“El joc és l’expressió més lliure de la infància.” 

Jean Piaget

Aquest curs, Les Matildes hem assumit el repte de ser les dinamitzadores del Pati Educatiu, una experiència que ens ajuda a créixer com a alumnes i com a comunitat. A l’inici del curs vam participar en… Llegeix més»

“Defensa el teu dret a pensar. Fins i tot, pensar de manera errònia és millor que no pensar”

Hipàtia d’Alexandria

Que exercitem menys la memòria és un fet prou demostrat. Les àvies coneixien els telèfons de tota la família (fins i tot els de les veïnes) i nosaltres amb prou feines recordem el nostre. La tecnologia ens ajuda a no haver de memoritzar allò que no ens cal per sobreviure. Memoritzar llistes de reis, rius o capitals és un exercici d’agilitat mental, una gimnàstica per la memòria. Són activitats que a casa podem practicar quan els nostres fills i filles ens diuen allò de “No tinc deures, ja ho he fet tot”.

En els cursos  anteriors han estat treballant la descomposició i el valor posicional dels nombres. També han anat descobrint les moltes possibilitats d’agrupar i repartir quantitats. Ara és el moment de guanyar en agilitat i memoritzar les taules de multiplicar els facilita la tasca. També sol ser un repte personal que els posa a prova i s’enorgulleixen en copsar com avancen. No obstant tot just estem a la primera setmana d’octubre, cal tenir-ho present i no angoixar-se per no ser prou ràpid.

La majoria de pares i mares les vam aprendre recitant-les del dret i del revés, seguides i saltejades; i no trobarem a massa persones que afirmin no haver tingut cap dificultat en el procés de memoritzar les taules de multiplicar. Però avui en dia estudiar-les no sol agradar. “És massa esforç”; “a mi no em queden gravades”; “no m’ajuden a estudiar-les” són algunes de les frases que van sonant.

En el currículum, les taules de multiplicar ocupen un lloc dins del bloc de càlcul i numeració, i es tracta d’encaixar-les en un procés d’aprenentatge ric i comprensiu en comptes d’una simple memorització mecànica. També es recomana que les taules no es treballin de forma aïllada, sinó integrades amb problemes, amb càlcul mental, amb estratègies, i posant-les en contextos significatius.

És per això que a l’aula estem elaborant uns jocs de cartes on representem les taules de maneres diferents i hem començat per mesurar les capsetes on les guardarem, per poder dibuixar i retallar, els rectangles que ens faran de suport del joc. També les apliquem en el càlcul de problemes senzills i en la resolució dels algoritmes quan és necessari. Ara estem aquí, reflexionant, conversant, representant, calculant, memoritzant i aplicant.

“M’agraden els meus errors, no vull renunciar a la deliciosa llibertat d’equivocar-me.” 

(Charles Chaplin)

La professora de Harvard i psicòloga social Amy Cuddy es va fer famosa per una xerrada TED del 2012 on exposava la importància de tenir PRESÈNCIA, ajudant-nos de postures corporals poderoses. En aquesta conferència explicava com la majoria de les persones sentim, en un moment o un altre, el que s’anomena síndrome de l’impostor. Aquest és un fenomen psicològic en què una persona és incapaç de reconèixer els seus èxits i viu amb la por constant de ser descoberta com un “frau”, tot i tenir evidències clares de la seva competència.

Per aquest motiu, i davant la realitat que molts infants, preadolescents i adolescents, atemorits pel control de la incertesa,  solen fer-se invisibles, hem optat per iniciar un treball reflexiu sobre l’ERROR. Aquest no és vist com quelcom negatiu que cal evitar sempre, sinó com una part natural i necessària del procés d’aprenentatge. I més tard ho acompanyarem amb prendre el control de la pròpia presència davant els altres.

En el currículum es contempla l’error com una oportunitat. Dins de l’àmbit matemàtic  es parla de “resoldre problemes, transformant l’error en una oportunitat d’aprenentatge i gestionant situacions d’incertesa”. Això implica una actitud positiva vers l’error, la perseverança i la regulació emocional quan s’afronten reptes nous. També és molt important en l’àmbit de la lectura i la comprensió lectora.  En els recursos de l’aprenentatge de la lectura i la comprensió lectora, es parla de processos d’aprenentatge inicial, de descodificació, de comprensió, d’estratègies, etc. Això requereix que s’acceptin errors de descodificació o interpretació per anar-los corregint, amb suport docent
En l’àmbit de les competències emocionals, afrontar la incertesa i desenvolupar la resiliència són molt importants per tal d’afrontar els errors des d’una mentalitat oberta, sense bloquejos.

En aquests moments, les Matildes estem iniciant-nos en la descoberta de la importància de l’error i ho fem, com no és menys important, pensant, compartint, provant, equivocant-nos i reconstruint les idees que tenim.

Un objectiu sense una planificació és només un desig.

Antoni de Saint-Exupéry.

Els primers dies del curs solen estar plens de bons propòsits personals i això és un element que cal entomar per treballar a l’aula.

Quins són els nostres propòsits individuals? La paraula IKIGAI ens remet al Japó i a la creença que cal tenir propòsits a la vida per viure-la amb plenitud des de l’atenció, la intenció i la presència, (aquestes són tres paraules sobre les quals anirem insistint al llarg del curs). 

Després de buscar-ne un parell cadascú, hem descobert, a través d’una lectura, què és el mètode KAIZEN.  Aquest sistema ens explica que els objectius es poden aconseguir aplicant, pas a pas, petites millores constants. Amb aquest coneixement hem definit quina serà la ruta per aconseguir els propòsits.

Aquesta no és una tasca senzilla. Si trobar un propòsit ens costa, trobar els petits passos és un repte superior. Aquí estem en aquest moment. Revisant la primera pluja d’idees per construir una bona ruta personal. 

Així estem treballant el pensament creatiu i el prendre consciència de les pròpies idees i pensaments, repensant i refent. A més, hi ha tot un treball artístic de descoberta de les possibilitats del retrat compartint les obres d’artistes diferents. Connectar l’ikigai amb el mètode Kaizen contribueix a desenvolupar l’autoconeixement i l’autoestima, l’autonomia i iniciativa personal, les habilitats socials i el pensament crític i reflexiu.