ELS ODS

Ivet Dominguez01/02/26  

“L’objectiu principal de l’educació és crear persones capaces de fer coses noves.”

Jean Piaget

Els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) són una iniciativa mundial impulsada per les Nacions Unides amb l’objectiu de construir un món més just, solidari i sostenible per a tothom. A través de 17 objectius, es treballen valors com el respecte pel medi ambient, la igualtat, la pau, la cooperació i el benestar de les persones. Aquesta setmana els hem presentat en el grup amb la idea de buscar iniciatives que donin forma al nostre projecte de comunitat. Volem treballar en alguna iniciativa per contribuir en la millora del món. Petites accions quotidianes poden contribuir a millorar la societat: cuidar el planeta, respectar els altres, compartir, consumir de manera responsable i actuar amb empatia. Tots podem formar part del canvi i tenim la capacitat per construir un futur millor.

En iniciar aquesta reflexió conjunta, ens hem adonat que aquests temes ja formen part del nostre dia a dia i que moltes de les activitats que hem dut a terme fins ara ja contribueixen a millorar el nostre entorn i, sobretot, a prendre consciència de qüestions importants per al futur.

Per aquest motiu, hem decidit començar a explorar les nostres possibilitats com a comunitat educativa, revisant les activitats i propostes que ja hem realitzat i identificant amb quin o quins dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) es poden relacionar. Estem en aquest camí, escoltant les opinions i il·lusions de tots per identificar alguna iniciativa que ens permeti treballar de manera més concreta. És una tasca que anirem desenvolupant de manera paral·lela, mentre també seguim explorant altres curiositats i descobriments sobre els diferents continents i països.

ATERREM LES IDEES: LA NOSTRA PROPOSTA

Marta Trullols28/01/26  

“La millor manera de predir el futur és crear-lo.” — Peter Drucker

Establim quin serà el nostre repte de grup dins del projecte Abraçant el món. Ens mirem amb atenció el mural amb totes les idees recollides. Les llegim en veu alta per recordar-les, comprendre-les i posar-les en relació. Aquest procés de lectura, observació i interpretació col·lectiva forma part del nostre aprenentatge significatiu i ens ajuda a entendre que cada idea, per petita que sembli, pot tenir un gran impacte.

Les propostes que tenim al mural són:

  • Botiga de segona mà
  • Com fer que les persones no tirin escombraries a terra?
  • Preparar un circuit per als més petits
  • Investigar si a l’escola reciclem bé
  • Aprendre coses noves sobre el món
  • Ajudar als L de Lapó a reciclar piles

Entre totes aquestes idees, ens crida més l’atenció la botiga de segona mà, i l’anotem a la pissarra per poder-la treballar amb més profunditat. Durant la reflexió, afegim altres idees que considerem importants. Algú proposa incloure “ajudar a les persones”, perquè sabem que des del nostre grup podem fer accions concretes per donar suport a qui ho necessita. Un altre quítxua suggereix parlar sobre com reciclar a l’escola, integrant així la consciència ambiental i el compromís amb el nostre entorn.

Finalment, a la pissarra queden tres idees anotades:

  • Botiga de segona mà
  • Ajudar a les persones
  • Parlar de reciclar a l’escola

Ens preguntem si tenen relació aquestes tres idees. Relacionar i connectar diferents propostes ens ajuda a generar comprensió més profunda i a justificar les nostres decisions com a grup.

Ràpidament veiem la connexió:
Si muntem una botiga de segona mà, podem ajudar a les persones, ja que poden aconseguir objectes que necessiten a bon preu. Al mateix temps, reciclem i reutilitzem materials, perquè aquests objectes tenen una segona vida i no es llencen, contribuint a cuidar el medi ambient.

EUREKA! Ens sentim motivats i engrescats perquè tenim una proposta sòlida i clara, amb molta feina per endavant!

APILO XII: EL CONTENIDOR COMENÇA A OMPLIR-SE!

Dani Tomas28/01/26  

«De mica en mica s’omple la pica.»

Dita popular

Al grup L de Lapó avui hem començat el dia amb curiositat. Ja fa dies que vam demanar a tothom guardar piles a casa i avui hem volgut saber si realment n’havien arribat. Alguns ja hem passat pel vestíbul a primera hora… i ens hem emportat una sorpresa: el contenidor estava gairebé ple fins a la meitat! L’Aina i el Dani també han portat moltes piles per posar-hi.

Abans d’anar al vestíbul, el Dani ens ha proposat, ja que teníem la balança, que ens pesesssim nosaltres: primer dèiem quant crèiem que pesàvem nosaltres i després ho comprovàvem. 

Després hem intentat aixecar el contenidor i hem vist que costava molt d’aixecar. El Dani ens ha proposat un joc: endevinar quants quilos pesava el contenidor. Hem fet hipòtesis i cadascú ha dit la seva aproximació. No ha estat gens fàcil encertar-ho!

La primera pesada ha estat d’uns 59,9 kg i ens ha impressionat molt! 

Aleshores ha vingut el Toni i li hem dit el pes del contenidor, i ell ens ha dit que havia trobat piles velles guardades a l’escola. Les hem seleccionat i les hem anat posant dins del contenidor. Després l’hem tornat a pesar…

Ara marcava aproximadament 81,9 kg!

Hem tornat a la classe i hem començat a fer càlculs: quants quilos havien augmentat? quant havíem afegit? Hem hagut de restar nombres amb decimals i comprovar si ho fèiem bé.

Més tard hem anat a explicar-ho al grup Q de Quítxua, que han quedat molt sorpresos. Però llavors ha passat una altra cosa: el Joan ha portat moltes piles, les ha anat a posar al contenidor… i hem decidit tornar-lo a pesar.

Evidentment, ens ha sorgit una altra pregunta: Quants quilos de piles ha portat el Joan?

Hem comparat les diferents pesades, hem fet restes amb decimals, hem comprovat resultats i hem discutit quins càlculs eren correctes. No ha estat fàcil, però al final ho hem aconseguit: el Joan havia portat 8 kg de piles ell sol!

Avui les matemàtiques han estat protagonistes: hem fet estimacions, mesures, comparacions de pesos, càlculs amb decimals i interpretació de resultats reals.

Les piles han anat omplint el contenidor…i els números han omplert la nostra classe.

SONS I TERRITORIS DEL RECORD

Ivet Dominguez23/01/26  

“No tots els mapes tracten de llocs; alguns mapegen experiències, records i significats.”

Rebecca Solnit

Finalitzant el primer trimestre, la Júlia ens va preparar una espectacular presentació del què ella havia entès sobre la Guerra Civil. Vam quedar-ne ben emocionats! I vam marxar amb aquest record…

Aquest fet ha provocat que, aquests dies, molts en parlem a casa, amb els pares i també amb els avis i besavis que potser en tenen més records. Arrel d’aquestes converses de casa, altres persones ens han explicat anècdotes de la seva família, en relació a la Guerra Civil viscuda. També han arribat d’altres materials que ens en parlen. La Jana, per exemple, ens ha portat un CD amb la música i lletra d’un grup, anomenat Barricada, que parla íntegrament dels testimonis i injustícies que es van viure. Ella mateixa ens ha volgut llegir la Història sobre la Matilde Landa, una dona republicana que no volia seguir les imposicions del règim de Franco i com s’hi va enfrontar, tot i patir-ne conseqüències. També hem parlat del paper dels mestres durant la República. Molts d’ells també perseguits i condemnats pel règim per voler oferir als infants altres vies d’ensenyança i més llibertat de pensament. Tot plegat ens ha fet reflexionar i molt! Com tot això va poder passar?

De la mateixa manera, l’Adriana ens ha fet arribar un conte molt especial El mapa de los buenos momentos. En aquesta història se’ns explica com una nena elabora el seu mapa d’espais estimats, sabent que ha de deixar la seva ciutat a causa de la guerra. El tema ens fa reflexionar… si a nosaltres ens passés, què dibuixaríem? Quins punts i espais són plens d ela nostra memòria i no voldríem mai oblidar?

Iniciem un treball artístic vinculat a aquesta emoció, la construcció d’un mapa personal d’indrets amb història biogràfica. El treball pot donar molt de sí, així que deixem temps perquè cadascú a casa amb paciència el desenvolupi i el pensi de la millor manera.

Treballar mapes autobiogràfics és transformar records en territori i experiències en paisatge personal. Connecten espai, temps i identitat, convertint la pròpia història en un relat visual.

D’ABRAÇAR EL MÓN A DESCOBRIR COM SÓN D’INFINITES LES MATEMÀTIQUES

Marta Hervas23/01/26  

Por encima de otras cosas, yo quería comprender cómo funciona el universo y quería hacerlo en el idioma que me resultaba más natural: las matemáticas (…) 

Estuvimos comentando un buen rato lo absurdo que resulta que la incultura matemática esté normalizada o incluso bien vista, mientras que nadie presume de no tener ni idea de historia o de cometer errores ortográficos.

Alessandro Maccarrone, 2024

De retorn al Projecte de Comunitat, el grup dels Sherpes hem enfilat cap a la descoberta de les moltes possibilitats per aprendre que ens implica mirar un mapa. Des de l’aturada per les vacances de Nadal tenim la Missió d’enriquir la nostra capacitat memorística fent exercicis de gimnàstica mental. Així que, cadascú té la difícil missió d’anar memoritzant alguns dels accidents geogràfics més significatius de Catalunya i Espanya, així com alguns dels elements administratius (comarques a Catalunya), capitals i províncies i comunitats autònomes a Espanya. Això sí, hem establert que les bases per millorar la nostra capacitat memorística ha de partir del que coneixem sobre el territori, per tal que li posem més significat a l’esforç.

Aquesta setmana ens hem centrat a descobrir com n’és d’important utilitzar un perfil topogràfic, per tal de planificar una ruta i no defallir en l’intent. Com, per regular l’esforç físic, ens va molt bé representar, d’una manera visual, el relleu per on passarem. I per fer-ho hem partit d’un mapa a escala 1:50.000 de la comarca de l’Anoia, hem traçat diferents línies entre dos punts, hem calculat a quina mesura en la realitat es correspondria, hem descobert les corbes de nivell i el que representen. I per fer tot això, números i càlculs a dojo. Hem aplicat de nou la regla de tres, ens hem situat en el sistema mètric decimal, hem provat, hem dubtat, hem calculat, hem preguntat, hem representat, hem compartit, hem explicat i hem refet les nostres idees.

I és que treballar amb els mapes, així com representar les corbes de nivell en perfils topogràfics contribueix a enriquir el coneixement del món natural i social, de les matemàtiques i també de l’àmbit artístic. Així que, animeu-vos a mirar i conversar al voltant d’un bon atles o d’un bon mapa!

LA COMETA DE LOS SUEÑOS

Marta Trullols21/01/26  

La cometa de los sueños vuela para reunir las ilusiones
y esperanzas de los niños y niñas del mundo. 
Si quieres acompañarla, sujeta fuerte su hilo. 
Déjate llevar por encima de las nubes sintiendo el viento en la cara.
Llena de alegría tu corazón y sueña con un mundo mejor. 

Fragment extret del conte La cometa de los sueños

Avui els nens i nenes del grup Q, de Quítxua i L, de Lapó, hem fet una proposta a partir del conte La cometa de los sueños  de Pilar López Ávila i Paula Merlán, il·lustrat per Concha Pasamar. 

A través d’un viatge simbòlic en estel, el relat ens acosta a nens i nenes de països i contextos molt diversos, des de Bolívia fins al Nepal, i ens mostra que, malgrat les diferències culturals i socials, tots comparteixen el desig d’un futur millor. L’estel dels somnis representa els desitjos que cadascú porta dins seu: un món més just, amb aire net, aigua potable, accés a l’educació, respecte per la natura i, sobretot, un món on tots els infants puguin ser feliços i ajudar-se mútuament.

Hem llegit el conte entre tots i totes: cada un de nosaltres ha llegit una part que parla d’un personatge diferent, posant en joc estratègies de comprensió lectora, per interpretar el text i extreure’n la informació més rellevant del nostre personatge. A continuació, hem dibuixat un estel, que és el símbol principal del conte, i hem escollit les paraules clau que descriuen el nostre persontatge per escriure-les dins. 

Quan hem acabat, hem compartit tot el que hem après i hem col·locat cada un dels personatges en un mapa, situant-los als llocs del món on viuen. Per a localitzar cada un dels indrets hem descobert com utilitzar un atles, això sí que ha estat una gran descoberta! Ens ha fascinat!

De mica en mica, hem pogut veure el conte sencer i adonar-nos que, encara que els infants visquin en llocs diferents, tots tenen somnis, desitjos i drets.

Aquesta proposta ha afavorit un aprenentatge significatiu, connectat amb la realitat i amb una mirada global del món, fomentant la reflexió, l’empatia i el respecte per la diversitat. A través del treball cooperatiu, la lectura compartida i l’expressió artística, hem pogut desenvolupar competències comunicatives, socials i ciutadanes, tot donant sentit als aprenentatges i posant-los al servei de la construcció d’una societat més justa i conscient.

CINEMA PER ENTENDRE EL MÓN: “DOS CONTRA EL HIELO”

Dani Tomas14/01/26  

«The real voyage of discovery consists not in seeking new landscapes, but in having new eyes.» — Marcel Proust

Avui, dins del projecte “Abraçant el món”, l’activitat l’hem fet tota la Comunitat de Grans, distribuïts a les diferents aules.

Primer hem parlat de la fitxa tècnica de la pel·lícula: títol, any, país, personatges principals i altres dades bàsiques. Després ens hem plantejat de què podria anar la pel·lícula abansd e mirar-la i quina relació podria tenir amb el nostre projecte de Comunitat.

A continuació hem visionat la pel·lícula Dos contra el hielo, basada en una expedició real a Groenlàndia. La història ens ha permès conèixer aquest territori, les seves condicions extremes i les dificultats que hi troben les persones que hi viuen o hi viatgen. Ens hem adonat que el que passava a la pel·lícula, una història de fa molts anys, té relació amb l’actualitat i amb el món en què vivim.

Un cop acabada, hem fet diverses activitats de comprensió: hem respost preguntes més tancades per assegurar-nos que havíem entès la història i també preguntes obertes per poder opinar i interpretar el que havíem vist.

Finalment hem fet un debat al voltant de l’actualitat: hem parlat del territori, dels interessos dels països, del medi natural i de les decisions humanes. Hem vist que una pel·lícula no només serveix per entretenir-nos, sinó també per ajudar-nos a pensar i a entendre millor la realitat.

Avui el cinema s’ha convertit en una finestra per mirar el món.

APILO XII: COMPARTIM LA MISSIÓ

Dani Tomas18/12/25  

«El món canvia amb el teu exemple, no amb la teva opinió.» 

Paulo Coelho

Abans d’acabar el trimestre hem col·locat el contenidor gran de l’Apilo XII al vestíbul de l’escola, en un lloc ben visible. Ara tothom que entra el pot veure.

També hem passat per les classes per explicar què és l’Apilo i com ha començat tot. Hem preparat l’explicació, hem parlat davant dels companys i companyes i hem resolt preguntes. Ens ha agradat veure que molts nens i nenes s’han interessat i han volgut participar. Els ha agradat molt que els portessim el seu carnet d’Agent Apilo amb la seva foto.

A més, hem enviat un correu a les famílies i als mestres per explicar el concurs, què es pot portar i com funcionarà la recollida de piles.

Ara arriben uns dies de vacances… i tenim un encàrrec molt important:
volem que tothom comenci a guardar piles a casa.

Hem demanat a les famílies que guardin totes les que tinguin. Cada pila compta. Quan tornem a l’escola, les podrem portar i començar a omplir el contenidor.

La idea ja ha sortit de la classe. Ara és cosa de tota l’escola.

A la tornada… començarem a recollir!

QUAN L’ALEGRIA D’APRENDRE SURT DE LA PELL D’UNA TARONJA

Marta Hervas12/12/25  

Cuanto mayor es la isla del conocimiento, más largo es el litoral del asombro y la curiosidad. 

(Ralph Washington Sockman)

Ja a l’edat antiga sorgeix la necessitat de representar sobre superfícies planes el coneixement dels llocs. Va ser Eratòstenes qui va reconèixer que la Terra és esfèrica. I més tard, Ptolomeu (s. II dC) va introduir la idea de les coordenades i els primers intents de projecció. A l’Europa cristiana de l’edat mitjana, no hi va haver massa voluntat de tenir un coneixement científicocartogràfic. Haurem d’esperar a l’època del renaixement, dins de l’edat moderna que es torni a viure un gran impuls. De fet va ser en el segle XVI quan apareix la Projecció Mercator que avui encara ocupa la majoria de les representacions.

Treballar amb mapes ajuda a adquirir un pensament espacial bàsic, ja que ens permet comprendre les diferències entre la representació plana i la corbada. També contribueix a ampliar la mirada envers el perquè de les coses. Darrere de les decisions solen haver-hi interessos que les emparen i justifiquen. Així els mapes mundi que tenim més vistos són aquells que posen als països més poderosos en situacions d’avantatge respecte als que no tenen tant poder mundial.

Aquesta setmana, el grup dels Sherpes hem compartir amb els Maorís i els Chi les nostres descobertes sobre com passar de l’esfera al pla. Ens hem trobat plegats a l’aula de música i allà hem vist de nou el vídeo que ens ha ajudat a comprendre com les projeccions que fem servir per representar el món són fruit d’una idea de com es creuen que han de ser les relacions mundials.

També els hi hem mostrat, amb l’ajut d’unes taronges, les moltes possibles distorsions. I els hi hem recomanat que a casa ho provin i ho expliquin als seus familiars.

Ha estat una proposta molt enriquidora i en guardarem un bon record, segur!

APILO XII: ENS POSEM LES PILES!

Dani Tomas11/12/25  

«Moltes petites persones, en molts petits llocs, fent petites coses, poden canviar el món.» 

Eduardo Galeano

Ara ja tocava organitzar-se molt bé. Hem vist que hi havia quatre tasques diferenciades que calia tirar endavant i ens les hem anat repartint per poder-les fer possibles.

Una de les tasques era preparar els Carnets Apilo. Hem retallat les fotos individuals, hem retallat els carnets, els hem enganxat, plastificat i tornat a retallar. Són els carnets dels Agents Apilo perquè cada alumne de l’escola pugui tenir el seu.

Una altra tasca és fer els cartells per a les portes de les aules. Hem dissenyat els cartells amb Canva perquè tota l’escola sàpiga què és l’Apilo i recordi guardar les piles.

També hem començat a redactar els correus per a les famílies i els mestres. Hem pensat què cal explicar: qui som, com ha començat tot, què és l’Apilo XII i què es pot portar.

Finalment, hem hagut de comptar i organitzar els microcontenidors. Els hem revisat, comptat i preparat en paquets per a cada aula perquè el repartiment sigui fàcil.

A més, entre tots hem preparat l’explicació que farem a les classes. Hem pensat què direm, en quin ordre ho explicarem i qui parlarà. Ara estem buscant el dia per poder passar per totes les aules.

Avui hem comprovat que una idea necessita organització, responsabilitat i compromís.

I nosaltres… ens hem posat les piles.