DOSSIER SORTIDA ESCOLA TANCAMENT “TEIXINT CAMINS”
03/06/24CRÒNICA DE L’EDA CANIGÓ
27/05/24Aquí teniu alguns escrits dels infants del nostre grup sobre l’estada a l’EDA Canigó.
En aquests tres dies hem anat a cinc llocs. El dia 1 (15/5/2024) vam anar a 2 llocs que eren: un refugi allà a pocs minuts de Sant Martí del Canigó i també és el lloc on vam dinar tots junts a la taula i als bancs. El segon lloc era el monestir de Sant Martí del Canigó al que no vam entrar però si que vam posar fades en el camí que vam seguir per arribar al primer lloc. Després vam poder veure de lluny el monestir, mentre plovia, des del mirador en el que estavem allà.
El dia 2 (16/5/2024) vam anar a 2 llocs més. El primer que vam fer va ser anar al bosc del bastard que és molt bonic. Vam arreglar entre les tres classes un camí molt llarg, o sigui que vam treure moltes plantes del mig del camí i moltes eren molt grans. Ens van donar unes eines per fer-ho millor i treure les plantes més ràpid. També vam construir una vassa perquè els animals poguessin beure aigua i, els vam fer un cau perquè a la nit poguessin dormir i descansar.
Després caminant vam arribar al monestir de Sant Miquel de Cuixà. Vam dinar a l’esplanada de sota abans d’entrar i veure’l per dins.
Quan vam entrar vam anar a una mena d’exposició on hi havien maquetes del propi monestir. Seguidament vam anar a l’església on ens van explicar per exemple que la pintura tenia més de 1.000 anys, com era abans, quines històries i èpoques va viure aquella església, com es va construir, de quins materials estan fetes les parets i que l’altar que hi ha té més de 2.000 anys d’història. Aquest altar el van robar i el van posar com si fos la part de sota d’un balcó. Però ja el van tornar a lloc. A més allà hi han posades les firmes de l’Abat Oliba (que era com una espècie de capellà molt important perquè era el cap dels mossens), del seu germà Bernat (que també era una persona molt important), de Guifré el Pilós també molt conegut i de molts comtes i comtesses que tenien moltes terres i que també tenien molt poder. I l’últim que vam fer aquell dia va ser reconstruir el claustre. És com una placeta que l’envolten unes columnes de pedra molt grosses i també molt gruixudes que tenen com un arc a sobre, també de pedra. Aquelles columnes d’allà havien caigut en una época no tant bonica. El vam reconstruir perquè estava tot trencat de tantes coses que han passat al llarg del temps. I vam reconstruir-lo amb el nostre propi cos, fent de columnes.
El tercer i últim dia vam fer la descoberta de Prada en la que vam començar a fer tot un itinerari que passava per tot el poble. Podiem de preguntar a la gent del carrer. Seguiem l’itinerari que estava marcat per arribar als punts de referencia i respondre totes les preguntes, per després tornar a l’església. O sigui a la plaça d’on haviem sortit a corregir totes les nostres preguntes i respostes. Vam anar en molts moments sols i en altres moments acompanyats dels mestres. Que en alguns d’aquests moments ens ajudavan amb el que podien. I a dins de l’església vam escoltar una cançó tocada per Pau Casals que es diu el Cant dels Ocells que és molt bonica. Que es diu com l’escola de música que hi ha allà al poble de Prada.
Jo crec que el nostre projecte de teixint camins té a veure amb l’EDA Canigó perquè són tots els camins que hem recorregut junts amb força, trepitjant el patrimoni dels camins de la muntanya. Luna Zamora
Entre els dies 15 i 17 de maig vam anar a l’EDA Canigó. Vam fer una sortida per dia, i aquestes sortides van ser les següents.
El primer dia vam anar a Sant Martí de Canigó, alla vam fer varies activitats, per exemple, vam posar fades que estaven pintades amb uns troncs pel camí. Una altre activitat que vam fer a Sant Martí del Canigó va ser veure 2 panoràmiques. Vam dinar amb pluja sota la porxada a prop del monestir.
El segon dia vam anar al Bosc del bastard, més específicament un camí que era de l’Universitat Catalana d’Estiu i vam arreglar uns camins que estaven molt tapats. Amb els troncs que vam tallar, vam fer uns refugis pels animals i també vam fer unes basses perquè els animals puguin beure aigua. Aquell dia vam dinar a un camp molt gran on al mig hi havia una foguera apagada. Aquell dia no va ploure. Després de dinar vam anar al monestir, i a dins de l’església hi havia un altar que tenia la firma de l’Abat Oliba. Després, a fora de l’església, hi havia un claustre que li faltaven moltes estructures. Llavors, amb tots els nens i nenes de la comunitat vam fer com una “reconstrucció” del claustre, entre tots vam fer aquesta forma:
I les persones que feien les portes feien aquesta forma:
Despres d’això vam tornar a l’alberg, vam sopar i vam fer la disco perque era l’últim dia.
Al dia següent, l’últim dia, vam fer l’última activitat de l’EDA Canigó. Aquesta activitat era d’una gimcana per el poble de Canigó en el que teniem que anar per diferents llocs d’interès de Canigó. Ens vam repartir en els mateixos grups de quan vam anar a Penelles. Abans de sortir vam marcar al mapa els punt on teniem que anar, tambe ens vam marcar amb boli un perímetre en el que no podiam sortir i en el que estaven tots els punts. Un dels punts que més em van agradar va ser el de l’església per dins, alla ens posaven un audio d’una cançó que va tocar Pau Casal, la cançó es deia “El cant dels ocells”.
Després vam tornar a l’alberg, vam dinar i vam pujar a l’autocar per tornar a Vilanova del Camí. Joel Suárez
SANT MARTÍ DE CANIGÓ
El 15 de maig vam anar d’EDA a Canigó. Vam arribar. Després vam anar a deixar les motxilles, al lavabo i menjar. Després ens van ensenyar un mapa i vam fer els grups. Nosaltres, les Matildes ens va tocar amb un noi que es deia Felip. Vam pujar a Sant Martí de Canigó. Va caure molta pluja. Diuen que a Sant Martí de Canigó hi ha fades, marmotes etc. El Felip va fer una foto a una muntanya. Diu que en aquesta muntanya hi ha una marmota de pedra. El Felip ens va portar unes fustes que tenien fades pintades i un trosset del poema de Jacint Verdaguer, Canigó. Després vam dinar a un refugi sota la pluja. Finalment vam baixar de la muntanya i ens va agafar un autocar, per anar a l’Alberg Pau Casals.
SANT MIQUEL DE CUIXÀ
El 16 de maig vam anar al bosc del Bastard, vam arreglar el camí que hi havia perquè les persones passin bé i els animals trobin un amagatall on es puguin refugiar d’altres animals. Vam utilitzar eines com unes tisores de podar expertes per tallar branques, plantes etc. També una serra per tallar els troncs més grans. Un rasclet per les fulles que estàven al mig del camí. Cada classe tenia la seva part de treball, les Matildes a l’entrada del bosc i una mica més amunt hi teníem els Petits Prínceps, i els Tintins més amunt. Em vaig sentir molt bé netejant un bosc, era la segona vegada que ho feia. Després vam anar a dinar a un camp a sota el monestir. Va ploure i vam entrar a l’església de Sant Miquel de Cuixà. Ens van explicar molta història com per exemple la de l’altar que hi havia, desaparegut per un temps. Un senyor mentre estava passejant i el va veure a la part de sota d’un balcó, era l’altar fent de terra. Havia estat desaparegut molt temps . També hi havien unes firmes a l’altar que eren de l’Abat Oliba, aquest va ser un abat benedictí que va decidir construir el monestir de Montserrat i molts més.
PRADES
El divendres 17 de maig vam anar a Prada o Prades. Vam descobrir el poble amb grups i vam fer una gimcana com la de Penelles. Allà vam saber la relació que hi ha entre Pompeu Fabra i Prada. A Pompeu li encantava el català, però Franco el perseguia, ja que només volia que es parlés castellà a Espanya. Així que Pompeu va anar a Prada per refugiar-se. A més a més, ens van explicar que hI ha moltes altres persones que es van exiliar com Pau Casals, Pompeu Fabra i Jacint Verdaguer. Pau Casals va ser un violoncel·lista, pedagog, director i compositor musical català. Vaig descobrir que la paraula “Exiliar” es com anar-se’n del teu país perquè ets perseguit.
LA RELACIÓ DEL P.C I L’EDA
L’EDA Canigó té molta relació amb el projecte Teixint Camins perquè com que el 16 de maig vam anar a netejar el bosc del Bastard, en aquell moment vam teixir camins. També perquè vam caminar molt per exemple a Sant Martí del Canigó, que vam fer una pujada molt llarga. En aquell moment també vam teixir camins.
Ranya ElAmrani
PREPAREM LA SORTIDA D’ESCOLA
22/05/24El grup El sender dels Pirineus i el Camí del Nord ens hem unit per treballar en el dossier de la sortida d’escola.
Nosaltres tenim unes tasques importants a realitzar. Som els encarregats de:
- Classificar punts de referència
- Fer les fotos i els dibuixos de tots els punts de referència.
- Preparar el mapa de la sortida.
- Fer els grups.
- Crear la targeta de grup.
Per poder realitzar les nostres tasques hem sortit a veure alguns punts de referència in situ tot experimentant i gaudint del dibuix del natural!
El dibuix del natural és el que es realitza directament davant el model, siguin objectes, persones o paisatges. Requereix capacitat d’observació i anàlisi per traslladar al dibuix les proporcions i expressar allò que es vol representar. En realitat, el fet de dibuixar, més enllà del fet de veure, requereix l’acció de la intel·ligència i és una forma de coneixement, Miguel Àngel Buonarrotti el va expressar amb la frase: “Es dibuixa amb el cervell, no amb les mans”.
Aquests dies hi estem treballant de valent. Encara ens queda feina però en breu podreu veure el resultat final! La sortida d’escola està ben aprop!
EDA CANIGÓ! ANEM A FRANÇA!
07/05/24JA TENIM EL LOGO
02/05/24Després d’haver seguit les fletxes del Camino fins a l’ermita de Sant Jaume de Sesoliveres, ens hem adonat de l’enorme poder del disseny d’un logo. Cadascú de nosaltres ha fet diferents propostes de les que n’hem acabat presentant només una, la que ens ha semblat més adequada.
Posteriorment, amb totes les creacions penjades, hem fet les votacions per acabar escollint-ne la que ens ha de representar en la cloenda del Projecte. La guanyadora ha estat la proposta de la Leire Cuevas. Felicitats!!! El seu logo formarà part dels dossiers que ens acompanyaran en l’activitat de final del Projecte de Comunitat i que implica a tota l’escola: petits, mitjans, grans i famílies.
PENELLES INSPIRA
21/04/24Aquest divendres, tots els Grans, vàrem gaudir d’un dia de visita per un dels pobles de la Lleida rural: Penelles. El motiu principal era descobrir-lo i admirar les representacions artítiques, street art, la majoria grans pintures murals però també originals escultures, composicions amb ceràmica, escales pintades, intervencions en finestres…que els artistes han ben integrat en l’entorn.
Primerament ens van rebre al cinema recuperat del poble i ens van explicar com la iniciativa del festival GarGar, ha donat a conèixer Penelles, reconvertint-lo en un espai de referència per molts artistes, fins i tot internacionals, omplint de mirades curioses i molta vida, els carrers massa tranquils d’aquest indret de la plana d’Urgell.
Seguidament ens van proposar fer una gimcana en petits grups, així que ens vam distribuir fent barreja de les tres classes i, seguint un mapa, vam jugar a orientar-nos i establir alguns punts de referència per anar avançant l’activitat. El joc ens va permetre també interactuar amb els habitants del poble, tot preguntant a avis, infants que sortien de l’escola… per trobar i descobrir les creacions artístiques i curiositats que s’hi amaguen.
La proposta ens va engrescar moltíssim i ens servirà de ben segur d’inspiració, per continuar pensant en la sortida/gimcana d’escola que volem organitzar per finalitzar aquest curs.
Per últim, us animem a assistir en família al 8è festival GarGar de Penelles que se celebrarà el cap de setmana del 3, 4 i 5 de maig.
QUANT TEMPS TENIM PER ORGANITZAR LA SORTIDA D’ESCOLA?
09/04/24Després de les vacances ens resituem. Comencem el tercer trimestre i sabem que entre una cosa i una altra el temps apreta! La primera pregunta que ens fem és:
Quant temps tenim per organitzar la sortida d’escola?
Escrivim en etiquetes les dates de totes les sessions de projectes de comunitat que ens queden fins a la sortida d’escola i les anem ordenant cronològicament. Ens adonem que estem fent una línia del temps, ho hem fet en moltes ocasions! Tot i així, anem col·locant els dies sense pensar massa, un darrera l’altra. Quan pensem que ho tenim enllestit fem un pas enrere i observem la nostra línea.
No queda bé! Si el darrer dia està aquí, entre aquests dos hi ha d’haver el mateix espai!
Hem anat provant però no ens n’hem ensortit.
Per a organitzar-nos millor hem calculat, amb l’ajuda de l’agenda, tots els dies que falten fins el dia 31 de maig. Per grups hem fet els càlculs i, malgrat que ho hem fet a la nostra manera, a amdós grups ens ha sortit el mateix:
Només queden 50 dies! I no tots fem projectes!
Si, només els dimarts.
Per tant, quants dies de projectes ens queden?
Ara només quedava posar bé les etiquetes… Per tal de que els espais entre dimarts quedèssin iguals hem agafat un regle i hem provat amb una distància de 30 centímetres. Entre tots hem mesurat i enganxat les etiquetes pero hem vist que no funcionava.
Doncs ho provem amb 50!
I així fent prediccions i mesurant in situ al final hem aconseguit posar-les totes bé, deixant la mateixa distància entre les etiquetes.
Avui hem aprofitat per recordar l’ordre cronològic i la diferència entre l’ordre dels mesos en un curs escolar i un any natural. Tot plegat per saber que… el temps passa i hem de treballar de valent per tenir organitzada la sortida d’escola a temps.
CURSA D’ORIENTACIÓ I ACTIVITATS AL PARC FLUVIAL
15/03/24Seguidament teniu alguns textos escrits pels infants sobre l’activitat proposada pel Pla Català de l’Esport.
Per començar avui dimarts 12 de març, hem caminat fins al poliesportiu de Vilanova.
Quan hem arribat dos nois i una noia ens a explicat el que faríem, nosaltres hem començat per la cursa d’orientació. El primer que hem fet es explicar una mica com funciona, després ens han posat amb parelles i quan començaven posaven un cronòmetre. El circuit era com una U, a mi ma tocat amb l’Adrián nosaltres hem iniciat corrent però després jo m’he cansat. Quan hem arribat el temps es de 6 minuts amb 10 segons. També després ens hem preguntat quan fa un km per nosaltres i hem tornat a donar la volta. Hem esmorzat una mica ràpid i hem anat al la següent activitat que es el “pichi”. Llavors ens hem dividit entre dos grups en el grup que anava jo erem 12 i al altre 11. Primer hem jugat amb una pala i després amb la pilota xuntado-la, el meu equip el primer modo de joc l’hem guanyat però després hem perdut. Quan estaven esperant als altres grups, ens hem posat a jugar al parc. Per l’última activitat la noia ens ha preguntat si coneixem alguns jocs tradicionals. A continuació ens ha explicat el joc de posa-nos una cua als pantalons i anant traient-les. Jo en la primera partida he tingut a la mà 3 cues, a la segona partida he tingut 4, els més propers han sigut l’Erik i la Paula Montoro, amb 3 cues. Llavors la noia les ha agafat i ens ha explicat un altre joc de grups. Era una barreja del mocador i el primer joc tradicional. Ens posaven un numero i la noia anava dient els números, la persona que tenia el numero tenia que sortir estant amb l’altre persona intentant treure-li la cua. L’últim joc ha sigut l’stop que només hem jugat 2 o 3 minuts. Després hem dinat tota la comunitat junta a la zona de barbacoes, i ens han deixant jugar una estona. Una de les anècdotes es que m’he embrotat molt les sabates de fang.
A mi m’agradat molt i ha estat divertit, jo la relaciono amb el projecte d’aula i de comunitat perquè a la cursa d’orientació quan hem fet el km m’ha relacionat molt amb el projecte de comunitat , perquè hem conviscut amb la natura, hem après amb els camins i més. ALÍCIA
Primer al matí hem fet la cursa d’orientació amb el Carlos i l’Aina, a mi m’ha tocat amb la Paula Montoro.Hi havien 6 fites, era bastant cansat. No sé la posició ni el temps que hem fet perquè encara no ens ho han dit. La següent activitat ha sigut “pichi” amb raquetes amb el Lluc, el meu equip ha guanyat amb les raquetes.Però desprès hem jugat al “pichi fútbol” i el meu equip ha perdut per avantatge de morts. He fet 3 home runs super ben fets.
L’última activitat ha sigut la dels jocs tradicionals, hem jugat al joc de treure’s les cues que en aquest cas eren petos, qui tenia més petos guanyava. Llavors després hem jugat al mateix però juntant’lo amb el mocador.
Desprès hem dinat i hem jugat amb l’Hugo, l’Adrián, el Dani i el martí a ampliar un toll d’aigua i a tirar boles de fang.
Per mi la relació que té la sortida amb el projecte d’aula “Aires De Bosc” és el motiu de sortir al aire lliure i de fer esport i conscienciar-nos per sortir més. A mi m’ha agradat molt, de fet ha sigut una de les millors sortides que hem fet. PAU RUZAFA
Avui 12/3/2024 hem anat al parc fluvial amb tota la comunitat de grans.
Hem fet 3 jocs,els jocs que hem fet son el pitxi,jocs tradicionals i una cursa d’orientació. Ens hem repartit les classes als jocs i quan acabàvem esperàvem a les altres classes. A la cursa d’orientació hi havia un noi que es diu Carlos, que ens ha dit per on teniem que passar i on teniem que anar. Hi havien 6 fites i el recorregut ha sigut de pont a pont.Quan estavem fent la cursa d’orientació la última fita no hi era i no l’hem pogut posar al paper.Fent la cursa d’orientació hem anat teixint camins perquè hem anat per varies zones. Després hem fet els jocs tradicionals que són jocs de tot tipus.Hem jugat al atrapa cues i al atrapa cues amb equips. Al pitxi hi havia un altre noi que es diu Lluc i ens a explicat quins eren els límits d’on passar. Al pitxi l’hem fet de 2 maneres que són amb una raqueta i l’altre xutant la pilota.L’hem fet de 2 maneres perquè amb la raqueta costava una mica i ho hem canviat per xutar-ho.Hem fet 2 equips al pitxi i un equip ha fet un punt amb la raqueta i al segon equip ha fet un altre punt quan estavem fent l’altre manera. Després hem anat a dinar i hem tingut temps lliure per jugar una estona.Tot això està relacionat amb aires de bosc perquè hem anat teixint camins per les activitats que hem anat fent.
Per acabar ens ho hem passat molt bé i hem fet una mica de treball en grup. LEIRE
PRESENTACIONS ITINERARI RUTA 66
03/03/24Aquesta setmana a projecte de comunitat hem donat per finalitzada l’elaboració, per grups, d’un itinerari que podríem fer si anéssim a fer la Ruta 66 als Estats Units.
La tasca constava de tres parts:
- La primera part era buscar informació per veure per on passava i decidir els llocs que triaríem per fer les diferents visites.
- La segona part consistia en elaborar un mapa amb tots aquells llocs que visitaríem, posant el nom dels llocs i fent un petit dibuix del lloc o la cosa.
- A la tercera i última part la missió era la més fàcil de totes. Havien d’explicar el mapa que havien dissenyat.
Aquesta part, tot i ser la més senzilla, tenia la seva dificultat, ja que s’havien d’exposar davant dels seus companys i companyes.
Tot i així, s’ha de dir que va anar molt bé i que van quedar uns itineraris molt xulos.











