The last day we realised about how many sides a bird’s house is made of.
Today we focused on measuring each side in order to copy them in a cardboard.
It’s been quite complex and luckily as we were working in group, we helped each other in order to sort out any difficulties we could find along the way.
“A què jugaven els nostres pares i mares quan eren petits?” amb la resposta a aquesta pregunta començaven una conversa i compartíem amb la resta de companys i companyes els jocs dels nostres familiars més propers.
Hem estat jugant, al llarg de les últimes sessions, a diferents jocs, com per exemple, el mocador, el bote-bote, a la comba, policies i lladres, “escondite”… Ens ho hem passat molt i molt bé, compartint i gaudint amb els jocs que els nostres pares i mares jugaven quan eren petits. També ens hem adonat que la majoria, ja els coneixíem i fins i tot, són els mateixos que juguem a Educació Física, al pati o al parc.
Una de les nostres propostes per ajudar als animals que viuen al carrer és conèixer experts en el tema perquè puguin assessorar-nos alhora que oferir-nos a ajudar-los en la seva tasca. Al compartir noms d’experts que coneixem entre tots i totes, ens sorgeix el primer dubte: quina diferència hi ha entre protectora i associació? Decidim buscar aquestes diferències a casa per després posar-ho en comú a la classe i arribar a una resposta. Dies més tard, ens adonem que són poques les Alícies que han buscat aquesta informació. Els pocs que ho hem fet no ens acabem de posar d’acord, sembla que el tema econòmic té molt a veure però no ens convenç del tot. Què podem fer per sortir de dubtes? Posar-nos en contacte amb algun d’aquests experts!
En una conversa entre mestres, descobrim que el Pedro té contacte directe amb una persona que ha estat molt relacionada i involucrada amb una d’aquestes associacions que a la classe van sorgir: Gats Igualada; i ens fa arribar el contacte.
Aquest passat divendres vam poder obrir les portes de la nostra classe a la Mireia, voluntària i directora de Gats Igualada durant molts anys. La Mireia no venia pas sola, venia molt ben acompanyada d’en Txi, un gat molt especial també expert en el tema. Les Alícies vam col·locar-nos en semi-cercle ben atents i atentes, en calma i respectant els temps sobretot d’un dels nostres convidats. La Mireia ens va explicar no només la diferència entre una protectora i una associació sinó que també ens va parlar sobre voluntariat i compromís, uns valors importants i essencials si volem ajudar als animals però també per ser bones persones i bons ciutadans en el futur. Com es va crear Gats Igualada, els seus origens com a casa d’acollida, el seu present com a refugi, com s’organitzen, com cuiden als gats que troben… també van ser aspectes tractats en la nostra conversa. La Mireia ens anima a visitar el refugi de Gats Igualada per conèixer de més a prop el lloc i la gran tasca realitzada. Per finalitzar, ens va explicar la història d’en Txi. Aquesta història neix i passa al refugi de Gats Igualada quan ella hi treballava i, tant especial va ser el vincle entre el Txi i ella que ara comparteixen casa i altres aventures!
Moltes gràcies Mireia i Txi per tot el que ens heu explicat i compartit!
Després de la trobada a l’Ajuntament, les Alícies ens hem trobat en rotllana per recordar la conversa amb l’alcaldessa i la regidora alhora que per compartir les nostres impressions. Ens hem adonat que en el nostre mapa d’idees tenim moltes propostes que, malauradament, no podrem tirar endavant. Però no passa res, darrera d’aquestes negatives hi ha bons arguments com el respecte pels animals i la cura del seu benestar.
Ens centrem amb el que sí podem fer i decidim acotar-ho en tres grans propostes:
Today we asked Carlos if he could give us the two bird houses they have in “Comunitat de Petits”. We have explores what was it in the inside. It was surprising. Two nests made with hay and with some feathers!
We have speculated if that nest was big enough to lay eggs. Later some Alicies pointed out the fact that eggs could be much smaller than the ones we buy in a sumermarket if birds are smaller than hens.
After a conversation we decided that we are going to build some bird houses like the ones in “Comunitat de Petits”.
Since we have the Mayoress’ consent, we are going to hang them on the trees in front of the school. Therefore, we decided we should cound how many trees and how many nest there are in front of the school.
In general Alicies were really excited with this process.
Les Alícies aquest curs ens hem interessat molt per els instruments, i molts nens i nenes hem anat ensenyant i explicant al llarg de les sessions de música els que tenim a casa: instruments de corda, de vent, d’altres països, que aprenem a tocar en escoltes de música… Ens estem convertint en uns experts; fins i tot, hem desmuntat el piano de l’aula de música.
També hem après moltes cançons noves, danses i hem fet diferents jocs musicals.
Dijous 17 de novembre vam anar caminant des de l’escola fins a l’Ajuntament per trobar-nos amb l’alcaldessa. Pel camí anàvem parlant entre nosaltres, contents alhora que una mica nerviosos i nervioses.
A l’arribada ens van rebre la Mireia i el Dani, que ens van obrir les portes de la sala de plens i ens van convidar a seure a les cadires. Això de seure en cadires “importants” ens va fascinar! Vam anar seient per ordre d’intervenció per tal de seguir el guió que ens havíem preparat a la classe i fer les preguntes amb ordre i coherència. Mentre ens acabàvem de col·locar, la Noemí Trucharte va aparèixer acompanyada de la Carlota Silva, la regidora que s’ocupa del tema del que havíem anat a parlar. Elles van presentar-se i ens van ensenyar a fer servir els micròfons per tal que ens poguéssim presentar també. Les cadires “importants” impressionaven però això dels micros… ja era massa!
Tot seguit vam poder anar fent totes les preguntes que ens havíem preparat i la Noemí i la Carlota van anar responent totes les nostres inquietuds. A més a més, van explicar-nos altres aspectes importants que calia conèixer sobre la normativa del municipi respecte al donar menjar als animals del carrer, el per què de la negativa i les conseqüències que poden patir aquests animalons, on podem penjar cartells i on no… alhora que ens van parlar d’associacions i protectores que ajuden a l’Ajuntament amb el seguiment i la cura de les colònies de gats i dels gossos que poden trobar abandonats o perduts pel carrer.
També nosaltres vam compartir amb elles algunes de les idees que tenim pensades i van animar-nos a portar-les a terme i a tenir present a l’Ajuntament per donar-nos un cop de mà. L’alcaldessa ens va agrair la nostra motivació i implicació per millorar el municipi i ens va felicitar per les nostres idees!
Ja tenim ganes de començar a treballar pels animals que viuen al carrer i per millorar el nostre municipi!
Today we had a conversation around birds. Linking birds with the current project in Alicies we decided, that we could adapt the project to birds in an new question: How can we help birds?
Some Alicies pointed out that trees where necessary as well as a house or a nest. Finally, one Alicia said that water and food would be essencial.
After this conversation we decided to go at the “Comunitat de Petits” playgroud. There we found that there were trees and two houses for birds.
When we came back to the classroom we decided that we could help birds building a bird through.
We had a great conversation and the feeling of putting the projecrt on the track.
Aquesta setmana les Alícies hem obert la porta a les nostres famílies per començar l’activitat de “Lectura compartida”!
De moment hem engegat la primera part: les estones de lectura individual acompanyats i acompanyades per les nostres famílies. Hem pogut ensenyar els nostres contes i llibres i compartir mitja hora de lectura. Per a nosaltres aquesta activitat dona sentit i més significat al nostre procés de lectura, no sempre és fàcil, per moments se’ns pot fer feixuc però quan un adult proper m’escolta i m’anima a seguir llegint ens sentim acompanyats i això ens encoratja a seguir esforçant-nos.
La primera sessió l’hem valorat molt positivament, han estat 19 famílies les que han vingut a compartir aquesta estona però ens hem adonat que l’espai se’ns queda petit i que hem de millorar la lectura en veu baixa ja que a alguns i algunes ens ha costat concentrar-nos. Sobre l’espai ja n’hem parlat i tenim un idea per la pròxima trobada!
Gràcies famílies per venir i acompanyar-nos en el nostre procés d’aprenentatge!
Dilluns vam posar-nos les piles! La carta que teníem feta vam compartir-la per decidir si l’enviàvem ja. Prèviament però, vam veure un model d’aquest tipus de text per tal d’adonar-nos que calia seguir una estructura alhora que afegir certes dades. Al comparar aquest model amb la nostra carta vam poder veure que ens mancaven algunes d’aquestes, a més a més, també calia corregir errades de caire ortogràfic.
I un cop acabada, vam buscar un sobre per poder-la guardar. Teníem clar que el nom de l’alcaldessa havia d’aparèixer doncs és la destinatària, la resta de dades que havíem d’escriure la Lídia i la Cristina van explicar-nos-les. Després de parlar sobre direccions, codis postals i segells… vam valorar com podíem fer arribar la carta de manera ràpida. Molts tenien clar que si la carta l’entregàvem en ma seria més eficaç. L’Aleix va comentar que ell sabia on localitzar a l’alcaldessa ja que coincidia amb ella en un punt concret de Vilanova tots els dilluns. Com justament era dilluns, vam decidir que ell se l’emportés i li donés en ma.
Al dia següent, el dimarts, l’Aleix ens sorprèn amb una foto i un vídeo: ha entregat la carta i ja la té l’alcaldessa! De viva veu podem escoltar el seu “Sí!”, vol ajudar-nos amb el nostre projecte. Però la nostra sorpresa no va acabar en aquest moment… avui, dimecres 9 de novembre, hem rebut una carta oficial de l’ajuntament! L’alcaldessa ens convida el pròxim dijous a l’ajuntament per escoltar-nos i respondre a les nostres preguntes, afegeix que està molt contenta i disposada a treballar amb nosaltres per millorar el nostre municipi!
