Aquesta setmana, a projectes de comunitat, hem treballat en petit grup al voltant de 3 temes interessants, on la solidaritat de les persones hi té un paper important: el Banc de la Teca, la residència d’avis i la notícia “Viure 4 anys en un búnquer”.

Dimarts vinent ens espera l’associació Banc de la Teca de Vilanova del Camí. Per aquest motiu hem començat a pensar  preguntes que els podem fer, relacionades amb la seva tasca i en com nosaltres hi podem contribuir. No és fàcil fer preguntes perquè moltes vegades la idea que tenim ens costa expressar-la amb correcció i de manera entenedora. Així que, després de pensar preguntes de manera individual, hem anat veient en quines coincidíem i les hem anat recollint, per després llegir-les, comentar-les en gran grup, precisar-les i afegir-ne d’altres.

Una altra tasca que volem fer ben aviat és regalar una petita cantada de cançons als avis de la residència de Vilanova. Per això un altre grup ens hem posat a treballar en escriure un correu per fer arribar a la direcció del centre. Fa dies que practiquem i pensem que els farà molta il.lusió sentir-nos, segurament els alegrarem per uns instants. Aquesta també és una petita acció per anar deixant empremta!

Per últim, a partir d’una fotografia, hem descobert la notícia que una família va viure durant 4 anys, en temps de postguerra, dins d’un búnquer en una platja catalana. Això ens ha sorprès i ens ha fet pensar moltíssim. Com devien viure? Amb quins problemes es devien trobar? … Tot plegat ho hem relacionat amb el tema de la guerra i els refugiats que tant sentim parlar actualment, observant com la solidaritat entre les persones és un valor impagable i clau en el fet de “Deixar empremta”.

Aquesta setmana hem estat concretant els temes que ens interessen parlar amb l’ajuntament, sobre petites millores pel municipi. Ens hem distribuït els aspectes que caldrà parlar i ens hem fet petits guions per poder fer també preguntes que ens han sorgit, arrel de la sortida de l’anterior divendres. Es buida el riu Anoia per netejar-lo? i el safareig? Existeix un consell d’infants a Vilanova del Camí?…

Com veieu les nenes i els nens tenim molt a dir, com a futurs ciutadans i estem en camí de fer sentir les nostres veus.

Teniu més fotografies al drive!

Els divendres són els dies que destinem al treball de Projectes de Comunitat “Deixem empremta”.

Fa dies que rumiem com podem deixar empremta al nostre municipi i comencen a sorgir idees molt interessants. De manera paral·lela, ens hem estat fixant en petites millores que calen al nostre poble i tenim pensat comunicar-les a l’Ajuntament.  Tot va néixer quan l’Imane va observar que el rètol que parlava d’igualtat, pràcticament nou, de la nostra porta d’entrada al centre,  estava trencat expressament malmès, en molt poc temps. Aquesta falta de respecte ciutadana ens va commoure i en vàrem estar parlant, decidint finalment fer una petita recollida d’altres aspectes d’estil semblant que cal millorar.

Per tot això ens vam organitzar per fer una sortida a la recerca de millores, amb uns secretaris encarregats d’anar fent el registre d’anotacions pertinents. Vam iniciar la ruta cap als barris de Bonavista i La Pau, seguidament ens vàrem anar apropant al centre per carrers i carrerons, per acabar al parc fluvial. En la passejada vam fer descoberta de parcs nous i zones lúdiques i de descans molt boniques, per a totes les edats. Cal que valorem tot el que tenim!

També vam engegar reflexions, més que interessants, de com ens estem educant i de la importància de la nostra actitud, ja en les edats que tenim. I és que del compromís cívic ja cal parlar-ne i fer-ne actuacions des que som infants!

Volem ser uns ciutadants Vilanovins amb criteri, bons valors i lluitar per anar millorant petites coses. Per això no vam voler acabar el dia sense posar-nos els guants i contribuir, per uns instants, en la neteja d’una petita part del parc fluvial.

Són la suma d’experiències com aquesta les que segurament ens permetran anar deixant empremta!

Tot parlant de temps de guerra, ens arriben a classe noves idees i personatges que es mereixen estones de conversa.

I és que molts Tintins, quan arriben a casa, expliquen les converses de l’escola i s’animen a portar coses relacionades amb el què anem treballant. Així hem conegut la història emocionant de l’Anne Frank que també va deixar empremta arreu del món. Hem vist com, malgrat viure en temps molt complicats, privada de drets importants i perseguida, d’alguna manera va aconseguir el seu somni: Escriure fets i paraules per la gent. Ella volia ser escriptora i el seu diari íntim, que la va acompanyar en l’horror del genocidi, actualment és conegut mundialment i traduït a moltes llengües. El seu pare així ho va voler, respectant les il·lusions de la seva filla, anys més tard de ser morta.

La història ens ha captivat tant que a la biblioteca d’aula ja tenim dues adaptacions infantils, del diari de l’Anne Frank, que tots fem cua per llegir.