CRÒNICA D’UNA AVENTURA D’APRENENTATGE

Ivet Dominguez30/05/26  

“Explica-m’ho i ho oblidaré; ensenya-m’ho i ho recordaré; involucra’m i ho aprendré.”
Benjamin Franklin

I això és tot! Creiem que no és poc! El resultat d’un llarg camí per aconseguir tot el que avui heu vist.

Primerament, la part per nosaltres més important: la documentació. Fer un espectacle del Japó és, abans que res, informar-se, llegir, buscar, contrastar, triar, prioritzar, decidir… Veure què voldrem explicar i què ens reservarem per què ja no hi cap. Deixar-nos aconsellar per experts, fanàtics del Japó, viatgers, aficionats dels bonsais, mestres de rituals i cerimònies, artistes de l’aquarel.la, crítics en teatre i un llarg etc. Allò que ens agrada ens ho quedem per provar, jugar, inventar i fer-ho realitat amb la nostra veu, expressió i moviment. Llegim notícies,  llibres, contes, històries, llegendes, mapes, revistes, infinitat de materials sobre la geografia, la cultura, la moneda i el viure Japonès.  Descobrim els Haikús i repassem què eren les síl.labes, juguem a contar-ne! Construïm diàlegs, textos, aprenem a vocalitzar i articular per fer-nos sentir més i millor. Treballem i despertem tot el nostre cos per projectar bé els sons i les paraules. Les matemàtiques apareixen per investigar el creixement dels marimos, i en construïm models semblants conversant sobre el diàmetre i radi de les circumferències. Parlem de mitjanes, esperances de vida i construïm fanalets barallant-nos amb les diagonals. Fem aixecar 4 quadrats per convertir-los en un prisme passant del pla al volum. Investiguem l’equivalència entre Iens i euros i entenem el concepte de fluctuar, relacionat amb el moment que viuen els Països. Veiem pelis i documentals, in english, coneixent i descobrint noves paraules importantíssimes com:  The Average o les Time zones. Ens impregnem d’imatges, d’art, de sons orientals, de danses, cançons i provem d’interpretar-les amb instruments de l’escola. Ens imaginem ser pescadors japonesos carregats de peixos i cordes i ballem una dansa. Som com una tribu que gairebé s’esgota.  

De casa arriben objectes i elements i ens comencem a ambientar: quimonos, objectes de la cerimònia del te, dibuixos, instruments molt suggerents… Hi ha qui s’emociona i construeix sabates a l’estil japonès, broda quadres de cirerers o fa presentacions amb totes les curiositats que va llegint i estimant del país. Finalment, preparem una mica de publicitat… perquè què seria un teatre sense públic?

Som molts els que ens mereixem viatjar al Japó. Qui sap? Potser al proper curs us presentarem el pressupost. Si encaixa a l’equip directiu tenim assegurada una segona aventura! Això és treballar per projectes, viure l’aprenentatge i recordar-lo per sempre. Esperem haver-vos transmès aquest temps únic que plegats hem compartit.

Agraïments infinits a tots els mestres que hi han participat i ho han fet possible. També i especialment al grup de 6è de Matildes, que ens han acompanyat al llarg de l’obra amb la percussió. Un autèntic treball d’equip!

ARIGATO!

PEOPLE PROTECTING RIVERS

Laura Lorenzo29/05/26  

“The activist is not the man who says the river is dirty. The activist is the man who cleans up the river.”

Ross Perot

In our quest to raise awareness of the importance of rivers, we found out that we are not the only ones protecting them. There are many activists fighting against river pollution!

We read information about eight of them and discovered that they came from different parts of the world. The river Anoia is not the only river with problems; most rivers on the planet are in danger.

Although the texts were quite different, it was easy to see that they all had a similar structure and included similar information. This made the English texts quite easy to understand because they followed the same pattern. With this in mind, it was time to test our reading skills and complete the charts with the personal information of each activist.

Locating the information in the text and identifying the words was quite difficult at times, but by working in teams, we helped each other, making the task achievable for everyone.

Once the activity was done, we noticed that something was missing: if we were activists, we also needed to do the activity ourselves. Using the models we had previously read, we wrote our own texts introducing ourselves.

Just check them out!

ELS ESCRIPTORS: FENT RIMAR LA HISTÒRIA

docent227/05/26  

“La poesia és quan una emoció ha trobat el seu pensament.” — Robert Frost

Una vegada vam tenir clares les vinyetes i la informació que havia d’aparèixer a cadascuna, va arribar el torn del departament d’escriptors. La seva missió era convertir tota aquella informació en petits textos rimats que acompanyarien les imatges de la nostra auca.

A primera vista semblava una tasca senzilla, però ben aviat vam descobrir que no era tan fàcil. No només havíem de trobar paraules que rimessin, sinó que també havíem d’aconseguir que les rimes expliquessin correctament la història i ajudessin el lector a entendre què estava passant a cada vinyeta.

Per fer-ho, els escriptors van llegir la informació de cada escena, van buscar paraules que poguessin rimar entre elles i van provar diferents opcions fins a trobar les que millor funcionaven. Sovint trobàvem una rima perfecta, però no explicava bé el que volíem dir. Altres vegades teníem molt clara la informació, però costava trobar una paraula que hi encaixés. Això ens va fer veure que escriure requereix temps, paciència i moltes proves.

També va ser important revisar l’ortografia, cuidar la presentació dels textos i assegurar-nos que tothom pogués llegir-los i entendre’ls amb facilitat. Per això, moltes de les rimes es van escriure primer en esborrany, es van revisar i finalment es van passar tant a mà com en format digital.

Aquest procés ens ha ajudat a ampliar vocabulari, jugar amb els sons de les paraules i descobrir que la llengua pot ser una eina molt creativa. A més, ens ha obligat a sintetitzar informació, ja que sovint havíem d’explicar un fet important de la història de l’escola amb només dues línies.

Aquesta tasca connecta directament amb els aprenentatges de llengua, ja que treballa l’expressió escrita, la consciència fonològica, la creativitat literària i la capacitat de comunicar idees de manera clara i significativa.

Poc a poc, les nostres investigacions es van convertir en versos. I així vam descobrir que la història de la nostra escola també es podia explicar a través de les rimes.

DECIDIR JUNTS, APRENDRE DE VERITAT: EL PROJECTE DELS GEGANTETS

Núria Vinyals26/05/26  

“Els infants aprenen de veritat quan participen en projectes que tenen sentit per a la seva comunitat.”

Francesco Tonucci

No podem estar més contents i agraïts als nostres companys de l’escola perquè s’han fet seu el projecte de buscar un disseny pels vestits dels gegantets.

Ens han arribat molts i molt boniques propostes, en paper, en volum, amb materials i idees ben variades. En alguns també hi veiem la mà de les famílies, que també s’han engrescat.

I dins aquest projecte, moltes activitats diferents i infinitat de coneixements.

** Primer vam fer una taula on vam escriure el nom dels grups i els vam assignar un color.

** Quan un grup ens portava els seus dissenys, marcàvem tots els models amb el color de gomet assignat i un número diferent a cadascú. I així fins a 9 vegades.

Hem fet relacions matemàtiques i numeració amb aquesta activitat. 

**Vam dissenyar una taula de validació dels models per comprovar si complien les normes de les bases publicades: la forma del cap, el color del vestit, els valors en el disseny….

I així els Patufets relacionant el número i color de la butlleta amb el del gegantet  vam fer les comprovacions per marcar amb gomet vermell o verd.

Ens va permetre fer una primera selecció.

**Mirant la tarja de validació, els qui tenien gomet vermell els posàvem en una caixa per retornar i els de gomet verd en els quedàvem a la nostra aula per la següent fase.

Tornem a fer treball matemàtic de correspondències, no massa senzill a les ments de 3-4 anys.

** A la següent fase demanem als mestres que diguin quin model creuen que representa millor a l’escola.

Per això vam fer una convocatòria escrita que vam anar a lliurar personalment, vam fer el cens, vam preparar les butlletes de vot i vam guiar-los quan venien a l’aula.

Un treball mooolt complert d’anticipació, llenguatge oral, autoconfiança, escriptura, numeració i comptatge que vam organitzar en una taula…

** I ens queden 9 models finalistes perquè ara sí, tots els nens i nenes de l’escola puguin votar el que els agrada més.

Ens encanta aprendre en aquest marc d’aprenentatge amb sentit perquè “si t’afecta, té efecte”. 

Moltes gràcies famílies per la vostra ajuda.

Moltes gràcies escola per confiar amb nosaltres.

FEM LLOC ALS OCELLS

Núria Vinyals26/05/26  

“Mira profundament la natura i aleshores ho entendràs tot millor.”
 — Albert Einstein

En el marc del projecte de comunitat Bosc viu, continuem descobrint els animals que conviuen amb nosaltres a Vilanova del Camí. Aquesta vegada ens hem centrat en els ocells… i en com els podem ajudar.

Primer vam sortir a observar l’entorn més proper. Passejant pels carrers, vam fixar-nos en els nius que ja existeixen, especialment els de mallerenga i oreneta. Ens vam aturar a mirar on són, com estan fets i en quins espais els trobem. Aquesta observació ens ha ajudat a entendre millor on viuen i què necessiten.

A partir d’aquí, vam fer un pas més: passar a l’acció.

Al pati de l’escola hem penjat caixes niu per a mallerengues, pensades perquè hi puguin fer el seu refugi. També hem construït nius per a les orenetes, que hem col·locat en espais protegits, tal com elles prefereixen.

Durant tot aquest procés hem anat aprenent més:
com són els seus hàbitats, quins són els seus hàbits, com canten i com es relacionen amb l’entorn. Però, sobretot, hem entès que nosaltres també podem tenir cura dels animals que viuen a prop nostre.

Aquestes experiències contribueixen al desenvolupament de les competències específiques següents: Explorar l’entorn natural amb curiositat, observant els éssers vius i els seus hàbitats. Participar en accions de cura i respecte cap als éssers vius i l’entorn.

GUIDING PETE TO HIS SANDWICH!

Laura Lorenzo25/05/26  

“Computing isn’t about computers. It’s about people, solving puzzles, creativity, changing the future and, most of all, having fun.” 

Paul Curzon

In the pursuit to make the menu board for the school, we found a story of Pete, a cat that was hungry and wanted to make a sandwich for lunch. The problem started when he kept adding ingredients to his sandwich until it was enormous! Click on the image and enjoy the story just like us.  

We like listening and reading to stories like this because it is a great opportunity to learn vocabulary and structures while having fun.  It is also a good activity to start writing simple sentences using structures we know in its oral form like  I LIKE, I LOVE or I DON’T LIKE without all the stress that the English spelling may bring. 

In this case the accumulative structure of the story was a good starting point to work Computational skills. Computational thinking is a foundational problem-solving process that involves breaking complex challenges into simple steps, identifying patterns, filtering out irrelevant details, and designing step-by-step solutions. It allows humans to approach difficult problems logically and systematically, much like a computer scientist. 

In this case, the problem we were facing was to lead Pete through a labyrinth collecting the necessary ingredients to make his sandwich. The activity involved different steps: remembering the ingredients of the story and its order, locating them in the maze and imagining the best way to reach them. 

Once this was done, it was time to give the instructions… in English! We learned the words GO FORWARD,  GO BACKWARDS, TURN LEFT and TURN RIGHT. 

All these words implied movement, so the best way to memorize them was moving while we said the words. We played different games moving around the class in line, in pairs and it was so fun! 

With the vocabulary learnt, it was time to give PETE the instructions using the wooden pieces in the Scratch Jr game. The game consisted of a board in which, in groups, we had to move Pete using algorithms. It seemed very easy at first but we soon faced the first problems: we were not sure of the directions in which Pete had to turn and we did not have a lot of pieces. When faced with these problems it was time to analyze and find the solution in groups.  

We now know how to give Pete instructions in both English and algorithm so we are ready to try with real robots? Will we be able to program them? Of course!

SUMANT VOTS, ESTRATÈGIES I CONEIXEMENTS

Mireia Roca25/05/26  

— Lev Vigotski

Aprendre junts ens ajuda a arribar més lluny del que arribaríem sols.

Després de visitar totes les classes de l’escola i recollir les votacions dels tres dissenys del cartell del menjador, als Rovellons ens esperava un gran repte: fer el recompte de tots els vots per descobrir quin havia estat el cartell més escollit.

Aquesta situació ens ha permès treballar sabers matemàtics en un context real i significatiu. La suma ha esdevingut una eina necessària per resoldre una pregunta important per al nostre projecte: quin cartell ha agradat més a l’escola?

Primer vam intentar resoldre els càlculs individualment, però ben aviat ens vam adonar que sumar tants números no era gens fàcil. A partir d’aquí, la Rotllana es va convertir en un espai de conversa matemàtica molt ric. Entre tots vam pensar quines estratègies ens podien ajudar:

A poc a poc vam descobrir que no n’hi ha una única manera de calcular, i que escoltar les estratègies dels altres també ens ajuda a aprendre noves maneres de pensar.

Durant el procés també vam reflexionar sobre una idea molt important: els càlculs escrits no només els ha d’entendre qui els fa. Quan representem matemàtiques, hem d’intentar que qualsevol persona pugui comprendre què estem fent. Per això vam començar a escriure el nom del disseny, el nom de les classes i la paraula “vots” al costat dels números. Així vam entendre que els números, per si sols, no expliquen res si no els donem significat.

Després d’aconseguir resoldre conjuntament el recompte dels vots del DISSENY 1, els Rovellons ens vam sentir més preparats per afrontar un nou repte: calcular els vots del DISSENY 2. Aquesta vegada vam treballar en parelles pensades per ajudar-nos, explicar-nos idees i aprendre els uns dels altres.

Cada grup va buscar la seva pròpia manera de resoldre la suma dels 9 números. Alguns infants van començar pel número més gran i hi van anar afegint els més petits. D’altres van anar ajuntant els nombres de dos en dos per reduir el número de sumands. També hi havia grups que descomponien els nombres grans per fer els càlculs més senzills i evitar confusions.

Quan vam acabar, vam dedicar una estona molt important a observar i comentar les diferents produccions matemàtiques. Aquesta reflexió ens va ajudar a descobrir que no només aprenem quan encertem, sinó també quan ens equivoquem.

Vam observar que hi havia estratègies molt ben pensades i processos molt ordenats que permetien entendre perfectament què havia fet cada parella. També vam veure alguns errors que ens van fer pensar molt:

A partir d’aquestes observacions vam entendre que, en matemàtiques, és tan important el resultat final com el camí que seguim per arribar-hi. Per això vam parlar molt sobre la importància de →

  • escollir una bona estratègia abans de començar,
  • representar els càlculs de manera clara i ordenada,
  • donar significat als números que escrivim,
  • i revisar sempre el que hem fet.

El més interessant va ser descobrir que cada parella pensava diferent i que totes aquestes maneres de calcular ens podien ajudar a aprendre noves estratègies. Mirar les produccions dels companys i companyes ens va permetre entendre millor els nostres propis càlculs i pensar què podem fer millor la pròxima vegada.

Per acabar, el recompte dels vots del DISSENY 3 el vam realitzar de manera individual. Aquesta vegada cadascú havia d’intentar resoldre els càlculs tot sol, utilitzant les estratègies i coneixements que havia anat descobrint durant els dies anteriors. Aquesta experiència ens va servir per mirar enrere i adonar-nos de tot allò que havíem après durant el procés. A poc a poc, molts Rovellons van començar a descobrir quines estratègies els ajudaven més, quines encara necessitaven practicar i com podien afrontar els càlculs amb més seguretat.

Així, les nenes i els nens dels Rovellons continuem descobrint que les matemàtiques tenen sentit quan ens ajuden a entendre i resoldre situacions reals del nostre dia a dia. Però sobretot, estem aprenent que pensar sobre com aprenem també ens ajuda a créixer. Observar què ens funciona, què ens costa i quines estratègies podem fer nostres ens permet avançar cada vegada amb més autonomia i confiança.

QUARTA GOTA: QUAN LES IDEES TROBEN EL SEU CURS

Cristina Vargas25/05/26  

“Les coses que hem d’aprendre abans de fer-les, les aprenem fent-les.” — Aristòtil

Després de diverses sessions treballant conjuntament en petits grups per aconseguir els 50 litres utilitzant ampolles i garrafes diferents, hem omplert unes graelles on anotàvem la quantitat i el tipus de recipients que havia utilitzat cada equip. Després, hem comparat les diferents propostes i ens hem adonat que no existien dos trams iguals: cadascú havia trobat una manera diferent d’arribar al mateix resultat.

Més endavant, vam començar a pensar de quina manera podríem construir físicament el nostre tram de riu, és a dir, com col·locaríem els recipients per donar-li forma. Això ens va portar a parlar d’amplada, de formes, però també de verticalitat i horitzontalitat.

Aquesta segona part del procés també ens ha fet debatre molt. Un cop més, hem hagut d’aprendre a cedir, a escoltar-nos i a posar-nos d’acord amb un objectiu compartit: construir plegats. Entendre que cedir davant les idees dels altres no és perdre, sinó sumar, enriquir-nos i aprendre, no sempre és fàcil. Sovint tenim la sensació que renunciem a alguna cosa, quan en realitat estem construint alguna cosa més gran. Aquest aprenentatge de vida ens està acompanyant molt al llarg d’aquest projecte.

Dies més tard, ens vam trobar de nou a la rotllana per compartir les idees de cada grup. Ben aviat ens vam adonar que calia establir alguns acords, ja que tots els trams s’haurien d’unir i formar un únic riu. Vam decidir que els primers trams serien estrets, tal com passa amb els rius quan neixen a la muntanya, i que, a mesura que avancés el recorregut, el riu aniria guanyant amplada.

Un altre tema que va aparèixer a la rotllana va ser com representar la contaminació del riu. Finalment, vam acordar pintar les ampolles i garrafes per dins. A més, cada tram contaminat tindria un color diferent per no perdre de vista els blocs de 50 litres, la quantitat d’aigua que pot contaminar una sola burilla. Cada grup va guardar els seus recipients en un sac per poder organitzar-se millor i conservar tot el treball realitzat.

Dies després, ens vam preparar per pintar els recipients. Amb les bates posades, vam experimentar fent barreges de colors per aconseguir tons de marró fosc, gris ennegrit i verd brut. Després hi vam afegir vernís perquè la pintura pogués adherir-se al plàstic. A poc a poc, i amb l’ajuda d’embuts, vam omplir els recipients, els vam tancar i els vam sacsejar fins que van quedar ben impregnats.

Ara sí. Ja només ens queda començar la construcció de la instal·lació!