El dijous al matí vam rebre una visita molt especial! L’Imma i el Lluís, els agents rurals que van assessorar-nos amb el nostre projecte, van tornar a la nostra classe per portar-nos un regal, dos llibres molt especials que segur ens agradaran! Vam quedar-nos molt parats i parades, no ens esperavem la seva visita!

Vam aprofitar la trobada per fer entrega del dibuix que els vam fer, van quedar molt agraïts i ens van dir que el penjarien a l’oficina dels Agents Rurals de la zona! També els vam explicar que ja tenim les caixes niu a punt per penjar-les i ens van felicitar per la feina!

Gràcies un cop més, Lluís i Imma!

Les Alícies seguim preparant els productes per la nostra botiga! Cada vegada som més autònoms a l’hora de posar-nos així com més creatius, som conscients que el que presentarem ha de ser atractiu i ens esforcem en la part estètica cada vegada més. Aquests dies hem acabat els clauers, les llibretes i les maraques, alhora que hem pensat en el suport i el cartell per exposar-les. Ens queden els 3 en ratlla i les titelles, són les manualitats que més ens han costat; les havíem pensat en un primer moment d’una manera però o no ens acabaven d’agradar o el material ens posava una mica difícil la seva manipulació. Creiem que ara hem trobat el resultat que ens agrada i seguim treballant per tenir-ho tot a punt!

Per altra banda, hem parlat sobre la possible data per obrir-la i compartir-la amb la resta de l’escola. Hem estudiat el calendari i finalment hem acordat que el dimecres dia 31 serà el gran dia! També hem baixat al pati i hem valorat quin seria el millor espai on ubicar-la, i l’hem trobat!

De mica en mica, la nostra botiga va agafant forma!

Després de la visita de la Mireia i el Txi al segon trimestre, vam quedar-nos amb moltes ganes de conèixer l’espai de Gats d’Igualada. Divendres vam poder anar fins allà i veure de primera mà, no només els espais, sinó que també vam poder conèixer als protagonistes, els gats!

La Mireia ens va rebre conjuntament amb dues voluntàries més, la Rosa i la Mireia (sí, dues Mireies!). Vam començar amb una conversa on vam poder fer moltes preguntes i després vam dividir-nos en dos grups per tal de respectar al màxim la calma i tranquil·litat dels gats. Van ensenyar-nos el refugi on viuen els gats, amb els seus llitets i les seves joguines, vam poder donar una mica de pinso i alguns/es van deixar-se acariciar i, inclús, agafar. Aquest refugi està connectat amb un pati on poden sortir, jugar, estirar-se i prendre el sol! Després, també vam poder veure un altre recinte on tenen els gats que estan en quarantena per diversos motius (per ser petits, per estar malalts o recuperant-se d’alguna operació…).

La nostra visita acaba i les voluntàries ens animen a tornar-les a visitar els diumenges al matí i així ser voluntaris i voluntàries per un matí. A molts i a moltes ens encanta la idea i verbalitzem que ho demanarem a les nostres famílies!

La setmana passada les Alícies vam començar a pensar en la nostra paradeta per poder guanyar diners i així comprar les llaunes que volem fer arribar a l’Associació Mongats. Moltes idees diverses van sorgir, manualitats fetes per nosaltres amb material reciclat o a l’abast nostre però a l’hora útils i atractives perquè cridin l’atenció dels possibles compradors i compradores. La llista és massa extensa, cal ser pràctics i realistes, necessitem descartar algunes ja que serà difícil poder arribar a tot. Ens costa moltíssim descartar! Però finalment ho aconseguim!

Aquesta setmana ja hem començat a donar forma a les nostres idees, primer fent una prova i després engegant tota una cadena de producció. En aquest procés ens hem hagut d’ajudar força, ens adonem de les nostres destresses però també de les nostres dificultats a nivell plàstic. Per sort, ens complementem i de mica en mica els nostres productes van agafant forma.

Divendres vam fer una trobada amb l’Associació Mongats, una trobada que tots i totes esperàvem amb moltes ganes! Vam sortir caminant de l’escola fins a una de les colònies de gats de Vilanova, just al costat del safareig, i allà ens esperaven tres de les voluntàries que s’encarreguen de cuidar els gats que allà hi viuen.

La Manoli, la Montse i la Inés van explicar-nos com s’organitzen així com les feines que fan, va sorprendre’ns molt que no descansen cap dia, de dilluns a diumenge i en horaris diferents s’apropen fins a la colònia per controlar el menjar i els llitets. Però també estan al cas d’avisos que arriben quan troben gats abandonats o quan algun d’ells malauradament té algun accident. Ser voluntari o voluntària és tota una responsabilitat, tenen un compromís ferm i vocació. Durant la conversa vam poder fer preguntes, una justament va ser com podíem ajudar des de l’escola i de seguida van agrair la pregunta, ja que d’ajuda en necessiten molta. Podem fer de voluntaris, de casa d’acollida, però també aportant llaunes amb menjar tovet per aquells gats que es fan grans o per aquells acabats de néixer. Vam compartir amb elles la nostra idea; fer una botiga amb manualitats fetes per nosaltres per recaptar diners i després comprar llaunes. Van posar-se super contentes i van voler saber-ne més. Vam acordar tornar-nos a trobar més endavant i, esperem i desitgem, que l’ajuda que necessiten.

Els dies previs a acabar el segon trimestre, les Alícies vam recordar un dels consells que els agents rurals van donar-nos quan van venir a la classe. Ens van recomanar poder aprofitar fustes, com les dels palets, per fer les caixes niu en lloc de comprar-la, simplement havíem de tenir present que la fusta no estigués envernissada ni pintada i que fos apta per estar a l’aire lliure. Decidim preguntar a casa abans de donar el pressupost a la Lídia, si entre tots i totes aconseguim fusta no haurem de gastar diners!

L’endemà ja teníem la fusta! L’Adriana, l’Aitor, la Jana i en Liam ja ens havien aconseguit la quantitat necessària! Vam decidir llavors posar-nos a marcar les diferents peces que necessitàvem per construir les sis caixes niu, per parelles i amb molta concentració vam anar prenent totes les mides. Abans de l’últim dia del segon trimestre, van endur-se les fustes a casa, ja que els seus pares van oferir-se a tallar-les amb les eines adequades.

Aquesta setmana ja les han portat a la classe tallades i ben polides! Moltes gràcies Jordi, Víctor i Quim!

Ara només ens queda… muntar-les!