Aquestes vacances d’hivern a la comunitat de grans teníem encomanada una tasca d’investigació de la nostra família: tenir una conversa amb una avi o àvia sobre algun fet important de la seva vida que ens pogués explicar. Aquesta conversa l’havíem de gravar per poder fer-ne un treball posterior a l’aula.

Tornant de vacances, el primer que hem fet ha estat escoltar individualment la nostra conversa i poder reflexionar sobre què ens ha sorprès, quina emoció ens ha causat i quins aprenentatges en puc treure de les vivències dels meus familiars. Després anirem compartint les converses amb el grup i reflexionarem plegats.

Aquest treball ens ajudarà a resoldre un dels molts aspectes de la pregunta del projecte: Who am I? Qui sóc jo?

Seguint amb la investigació del nostre cos, avui hem parlat sobre les il·lusions òptiques, que són imatges que enganyen al nostre sistema visual, de l’ull al cervell, i fa que percebi la realitat de manera distorsionada.

N’hem vist de molts tipus: distorsions, il·lusions de moviment, de color i contrast, il·lusions ambigües o, fins i tot, imatges impossibles.

Hem descobert que no sempre el que veiem és com ho creiem veure. El nostre cervell intenta acabar el que no està acabat i intenta millorar algunes imatges.

Aquesta setmana estem mirant un documental sobre el cos humà. Ens està explicant moltes curiositats i moltes dades sorprenents.

Un dels òrgans del què ens parla és l’ull. Com és el seu funcionament, les seves parts, com arriba la informació al cervell, quina és la seva funció,… Parlant-ne vam comentar com la pupil·la s’adaptava a la quantitat de llum de l’ambient obrint-se o tancant-se. I tots els malaquites van provar, a casa, com passava i després ho van explicar: com ho havien fet, què havia passat i amb qui ho havien comprovat.

Aquí teniu un petit vídeo on es pot veure clarament com la pupil·la reacciona a la quantitat de llum.

Després d’exposar, en parelles, davant el grup de comunitat, què sabem del cos humà, ens disposem a resoldre alguns dels dubtes que tenim. Per això, individualment, hem triat tres dels dubtes que ens havien sorgit per poder investigar-los en parella. A l’hora de posar-los en comú ens hem adonat que alguns coincidien, però n’han sorgit molts de diferents.

Ara iniciem la recerca de respostes, primer agafem els llibres de la biblioteca que ens puguin ajudar. A la xarxa hi ha molta informació, tanta, que sovint costa trobar allò què busquem i no sempre està adaptat a la nostra edat. Així que ens hem estimat més buscar als llibres.