Comunitats de l’escola

SORTIDA ALS ESGAVELLATS I DIPÒSITS

Dimarts passat vàrem fer una sortida de comunitat als Esgavellats i als dipòsits de Vilanova del Camí.

Aquesta escapada ens va servir per conèixer i explorar nous camins i corriols de Vilanova del Camí. Vam tornar a parlar dels punts de referència, fent una anàlisi a les aules abans de sortir, mirant l’itinerari que presentàvem enregistrat al wikiloc.

Seguidament teniu les impressions i composicions de fotografies que han fet alguns infants. Han volgut m arcar les paraules més tècniques que hem treballat més específicament a classe.

El dia 23 de Gener vam anar als Esgavellats tota la comunitat de grans. A l’anar i al tornar el temps en moviment que vam fer és una hora i 57 minuts i el temps que vam estar en tot el dia és 6 hores i 44 minuts. El desnivell positiu es 305m i el desnivell negatiu tambe son 305m. El tipus de ruta es circular que significa surts i tornes d’un mateix punt. Vam passar per les escales de colors. També vam pasar per aquella casa que te gats i gallines. Vam passar per Can Tito i vam seguir recte cap amunt. Vam parar a esmorzar a un lloc que era com un petit descampat. Em vaig asseure a esmorzar amb l’Erika i algunes de 6E. Quan vam acabar d’esmorzar vam veure una indicació que deia cap a on tenim que passar per anar als Esgavellats. Quan vam arribar als Esgavellats vam dinar i quan vam acabar vam jugar i jo em vaig pintar la cara sencera de carbó. Em va pintar la cara l’Erika, la Mia i la Leire de la classe. Al tornar vam anar per un altre camí. Em va agradar molt fer aquesta sortida. M’ho vaig passar molt  bé. Aquesta ha sigut l’explicació de tot el recorregut que vam fer.  CARLA

El dia 23 de Gener vam fer una sortida tota la comunitat de grans, als Esgavellats. Les escales de colors són per mi un punt de referència, també  hi ha un altre punt de referència que és Can Riba, que és on viu l’avi del Martí. Vam arribar fins als Dipósits, que és un altre punt de referència. Jo em vaig fixar en una pedra que semblava la pedra on surt el Rey León. I per mi també és un punt de referència d’aquell lloc. A l’anada vam tenir 305m de desnivell positiu, i la tornada 305m desnivell negatiu. El recorregut per mi va ser fàcil, menys quan vam passar per les coves, i les baixades perquè relliscaven una mica. Els camins estaven en molt bon estat, es podia caminar molt bé. El temps en moviment va ser 1 hora 57, amb les parades 6 hores 44 minuts. Vam estar a 223m d’altitud mínima, i 426M d’altitud máxima. En aquesta sortida ens ho vam passar molt bé tots i totes, i vam descobrir moltes coses. Una anécdota que vaig viure és que, la Iris estava fent un ball amb les mans, i es va estampar amb una farola. M’ho vaig passar molt bé, i vam riure molt. NAYARA

El dimarts 23/1/24 vam fer una sortida als Esgavellats i els Dipòsits. Primer vam sortir cap al Parc Fluvial, al cap d’una estona vam creuar el riu i vam arribar a la zona esportiva de Can Titó. Vam passar pel costat de Can Riba. Vam caminar una estona fins arribar a ple bosc, per uns corriols i/o camins que feien arribar als Esgavellats. Però en un tros d’aquells corriols vam parar a esmorzar. Després vam creuar els Esgavellats, vam passar pel mig del bosc i vam arribar al Dipòsits. Vam dinar i vam jugar. L’itinerari tenia la de distància va ser de 12,91 km. L’altitud màxima va ser de 426m i la mínima va ser de 223m. Llavors el temps que vam estar en moviment va ser de 1:57 min i el temps en total va de 6:44 min. Una anècdota és que hi havia un tobogan i jo i la Iris ens vam tirar. PAU RUZAFA

El dia 24 de Gener vam anar als Esgavellats i als dipòsits. Va ser molt cansat perquè a la meitat de la sortida hi havia moltes pujades.Vam estar temps caminant, una hora i 57 minuts i 6 hores i 44 minuts entre tota la ruta.També vam passar per corriols que són com uns llocs estrets.I també hi havia per aquests llocs bastantes pedres. El desnivell  positiu el vam tindre més a d’anada i el negatiu a la tornada. Jo a la tornada vaig veure ciment al terra, no era terra de bosc,era ciment i crec que algú l’havia trepitjat, era a la baixada de pista. Finalment l’altitud màxima on vam estar va ser de 426m, més o menys a la zona dels dipòsits. HUGO

 

EL MAPA DE LOS BUENOS MOMENTOS

La Iris ens ha portat un conte: EL MAPA DE LOS BUENOS MOMENTOS. Hem decidit llegir-lo junts i intentar trobar la relació amb el nostre projecte. 

“Zoe lleva toda la vida viviendo en la misma ciudad. Se conocía cada edificio, cada parque, cada rincón. Pero la guerra estalló y, como muchos otros, tuvo que decirle adiós a su ciudad y marcharse sin saber cuándo podría volver. Zoe tiene tantos buenos recuerdos de su ciudad… La casa de los abuelos, su pequeño refugio lleno de sueños y juegos, su antigua escuela, ahí donde conoció a sus amigos y aprendió que le encantaba aprender cosas nuevas. Por no hablar del parque del centro, que tanto la vio divertirse entre columpios, artistas ambulantes y paseos en bicicleta.

A punto de partir, Zoe extendió el mapa de la ciudad en una mesa y dibujó su «mapa de los buenos momentos», señalando todos los lugares donde fue realmente feliz, con la certeza de que siempre la acompañarán.”

De Fran Nuño

 

Hem aprofitat per fer lectura en veu alta. Ens hem anat ajudant els uns als altres i hem anat explicant el que anàvem entenent. Quan hem acabat de llegir hem decidit escriure les idees que ens han semblat més interessants o que ens han cridat més l’atenció per no oblidar-les.

Hem pogut conversar sobre la guerra i la importància de les petites coses intentant posant-nos en el lloc de la protagonista del conte, la Zoe.  

Ens hem proposat fer el nostre mapa dels bons moments tot posant-hi imaginació. Sabem que no reflectirá la realitat però ens engresca molt poder crear aquest mapa!  Potser ens adonem que tenim molt més del què ens pensem?

PROPERA PARADA, MONTBLANC

«VILA MONTIS ALBI, QUANTA FUIT, IPSA MONUMENTA DOCENT
DCCCL ANNI A VILLA CONDITA».

El darrer dia de gener, segueix la nostra aventura descobrint l’edat mitjana a la població de Montblanc. Molt coneguda per la Llegenda de Sant Jordi, però també alberga un conjunt monumental que explica com es vivia en una vila de l’edat mitjana. 

Montblanc està situada a la comarca de la Conca de Barberà a tocar de la nostra, també rica en Castells Medievals. Quina casualitat, oi?

El grup de les Brúixoles hem volgut saber quin és el millor camí per arribar en aquesta població, quants quilòmetres hi ha i quanta estona tardarem en autobús. 

Per descobrir-ho, hem fet servir l’aplicació Google Maps. Molts de nosaltres la coneixem, però no l’havíem fet servir mai. Així doncs, que ha estat una molt bona oportunitat per aprendre com funciona. 

A la Rotllana, hem estat d’acord que la millor ruta és la que passa per Jorba, La Panadella, Santa Coloma de Queralt, Sarral i finalment arriba a Montblanc. La seva distància són 67,5 Quilòmetres i el temps és de 51 minuts.    

Finalment, posats a mirar mapes, hem estat consultant un plànol de Montblanc per poder familiaritzar-nos amb els diferents edificis històrics que ens anirem trobant.

 

SORTIDA AL MUSEU DE LA PELL “CAPUT AUT NAVIS”

Aquest trimestre els patufets i patufetes s’incorporen als grups de projecte de comunitat “avis i àvies, juguem una estona?” 

Per ajudar-los a situar-se, ahir divendres, tota la comunitat de petits hem anat al Museu de la Pell a gaudir de l’exposició  “Caput aut Navis, a Cara o Creu els jocs que ens acompanyen des de l’antiguitat”.

A les nou del matí hem marxat amb autocar a Igualada. Quan hem arribat al museu, hem esmorzat plegats. A continuació ens hem organitzat en quatre grups. Les monitores ja ens esperaven per començar a fer les diferents activitats. Per torns, uns grups miraven l’exposició i els altres jugaven a l’espai exterior del museu.

Com s’ho feien els nostres avantpassats de fa més de 2.000 anys per entretenir-se?

A l’exposició hem descobert peces úniques de molts jocs que han deixat petjada. Hem vist nines de fang, petites fitxes de tauler romanes, plats i bols de cuineta de l’època ibèrica, bales d’argila… entre molts d’altres.

També hem jugat a diferents jocs a fora, com per exemple, a la gallina cega, estirar la corda o a les tabes (ossos del peu del xai), que les havíem de fer caure d’un costat o l’altre a sobre la mà.

En acabar la visita, hem dinat per agafar forces i tornar caminant a l’escola. A poc a poc hem gaudit de la passejada observant tot allò que ens envoltava.

Teniu més fotografies al drive.

PREPAREM LA SORTIDA A MONTBLANC

Aquesta setmana, el grup Impremta hem començat a preparar la sortida a Montblanc del dimecres vinent.

Primer de tot vam parlar en rotllana del que pensàvem sobre aquest poble medieval. Després ens vam col·locar per grups i en un plànol de Montblanc vam fer un llistat dels edificis que creiem que eren més importants i vam poder observar que tota la part antiga del poble estava enmurallada.

Per la tarda vam dibuixar i pintar l’escut de Montblanc. Ara ja estem més preparats per visitar aquest poble medieval i saber moltes coses del nostre projecte de comunitat. SOM-HI !

QUAN ÉS L’EDAT MITJANA?

El grup Sínia ens hem fet diferents preguntes en descobrir els noms dels grups així com què vol dir el nom del nostre projecte de comunitat. Ho analitzem tot per tenir pistes, inclús la tipologia de les lletres dels cartells!

Ara ja sabem que estem situats en l’edat mitjana, però… quan era l’edat mitjana? Fem les nostres hipòtesis tot fent volar coloms, però sabem que així no podrem saber del cert la resposta. Recuperem la paraula segle que tenim anotada a la nostra xarxa de coneixements després de la sortida al castell dels Claramunt i alguns de nosaltres expliquem a la resta de companys què vol dir. Definim el segle com un període de 100 anys i molts fan paral·lelismes amb la centena dels reglets que sovint fem servir. Ara ja sabem que “segle” és una paraula important quan parlem d’etapes de la història.

Descomposem l’any 2023 de diferents maneres; fem servir els milers, les centenes, les desenes i les unitats dels reglets. Trobem descomposicions molt diverses, però finalment decidim fer ús al màxim de la centena, és a dir, del segle. A terra anem col·locant els reglets alhora que anem comptant de 100 en 100 fins a arribar a l’any 2000. En aquest moment ens adonem que necessitem reglets més petits per acabar fent el 23. I arriba el moment d’adonar-nos de quantes centenes hem fet servir, o dit d’una altra manera, quants segles tenim?

“Tenim 20 segles i una mica més!”, comenten. Decidim numerar-los, però llavors ens avisen que els segles es numeren fent servir números romans. Compartim què sap cadascú dels números romans fins a arribar a acordar els valors de les lletres que feien servir, expliquem també com fent combinacions arribem a fer tots els números i ens sembla increïble!

Encara no hem pogut respondre la nostra pregunta, quan és l’edat mitjana?, haurem de fer recerca si volem ubicar-la en aquesta línia del temps amb segles que hem construït.

REPRESENTEM LES IMATGES DE LA CACERA FOTOGRÀFICA

Aquestes vacances nenes i nenes tenien una missió: immortalitzar aquelles coses curioses que es puguessión trobar a la natura o que tinguessin relació amb aquesta.

Doncs bé, aquest dimarts, amb totes les imatges que van arribar, vam fer la següent tasca.

Primer havíem de triar quina foto volíem representar. Un cop triada, havíem de fer una descripció on es pogués entendre tot allò que sortia a la fotografia.

Després de fer la descripció, havíem de representar aquesta fotografia en un dibuix i, un cop finalitzat el dibuix, havíem de pintar-ho amb aquarel·les.

Aquesta feina ens va fer estar tot el dia entretinguts perquè no és gens fàcil fixar-se en els detalls.

Tot i així, podem dir que han sortit autèntiques obres d’art.

ANOIA, TERRA DE CASTELLS

Dimecres passat a projecte de comunitat, el grup de les Brúixoles vam estar compartint les pròpies descobertes de Torres i Castells de la comarca de l’Anoia. Algunes persones van tenir la sort de poder conèixer in situ el Castell d’Òdena, el Castell de Queralt, el Castell de la Tossa, el Castell de Tous, el Castell de Rubió, el Castell d’Argençola, Castellolí i la Torre de la Manresana. 

A partir de les informacions recollides, a la Rotllana hem enraonat de quines dades sobre l’Edat Mitjana hem après a partir d’aquestes visites i investigacions del nostre entorn proper: 

  • El Castell de Tous té una antiguitat de 1000 anys. 
  • A l’edat mitjana per l’Anoia hi havia la frontera entre comtat de Barcelona i el territori dels Musulmans. 
  • La majoria dels castells tenen esglésies. 
  • La majoria dels castells tenen el nom de les persones que hi van viure. 
  • Els castells servien moltes vegades per protegir-se de les batalles i les guerres. 
  • Alguns dels castells tenen dipòsits d’aigua per guardar-la. 
  • Hem descobert que un castell té la porta alçada. Per entrar-hi has de fer servir una escala que es treu i es posa.  
  • Hi ha castells que son molt grans i d’altres molt petits. Hi ha castells de diferents mides. 
  • Els castells tenen torres amb diferents formes: amb forma cilíndrica, de quatre cares o amb onze cares. 
  • Hi ha castells que la seva funció és fer de frontera entre dos bàndols territoris diferents, com el Castell de Queralt.

Després de la descoberta de l’Edat Mitjana en el nostre entorn, què podem explicar d’aquesta època de la història? 

CASTELLS A L’ANOIA I A TOT EL MÓN

El grup de les ferradures estem molt interessats amb el món dels castells després de la visita al Castell de la Pobla. Després de representar un plànol aeri i recordar totes les parts que vam descobrir i les seves funcions, vam acabar el passat trimestre amb una pregunta: «A l’Anoia hi ha castells, però també n’hi ha a la resta del món?» Avui, després d’un matí de parlar de les visites que vau fer aquestes vacances amb ells i elles pels castells de l’entorn i fer un seguit d’activitats relacionades, hem utilitzat els chromebooks per anar buscant país per país d’Europa sobre l’existència d’aquest tipus de construccions que tan ens motiven. A la foto podeu veure’n el resultat.

Itineraris acabats

Aquestes darreres setmanes de l’any, hem estat acabant els itineraris personals de casa a l’escola. Hem volgut donar-los aires personalitzats i artístics, acompanyant-los de dibuixos més realistes, descripcions, paraules… Ens ha agradat treballar de manera ben tècnica, sent precisos dibuixant i traçant rectes, corbes, cercles… utilitzant regle i compàs per representar carrers, places, rotondes, etc. La proporció ens ha jugat males passades i hem hagut de ser ingeniosos per corregir i millorar les nostres produccions, no és pas fàcil la feina dels arquitectes! Els fulls o full els hem anat col.locant, d’un o altre costat, segons la nostra visió i representació mental, tot un exercici i esforç manual i mental que ens ha ocupat bona part del trimestre.

Els itineraris els hem anat combinant també amb el visionat i les converses del primer capítol de La Travessa i la web del Museu dels camins. Tot possibles idees i inspiracions per anar trobant com preparar una sortida d’escola de finals de curs.