QUAN TOTA L’ESCOLA ENS AJUDA A DECIDIR 

Mireia Roca15/05/26  

— Steve Jobs 

El disseny no és només com es veu o com se sent. El disseny és com funciona. 

Després de moltes converses, proves i idees compartides, els Rovellons hem arribat a un moment molt important del nostre projecte: pensar com havia de ser el cartell definitiu perquè tothom de l’escola pugui entendre què hi ha per dinar.

Primer de tot, cada Rovelló va crear la seva pròpia proposta de cartell. Tots teníem clar quins elements hi havien d’aparèixer: la data, el tipus de plat, el nom del menjar i el pictograma corresponent. Però ben aviat vam descobrir que no n’hi havia prou amb tenir tota la informació… també era molt important com la col·locàvem.

A la Rotllana vam observar els diferents dissenys i vam parlar sobre què ajudava més a entendre la informació. Ens vam fixar en si les imatges coincidien amb el text, si els cartellets estaven ben ordenats, si hi havia prou espai entre els elements i si el cartell resultava agradable de mirar i interpretar.

Finalment, entre totes les propostes, en vam seleccionar tres. Però va sorgir una gran qüestió: si aquest cartell és per a tota l’escola… no seria bona idea preguntar també l’opinió de la resta de nens, nenes i mestres?

Abans d’anar per les classes, els Rovellons vam voler practicar com es recullen dades i com s’anoten en una graella. Per fer-ho, nosaltres mateixos vam votar quin dels tres cartells enteníem millor. Cada infant col·locava un cub damunt del model escollit i, després, vam fer el recompte dels vots. Aquesta experiència ens va ajudar a entendre com organitzar la informació i com registrar-la correctament.

Un cop ja ens sentíem preparats, ens vam repartir en grups per visitar totes les classes de l’escola. També vam assajar què diríem quan arribéssim a cada aula: presentar-nos, explicar el nostre projecte i demanar la col·laboració dels companys i companyes per escollir el cartell més clar i entenedor.

Per votar, cada infant utilitzava un cub de regleta d’unitat que col·locava damunt del disseny que preferia. Després fèiem el recompte i anotàvem els resultats a la nostra graella. També vam preparar una graella pels mestres, perquè la seva opinió també és important i ells també comparteixen aquest espai amb nosaltres.

Amb aquesta experiència hem descobert que, quan volem crear una eina útil per als altres, és molt important escoltar diferents opinions. També hem après que les matemàtiques ens poden ajudar a prendre decisions reals, organitzant dades, comptant vots i interpretant resultats. A poc a poc, el nostre cartell va agafant forma i cada vegada està més pensat per ajudar tota l’escola.

MESUREM, PENSEM I CONSTRUÏM

Eva Valls15/05/26  

Les grans obres no són força, sinó perseverança.

 Samuel Johnson

Des de fa temps, les Alícies hem estat donant forma al nostre hotel d’invertebrats, un projecte que ens està ajudant a observar, pensar i construir conjuntament. Fa uns mesos, quan vam iniciar aquesta proposta, vam dedicar una estona imaginant com podria ser aquest espai i quins materials necessitaríem per crear-lo. Totes aquestes propostes van quedar recollides a les nostres llibretes: palla, canyes, fusta foradada, pals, pinyes i molts altres elements naturals que poden convertir-se en refugi per a petits éssers vius.

En aquest context, a principis d’aquest mes de maig i després de tenir l’estructura de l’hotel muntada, vam recuperar totes aquelles idees inicials amb l’objectiu de recordar-les i començar a portar-les a terme. A partir d’aquí, vam observar quins materials havíem pogut reunir finalment, molts dels quals recopilats gràcies a la participació i col·laboració de les famílies, que ens han ajudat aportant diferents elements naturals per al nostre hotel d’invertebrats. Amb tots aquests materials, vam començar un procés de diàleg i organització per decidir com els distribuiríem dins les diverses seccions de l’hotel.

Durant tot el matí vam compartir idees, escoltar opinions i revisar algunes eleccions. Aviat ens vam adonar que no qualsevol material podia col·locar-se directament dins l’estructura: tant les canyes com alguns pals eren massa llargs i s’haurien d’ajustar a les mides de l’hotel. Aquesta descoberta ens va fer entendre la importància de mesurar abans d’actuar, d’anticipar-nos i de treballar amb exactitud  perquè totes les peces encaixessin bé.

Després del pati vam començar a treballar i, organitzats en petits grups, alguns infants van començar a mesurar les canyes mentre que d’altres s’encarregaven de calcular la longitud dels pals. A la tarda vam posar-nos a tallar canyes en petits grups, una feina que ens va fer suar de valent! 

A partir d’aquella tarda, entre converses, proves i decisions compartides, hem anat avançant en la preparació dels diferents materials que formaran part del nostre hotel d’invertebrats: recollint pinyes i escorça, i enrotllant cartró ondulat per posar-lo dins dels plàstics.

Més enllà del resultat final, aquest procés ens ajuda a comprendre la importància del treball en equip, de la paciència i de la dedicació. Cada decisió que prenem requereix atenció, temps i observació, i ens fa adonar que crear un espai conjunt implica molt més que simplement unir materials.

I avui, finalment, hem acabat aquest element del nostre espai “Món Menut”, i ja el tenim penjat on voliem! A poc a poc tot el nostre disseny va prenent forma!

LES MANS AL FANG

Eva Valls15/05/26  

“La ceràmica és un dels testimonis més valuosos per comprendre la vida quotidiana de les primeres comunitats agrícoles.” 

Joan Santacana Mestre 

Aquestes darreres dues setmanes, el grup de geòlegs i geòlogues hem estat immersos en la preparació del tancament del projecte de comunitat. La nostra missió és ben especial: conèixer a fons com es feia la ceràmica durant el neolític per poder explicar, pas a pas, el procés que seguien els homes i dones de la prehistòria.

Tot va començar recordant alguns dels aprenentatges que vam fer durant l’estada al CdA de la Noguera. Allà ens van explicar que, tot i que al final del paleolític ja es coneixia la ceràmica, la vida nòmada no era compatible amb uns objectes tan delicats i difícils de transportar. Va ser amb el neolític, quan les persones van començar a establir-se en un mateix lloc i a crear poblats permanents, que la ceràmica es va convertir en un gran avenç per a la vida quotidiana. Gràcies a ella podien conservar aliments, cuinar o emmagatzemar aigua i cereals.

Per començar la nostra investigació, vam visualitzar dos vídeos que ens van ajudar a situar-nos en els diferents usos i tècniques de la ceràmica neolítica. A partir d’aquí, entre tots i totes vam anar recordant, compartint i organitzant la informació que ja coneixíem, complementant-la amb nous descobriments. A poc a poc, vam entendre que darrere d’una simple peça de fang hi havia molta observació, paciència i habilitat.

Però aprendre les tècniques no era suficient. Si realment volíem explicar-les bé, calia experimentar-les en primera persona. I així ho vam fer. El primer dia, a partir d’un fragment de fang, vam modelar una peça de ceràmica utilitzant la tècnica del pessic. Amb les mans, i treballant a poc a poc el fang, vam anar donant forma als recipients tal com ho haurien fet els primers agricultors i agricultores del neolític.

Aquest dimecres vam tornar-hi, però aquesta vegada vam provar la tècnica del colombí, també coneguda com la tècnica dels xurros. D’entrada ens semblava més interessant i potser fins i tot més senzilla: fer tires de fang i anar-les superposant per construir la peça. Però ben aviat vam descobrir que unir-les correctament i aconseguir que la ceràmica quedés estable no era tan fàcil com semblava. Després de posar-ho en pràctica i comentar-ho entre tots i totes, vam decidir que, per al taller del tancament del projecte, documentarem la tècnica del pessic, ja que ens ha resultat més assequible i entenedora per explicar-la.

La part final del procés, però, era comuna a totes dues tècniques: la decoració. Durant el neolític, les persones van començar a embellir els objectes que creaven utilitzant elements naturals com pals, petxines o pedres per marcar formes i dibuixos sobre el fang encara humit. Nosaltres també ho vam fer, i cada peça va acabar tenint una decoració única i personal.

Aquestes setmanes ens han ajudat a entendre que la ceràmica no és només una tècnica artesanal, sinó també una finestra oberta al passat. A través del fang hem pogut apropar-nos una mica més a la vida dels homes i dones del neolític, descobrint com la creativitat, la necessitat i l’experiència van transformar la seva manera de viure.

ENS REPARTIM LES TASQUES

docent215/05/26  

“Sols podem fer molt poc; junts podem fer molt.” — Helen Keller

A mesura que la nostra auca anava prenent forma, els Tintins ens vam adonar que el projecte era cada vegada més gran. Ja no es tractava només d’investigar la història de l’escola o d’organitzar els esdeveniments en una línia del temps. Ara havíem de dibuixar, escriure, pintar, corregir, preparar materials digitals i donar a conèixer tota la feina que estàvem fent.

Davant d’aquest repte, vam decidir organitzar-nos en diferents departaments de treball. Cada Tintín va poder escollir aquell espai on se sentia més còmode, on pensava que podia aportar més i que connectava millor amb els seus interessos i habilitats.

Així van néixer els departaments de dibuixants, escriptors, pintors, correctors i màrqueting. Tot i tenir funcions diferents, tots compartien un mateix objectiu: construir una auca que expliqués la història de la nostra escola.

Per ajudar-nos a treballar de manera organitzada, també vam elaborar una graella de seguiment. En ella hi anotàvem les tasques que tenia cada departament, les persones responsables i l’estat en què es trobava cada feina. Aquesta eina ens ha ajudat a planificar-nos, fer seguiment del projecte i prendre consciència de tot el treball que hi ha darrere d’una creació col·lectiva.

Aquesta experiència ens ha permès descobrir que els grans projectes necessiten organització, responsabilitat i confiança en la feina dels altres. També hem entès que totes les tasques són importants i que el resultat final és possible gràcies a l’esforç de moltes persones treballant amb un objectiu compartit.

Aquesta manera de treballar està molt relacionada amb el currículum d’Educació Primària, ja que fomenta l’autonomia, la presa de decisions, la cooperació, la responsabilitat i la capacitat d’organitzar-se per assolir objectius comuns.

Ara que cada Tintín ha trobat el seu lloc dins del projecte, és el moment de començar a donar vida a la nostra auca.

FER-SE AMICS DE LES MATEMÀTIQUES

Ivet Dominguez15/05/26  

“Les matemàtiques, ben mirat, no posseeixen només veritat, sinó una bellesa suprema.”

Bertrand Russell

Fa dies que, d’entre les moltes coses que vam acordar del nostre projecte d’aula, vam decidir construir algun tipus de fanalet per l’espectacle. Representen un dels símbols visuals més reconeixibles del Japó tradicional. La seva llum simbolitza espiritualitat, protecció, celebració, calidesa i hospitalitat. Els podem trobar en festivals, temples, teatre, carrers, negocis… Ajuden a crear una atmosfera tranquil.la i màgica, molt associada amb l’estètica japonesa.

Els fanalets van arribar al Japó fa segles des de la Xina, però els japonesos els van adaptar al seu propi estil. Durant el període Període Edo es van popularitzar molt perquè eren lleugers, plegables i pràctics per il·luminar carrers, cases i negocis.

Hem investigat i hem vist que normalment estan fets amb una estructura fina de bambú coberta de paper washi, amb una espelma o llum a dins. A classe, hem aportat diversos materials, hem fet proves i prototips fins aconseguir un model que ens ha semblat bonic per acompanyar el teatre.

Però veure com construir-los no ha estat tan sols una activitat plàstica creativa, sinó un conjunt de reptes matemàtics que ens han fet trencar el cap!.

Primerament hem recuperat la idea bàsica de les figures planes i els cossos geomètrics. Com passar del pla al volum. Hem identificat el cos final, el prisma, o dit d’una altra manera, un cub sense les tapes. Per fer el cub necessitem quadrats, però quants? I si no volem les tapes? Després d’aquest primer entramat, hem observat els materials utilitzats per fer el prototip i hem anat anotant-nos què necessitàvem i per què.

Els 4 quadrats els volíem seguits en una tela, per tal de poder-la plegar i muntar el prisma. Amb els bastonets de fusta hem marcat els costats rectes i paral·lels de cada quadrat. Per tant, quants pals de fusta necessita cadascú per fer el seu fanalet? Penseu, penseu…

Era el moment, en pla, de fer els dibuixos a cada cara i pintar-los, segons el disseny fet per cadascú. Ben pintats els havíem d’aixecar, amb la pistola de silicona a l’altra mà!. Això no era tot, l’interior calia reforçar-lo i en aquest moment apareixen les diagonals. Amb un parell de palets de fusta més estrets els hem anat enganxat allà on tocava, a les arestes. Ara ja eren més resistents!.

Som en aquest camí de construcció, pensant en com posarem l’ansa per agafar-los i el llumet interior. La il.lusió és creixent i entre dibuixos d’inspiració japonesa, construint, provant i repensant, com qui no vol la cosa, ens fem amics i amigues una vegada més de les matemàtiques.

Quan els jocs també ens ensenyen

docent215/05/26  

“El joc és la forma més elevada d’investigació.” — Albert Einstein

Els Tintins hem descobert que darrere de cada joc de taula s’hi amaguen molts més aprenentatges dels que sembla a primera vista. Jugar no és només passar una bona estona: també és escoltar, respectar torns, seguir acords, acceptar resultats i conviure amb els altres.

Durant aquest trimestre ens trobàvem sovint amb una situació repetida: volíem jugar a algun dels jocs de l’aula, però no sempre sabíem ben bé com començar. En alguns casos no enteníem les instruccions originals, ja que estaven escrites amb un vocabulari massa complex. Altres vegades cadascú explicava les normes d’una manera diferent, apareixien dubtes a mig joc o sorgien conflictes perquè algú interpretava les regles al seu aire.

Davant d’aquesta realitat, vam decidir buscar una solució conjunta. Així va néixer el repte d’elaborar les nostres pròpies instruccions dels jocs de taula de l’aula, adaptades al nostre llenguatge i pensades perquè qualsevol infant les pugui entendre i utilitzar.

Entre tots i totes vam analitzar quina informació era realment imprescindible perquè un joc funcionés correctament. Vam acordar que cada fitxa havia de contenir el material necessari, l’objectiu del joc, la preparació, les normes, la puntuació i algunes estratègies per ajudar a jugar millor. També vam fer fotografies dels jocs i del material per facilitar encara més la comprensió.

Tot aquest procés ens ha fet veure que aprendre a jugar també és aprendre a pensar i a relacionar-nos. Quan entenem unes instruccions, entrenem la comprensió lectora. Quan expliquem normes amb claredat, millorem l’expressió oral i escrita. Quan acceptem torns, resultats o desacords, desenvolupem la paciència, l’autocontrol i l’empatia. I quan busquem estratègies, activem la lògica, la memòria i la presa de decisions.

A més, molts dels jocs també ens han ajudat a treballar les matemàtiques de manera vivencial i significativa: comptar punts, comparar quantitats, anticipar moviments, seguir seqüències o calcular possibilitats. Sense adonar-nos-en, les matemàtiques apareixen constantment mentre juguem.

Aquesta experiència ens ha permès conèixer millor els jocs que tenim a l’aula, aprendre a jugar-hi amb autonomia i entendre que les normes no són un obstacle, sinó una eina perquè tothom pugui participar amb justícia i respecte.

Perquè, al cap i a la fi, quan aprenem a jugar bé… també aprenem a conviure millor.

HI HA ESTACIONS QUE NO NOMÉS PASSEN… ES VIUEN.

Núria Vinyals14/05/26  

“La primavera és la manera que té la natura de dir: tornem-hi.”

— Robin Williams 

Recentment hem rebut una visita molt especial a l’escola: la senyora primavera.

Amb el conte “Benvinguda primavera”, ens ha anat guiant per descobrir tots els canvis que aquesta estació porta al nostre entorn. A través de la seva història, hem observat com la natura es transforma: els arbres es tornen a omplir de fulles, les flors comencen a aparèixer, els colors es fan més vius i els animals es mostren més actius entre altres canvis.

Els infants han escoltat amb molta atenció, deixant-se captivar per la màgia del relat i participant activament en tot allò que anava succeint. La posada en escena, plena de colors, objectes i detalls, ha ajudat a fer encara més significativa l’experiència.

Aquesta proposta ens ha permès connectar el conte amb la realitat, posar paraules als canvis que ja comencem a veure al nostre entorn i despertar la curiositat per tot allò que ens envolta.

Més enllà del conte, hem compartit un moment col·lectiu, ple d’emoció i sorpresa, que ens convida a mirar el món amb ulls atents i curiosos.

La primavera ja és aquí… i nosaltres l’hem començat a viure junts.

Conèixer els canvis en les estacions és una de les competències que es recullen al currículum d’educació infantil: Explorar l’entorn amb curiositat, observant els canvis i participant en propostes d’indagació.

PROCÉS PARTICIPATIU

Eva Valls14/05/26  

“La participació és la manera de transformar les idees en realitat.”

Paulo Freire

Aquest curs, l’Ajuntament de Vilanova del Camí ha tornat a posar en marxa el procés participatiu municipal. Dins d’aquest projecte, les escoles també disposem d’una partida econòmica pròpia que permet als infants decidir col·lectivament quines millores o propostes es destinaran al seu centre. D’aquesta manera, els nens i nenes poden viure en primera persona què significa participar, opinar i prendre decisions que tenen un impacte real en la comunitat educativa.

En aquesta ocasió, els infants de l’escola, des de Patufets fins a Matildes, han pogut escollir entre quatre opcions de millora: la instal·lació d’estors a les aules de petits, la col·locació d’estors al primer pis, la millora de la sonorització i del projector del gimnàs o la incorporació de gespa artificial en una zona del pati.

Precisament, aquesta última proposta estava estretament vinculada amb el nostre projecte d’aula. Les Alícies havíem inclòs la gespa artificial dins del disseny del nou espai de pati que estem preparant amb tanta il·lusió, esforç i dedicació. Per aquest motiu, ens vam oferir voluntàriament per assumir una de les tasques més importants del procés: el recompte oficial dels vots de tota l’escola.

A partir d’aquí, vam iniciar una feina intensa, rigorosa i molt enriquidora que ens ha permès donar sentit real als aprenentatges matemàtics treballats a l’aula. Organitzats en petits grups, ens vam encarregar de recollir les butlletes de votació de totes les classes i de sistematitzar-ne els resultats. Cada grup tenia la responsabilitat d’analitzar una part del recompte i calcular quants vots havia obtingut cadascuna de les propostes.

Tanmateix, l’objectiu d’aquesta experiència anava molt més enllà d’obtenir un resultat final. Durant el procés, havíem d’observar els companys i companyes del nostre grup, ajudar-los quan ho necessitaven i compartir les diferents estratègies matemàtiques utilitzades per arribar als resultats. Cadascú va poder seguir el seu propi camí: alguns van manipular regletes i desenes i unitats; altres van escollir resoldre-ho mitjançant una suma d’aranya, i hi ha qui va decidir comptar d’un en un cada vot de la gràfica representat amb un quadradet de color.

Així doncs, l’èxit del grup hi era quan tots els seus integrants eren capaços de comprendre i explicar el procediment seguit, aspecte que en molts dels grups va demanar-los un exercici de cooperació, ajuda mútua i construcció compartida del coneixement.

Paral·lelament, vam elaborar diferents suports visuals per tal de fer visibles els resultats a tota la comunitat educativa. L’objectiu era que el procés fos transparent i accessible, i que tothom pogués comprendre com s’havien obtingut els resultats finals.

Finalment, vam presentar els resultats a la Marta, la directora de l’escola, i li vam explicar tota la feina que havíem dut a terme. La proposta més votada va ser la millora de la sonorització i del projector del gimnàs i, en un primer moment, això ens va fer dubtar sobre la viabilitat del projecte de la gespa artificial. Així i tot, poc després vam rebre una resposta molt positiva que confirmava que, tot i la segona posició, el projecte podria tirar endavant.

Ara cal que continuem avançant i començar a rumiar què cal fer perquè la gespa artificial acabi sent una realitat.

DONANT FORMA A LES NOSTRES VINYETES

docent213/05/26  

“Els detalls no són els detalls. Els detalls fan el disseny.” — Charles Eames

Després d’elaborar la línia del temps que donaria estructura a la nostra auca, els Tintins vam començar una nova fase del projecte: donar forma a cadascuna de les vinyetes que explicarien la història de la nostra escola.

La línia del temps final estava formada per 29 escenaris diferents. Cada un d’aquests escenaris es convertiria en una vinyeta de l’auca i, per tant, calia decidir molt bé què hi havia d’aparèixer. Abans de començar a dibuixar, vam veure que necessitàvem tenir molt clar què volíem representar i quina informació era imprescindible perquè qualsevol persona pogués entendre aquell moment de la història.

Per això, en gran grup, vam anar construint una fitxa per a cadascuna de les vinyetes. En una banda hi descrivíem la imatge que volíem dibuixar i, a l’altra, recollíem la informació més important que explicava el context d’aquell moment.

Aquesta tasca ens va obligar a observar amb molta atenció els diferents espais i elements que formen part de la identitat de la nostra escola. Vam pensar quins llocs havien d’aparèixer, quines persones hi havien de sortir i quins detalls eren imprescindibles perquè la vinyeta transmetés el missatge que volíem explicar. El vestíbul, els passadissos, les aules, les mestres, els infants i molts altres elements van anar apareixent a les nostres converses.

A poc a poc vam descobrir que crear una vinyeta no consisteix a dibuixar-ho tot, sinó a seleccionar allò que és més important. Havíem de sintetitzar la informació, destacar els aspectes més representatius i prendre decisions compartides sobre què ajudava realment a explicar la història de l’escola.

Aquest procés ens ha ajudat a desenvolupar habilitats molt importants relacionades amb la comunicació visual. Hem après a identificar la informació rellevant, a distingir les idees principals de les secundàries i a entendre que una imatge també comunica i explica històries.

Aquesta activitat també connecta amb diferents aprenentatges del currículum d’Educació Primària. D’una banda, ens ajuda a comprendre i produir textos multimodals, combinant imatges i informació escrita per comunicar un missatge. De l’altra, treballem la capacitat de seleccionar informació rellevant, sintetitzar idees i organitzar-les de manera coherent. A més, en haver de representar esdeveniments de la història de l’escola, continuem desenvolupant la comprensió del pas del temps, la seqüenciació d’esdeveniments i la construcció d’una mirada crítica sobre el nostre entorn més proper. Tot això es complementa amb el treball cooperatiu, l’escolta activa i la presa de decisions compartides, aspectes imprescindibles per construir projectes col·lectius.

També hem continuat treballant la capacitat d’arribar a acords, escoltar les aportacions dels companys i construir un projecte compartit. Moltes vegades hi havia diverses idees possibles, però entre tots hem anat trobant aquelles opcions que representaven millor el que volíem transmetre.

Ara que ja tenim definides les vinyetes i els seus elements principals, estem preparats per fer el següent pas: començar a transformar totes aquestes idees en dibuixos i rimes que donaran vida a la nostra auca.

Cada vegada la història de la nostra escola pren més forma, i nosaltres tenim la sensació que ja no només l’estem investigant… sinó que també l’estem explicant.