No som responsables de les emocions, però sí del que fem amb les emocions

 Jorge Bucay

Des de la tornada de les vacances fins que acabem el curs, les Matilfdes farem bullir l’olla de les emocions en cada pas i en cada gest. I a més d’emocionar-nos hem de treballar de valent en els diferents projectes que tenim oberts.

Com que la setmana vinent, del dilluns 20 al divendres 24 ens encarreguem de fer la Primera Fira Literària de l’escola, és evident que aquesta ha estat d’una intensitat brutal. De fet, l’aula de Matildes, en aquests moments, sembla més un magatzem d’una botiga de joguines per Nadal, que un espai d’escola. I és que tenim tot de gavetes plenes de materials diversos que hem preparat per les diferents propostes de la setmana vinent. Els nois i noies de l’aula estan treballant de manera responsable i amb molta motivació. Hem elaborat diferents programes que hem hagut d’anar modificant, hem preparat els contes que explicarem a les aules, hem confegit els tallers que obrirem a les famílies i hem analitzat les produccions pels Jocs Florals que ens han arribat. Cal dir que la participació dels infants als Primers Jocs Florals de l’Escola Marta Mata ha estat un èxit. La de les famílies, no tant, tenim marge de millora! 

Amb aquesta Fira tancarem (que no acabarem) el projecte de “Viatjant pels mons de Roald Dahl” i aquesta és una proposta que s’emmarca dins del que el currículum anomena “competència emprenedora” i que permet desenvolupar la iniciativa i creativitat, fomenta la capacitat de transformar idees en accions, implica una mirada reflexiva en la resolució de problemes, necessita del treball en equip i ens permet avançar cap a un pensament crític i de presa de decisions raonades.

I aquí ens teniu, atrafegades i enfeinats, però motivats i feliços de compartir el que estem fent. Les emocions a flor de pell, però ens queda molt fer fer, i molt més per emocionar-nos.

Serveix de poc vestir bé, tenir un bon físic i fer bona olor, si descuidem quelcom important: escriure i parlar correctament.

Albert Einstein

D’acord amb el plantejament del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, l’ensenyament de l’ortografia no s’ha d’entendre com una pràctica mecànica o descontextualitzada, sinó com un procés vinculat a la producció real de textos. En aquest sentit, els errors ortogràfics esdevenen oportunitats d’aprenentatge, ja que permeten identificar dificultats, activar processos de reflexió lingüística i afavorir l’autoregulació.

Treballar els errors de manera significativa implica anar més enllà de la simple correcció per part del docent. És fonamental promoure estratègies com la revisió guiada, l’ús de recursos (diccionaris, murals ortogràfics, eines digitals) i la classificació d’errors, per tal que l’alumnat prengui consciència dels propis punts febles i desenvolupi autonomia en la millora dels seus textos.

A més, aquesta tasca contribueix a reforçar la seguretat en l’escriptura i a millorar la qualitat comunicativa dels textos, aspectes especialment rellevants en un moment en què les produccions escrites esdevenen més llargues, complexes i variades.

En el marc del nostre projecte d’aula Viatjant pels mons de Roald Dahl vam descobrir una manera divertida de mirar-los. Cadascú va escollir algun dels errors ortogràfics que li costa corregir, per fer-ne un conte humorístic, a l’estil d’un altre gran escriptor, en Giani Rodari. 

Mireu amb atenció i busqueu els errors intencionats.

La función principal del escritor de libros para niños es escribir un libro que sea tan absorbente, emocionante, divertido, rápido y hermoso que el niño se enamore de él. Y esa primera historia de amor entre el niño pequeño y el libro joven conducirá con suerte a otros amores por otros libros y cuando eso suceda, la batalla probablemente se gane. El niño habrá encontrado una vasija de oro. También habrá ganado algo que lo ayudará a llevarlo de manera más maravillosa a través de los enredos de sus últimos años.

Roald Dahl

Potser tots i totes voldriem tenir superpoders, com els de les pel·lícules de la Marvel o la Warner Bros o prefeririem ser més pràctics i tenir-ne pel dia a dia. Podríem escollir escriure textos en un plis plas, o memoritzar guions teatrals com qui llegeix una carta al restaurant, o trobar una o més solucions a un problema matemàtic quotidià. Seria molt poderós tenir una mirada que només fent una ullada posessim punt i final a una tasca escolar. Però, de moment, això no és possible. Potser algú inventarà una píndola miraculosa, però ara com ara ens toca clavar els colzes, posar els dits sobre el teclat de l’ordinador i engegar el clic de la imaginació.

De la feina de cerca i tractament de la informació on vam descobrir la vida i l’obra de 27 artistes plàstics hem passat a confegir unes històries de ficció dignes de tot escriptor novell. Aquesta proposta forma part del nostre treball al voltant del fet d’escriure, a les acaballes del projecte Viatjant pels mons de Roald Dahl.

La producció de textos literaris a l’educació primària constitueix una oportunitat educativa fonamental per al desenvolupament integral de l’alumnat. Més enllà de l’aprenentatge formal de la llengua, escriure contes, poemes o petites dramatitzacions permet als infants explorar la seva creativitat, expressar emocions i construir significats propis.

En el marc del currículum establert pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, aquesta pràctica s’entén com una via per desenvolupar la competència literària dins d’un enfocament competencial i significatiu. La creació literària no només reforça habilitats lingüístiques com el vocabulari, la cohesió textual o l’ús de recursos expressius, sinó que també fomenta el pensament crític i la capacitat d’imaginar mons possibles.

A més, oferir espais per a l’escriptura literària contribueix a generar una relació positiva amb la llengua i la lectura, ja que l’alumnat passa de ser receptor a esdevenir creador. Aquest canvi de rol afavoreix la motivació, l’autoestima i la participació activa en el propi procés d’aprenentatge.

Finalment, la producció de textos literaris permet connectar amb la dimensió cultural i social de la literatura, facilitant que els infants incorporin referents propis i col·lectius, i entenguin la literatura com una forma viva de comunicació i expressió.

I si els ulls cremessin… doncs no passaria res! O potser sí!

La bona arquitectura és oberta, oberta a la vida, oberta per a millorar la llibertat de qualsevol persona, on qualsevol pot fer el que necessita fer.

Anne Lacaton

En Roald Dahl ens parla del seu ofici d’escriptor i de la importància del seu espai propi de treball. Aquest fet ens ha donat l’oportunitat de repensar espais i treballar els plànols. 

Primer hem començat per dissenyar el nostre espai a casa. Hi ha qui ha reconvertit una habitació i qui ha imaginat una caseta al terrat o al jardí, amb un pressupost il·limitat. Tot s’hi val, sempre que estigui pensat, mesurat i ben representat. Evidentment, calia fer-ho a escala i ha estat aquest el punt que més problemes ha portat. 

Amb la recollida dels treballs hem compartit les dificultats i les maneres de representar l’escala. També hem presentat com fer les representacions de l’espai amb perspectiva, ja que alguns companys atrevits han fet la feina, tot i que encara no calia. No obstant això, i gràcies als que s’han avançat, hem pogut compartir dificultats i suggeriments per a la millora, per la resta.

Paral·lelament i per grups de tres, escollits entre ells i elles, hem començat a buscar un espai de l’escola per fer-ne una idea similar, aquest cop sense nevera ni cuina, que no ens cal prendre ni un cafetò ni un refresc. Aquí estem en aquest moment. Suant tinta i trobant noms que inspirin aquests espais on l’escriptura és la protagonista indiscutible.

Des d’un enfocament competencial i globalitzador, aquestes activitats permeten integrar continguts de diverses àrees del currículum, especialment d’Educació Artística (Educació Visual i Plàstica), Matemàtiques i Coneixement del Medi Natural, Social i Cultural, afavorint un aprenentatge significatiu i contextualitzat.

En l’àrea d’Educació Artística, el dibuix amb perspectiva facilita l’experimentació amb tècniques de representació de l’espai, el volum i la profunditat, alhora que potencia la creativitat, l’expressió personal i la capacitat d’observació. L’alumnat aprèn a interpretar la realitat visual mitjançant recursos com el punt de fuga, la proporció i la composició, desenvolupant una mirada crítica i estètica.

Des de l’àrea de Matemàtiques, l’elaboració de plànols introdueix conceptes fonamentals de geometria, orientació espacial, proporcionalitat i escala. Aquest treball contribueix al desenvolupament del pensament lògic i a la resolució de problemes, ja que implica establir relacions entre l’espai real i la seva representació simbòlica.

En relació amb el Coneixement del Medi, la representació mitjançant plànols permet comprendre millor l’organització de l’espai, interpretar mapes senzills i desenvolupar estratègies d’orientació. Aquest procés afavoreix la construcció del pensament geogràfic i la comprensió de l’entorn proper.

Aquestes propostes afavoreixen l’aprenentatge actiu i manipulatiu, el treball cooperatiu i la interdisciplinarietat. L’alumnat esdevé protagonista del seu aprenentatge, ja que observa, experimenta, representa, comparteix, revisa i millora les seves produccions.