LECTURA COMPARTIDA IV

En l’última sessió de lectura compartida llegim “Textos polítics!”, aix no, “Textos poètics”! Que n’és d’important llegir totes les lletres i no només la primera síl·laba, oi?…

Doncs sí, textos poètics ens esperaven en la sessió, però què són textos poètics, a què ens recorden… Alguns ho van relacionar amb la paraula “poema”, vam seguir llegint i afegim “Endevinalles, adivinanzas”. L’emoció s’apoderava de nosaltres i cridàvem d’alegria, la proposta ens agradava.

Per grups i amb l’ajuda de les famílies que ens acompanyaven hem hagut de llegir diverses endevinalles, en català i castellà, per trobar la resposta que s’havia perdut. Algunes d’elles eren fàcils i les coneixíem, d’altres ens han fet bullir l’olla, i alguna altra ens hem atrevit a actualitzar-la proposant una nova resposta gens descabellada!

Gràcies Leo, Sílvia, Jairo, Carlos, Jenny i Quim per acompanyar-nos i compartir el vostre temps amb nosaltres!

UNÁNIMO, UN JOC NOU

Fa uns dies l’AFA va visitar-nos per portar un joc nou a la classe, “UNÁNIMO”! Dies després vam dedicar un moment per aprendre a jugar, entenent el funcionament i les normes així com l’objectiu. A partir d’una paraula, n’hem de pensar amb altres que puguem relacionar i, a més a més, coincidir amb la resta de jugadors/es. A simple vista sembla un joc fàcil però aconseguir coincidir amb les respostes dels altres no ho és tant. Per això, ara que sabem jugar, dediquem un racó de sistematització a jugar-hi per guanyar agilitat de pensament i aprendre/recordar vocabulari!

TEMPS D’AUTORETRATS

S’apropa la data per fer l’autoinforme i aquesta setmana passada les Alícies n’hem començat a parlar. És un moment important per començar a reflexionar sobre el nostre procés d’aprenentatge, la nostra actitud, el compromís que mostrem, l’esforç i la motivació per seguir superant-nos… Ens mirarem el melic però, cadascú el seu! I ens caldrà temps per fer una valoració honesta i real de tot plegat.

De moment aquesta setmana hem començat realitzant un autoretrat. A partir d’una imatge nostra hem creat el nostre propi retrat a llapis, amb calma i sense pressa, cadascú al seu ritme. Per a molts i moltes resulta difícil, “és molt complicat dibuixar-nos a nosaltres mateixos!”, verbalitzen. Altres es concentren i s’evadeixen de tot i tothom per centrar-se en ells i elles i van fent, dibuixant-se sobre el paper. Després l’hem resseguit en negre i l’hem pintat amb aquarel.les.

VISITA AL CRARC DE MASQUEFA

Divendres les Alícies vam anar fins a Masquefa per conèixer la tasca d’un centre de recuperació d’animals, un dels experts que en el nostre mapa d’idees tenim. A Masquefa, en concret, s’encarreguen de cuidar i curar amfibis i rèpitils, i sempre que poden, a més a més, els intenten reintroduir al seu hàbitat perquè visquin en llibertat.

La Paqui ha estat la persona que ens ha ensenyat tot el recinte, ens ha explicat les diferents tasques que realitzen i ens ha ajudat a apropar-nos a rèptils i amfibis coneixent la història de molts d’ells i elles. “Els animals no són cap joguina” ens ha dit la Paqui en moments diferents, i hem recordat les nostres converses a l’aula amb les que arribàvem a aquesta mateixa afirmació. Famílies que viatgen a l’estranger i amaguen rèptils a la maleta, persones que compren animals exòtics i que després no poden seguir cuidant, animals abandonats, animals que s’escapen… tots aquests animals són trobats i portats al centre on de seguida els ubiquen en un espai acondicionat segons les característiques de l’animal.

De tant en tant, entre explicació i explicació, i històries diverses, la Paqui ens ha mostrat de ben a prop alguns dels habitants del centre. Per poder tocar-los hem hagut d’estar tranquils, amb calma, per tal que ells i elles també ho estiguessin. Hem pogut tocar un mascle de pogona (o dragó barbut), un bebè de tortuga mediterrània (haurà de créixer una mica per saber si és mascle o femella), un mascle de tortuga mediterrània amb una pròtesi de fibra de vidre a la closca (algun mamífer, segurament un gos, hauria rosegat la seva closca pensant que era un ós) i una serp que no deixava de treure la llengua (ens estava olorant!)! També hem pogut veure molt i molt de prop una salamandra, no l’hem pogut tocar per tal de cuidar-la, la seva pell nua és delicada i necessita estar sempre humida.

Després de la visita al CRARC hem anat caminant fins a un parc de la vora per dinar plegats. Amb la panxa plena i noves experiències viscudes, hem jugat una bona estona a jocs diversos!

LECTURA COMPARTIDA III

En la lectura compartida d’aquesta setmana hem descobert que l’art d’il·lustrar i la lectura estan ben connectats! Abans de passar a l’acció hem conegut un il·lustrador català que està molt present a la nostra escola a través de molts dels seus contes i àlbums il·lustrats, en Joan Turu.

Observem que la seva obra acostuma a ser inspiradora no només a través dels seus dibuixos sinó que també a través dels missatges que solen acompanyar les seves il·lustracions. Ens adonem, també, que els seus contes i àlbums estan dirigits a nens i nenes però també a famílies i mestres, ja que parlen de temes propers al nostre dia a dia. En veure les portades molts i moltes els reconeixem ben de pressa, i no només perquè estiguin a l’escola, alguns i algunes en tenim a casa!

Després de situar-nos una mica sobre aquest artista, ens hem posat en grups per portar a terme l’activitat de la tarda. Un dibuix en blanc i negre ens esperava, com l’havíem de pintar?… Per parelles hem sortit de la classe buscant pistes que ens ajudessin i… les hem trobat! Hem llegit amb atenció i hem tornat al nostre lloc per compartir-ho amb la resta, alguns i algunes hem hagut de sortir una segona vegada ja que recordar tanta informació ens costava una mica, d’altres hem demanat ajuda a les famílies que ens acompanyaven. Ens hem adonat que una mateixa instrucció es podia interpretar de diverses maneres i això ha provocat dilemes entre nosaltres que ens han obligat a posar-nos d’acord… “La cadira és del color de les fulles”, “Verdes!”, “No, marrons!”… Doncs sí, poden ser verdes i poden ser marrons, parlem-ne!

Al final de la sessió, un cop pintat tot el nostre dibuix, en grup hem pensat en una bona frase per acompanyar la il·lustració a l’estil de Joan Turu!

Gràcies Maria, Laura, Laia, Fàtima i Gemma per acompanyar-nos i compartir el vostre temps amb nosaltres!

QUÈ PODEM FER PER CUIDAR-NOS?

A Educació Física, en aquestes últimes sessions ens hem preguntat “Què podem fer per cuidar-nos?”. Vam conversar i vam arribar a les següents conclusions: és important descansar, menjar bé, beure aigua, practicar esport i fer activitats per estar tranquils. 

Per aquest motiu, i començant amb la importància de practicar esport, hem dedicat varies sessions a presentar diferents propostes. Ens vam agrupar en petits grups i cadascun d’ells va pensar i presentar a la resta de companys i companyes un joc, proposta o repte motriu per realitzar conjuntament. També, ens acompanyaven l’Eric i la Núria, dins d’un projecte amb l’Institut Pla de les Moreres, i ens van presentar la seva proposta. Ens ho vam passar molt bé! 

Aquesta tarda, hem dedicat la sessió a introduir una mica el Ioga. Hem conegut i dut a la pràctica diferents posicions. Hem fet un petit tast jugant al joc “dau ioga”: amb un dau gegant i un taulell, en grups, havien de fer la postura que els havia tocat. Per ser la primera sessió, i per moltes Alícies, un primer contacte amb el Ioga, cal dir que han participat amb molt entusiasme. 

LOOKING FOR THE BEST OPTION IN TERMS OF WOOD

Today we have been talking about something perhaps obvious but we didn’t talke about previously. Who are we going to build the birds houses for? In order to do that one Alicia said we could record with a camera who is using them. Apart from that, another person said it would be nice to measure the hole and with that we might be able to guess who is able to live in those houses. One said it could be sparrows, another one sait it coulde be robins. They said swallows are too big.

Later we started looking for the prices of wood. One of our teachers gave us some webpages in order to make it easier to find the best option in terms of wood.

Once we decided which option was better we drawn a rectangle on the classroom’s floor in order to have an idea of how bit it is.

Some students enventually realized wood was no sold in m2, therefore, soon we are going to calculate which one is the best option taking in to account the price and the convenience.

ANEM A VEURE “LA MOTXILLA DE L’ADA”

El passat dijous al matí la Comunitat de Mitjans vam anar fins a Can Papasseit per gaudir de l’obra de teatre “La motxilla de l’Ada”.

L’obra que ens van explicar era ben especial i TRANSformadora. Els pares de l’Ada van arribar al teatre per presentar-nos la història de la seva filla, ella no va poder anar-hi, ja que estava amb els seus amics. Van explicar-nos que l’Ada va néixer nen i que es deia Adam, però ja de ben petit va sentir que no se sentia nen. A mesura que anava creixent anava donant pistes als seus pares que, sense mala intenció, no sempre s’adonaven del missatge que el seu fill els anava transmetent: ungles pintades de blau, demandes de faldilles, retrats dibuixats amb cabells rossos i llargs,… Finalment, en una estada de colònies, amb l’ajuda de la seva amiga Carla, l’Adam enterra la seva motxilla i pren la decisió més important: deixar la M, deixar de ser l’Adam per ser l’Ada.

També en la història l’Ada comparteix com a l’escola algun company no l’ha tractat del tot bé, l’angoixa que això li ha provocat, l’ajuda i comprensió de la seva família i dels seus amics més íntims… Rovellons, Alícies i Tanits hem aprofitat el missatge d’aquesta obra de teatre per parlar-ne a les diferents aules, compartint impressions i allò que cadascú ha entès. Coincidim tots i totes amb la importància de sentir-nos bé sent qui som, respectant-nos els uns als altres, per ser feliços i lliures.

LECTURA COMPARTIDA II

Tornem a obrir les portes de la nostra classe per deixar-nos acompanyar per les nostres famílies en la lectura de cada dimarts a la tarda. Aquesta setmana en la sessió de lectura compartida hem conegut un conte (alguns ja el coneixíem i l’hem tornat a recordar…) ben especial de la mà de la Cristina, la noia de pràctiques que tenim a la nostra aula aquestes setmanes. “La gran fàbrica de les paraules” ens ha fet reflexionar una mica sobre la importància de les paraules i el valor que pot tenir-ne la que pensem més insignificant, que un “t’estimo” pot ser la paraula més bonica del món però que “cirera” pot apropar-te molt més a aquella persona tan especial en la que penses cada dia. Les paraules sense intenció, sense afecte, sense sentit… poden no voler dir res per la persona que les rep.

Després d’escoltar el conte, hem treballat amb les famílies que ens han acompanyat inventant una història amb sentit i original a partir de les quatre paraules protagonistes del conte: CIRERA, CADIRA, POLS I MÉS. Hem compartit davant de la resta dels nostres companys/es els nostres relats i, tot seguit, hem pensat en paraules boniques per regalar-les a persones especials per a nosaltres.

Gràcies Erin, Laura, Sònia, Carlos i Albert per acompanyar-nos i compartir el vostre temps amb nosaltres!

RÈPTILS I AMBIFIS

La propera setmana les Alícies visitarem un espai expert en animals, el CRARC a Masquefa, ja que en el nostre mapa d’idees vam deixar clar que per poder aconseguir ajudar a la fauna urbana hauríem de conèixer experts. Per aquest motiu, aquesta setmana hem estat preparant la sortida i hem començat descobrint què volen dir cada una de les lletres del nom d’aquest espai.

CRARCCentre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya

Sabem que un centre de recuperació és un lloc on ajuden als animals, però les paraules “Rèptils” i “Amfibis” no acabem de saber definir-les.

  • Són animals que pugen pels arbres
  • Ah, com els micos?
  • No! Són petits!
  • Ah, doncs una formiga és un rèptil!
  • No tan petits… Mengen herba…
  • Una girafa!
  • Nooooo! Les serps per exemple!

Alguns tenien clar alguns exemples i els anomenaven, però definir com són aquest tipus d’animals compartint característiques, no ho sabien fer. No passa res! Vam anar a buscar Chromebooks per parelles i vam obrir-lo, un correu ens esperava amb un parell d’enllaços que ens portaven a pàgines on podríem descobrir llegint la informació que es donaria les respostes que necessitàvem. De mica en mica, amb paciència, anàvem trobant particularitats i les anàvem anotant en uns fulls que teníem. A mesura que anàvem llegint, també trobàvem paraules bastant estranyes que deixàvem escrites a la pissarra.

Ara tenim molta informació per parelles, la setmana vinent la compartirem just abans de fer la sortida. Ens posarem d’acord a l’hora de definir què és un rèptil i què és un amfibi?