La lectura compartida de esta semana nos ha llevado a descubrir una nueva historia. El título nos ha hecho pensar que el protagonista de este cuento era otro, y es que a veces las palabras nos hacen viajar a través de los recuerdos… “Coco y la luna” aparecía en la pantalla y la mayoría pensaba en un chico con guitarra y acento mexicano.

El objetivo de la propuesta era claro; sin conocer la historia y tan solo con sus ilustraciones, debíamos ordenar el texto de ese cuento para que tuviera sentido. Al observar las ilustraciones vimos que el protagonista no era un chico, ¡era un cocodrilo! Ah, claro, Coco de cocodrilo… Concentrados y concentradas, y con la ayuda de las madres que nos acompañaban, fuimos colocando el texto bajo las imágenes. Después, en la pantalla, hemos podido escuchar el cuento mientras íbamos corroborando que nuestro trabajo estaba bien hecho.

¡Gracias Laura, Sònia, Marta, Abigail y MªAngels por acompañarnos y compartir vuestro tiempo con nosotros!

En l’última sessió de lectura compartida llegim “Textos polítics!”, aix no, “Textos poètics”! Que n’és d’important llegir totes les lletres i no només la primera síl·laba, oi?…

Doncs sí, textos poètics ens esperaven en la sessió, però què són textos poètics, a què ens recorden… Alguns ho van relacionar amb la paraula “poema”, vam seguir llegint i afegim “Endevinalles, adivinanzas”. L’emoció s’apoderava de nosaltres i cridàvem d’alegria, la proposta ens agradava.

Per grups i amb l’ajuda de les famílies que ens acompanyaven hem hagut de llegir diverses endevinalles, en català i castellà, per trobar la resposta que s’havia perdut. Algunes d’elles eren fàcils i les coneixíem, d’altres ens han fet bullir l’olla, i alguna altra ens hem atrevit a actualitzar-la proposant una nova resposta gens descabellada!

Gràcies Leo, Sílvia, Jairo, Carlos, Jenny i Quim per acompanyar-nos i compartir el vostre temps amb nosaltres!

Fa uns dies l’AFA va visitar-nos per portar un joc nou a la classe, “UNÁNIMO”! Dies després vam dedicar un moment per aprendre a jugar, entenent el funcionament i les normes així com l’objectiu. A partir d’una paraula, n’hem de pensar amb altres que puguem relacionar i, a més a més, coincidir amb la resta de jugadors/es. A simple vista sembla un joc fàcil però aconseguir coincidir amb les respostes dels altres no ho és tant. Per això, ara que sabem jugar, dediquem un racó de sistematització a jugar-hi per guanyar agilitat de pensament i aprendre/recordar vocabulari!

S’apropa la data per fer l’autoinforme i aquesta setmana passada les Alícies n’hem començat a parlar. És un moment important per començar a reflexionar sobre el nostre procés d’aprenentatge, la nostra actitud, el compromís que mostrem, l’esforç i la motivació per seguir superant-nos… Ens mirarem el melic però, cadascú el seu! I ens caldrà temps per fer una valoració honesta i real de tot plegat.

De moment aquesta setmana hem començat realitzant un autoretrat. A partir d’una imatge nostra hem creat el nostre propi retrat a llapis, amb calma i sense pressa, cadascú al seu ritme. Per a molts i moltes resulta difícil, “és molt complicat dibuixar-nos a nosaltres mateixos!”, verbalitzen. Altres es concentren i s’evadeixen de tot i tothom per centrar-se en ells i elles i van fent, dibuixant-se sobre el paper. Després l’hem resseguit en negre i l’hem pintat amb aquarel.les.

En la lectura compartida d’aquesta setmana hem descobert que l’art d’il·lustrar i la lectura estan ben connectats! Abans de passar a l’acció hem conegut un il·lustrador català que està molt present a la nostra escola a través de molts dels seus contes i àlbums il·lustrats, en Joan Turu.

Observem que la seva obra acostuma a ser inspiradora no només a través dels seus dibuixos sinó que també a través dels missatges que solen acompanyar les seves il·lustracions. Ens adonem, també, que els seus contes i àlbums estan dirigits a nens i nenes però també a famílies i mestres, ja que parlen de temes propers al nostre dia a dia. En veure les portades molts i moltes els reconeixem ben de pressa, i no només perquè estiguin a l’escola, alguns i algunes en tenim a casa!

Després de situar-nos una mica sobre aquest artista, ens hem posat en grups per portar a terme l’activitat de la tarda. Un dibuix en blanc i negre ens esperava, com l’havíem de pintar?… Per parelles hem sortit de la classe buscant pistes que ens ajudessin i… les hem trobat! Hem llegit amb atenció i hem tornat al nostre lloc per compartir-ho amb la resta, alguns i algunes hem hagut de sortir una segona vegada ja que recordar tanta informació ens costava una mica, d’altres hem demanat ajuda a les famílies que ens acompanyaven. Ens hem adonat que una mateixa instrucció es podia interpretar de diverses maneres i això ha provocat dilemes entre nosaltres que ens han obligat a posar-nos d’acord… “La cadira és del color de les fulles”, “Verdes!”, “No, marrons!”… Doncs sí, poden ser verdes i poden ser marrons, parlem-ne!

Al final de la sessió, un cop pintat tot el nostre dibuix, en grup hem pensat en una bona frase per acompanyar la il·lustració a l’estil de Joan Turu!

Gràcies Maria, Laura, Laia, Fàtima i Gemma per acompanyar-nos i compartir el vostre temps amb nosaltres!