EL NOM DEL NOSTRE GRUP

admin24/10/23  

Avui a la tarda hem investigat el nom del nostre Grup, GR 83: El Camí del Nord.

Sabíem que era un camí, però no coneixíem gairebé res més, i ens ha sorprès força tot allò que hem pogut descobrir.

Abans de res hem hagut d’investigar què és un GR (Gran Recorregut) i la diferència amb un PR, com es marquen aquests camins, etc… i aleshores ja hem pogut anar a buscar informació del nostre GR. Hem estat buscant les dades més importants per saber per on passa el nostre GR, quina llargada té, on està situat en el mapa, etc…

 

EL NOSTRE GRUP: COMENCEM A TEIXIR EL CAMÍ JUNTS!

admin24/10/23  

Avui ens hem trobat el nostre Grup, els GR 83 Camí del Nord, i hem fet la dinàmica “Creuem Camins”: Aquesta dinàmica consisteix en passar-nos uns fils de colors que enviem al company o companya de qui volem explicar què en sabem i també per poder explicar el que m’agradaria que sabessin de mi.

Després hem omplert una graella amb les nostres fotografies i les coses que hem descobert de cadascú.

D’aquesta manera hem començat a teixir el nostre camí junts, creuant les nostres històries que a partir d’ara tindràs una realitat conjunta.

EL NOSTRE GRUP. Primer contacte

Marta Trullols23/10/23  

Ja fa uns dies que anem fent propostes al voltant del Projecte de Comunitat, TEIXINT CAMINS: la Jornada de Convivència, el documental “Camino a la escuela”, la pel·lícula “La volta al món en 80 dies”, la cançó de Sergi Carbonell “Desaprenent”… 

Tot i així, com a grup, encara no ens coneixem gaire. Avui ens proposem saber una mica més dels altres. 

EL JOC DE CREUAR CAMINS

Ens col·loquem tots asseguts al voltant de la taula. A sobre hi ha un cabdell de fil de color blau i un altre de color taronja.

Per la primera ronda triem el color taronja. Per començar a teixir camins ens cal dir alguna cosa que sabem i coneixem d’un altre company o companya del grup. Mica en mica sobre la taula es comença a dibuixar un bon grapat de camins que ens demostren que d’una manera o una altra, estem connectats.

A continuació, canviem de color. Agafem el cabdell blau. Ara ens toca parlar de nosaltres. Què vull que coneguin de mi els meus companys i companyes? Què necessiten saber? Ens expressem i enviem el cabdell a una altra persona.

Al acabar, a sobre la taula ens dóna la sensació d’haver creat una petita obra d’art. SÓN ELS NOSTRES CAMINS! 

Després de parlar, escoltar i jugar, ens toca escriure! Anotem el que recordem dels altres en un paper. 

EL NOM DEL PROJECTE

Per la tarda, continuem situant-nos. Parlem, de nou, sobre el nom del nostre projecte: TEIXINT CAMINS

Recordem que vam fer una activitat amb tots els nens i nenes de la Comunitat. Aquell dia vam deixar per escrit, en les vidrieres d’entrada a les aules, paraules que ens feien pensar en TEIXINT CAMINS. Decidim que anirem a fora i anotarem aquelles que més ens criden l’atenció o que creiem que tenen més a veure amb el projecte. 

Ho fem individualment a la nostra llibreta. Deixem uns minuts. Necessitem temps! N’hi ha moltes i hem de triar molt bé. 

Quan tornem a l’aula anem compartint les paraules triades i les anotem en un paper. Parlem de cada una d’elles i unifiquem significats. Les intentem classificar però encara ens costa, necessitem uns dies més per anar veient cap on va el projecte. Hi ha paraules que les posaríem a tot arreu! 

Conversar, escoltar, expressar-se oralment, explicar, ordenar el nostre discurs, recordar, decidir, argumentar, escriure… un bon grapat d’habilitats i processos que avui hem hagut de posar en joc!

CAMINO A LA ESCUELA

Ivet Dominguez19/10/23  

Sota el pretext de Teixir camins aquesta setmana hem pogut gaudir plegats de la pel.lícula Camino a la escuela. Ha estat una oportunitat per destacar valors i actituds que també estan relacionats amb la passada sortida de convivència, tot i que a escala més petita. Els infants protagonistes expliquen els camins que han de superar per arribar a l’escola, el seu repte. L’escola és, per aquests infants i les seves famílies, un espai insubstituible de coneixement que els propiciarà un futur millor i unes experiències úniques de relació i convivència. En la mirada d’aquests infants hem tastat la perseverança, solidaritat, esforç, superació de pors, sacrifici, cansament, responsabilitat… tot perquè valoren l’oportunitat d’anar a  l’escola. Nosaltres ens sentim en una dimensió ben diferent i en parlem. Alguns tenim mandra d’escola, de compromisos… i això que tenim l’escola a tocar de casa! Potser hem de reflexionar-hi per veure la sort que tenim!

Ara som a prop de representar els nostres camins a l’escola, uns camins ben diferents dels que hem parlat, fixant-nos en punts de referència que ens orienten, direccions, noms de carrers, places…

CONVIVÈNCIA

Ivet Dominguez07/10/23  

La setmana passada vàrem participar de la ja coneguda jornada de convivència.

Són dos dies d’estada per recordar-nos, en primer lloc, que cal acollir i conèixer els Tintins que ara ja són de la nostra Comunitat. També és l’inici del projecte de comunitat, el moment que tenim algunes pistes sobre el què treballarem plegats, en aquest cas “Teixint camins“. A més és una oportunitat per viure els primers jocs del curs i les emocions de dormir plegats en un indret especial, amb tendes, en un autèntic campament. La sortida requereix d’esforç i compromís ja que la fem caminant, carregant les nostres pertenences, controlant el nostre ritme, els moments de parada, l’aigua que hem d’anar bebent… A l’aire lliure vol dir que els animalons són més a prop nostre, potser veiem aranyes i insectes dins la nostra tenda, sentim sorolls a la nit, no tenim el coixí ni el nostre llit, i ens hem d’abrigar més que quan dormim a casa… tot plegat representa superar nous reptes i pors, fer-se encara més gran!  El divendres al migdia arribem cansats, però feliços del que hem compartit amb els companys i mestres, amb moltes anècdotes i alguna sorpresa per explicar a les famílies.

Per la tarda cal tornar a l’escola per fer la cloenda i compartir les impressions plegats. Enguany hem aprofitat per començar a treballar l’espai, els mapes i aspectes d’orientació, ja que havíem de fer la pròpia representació d’Òdena Village. Com que havíem fet una cursa d’orientació el dia abans en tot aquell indret, l’experiència ens ajuda a situar-nos i en parlem mentre dibuixem: què hi havia, d’on sortia el camí, cap on anava a parar, per on passàvem…

Som a punt per Teixir camins plegats!

 

IDENTITATS AL FANG

Ivet Dominguez27/05/23  

Aquest dimarts hem rebut la visita de l’Assumpta Codina, experta en la tècnica del treball del fang.

Ens ha fet un taller a tota la comunitat de Grans i hem aprofitat per aprendre a fer planxes de fang, que després hem decorat fent incisions i tota mena de gravats. La temàtica ha estat relacionada amb el projecte de comunitat Who am I?, més concretament amb el treball del nom que fa dies anem parlant a cada grup. Ens ha agradat veure com utilitzar llistons de mesures concretes per fer les planxes i materials diversos per fer les decoracions. Les peces han resultat inèdites i singulars, com tots nosaltres. Ara tan sols els queda la cuita al forn per ser exposades.

DE COLÒNIES A COMA-RUGA

Marta Hervas26/05/23  

QUADERN DE BITÀCOLA DE LES DARRERES COLÒNIES COM A MARTAMARTINS I MARTAMARTINES

El dilluns 15, el dimarts 16 i el dimecres 17 vam anar de colònies a Coma-Ruga.

Vam arribar a l’escola i vam agafar l’autobús, per tardar aproximadament 1 hora en arribar al nostre destí.

A l’alberg vam deixar les maletes a una sala i vam jugar al parc de les instal·lacions. Vam estarhi una bona estona jugant i també hi vam esmorzar. Després ens van dir les habitacions i vam posar les nostres coses a l’habitació, per continuar jugant i fins l’hora de dinar.

Quan vam acabar de dinar vam anar a la platja, que estava molt a prop de l’alberg. La idea era aprofitar la zona de sorra per fer tres propostes de joc: fer construccions amb la sorra, mentre ens remullem, curses sobre la sorra i castells humana, Entre joc i joc vam fer un berenar allà mateix. Però vam haver de marxar aviat ja que el cel estava molt negre i es va posar a ploure. A l’alberg ens vam dutxar per treure els quilos de sorra que portavem a sobre, i després vam sopar.

Els mestres ens van preparar una activitat sorpresa. Vam fer un treball amb dues mestres de IOGA sobre els silenci interior i la meditació. Entre els pins vam fer una gran rotllana il·lumniada per les llenternes i vam descobrir noves possibilitats de concentració i armonia corporal. Més tard, a la sala interior vam fer una activitat de meditació guiada amb l’ajuda dels bols tibetans i vam anar a dormir més que relaxats.

Al día següent ens vam aixecar a les 5:30 de la matinada, per donar-li el bon día al sol mentre fem unes propostes amb les mestres de Ioga. Després vam fer uns jocs per adonar-nos de com els rumors ens poden ferir.

Després d’esmorzar vam  fer dos activitats molt xules: la visita al bunker, on una familia va viure 4 anys a la postguerra; i el circuit  amb tirolines i més coses d’aquest tipus. Després de dinar si que vam poder banyar-nos i jugar amb pilotes. De tornada a l’alberg vam preparar uns collarets de cors per regalar a altres companys. Després de sopar, ens vam regalar els collarets i la disco va començar. Hi vam cantar moltes cançons que van demanar, al acabar vam anar a dormir amb molta son.Va ser un dia molt cansat però molt divertit.

I hi va arribar l’últim día de les colònies. Aquesta vegada no ens vam aixecar molt d’hora, ens vam aixecar a les 8:00. Ens vam preparar i vam esmorzar. Quan vam acabar d’esmorzar ens vam posar a jugar una estona al parc. Vam continuar jugant fins que vam començar a fer una carta. La carta era per a el nostre jo d’aquí 25 anys, després de fer una mica la carta ens vam continuant jugant. Al acabar vam anar a a platja per fer un dibuix al natural. Després vam dinar i ja ens vam anar cap l’autobús, i cap el cole.

EL MEU NOM, LA MEVA IDENTITAT

Ivet Dominguez26/04/23  

Aquests dies estem presentant un petit treball sobre el nostre nom, ja que són part important de la nostra identitat, ens donen entitat. Darrera cada nom hi ha una història sobre com s’ha escollit i per què, a la vegada que els noms tenen significats bonics de conèixer i, en molts casos, curiositats interessants per compartir. Així és que, d’un en un, estem explicant la petita recerca que estem fent, entre la nostra família, i altres fonts.

És sorprenent veure com molts noms es repeteixen en els nostres arbres genealògics, de generació en generació, segurament per preservar bocins dels nostres avantpassats i d’alguna manera homenatjar-los.

Ens imaginem doncs que escollir nom per un fill o filla no deu ser pas una tasca fàcil!

ARBRES GENEALÒGICS

Ivet Dominguez20/04/23  

Aquesta setmana, a projectes de comunitat, les Obsidianes hem reprès el treball de l’arbre genealògic.

Amb tota la informació, resultat de les converses amb els nostres pares i avis, hem pogut començar a estructurar la família més directa, veient clarament les generacions i l’ordre que representen en la nostra història familiar. Molts de nosaltres ens n’hem adonat dels buits que tenim, en certs espais de rebesavis, besavis i algunes generacions d’avis. I és que als nuclis familiars hi passen fets i històries, moltes vegades desconegudes, que fan que alguns noms no es recordin i passin a l’oblit. Tot plegat ens ha fet reflexionar i adonar dels nostres orígens, part de la nostra identitat.

Per aquesta complexa construcció, ens ha ajudat construir rectangles amb les mateixes mesures, per donar el mateix espai a cada nom i així poder organitzar, sobre cartolina, el dibuix de la nostra família. Els estem personalitzant i acabant de definir perquè encara més siguin la nostra essència.

Podeu veure moltes més fotografies al drive!