TENIM LES LLAUNES!

Els dies previs a fer la compra de les llaunes vam estar a la classe mirant per la pàgina web de la botiga Clarel els preus de diferents productes i practicant possibles pressuposts. La Cristina va donar-nos un Chromebook i una calculadora a cada parella per tal que poguéssim fer els càlculs. Ens vam imaginar una compra hipotètica i la nostra sorpresa va arribar en fer la suma dels productes, quan volíem sumar diverses vegades el mateix preu molts de nosaltres ens fèiem un embolic amb les comes, d’altres ja no recordàvem quantes vegades portàvem sumant… En aquell moment l’Ian ens va explicar que ell ho feia d’una altra manera, ell multiplicava. “I què vol dir això de multiplicar?”, l’Ian no ens ho sabia explicar, altres companys manifestaven que a casa alguna cosa els havien explicat, altres que ells ja sabien “les taules”… Preguntem quin és el símbol de la multiplicació i assenyalen “X”, a més a més que es diu “per”. La Cristina ens proposa fer un petit canvi, en lloc de “per” li direm “vegada” i fem una prova amb un dels productes que volem comprar. Una de les llaunes costa 2,59 € i hipotèticament volem comprar-ne 4. A la pissarra escrivim 4 x 2,59, i verbalitzem 4 vegades el preu 2,59. La calculadora ens dona el resultat i veiem que així és més ràpid, no ens fem cap embolic i arribem al resultat. Però el més important és que hem descobert què vol dir multiplicar i perquè ens pot servir amb un exemple real.

El passat dimecres vam anar caminant i amb la calculadora a la mà fins a la botiga Clarel de Vilanova per comprar les llaunes pels gats de Mongats. Un cop a la botiga, la botiguera ens va indicar on podríem trobar els productes. En petits grups triem què comprar alhora que els altres calculen quant ens costen aquells paquets, fem ús del “vegades”! La Gisela, amb una altra calculadora, s’encarrega de fer la suma total per saber si no ens passem i els diners ens arribem, recordem que tenim 181 €! Finalment, després d’una estona i veient el carró ple, decidim veure quants diners portem. La Gisela ens avisa que portem diners suficients perquè la calculadora marca 115 €. Anem fins a la caixera i, mentre uns posen els productes a la cinta, uns altres preparen les bosses. La caixera ens demana 110 €, i el Badr, el Pol i la Hanane agafen els diners que creuen necessaris. Tornem a l’escola ben feliços amb la nostra compra!

Quan arribem a l’escola compartim impressions, ens ha sorprès que no hem coincidit amb la xifra total. Hi havia una oferta amb algunes llaunes, ens han aplicat una rebaixa, però nosaltres no ho hem vist… aquests percentatges els treballarem en una altra ocasió! Com encara ens queden uns 70 € més… tenim una idea! I si fem una compra online? Obrim la pàgina que ja coneixem i entre tots i totes anem decidint omplir la cistella (aquest cop virtual) fixant-nos molt bé en no passar de 70 €. Quan arribem a estar ben a prop, la Cristina segueix els passos per pagar. Compra feta! Al Clarel han estat molt ràpids i el divendres ja ens va arribar la comanda!

Hem avisat a la Manoli, presidenta de Mongats, i la setmana vinent vindran a l’escola a buscar tot el que hem aconseguit!

TROBADA ESPORTIVA

Aquest dimarts al matí tota la Comunitat de Mitjans van gaudir d’una Trobada Esportiva.

Les Tanits  van ser les responsables d’organitzar-la i dinamitzar-la. Van pensar quines serien les propostes més adients, quants grups s’havien de fer perquè tothom pogués participar, quins serien els espais, els materials, les rotacions…

Ens ho vam passar molt bé, jugant i compartint experiències junts!

Cal destacar la bona actitud que van mostrar tots i totes les mitjanes. Les Tanits van saber dinamitzar “amb nota” les propostes, i tant els Rovellons com les Alícies, van jugar i participar amb moltes ganes i predisposició.

EDUCACIÓ FÍSICA SOBRE RODES

Aquests matí les Alícies, han gaudit d’una sessió d’Educació Física molt diferent. Han portat a l’escola el seu patinet, la seva bicicleta o bé els seus patins. Però hi havia una consigna molt important, tothom havia de portar un casc per seguretat.

Primer de tot, hem pogut rodar a la pista lliurement amb la resta de companys i companyes, sent conscients de la velocitat, l’atenció, etc. Seguidament, hem fet relleus, que a poc a poc s’han complicat. Finalment, hem pogut crear petits circuits amb cons o bé hem dibuixat amb guix el recorregut que s’havia de fer. 

Ens ho hem passat d’allò més bé!!

RECOMPTE FINAL!

Un cop tot venut, les Alícies hem passat a calcular la quantitat de diners que hem aconseguit amb la nostra botiga i les nostres manualitats. Cada torn ha disposat de la caixeta de diners obtinguts i, entre els components de cada grup, hem anat calculant per trobar el resultat de cada franja horària. La majoria dels grups ha classificat les monedes primerament per així poder sumar més fàcilment, posem en joc la nostra destresa sumant de 10 en 10 i de 20 en 20, altres descobreixen que agrupant 5 monedes de 20 cèntims fan un euro i és més ràpid… en definitiva, compartim estratègies de càlcul. Un cop hem tingut els 4 resultats, hem començat a treure les primeres conclusions: passarem de 100 euros, es ven més a les sortides que a les entrades, les donacions sense comprar han estat importants…

Decidim que el torn del matí s’agrupi, i que el torn de la tarda faci el mateix. Ara hem d’arribar a un resultat sumant les xifres resultants, les monedes ja no les fem servir. Al davant tenim sumes de dues xifres i, sense llapis i paper, sumem. Alguns/es ho fem mentalment, d’altres descomponem el número i agrupem per sumar (suma en horitzontal, o en aranya que diuen molts/es…). Un cop tenim els dos resultats els posem al mig de la rotllana i entre tots arribem al recompte final: 191,55€! Però, ep!, hi ha un detall que ens hem oblidat… la Lídia, com a secretària de l’escola, va deixar-nos 10€ en monedes per poder tenir canvi a la botiga. “Hem de treure els 10€ de la Lídia!”. Tornem a calcular… Ara sí, RECOMPTE FINAL: 181,55 EUROS!!

Ens quedem ben sorpresos, sabíem que passaríem dels 100 euros amb les nostres hipòtesis, però no que gairebé arribaríem als 200€!

INFINITES GRÀCIES A TOTS I TOTES LES QUE VAREU PASSAR PER LA NOSTRA BOTIGA!

BOTIGA “FET A MÀ”, UNA REALITAT

Ahir va arribar el gran dia! La nostra botiga va obrir a l’escola per poder vendre tots els nostres productes i així poder ajudar als gats de Vilanova.

Al matí el dia ens acompanyava i el primer torn de venedors vam poder inaugurar la nostra botiga allà on tots i totes havíem decidit, al costat de la cuineta de mitjans i grans. Moltes famílies i infants van apropar-se per comprar de bon matí i vam tancar la botiga havent venut tot l’estoc a excepció de dues llibretes. El següent torn també va poder obrir la botiga a la pista i també va aconseguir vendre tots els productes que havíem preparat.

Al migdia, després de dinar, el cel s’anava tapant fins que van començar a caure les primeres gotes. Canvi de plans! Ràpidament vam col.locar les nostres taules i productes al vestíbul de l’escola, i la carpa vam desmuntar-la. Tot i la pluja, els compradors van venir a la nostra botiga i, un cop més, vam poder vendre-ho tot! A la classe, l’últim torn estava dels nervis, eren els últims i ja no podien esperar més. També al vestíbul vam preparar l’ultima tirada de productes amb l’esperança de fer com els nostres compays/es. I un cop més, éxit rotund! Tot venut!

Rebre a les nostres famílies i a la d’altres companys/es de l’escola, atendre’ls, calcular bé els preus per demanar els diners, comptar monedes i tornar el canvi, controlar els nervis, respectar-nos entre nosaltres alhora que ajudar-nos… tota una experiència que ja ens ha deixat empremta!

Ara ens quedarà comptabilitzar els guanys per saber dels diners que disposem per la compra de llaunes! Molts i moltes ja fem hipòetesis! “Potser arribem a 100€!”, diuen moltes Alícies… Arribarem?

Moltíssimes gràcies companys/es, famílies, mestres i personal de l’escola per col·laborar amb nosaltres i fer possible el nostre repte!

ÚLTIMS DETALLS DE LA NOSTRA BOTIGA

Aquestes últimes setmanes hem estat acabant de perfilar els darrers detalls per tenir a punt la nostra botiga. A banda dels productes, vam pensar que seria important fer uns cartells explicatius del nostre projecte d’aula i de tot el procés seguit. Vam acordar fer-ne 3 i en petit grup hem anat pensant què era important que aparegués i de quina manera resumir-ho per escriure-ho.

També vam creure necessari fer les lletres que farien de rètol en la nostra botiga: BOTIGA “FET A MA”. També vam pensar en els cartells petits per indicar on trobar cada producte i un cartell gran de preus.

Els preus! Ens faltava decidir quin preu posar a cada producte! Les nostres ganes de guanyar molts diners van cegar-nos una mica, els primers preus eren força desorbitats i les mestres van haver d’ajudar-nos a tocar de peus a terra. La Hanane ens va portar el preu d’una llauna de menjar i això ens va donar la idea de buscar preus per poder fer una comparativa. A l’adonar-nos que les llaunes podien valdre entre 50 cèntims i un 1€, vam baixar els preus dels productes de la nostra botiga. Tot i així, posar-nos d’acord va ser complicat…

Amb la llista de preus decidida i feta, ja només ens faltava fer la publicitat de la nostra botiga. Amb l’ajuda de la Lídia, vam fer el disseny per odinador de dos cartells diferents i després, en grups, vam passar per totes les aules de l’escola per poder convidar als nostres companys/es.

Sembla que ho tenim tot a punt!

NUMBERS AND MAPS

At the begining since some Alicies seemed nervous, we decided to drive a meditation. Later they where much more tranquil and relaxed.

This afternoon we have been writing numbers to the bird houses. It is going to be a way to identify them. When we finished we checked a map on the screen. Soon we discovered it was a map of Vilanova del Camí. We saw where the school is located. We identified other important places in town. Later each work goup designed a proposal for the Town Hall worker who is going to come and hung the bird houses. We are mainly thinking on hunging two of them in front of the shcool and the remaining four along the river.

We have been working abstract thinking apart from orientation.

L’INDE, DEL LLIBRE “HEROIS” A L’ESCOLA!

Per Sant Jordi els i les mestres sempre pensen en un llibre per regalar a cada aula tenint en compte els projectes engegats o altres motivacions dels nens i nenes. Per la classe de les Alícies van triar “Herois” de Lucas Riera i de l’editorial Moskito, un llibre on apareixen 19 històries diferents de gossos que són policies, bombers, detectors d’explosius, rastrejadors de persones perdudes… Nosaltres, que som amants dels animals, va semblar-nos un “superllibre” i de seguida vam voler descobrir les 19 històries.

Una d’elles va sorprendre’ns molt; la història de l’Inde. Al llibre la bategen com la “superdotada”, ja que demostrava tenir una gran capacitat per ensumar i trobar així a moltíssimes persones perdudes per motius diversos. La nostra sorpresa va ser descobrir que treballava pels bombers de Barcelona i, mig de broma, vam verbalitzar que potser la podríem conèixer perquè no estava tan lluny com altres gossos del llibre. La Lídia i la Cristina van pensar en aquella “mitja broma” i van decidir provar sort fent contactes.

Divendres passat l’Inde i l’Ernest, que és el seu cuidador, van fer-nos una visita! La “mitja broma” es convertia en una realitat.

L’Ernest que és bomber va explicar-nos la història de l’Inde així com molts dels rescats i altres curiositats sobre ella. Va néixer a França i ell va anar-la a buscar, viu amb ell des de llavors, i ara que està jubilada perquè ja té 9 anys, segueixen compartint el dia a dia. Amb 11 mesos va fer el seu primer rescat, el que semblava que seria la primera presa de contacte amb el món de rastrejar, va acabar sent el seu primer rescat. Diu l’Ernest que de ben petita va demostrar que tenia una capacitat olfactiva extraordinària. Quan va baixar del cotxe vam quedar-nos bocabadats/es, és molt més gran del que imaginàvem!

L’Inde no venia sola, també van venir la Texi i la Lali. La Texi és la gossa que ara continua la feina de l’Inde, són de la mateixa raça, però és marronosa i molt més jove. La Lali és d’una altra raça, també és jove i també treballa al cos de bombers. L’Ernest ens va explicar que totes són gosses perquè les femelles veuen, escolten i oloren millor que els mascles; un aspecte que desconeixíem totalment i que va cridar-nos l’atenció. Abans d’acomiadar-nos, l’Ernest va voler ensenyar-nos com rastregen i per això vam fer 3 simulacions diferents. En la primera simulació la Lídia va amagar-se i la Lali va haver de trobar-la; la Lali busca a persones sense corretja, olora i corre fins que la troba, un cop la troba borda sense parar perquè el bomber s’acosti. En la segona simulació la Cristina va amagar-se, però abans va haver de deixar la seva jaqueta i fer un camí concret que l’Ernest va assenyalar-li (deixava un rastre). L’Inde va ser la rastrejadora per trobar-la, sorprenentment va buscar-la seguint el mateix camí que la Cristina havia fet, va ser al·lucinant! L’Inde rastreja amb corretja, ens va explicar l’Ernest que així pot comunicar-se amb ell, perquè va parant i donant informació. I, en l’última simulació, vam amagar-nos totes les Alícies i la Gisela va deixar la seva jaqueta. Va trobar-nos a la primera!

Ha estat una experiència molt maca conèixer a l’Inde i a l’Ernest! L’Ernest ens ha agraït la invitació, ens ha dit que ha estat un bonic homenatge per l’Inde i tota la feina que ha fet al llarg de 8 anys. Ha afegit que el cos de bombers ha canviat molt des que tenen gosses treballant-hi, les gosses han demostrat que mitjançant el trailing (rastreig per olor) poden trobar a moltes persones perdudes i això ha suposat un canvi i un avenç.

Ens hem acomiadat d’ells amb un petit detall que els hem fet i hem demanat a l’Ernest que ens signi el nostre llibre “Herois”. Un cop més ens adonem de la importància de llegir i de gaudir amb els llibres i contes. Sense aquest nou llibre hauria estat difícil que haguéssim pogut viure aquesta experiència tan maca. Gràcies Inde i Ernest!

TENIM CUCS DE SEDA

El número d’éssers vius a la classe de les Alícies ha augmentat considerablement! L’Oliver ens va sorprendre fa uns dies amb una caixa de cartró amb 17 cucs de seda que es quedaran amb nosaltres a la classe. Ens va explicar algunes dades curioses i, amb una mica de sort, veurem tot el procés que segueixen fins a convertir-se en papallona. Un procés que ja sabem que es diu metamorfosis ja que amb el nostre projecte d’aula vam descobrir-lo però, ara, a més a més, el podrem vivenciar en directe.

Aquesta setmana els hem observat amb deteniment i els hem dibuixat. Dibuixar-los implica fixar-se en els detalls, en allò que sovint passa desapercebut; les parts, les formes, les mides, els colors… i ens hem esforçat perquè el resultat sigui el més realista possible. Hem fet una documentació a la llibreta anotant les nostres observacions com a bons científics i científiques! D’aquí uns dies tornarem a repetir el dibuix per adonar-nos dels canvis i transformacions.

Observar, cuidar, compartir, respectar, descobrir, relacionar… i aprendre! Gràcies Oliver per aquest regal!

LA CARLA ENS ENSENYA LA TROMPA

Aquesta setmana les Alícies hem conegut un instrument nou: la trompa.

La Carla fa molts anys que toca la trompa i aquesta setmana ens ha portat el seu instrument per ensenyar-nos com sona i com funciona. Les Alícies ens ha agradat molt perquè mai haviem vist aquest instrument de tan aprop.