Ja fa un trimestre que treballem en el projecte Who am I? Ara toca posa ordre a tot allò què hem fet, què hem parlat, què volem fer, què podríem fer…

Després d’una estona de conversa recordant tot el nostre trajecte, escrivim a la pissarra totes les aportacions i ho ordenem segons les diferents temàtiques i el moment en què ho hem fet. Això ens ajuda a ser conscients del nostre aprenentatge, del camí que anem fent i el perquè d’aquest camí. Ens adonem del nostre treball i tenim l’oportunitat de valorar-lo. Responent a la pregunta del projecte, Who am I?,  ens han sortit moltes idees: el cos, la família, les preferències, els sentiments, la personalitat, les habilitats,….

Ara és hora de plasmar-ho a l’aula, fer l’esquema-camí del nostre projecte i poder veure en tot moment on som i què ens queda per fer.

Aquestes vacances d’hivern a la comunitat de grans teníem encomanada una tasca d’investigació de la nostra família: tenir una conversa amb una avi o àvia sobre algun fet important de la seva vida que ens pogués explicar. Aquesta conversa l’havíem de gravar per poder fer-ne un treball posterior a l’aula.

Tornant de vacances, el primer que hem fet ha estat escoltar individualment la nostra conversa i poder reflexionar sobre què ens ha sorprès, quina emoció ens ha causat i quins aprenentatges en puc treure de les vivències dels meus familiars. Després anirem compartint les converses amb el grup i reflexionarem plegats.

Aquest treball ens ajudarà a resoldre un dels molts aspectes de la pregunta del projecte: Who am I? Qui sóc jo?

Seguint amb la investigació del nostre cos, avui hem parlat sobre les il·lusions òptiques, que són imatges que enganyen al nostre sistema visual, de l’ull al cervell, i fa que percebi la realitat de manera distorsionada.

N’hem vist de molts tipus: distorsions, il·lusions de moviment, de color i contrast, il·lusions ambigües o, fins i tot, imatges impossibles.

Hem descobert que no sempre el que veiem és com ho creiem veure. El nostre cervell intenta acabar el que no està acabat i intenta millorar algunes imatges.

Aquesta setmana estem mirant un documental sobre el cos humà. Ens està explicant moltes curiositats i moltes dades sorprenents.

Un dels òrgans del què ens parla és l’ull. Com és el seu funcionament, les seves parts, com arriba la informació al cervell, quina és la seva funció,… Parlant-ne vam comentar com la pupil·la s’adaptava a la quantitat de llum de l’ambient obrint-se o tancant-se. I tots els malaquites van provar, a casa, com passava i després ho van explicar: com ho havien fet, què havia passat i amb qui ho havien comprovat.

Aquí teniu un petit vídeo on es pot veure clarament com la pupil·la reacciona a la quantitat de llum.

Després d’exposar, en parelles, davant el grup de comunitat, què sabem del cos humà, ens disposem a resoldre alguns dels dubtes que tenim. Per això, individualment, hem triat tres dels dubtes que ens havien sorgit per poder investigar-los en parella. A l’hora de posar-los en comú ens hem adonat que alguns coincidien, però n’han sorgit molts de diferents.

Ara iniciem la recerca de respostes, primer agafem els llibres de la biblioteca que ens puguin ajudar. A la xarxa hi ha molta informació, tanta, que sovint costa trobar allò què busquem i no sempre està adaptat a la nostra edat. Així que ens hem estimat més buscar als llibres.

Aquesta setmana hem compartit tot allò què hem escrit i dibuixat sobre el cos humà. Després de treballar en parelles hem posat en comú els nostres coneixements i els nostres dubtes. Fent-ho ens hem adonat que cal revisar el que escrivim, perquè sovint ens deixem idees importants o la nostra lletra es poc entenedora. SI fem una revisió abans de presentar podem corregir la lletra i reescriure el que no s’acaba de comprendre.

Així doncs, col·locats en rotllana, hem anat presentant la nostra feina, i entre tots hem anat perfilant quins son els nostres dubtes: la sang va només per les venes o n’hi ha reservada en alguns llocs de les extremitats? I com estan connectades les venes? Què fan els glòbuls vermells? Com es diu l’os que s’ha trencat el Biel? I la resta d’ossos?

També hem vist un petit vídeo del cos humà, comparant-lo amb una màquina. Allà han aparegut algunes idees noves. Intentarem resoldre aquests dubtes.

AL grup de les malaquites seguim amb el projecte de comunitat, intentant respondre a la pregunta Who am I? Qui soc jo?

Aquesta setmana hem iniciat respondre a la pregunta des del punt de vista del cos. Per parelles estem explicant tot allò que sabem del nostre cos, del cos humà. Per això tenim unes siluetes humanes a les que podem afegir dibuixos, noms o explicacions, sobre allò que sabem o recordem. L’important ara no és tenir totes les respostes, cal saber on som per saber on volem arribar i per on volem passar. Caldrà posar-ho en comú i fer-nos una idea més clara d’on som com a grup, en el coneixement del cos.