Crep x Crep: quan la música diu gràcies.

Angelica Garzas23/11/25  

Un cant d’agraïment al nostre mestre de música, el Bernat.

A l’Escola Marta Mata hem viscut una experiència d’aquelles que deixen empremta. Els alumnes de la comunitat de Grans i les Tanits en representació dels Mitjans  van participar en un projecte musical ple d’emoció i creativitat: compondre una lletra especial per reconèixer i agrair la feina i l’estima que ens ha regalat el Bernat, l’antic mestre de música de l’escola.

A partir de la base musical de Coti x Coti, del grup The Tyets, vam crear la nostra versió personal: “Crep x Crep”, una cançó plena d’anècdotes, humor, records i afecte. Durant més d’un mes, vam treballar la lletra, vam assajar veus, vam preparar una petita coreografia de sardana i vam cuidar cada detall amb molta il·lusió. Tot plegat, en secret.

El Dia de la Música, el Bernat va venir a l’escola amb el seu grup, convençut que venia a oferir-nos un concert sorpresa. Però la sorpresa gran va ser per ell. A meitat de Coti x Coti, la Meritxell, l’actual mestra de música i còmplice del projecte, va aturar la cançó i va convidar representants de cada classe a pujar a l’escenari. I allà, amb músics i alumnes units, va començar la nostra versió Crep x Crep.

La seva cara d’emoció ho deia tot. Va ser un moment màgic, d’aquells que recordarem sempre. Un d’aquells instants que demostren que la música és capaç d’unir, emocionar i donar les gràcies millor que mil paraules.

Com a anècdota preciosa, durant les setmanes prèvies era impossible caminar pel pati o pels passadissos sense sentir els alumnes cantar o taral·lejar la cançó. Tot el centre vibrava amb alegria i complicitat.

Aquest projecte ens ha ensenyat que aprendre música és també aprendre a compartir, a estimar i a reconèixer la feina ben feta. Que els mestres que ens inspiren, deixen melodies que ens acompanyaran sempre, “Amb els drets dels infants hem sentíem els primers….”

Gràcies, Bernat. Seguirem fent créixer la música que ens vas ensenyar a estimar. 🎺💙

Crep x Crep Lletra.

CREP X CREPBaixa

QUÈ S’AMAGA DARRERE ELS PUNTS?

Marta Hervas20/11/25  

Vivir bien es, cada vez más, una compleja operación de cálculo. El mundo que nos rodea evoluciona constantemente y nos pone a prueba evaluándonos, tentándonos, desinformándonos. Y usa para ello la poderosa arma de los números.

La tecnología, la prospectiva, la medicina, la comunicación, todo cuanto nos afecta, en suma, contiene grandes dosis de cuantificación, ante lo cual estamos indefensos.

Pero no hay por qué resignarse. Deberíamos plantar cara, dar respuestas, descubrir una nueva manera de mirar las cosas, lo cual es una bella forma de ensanchar nuestros horizontes.

Cita de Contar bien para vivir mejor

Claudi Alsina

Aquest cap de setmana ha mort en Claudi Alsina, un mestre, matemàtic i gran divulgador que intentava canviar la mirada de les persones envers les matemàtiques. Per a ell, serveixen per descobrir les meravelles del món i és en aquest sentit que les feia viure. Gràcies per tot!.

Aquest divendres hem viscut la primera jornada d’enguany de les Martamàtiques en Joc, i en aquesta ocasió hem partit de la reflexió al voltant d’una promoció dels supermercats Esclat. Una mirada a la vida quotidiana que ens servirà per reforçar la construcció de frases matemàtiques com a construcció i comunicació del món que ens envolta.

Amb les famílies hem iniciat una tasca que finalment hem acabat les Matildes soles, posant en relació i compartint les descobertes de cada grup.

COM ENS IMAGINEM LA SENYORETA HONEY?

Marta Hervas17/11/25  

The thing we all ask about Jenny,

Is, surely there cannot be many. 

Young girls in the place 

With so lovely a face?’

The answer to that is, ‘Not any!

Roald Dahl

Continuant amb la lectura col·lectiva del llibre de Matilda, hem descobert al personatge de la Senyoreta Honey. Hem compartit els significats de les paraules desconegudes i ens hem pogut posar en la pell d’aquells nens i nenes de cinc anys astorats davant Matilda i la seva capacitat lectora i de càlcul.

De fet, com la senyoreta Honey! Després a la llibreta hem començat a dibuixar-la tal i com ens l’hem imaginada i ha estat tot un repte.

MATILDES AL CAPDAVANT: PATIS BOJOS QUE FAN ESCOLA!

Dani Tomas16/11/25  

“Quan confiem als infants la responsabilitat de crear, organitzar i cuidar un espai compartit, el pati deixa de ser un lloc… i es converteix en una comunitat.”
Anònim

Els Patis Bojos de “Materials a la Pista” d’aquest divendres van ser molt més que una proposta de joc: van ser una demostració silenciosa —i alhora vibrant— de tot allò que els infants són capaços de fer quan els donem l’oportunitat d’esdevenir protagonistes.

Les Matildes, amb aquella barreja tan bonica d’il·lusió, maduresa i responsabilitat, van preparar un pati ple d’activitats que convidaven a explorar, cooperar i moure’s: dos circuits motrius (un d’ells d’equilibri amb xanques de psicomotricitat, per desafiar el cos i la concentració), un dau gegant amb consignes divertides (“fes una prova física”, “ves a dir una cosa bonica als mestres”…), les bitlles, un dòmino gegant, el Twister, les pales de platja, les xanques gegants, la Punteria a la porteria, saltadors, cordes, hula hops i un munt de materials més que omplien l’espai d’oportunitats.

Però el més extraordinari no van ser els materials ni els jocs. El vertader cor d’aquesta activitat va ser la manera com les Matildes van fer-ho possible, ja que la proposta de gestionar-ho d’aquesta manera va sorgir d’elles mateixes.

Cadascuna d’elles es va situar en una zona, convertint-se en referent, guia i dinamitzadora. Organitzaven els infants dels altres cursos i Comunitats, explicaven normes, resolien petits conflictes, garantien torns i, sobretot, creaven un ambient de joc segur i agradable. Ho feien amb una naturalitat preciosa, com si aquell pati fos, per una estona, una petita societat autogestionada.

A la pista hi havia Patufets, Pinotxos, Tabalugues, Rovellons, Alícies, Tanits, Tintins, Petits Prínceps i Matildes. Quasi 200 nens i nenes jugant en harmonia, moguts per l’entusiasme, la confiança i el respecte mutu. Grans i petits compartint espai, mirades, reptes i rialles; un pati que respirava comunitat.

Els Patis Bojos van demostrar que quan els infants se senten útils i importants, quan poden liderar i cuidar, quan els oferim espais pensats amb afecte i creativitat… el pati es transforma i l’escola es fa més humana.

Una vegada més, elles —les Matildes— ens van ensenyar que educar és, sovint, deixar-los volar.

PER AIXECAR EL TELÓ… HEM D’ASSAJAR DE DEBÒ!

Marta Hervas14/11/25  

“Ser creatiu significa estar enamorat de la vida. Només pots ser creatiu si estàs enamorat de la vida prou per a voler destacar la seva bellesa, vols portar-li una mica més de música, una miqueta més de poesia i una mica més de dansa.” 

Osho

Aquest escrit s’emmarca en el Projecte d’Aula: Per què el temps a vegades passa volant i d’altres és molt lent?, i en la proposta de preparar el Pregó de Festa Major.

Tenim a la disponibilitat de Matildes dos moments a la setmana on poder assajar al gimnàs i això ens dona moltes possibilitats de conèixer els nostres límits dramàtics i treballar per tal de millorar-los.

Calçats amb mitjons gruixuts toquem de peus a terra i prenen consciència de la nostra postura corporal mirant i mirant-nos. Avancem a bon ritme i ens omplim les orelles, i el cap, de cant líric i música clàssica. Tota una experiència que no solem viure en el nostre dia a dia. Sortir de la zona de confort i tenir la confiança de no ser jutjat és clau per l’avenç del nostre treball corporal en el pregó.

Paral·lelament, seguim amb la nostra creació del text del pregó. A hores d’ara ja tenim la presentació acabada i repartida, i la setmana vinent acabarem d’escriure la segona part, la que ens parla de la batucada i la cercavila. 
I com ja us hem dit amb anterioritat, preparar el pregó contribueix a la millora de la comunicació oral, fomenta la creativitat i la imaginació, afavoreix treballar en equip, potencia l’empatia i la metacognició, i contribueix a fer-nos créixer amb serenitat, i plena consciència d’un mateix.

ELS PATIS BOJOS ALCEN EL VOL!

Dani Tomas07/11/25  

“Tot el que vola, per petit que sigui, desperta grans somnis.”
 — Antoine de Saint-Exupéry

Aquest divendres, els patis bojos han omplert el cel de l’escola de paper i imaginació. El protagonisme ha estat per als avions de paper, i per uns instants, el pati s’ha convertit en una autèntica pista d’enlairament.

A diferents punts del pati hi havia fulls i models amb instruccions per construir avions de tota mena. Els dinamitzadors, els Grans i els mestres han ajudat els més petits a plegar, doblegar i donar forma a les seves creacions. S’hi respirava cooperació, curiositat i entusiasme, i cada vol era un petit repte compartit.

El vent, que també ha volgut participar, ha posat una mica de dificultat a l’enlairament, però també ha fet més emocionant veure com els avions prenien rumb cap a direccions inesperades!

Un altre divendres ple de creativitat, joc i aprenentatge compartit, en què Petits, Mitjans i Grans hem comprovat que, amb un full de paper i ganes de jugar, també podem fer volar les idees.

AMB ULLS DE ROALD DAHL

Marta Hervas07/11/25  

Una millor estructura no és garantia d’èxit, però l’equivocada és garantia de fracàs.

Peter Drucker.

Aprendre a fer bones presentacions ajuda a expressar idees de manera clara i creativa, a fer servir el llenguatge multimèdia (imatges, text, àudio, vídeo), a organitzar la informació de forma visual i coherent i a aprendre a fer un ús ètic i responsable de les TIC.

Aquesta setmana hem posat damunt la taula els llibres que ja hem llegit de Roald Dahl per tal de començar a preparar una presentació individual de diapositives que recollirà la fantàstica imaginació de l’escriptor, de manera estructurada i amb les nostres paraules. 

Per fer-ho alguns dels llibres van acompanyats d’uns dossiers que serveixen de pauta per analitzar el llibre i relacionar-lo amb la resta de la seva obra i la seva vida, que ja vam descobrir amb el pòdcast que vam treballar a l’inici del projecte.

Hem compartit un guió per poder confegir una bona presentació de diapositives i hem començat a fer-ne el disseny amb el Canva, deixant molt clar que tot i que és important l’estètica, l’estructura de la presentació i el seu contingut són la clau de l’èxit.

PREPARATS, LLESTOS… ACCIÓ!

Marta Hervas07/11/25  

“Si la gent vol veure únicament les coses que poden entendre, no haurien d’anar al teatre. Haurien d’anar al WC”

Bertolt Brecht

En el marc del Projecte d’aula, Per què el temps a vegades passa volant i d’altres és molt lent?, hem començat a dissenyar el Pregó de Festa Major. En aquesta ocasió ens embolicarem una mica més i estem creant una proposta agosarada amb un peu a la més absoluta actualitat i l’altre a les quimbambes. 

Aquests dies els mitjans de comunicació i les xarxes socials van plenes de la presentació del nou àlbum de Rosalia. La presència i actualitat d’aquesta artista ens inspira a treballar les dualitats i els contrastos. Sí, ho heu encertat… farem servir el cant líric en la nostra dramatització del Pregó. 

Per un altre costat, acabem de celebrar la castanyada i el Halloween i aprofitarem la tècnica artística dels cadàvers exquisits per crear els textos que compartirem el dia del Pregó. El nom prové de la primera composició formada : ‘Le cadavre exquis boira le vin nouveau’. Utilitzats pels surrealistes des del 1925, a partir de jocs de societat ja coneguts ( petits-papiers , cartes russes), foren publicats per primera vegada a la revista La revolution Surréaliste el 1927. És una tècnica artística col·laborativa que ens està aportant moltes possibilitats.

El teatre ens permet, desenvolupar, recollir i mostrar molt treball competencial, ja que combina l’expressió artística amb les competències lingüístiques, personals, socials i d’aprendre a aprendre. Desenvolupa la comunicació oral, fomenta la creativitat i la imaginació, parteix de la necessitat de treballar en equip, potencia l’empatia i educació emocional, afavoreix la metacognició i contribueix a fer-nos sortir de la nostra zona de confort, ajudant-nos a créixer amb autonomia.

JUGAR NET: EL VALOR INVISIBLE DE CADA PARTIDA

Dani Tomas05/11/25  

“El joc revela la veritable naturalesa de les persones.”
 — Plató

A Educació Física a Grans, més enllà de córrer, saltar o encistellar, aprendre a jugar net és un dels objectius més importants. Quan juguem, no només entrenem el cos: també entrenem la manera de ser.

Fer trampes pot semblar una manera fàcil d’arribar abans a l’objectiu, però ens fa perdre el que realment dona sentit al joc: l’esforç, la confiança i el respecte pels altres. A Educació Física, pactar i seguir les normes de joc és bàsic, perquè és així com tots gaudim del joc i aprenem junts.

A les nostres sessions i jocs compartits, aprendre a acceptar les normes, respectar els companys i celebrar l’esforç són valors tan importants com marcar un gol o guanyar una partida. És així com descobrim que el millor premi no és guanyar, sinó fer-ho de manera honesta i amb el cor obert.

Perquè al cap i a la fi, el joc només té sentit si hi ha confiança, respecte i joc net.

Més enllà del jo: la força de l’equip!

Dani Tomas30/10/25  

“El talent guanya partits, però el treball en equip i la intel·ligència guanyen campionats.”
 Michael Jordan

Aquest trimestre, a la Comunitat de Grans, hem gaudit d’unes sessions d’Educació Física plenes de moviment, estratègia i, sobretot, treball en equip.

Algunes de les activitats que hem fet han tingut com a eix principal cooperar per aconseguir un objectiu comú, deixant en segon pla la competició individual. Hem descobert que, quan ens organitzem, ens comuniquem i ens ajudem, el resultat és molt més enriquidor per a tothom.

Entre els jocs que hem compartit hi ha el MyGod, els Presoners de colors, els Presoners de colors bojos o el Robar pedres. Tots ells ens han fet reflexionar sobre la importància de pensar junts, confiar en els companys i valorar el paper de cadascú dins del grup.

Aquestes han estat només algunes de les propostes d’aquest inici de curs, però al llarg del curs continuarem vivint moltes altres activitats, jocs i esports que ens ajudaran a seguir creixent com a equip, a moure’ns amb sentit i a gaudir del joc com a espai de convivència i aprenentatge compartit.

Hem après que, al final, el més important no és guanyar, sinó créixer junts.