Comunitats de l’escola

DEL TEMPS DE L’ÀVIA!

Aquesta darrera setmana la Judit ha pensat en nosaltres i ens ha portat un conte que ens ha donat nova informació sobre com jugaven els avis i les àvies quan eren petits. Es diu “Del temps de l’àvia” i és la història d’una àvia que explica com jugava quan era petita:

  • ES DISFRESSAVA AMB ELS SEUS GERMANS I GERMANES
  • JUGAVEN A FET I AMAGAR
  • ANAVEN DARRERE LA PILOTA
  • FEIEN TEATRE IMAGINANT-SE DIFERENTS PERSONATGES

En fi… Moltes maneres i d’allò més diferents per entretenir-se! Ens ha agradat molt i ens ha servit per conèixer noves maneres de jugar! També explica que no tenien gaires joguines i que nosaltres ara en tenim moltes i no en necessitem tantes!

GRÀCIES JUDIT!!!

APRENEM DE LES ÀVIES

L’àvia de l’Axel ens ha fet una visita per ensenyar-nos a què jugava quan era petita. Ens traslladem en la seva infància i ens ha explicat que jugaven a la corda i ens fa una demostració de com ho feien tot cantant una cançó. En parelles ens hem atrevit a saltar mentre l’àvia ens anava cantant la cançó.

Després també ens ha ensenyat que jugaven al joc de l’anell. Aquest consisteix en posar-nos tots asseguts en rotllana, posem les mans juntes i també tancades. Un infant passava pel davant de cada nen o nena hi deixava un anell dins les mans d’algú. Cantaven una cançó i a qui li tocava, havia d’endevinar qui tenia l’anell. Si ho encertava, aleshores li tocava a ella repartir l’anell.

Hem estat una bona estona jugant! Que bé ens ho hem passat!

També ens ha visitat l’àvia de l’Enzo. Ens ha explicat que quan ella era petita no hi havia joguines i es feien elles les seves pròpies nines de roba. Així mateix, ens ha mostrat com jugaven a les bales i ens ha ensenyat un joc de xapes, en el que es dibuixaven uns quadrats grans a terra formant una escala. A dins de cada un hi havia quatre xapes. El joc consisteix en saltar a dins de cada quadrat i amb un peu treure una xapa fora del quadrat.
També ens ha explicat que amb els pots de llauna es creaven unes xanques. Agafaven un parell de llaunes grans i un tros de corda. Li feien dos  forats al lateral, pels quals feien passar la corda que es subjecta amb les mans.

Ha sigut una tarda molt divertida! Hem jugat plegats amb tots aquests jocs que actualment els tenim en els records dels nostres avis i les àvies.

Teniu més fotografies a la unitat compartida

SOM EL GRUP IMPREMTA

Portàvem dues setmanes que sempre faltava una persona del nostre grup “impremta” i no podíem fer la foto de grup. Vam fer una conversa en rotllana entre tots i totes i ens vam adonar de la importància de cadascú de nosaltres dins d’un grup i que formàvem part d’un gran puzzle i que si faltava una peça no estava complert.

Ara sí que sí. No falta ningú en el grup impremta.

TOTS I TOTES FEM PINYA!!!

EL MUSEU DE CAMINS

Avui al matí ens han dit que hi havia un museu de camins. A través d’una pàgina web MUSEU DE CAMINS hem hagut d’investigar en què consistia un Museu de Camins. De seguida hem vist que no era un museu tancat, sinó que és a l’aire lliure. Hem vist on està ubicat, els voluntaris, els avis que transmetien els seus coneixements als més joves, gimcanes i jocs de pistes pels pobles, etc… Ho hem compartit en una interessant i motivadora conversa.

Hem trobat el lligam de tot plegat amb el Projecte de Comunitat en les idees que en podíem extreure de cara a la organització de la Sortida Final d’Escola que volem organitzar.

A més, hem trobat una frase de la Núria Garcia Quera que deia així:

Entre tots hem procurat entendre el significat d’aquesta frase i valorar la importància de la conservació dels camins. Tancant els ulls hem imaginat la imatge on ens portava aquesta frase i a partir d’aquesta imatge hem fet una creació artística que plasmés el que a cadascú li suggeria.

DISSENY DEL FUTBOLÍ

Anem pensant de forma individual com volem dissenyar el nostre futbolí. Ho fem dibuixant tots els detalls: forma, grandària, material, jugadors, colors, etc.
Quan ja tenim tots els dissenys realitzats, els posem en comú. Observem que la majoria prefereix construir un futbolí amb ninos que representin els jugadors, i per tant no volem construir un futbolí de xapes. Les conclusions són:

– Els jugadors han de tenir la samarreta de colors, les opcions que tenim són: blau i vermell, lila i verd, tota la samarreta vermella o tota blava o lila, blava, groga i vermella. Ens falta decidir quina d’aquestes opcions volem, ja que els resultats són molt diversos. Si la samarreta la fem tota d’un color podem diferenciar els dos equips amb un puntet. Anem pensant pel pròxim dia quina opció ens agrada més.
– El camp el volem tot d’un sol color. Els colors que volem són: blau, verd, lila o rosa.
– El nombre de jugadors ha de ser 8 o 22.
– El resultat de les votacions del nom dels dos equips ha estat: Barça i espanyol.
– Les barres per fer moure els jugadors han de ser de color vermell o rosa.
– El material per realitzar el camp ha de ser de fusta i les barres de ferro.
– Dubtem amb el color de les porteries i si volem marcadors pels gols.

Un gran debat que uneix les idees de tots i totes, per un disseny de futbolí únic, el qual farem de manera col·lectiva!

 

Recordeu que podeu veure la resta de fotografies a la carpeta “GRUP VERO I ANNA” del drive!

CONTINUEN LES VISITES

Continuem rebent la visita dels nostres avis i àvies al nostre grup de projectes. Aquestes visites ens omplen d’alegria i saviesa, ja que comparteixen amb nosaltres moments d’infància emotius, com són les estones de joc durant la seva infància. També aprenem molt, perquè ens expliquen com construïen les seves joguines, com jugaven amb qualsevol objecte quotidià, com eren feliços amb molt poc:

  • La iaia Isa de la Gala, l’Alba i el Gael ens han demostrat que preferim jugar amb els nostres avis i àvies que amb qualsevol joguina. La Tata Pepa, ens ha explicat que no va poder jugar perquè havia de cuidar a la iaia Isa.
  • La iaia Susana, de la Carmen i el Juan, i la iaia Antonia, de l’Adara, ens han ensenyat a construir joguines amb estris del dia a dia: gots de plàstic i un cordill, paper i tisores, corda, goma…
  • L’avi Paco i la iaia Jose, de l’Aday M., ens han ensenyat a jugar amb una pedra i un guix i saltant dins d’uns quadrats dibuixats a terra. L’avi Paco ens ha dit que ell tenia molt poc temps per jugar, ja que havia de cuidar dels animals de la masia familiar.
  • La iaia Jose i l’avi Luís, de la Gala, ens han mostrat com jugaven amb bales i un forat, o amb una baldufa. Vam entendre que aquests jocs requereixen molta paciència i molta pràctica, treballant així la constància i la frustració.
  • La iaia Choni i l’avi Toni, de l’Aday M., que coincideixen en explicar-nos jocs com les bales o les xapes, també ens han demostrat que amb un guix i una pedra, podem passar tota una tarda ben divertida jugant a la rajola, o xarranca, com es diu avui en dia.
  • L’avi Pedro, del Nil C., ens ha portat un munt de jocs tots fabricats per ell mateix: arc de fletxes, “tiraxines”, baldufes, xanques… Ara ja sabem que podem construir-nos un munt de joguines i que només necessitem, pals, pots o llaunes, o aglans i escuradents.
  • La iaia Duvi i la iaieta Quima, de l’Alguer, ens han ensenyat a jugar a les xapes i ens han parlat de la història i origen d’aquest joc, ja que diuen que té 100 anys d’antiguitat i que prové d’Irlanda! Primer hem jugat a carreres de xapes i després a fer saltar la xapa.

Ens encantarà posar en pràctica els seus jocs i consells i estem desitjant compartir més estones amb els nostres avis i àvies. Estem omplint les butxaques d’històries, vivències i coneixements, que provenen de la saviesa i l’experiència de persones molt estimades per a nosaltres.

Gràcies per compartir aquests moments amb nosaltres!

Podeu veure totes les fotografies a la pàgina web.

 

ITINERARI RUTA 66

Aquesta setmana, una de les coses que ha fet el grup de la ruta 66, ha sigut una petita investigació per poder planificar els llocs per on ells i elles passarien si fessin la ruta.

Primer de tot havien de triar per on volien passar, ja que de pobles i ciutats a la Ruta 66 podem trobar-ne molts.

Després havien de buscar aquelles coses interessants de cada lloc. Ja sabem que quan arribes a un lloc és per veure totes aquelles coses característiques d’aquell lloc.

Aquesta tasca no és gens fàcil. Hi ha molta informació de la Ruta 66 i no gaire temps per fer-la tota sencera. llavors, ens hem de planificar molt bé.

Continuem…

QUÈ ENTENEM QUAN PARLEM DELS PAISATGES

LA CLASSIFICACIÓ DELS DIFERENTS TIPUS DE PAISATGE

Mentre deixem reposar l’enorme tasca de representar l’itinerari de casa a l’escola, hem fet una conversa per poder compartir les nostres representacions personals que s’amaguen sota la paraula PAISATGE i hem descobert que efectivament no tots la definim igual, per sort.

– Jo crec que és el que mirem de lluny.

– Jo penso que és allò que puc veure per la finestra i és bonic.

– Per mi ha de tenir coses boniques.

– La ciutat no és.

– És la natura, els arbres, les flors, les muntanyes, els animals

-També el cel, el mar, “el amanecer”

Després d’una bona estona de compartir les nostres idees viscudes sobre el tema, hem descobert les definicions que el diccionari proposa, des de la geografia, la geobotànica i l’art. Hem analitzat com les presenta i què volen dir, i el cert és que ens ha sorprés força.

I de la definició hem anat al classroom on hem iniciat una tasca per descobrir de quina manera, tradicionalment i des d’un enfoc convencional, shan definit i s’han classificat els paisatges segons el tipus. El paisatge de muntanya, el paisatge de plana i el paisatge de costa.

L’objectiu és posar sobre la taula les paraules que ens serviràn per explicar els paisatges: les característiques i els elements que els configuren, per mitjà de la construcció d’una xarxa de relacions. I això sense oblidar que és una proposta de classificació, no l’única i segur que no serà la nostra.

EL PAISATGE DE CADA DIA

ITINERARI DE CASA A L’ESCOLA

La majoria dels infants de l’escola fan dues vegades al dia el camí de casa a l’escola, dues d’anada i dues de tornada, però sovint no hi han posat intenció en la descoberta del seu itinerari.

Amb aquesta tasca, que duem a terme des de fa uns dies, ens hem marcat l’objectiu de prendre consciència del camí que transitem, però també dels llocs per on passem. Així cada noi i nois del grup ha recorregut amb consciència el seu camí fixant-se en els noms dels carrers, dels diferents establiments, dels parcs i/o jardins, i decidint quins són els punts de referència personals.

Han sortit de casa i han baixat, girat a la dreta, seguit recte, atravessat el pas de vianants, … Els altres hem escoltat amb atenció intentant reproduir els passos seguint les indicacions donades: quin enrenou!!!! Hi ha qui sense sortir del portal ha passat per un dentista, una llar d’infants i un parc. Quin maldecap!!!! I ràpidament s’han adonat de la necessitat: cal que les indicacions siguin clares i no es prestin a confusió.

Però a més han sorgit idees claus al voltant de la mesura: hi ha qui ha calculat les distàncies en temps i qui ho ha fet en metres, però les dues propostes s’han basat en estimacions. I amb aquest fet s’obre un camí nou per a la reflexió: les unitats de mesura convencionals o les personals; les estimacions; i al llarg de la història com s’ho han fet.

De moment seguim dibuixant els nostres itineraris, que ja és prou entretingut.

SÍNIA, SOM EL GRUP SÍNIA!

El primer dia de projectes de comunitat vam marxar amb el dubte de quin seria el nom del nostre grup. En aquesta segona sessió comencem compartint les nostres hipòtesis ajudant-nos dels dibuixos que vam fer. Exposem davant de la resta del grup quina idea tenim i com l’hem representada sobre paper, si l’hem escoltat o vist anteriorment i a on, així com per a què creiem que serveix.

Un cop tots i totes hem compartit el nostre dibuix, decidim analitzar què són els altres grups perquè el Liam recorda que “normalment els noms dels grups estan relacionats”. A la pissarra anotem els altres quatre noms i busquem similituds. “Podria ser Sinaí ja que és un lloc i la brúixola serveix per orientar-nos”, “També podria ser Sínia perquè és un instrument com la impremta”... No ens queda clar i volem sortir de dubtes! Decidim fer un pas més, mentre el Magí busca “Sinaí” al Google, un altre grup busca al diccionari “Sínia”.

Sinaí: “La península del Sinaí és una península de forma triangular, situada a la part asiàtica del Pròxim Orient.”

Sínia: “És una màquina d’elevar aigua. Consisteix bàsicament en una roda vertical que és accionada per un animal o bé per la força del corrent d’aigua o fins i tot del vent”.

Ho tenim clar, som el grup sínia ja que en l’endevinalla trobem les paraules: rodona, fusta i aigua. Ho sospitàvem i molt, però la paraula Sinaí i les relacions que hem establert amb altres paraules ens ho han posat difícil! Tots contents i contentes, tenim nom: som el grup Sínia!