustre” – Antoni Manuel Muñoz Borrás – Raïls núm. 27 (Centre d’Estudis d’Ulldecona). 2011.
Bibliografia cronològica de Manuel Sales i Ferré
- Memoria testamentaria del señor D. Fernando de Castro, fallecido el 5 de mayo de 1874, publicada por su fideicomisario y legatario D. Manuel Sales y Ferré, Impremta i Llibreria d’ Eduardo Martínez, Madrid 1874, 59 págs.
- Compendio razonado de Historia General, de Fernando de Castro, vol. IV, Impremta de José María Pérez, Madrid 1875, 648 páginas.
- Filosofía de la muerte. Estudio hecho sobre manuscritos de don Julián Sanz del Río, Biblioteca Científico Literària (nº 9), Impremta i llibreria de José G. Fernández, Sevilla 1877, 316 págs.
- Prehistoria y origen de la civilización, 2 volums, Impremta de Francisco Alvarez, Madrid 1880 y 1883.
- El hombre primitivo y las tradiciones orientales. La Ciencia y la Religión. Conferencias dadas en el Ateneo Hispalense, Impremta de «El Mercantil Sevillano», Sevilla 1881, 327 págs
- Mitología popular: una variante del mito de Zagreus-Osiris. Boletín de la Institución Libre de Enseñanza, nº 7, 1883, págs. 134-140.
- Compendio de Historia Universal. Edad prehistórica y período oriental, 2 volums, Impremta de Francisco Alvarez i Cª, Madrid 1883 y 1885.
- Historia general, Tello, Madrid 1884, 456 págs. 2ª edició: Fortanet, Madrid 1905, 536 págs. 3ª edició: Llibreria General de Victoriano Suárez, Madrid 1911, 534 págs. 3ª ed. reimp.: Llibreria General de Victoriano Suárez, Madrid 1917, 544 págs. 5ª reimpressió: Llibreria General de Victoriano Suárez, Madrid 1923, 544 págs.
- Estudios arqueológicos e históricos, Llibreria de Victoriano Suárez, Madrid 1887, 205 págs.
- Tratado de Sociología. Evolución social y política, 4 volums. Impremta de G. Salar, Sevilla 1889. Segona part [2 a 4, numerats també de l’1 al 3]: Llibreria de Victoriano Suárez, Madrid 1894-1897. Tom I: Estudios de sociología (VIII+254 págs.). Tom II: Del hetairismo al patriarcado (1894, 372 págs.). Tom III: Tribu y ciudad (1895, 496 págs.). Tom IV: La Nación (1897, 512 págs.).
- El descubrimiento de América, según las últimas investigaciones, Tipografia Díaz y Carballo, Sevilla 1893, XII+255 págs.
- Psicología del pueblo español. Complejidad de los problemas sociales, Juventus, nº 6, 1901.
- Función del socialismo en la transformación actual de las naciones, Discurs pronunciat a l’Institut de Sociologia, Llibreria General de Victoriano Suárez, Madrid 1902, 31 págs.
- Psicología del pueblo español, Nuestro Tiempo, nº 13, gener 1902, pág. 9-ss.
- La sociología y la filosofía de la historia, Nuestro Tiempo, nº 20, 1902, pág. 177-ss.
- De la civilización y su medida, La España Moderna, nº 180, desembre 1903, págs. 35-53.
- El Estado social, La Lectura, setembre 1904, pág. 19-ss.; octubre 1904, pág. 126-ss.
- Nuevos fundamentos de la Moral. Discursos leídos ante la Real Academia de Ciencias Morales y Políticas en la recepción pública (…) el día 28 de abril de 1907 (contestació d’Eduardo Sanz Escartín), Tipografia de la Viuda e Hijos de Tello, Madrid 1907, 123 páginas.
- La transformación del Japón, discurso leído ante la RACMP en sesión pública celebrada para conmemorar el 50 aniversario de su constitución, el 7 de febrero de 1909, Reial Acadèmia de Cièncias Morals i Polítiques, Madrid 1909, 151 págs.
- El nacionalismo y la paz armada, Actes del Congrés de Saragossa de l’Associació Espanyola per al Progrés de les Ciències, tom V, secció 4ª, Madrid 1909.
- Problemas sociales, Llibreria de Victoriano Suárez, Madrid 1910, 325 págs. (La decadencia de España, El pauperismo y la caridad, El nacionalismo y la paz armada, Función del socialismo en la transformación actual de las naciones.)
- Sociología general (publicació pòstuma, a càrrec de Domingo Barnés), Llibreria General de Victoriano Suárez, Madrid 1912, 464 págs.
