GRAN EXHIBICIÓ AL DSB TRIAL AMB LA MARIA LÓPEZ

Toni Ruiz24/05/26  

“Com més difícil és la victòria, més gran és la felicitat de guanyar.” — Pelé

Després d’investigar l’apassionant món del motociclisme durant tot el curs, els i les Pinotxos hem culminat el nostre projecte amb la visita al DSB Trial de la Pobla de Claramunt (@dsbtrial), gràcies a l’hospitalitat del David Sánchez Bosch, tiet de la Cloe.

Ha estat una tarda molt emocionant, on hem après encara més coses sobre el trial, de la mà de la nostra campiona la MARIA LÓPEZ (@m.lopez4)! Hem gaudit d’un entrenament de la Maria al circuit, veient com practica i com es posa a punt per a les competicions.

El primer que fa la Maria abans d’entrenar, és escalfar el cos. En aquesta ocasió, com ha vingut ràpidament després de plegar de la feina, no ha pogut escalfar tot el que necessita, ja que no disposàvem de gaire temps. Tot i això, hem escalfat amb ella, amb moviments molt similars als que duem a terme quan despertem el cos a l’escola.

En segon lloc, reconeix el terreny, caminant entre les roques i escollint la via adequada per començar a saltar. Ha començat per unes roques senzilles i, a mesura que ha anat entrant en matèria, ha anat complicant el recorregut. Els i les Pinotxos l’han ajudat a escollir algunes de les roques. En aquesta ocasió, la Maria no tenia l’ajuda del seu motxiller, que és la persona que l’ajuda en l’assessorament tècnic, en la inspecció visual del terreny i en l’assistència física, així com en el suport psicològic. Els i les Pinotxos l’hem volgut ajudar una mica.

En tercer lloc, la Maria puja a la moto i comença a mostrar-nos la seva habilitat per saltar obstacles i per redirigir la moto quan es queda travada en espais reduïts. Cada traçat el fa diverses vegades, d’aquesta manera, cada cop ho fa millor, posant menys peus a terra o trigant menys. Al trial, tal com ens explica, el més important no és anar ràpid, sinó saltar els obstacles posant el mínim de peus a terra per recolzar-se o estabilitzar-se.

Com hem pogut comprovar, la pràctica és essencial per millorar i la Maria practica molt, per això guanya tantes competicions a una disciplina tan complicada i dura. Ens ha demostrat que és valenta i treballadora, i ens ha ensenyat que, si posem esforç i ganes als nostres somnis, arribarem allà on vulguem.

En aquesta aventura ens han acompanyat les nostres famílies, que no s’ho volien perdre, i hem pogut viure plegats aquesta gran experiència.

PLAY AND THINK LIKE A COMPUTER

Laura Lorenzo23/05/26  

“Computations are everywhere, once you begin to look at things in a certain way”

Rudy Rucker

Computational thinking is a foundational problem-solving process that involves breaking down complex challenges, identifying patterns, ignoring irrelevant details, and developing step-by-step algorithms. Computers work this way but, far from just programming, computational thinking is a universally applicable way to deal with everyday life problems like adapting a recipe for a large group of people to assembling a piece of furniture. 

In our last session of Martamàtiques with the families, we had fun together while playing some games specially designed to put into practise these thinking strategies. 


Algoracing is a board game for 4 players in which we have to program rovers to move along the board. It took a while to read all the instructions because there were a lot of things to consider: the setup, the cards to program the algorithms, the objective, the “obstacles” in our way… When we got to play we discovered that it was quite simple to play and design the algorithms but it was a bit more complicated to try to make the most of our cards and be efficient. This efficiency implied a lot of strategy and decomposition that quite often led all of us to mistakes that helped us learn!

Circuit challenge is a very fun logic game in which you have to create a path to lead the ball to find its destination.  Following the instructions to put the pieces and thinking how to place them properly involved a lot of spatial knowledge that enhanced. It seemed very simple because we started by trying our solutions piece by piece. When we were encouraged not to test our solution until the end, we realised that it was quite simple to make mistakes! 

This also happened in Laser Maze, a game in which you have to play with mirrors to make the laser reach the target piece. 

The biggest surprise for us all was Quadrilla. Apparently we thought it was “simply” a marble circuit and we tended to play with it. After reading carefully the instructions and interpreting the pictures, we realized that it was much more complex: we had to build the maze in such a way that the marbles fell in a specific sequence!

In order to do so, it was necessary to plan ahead all the movements taking into account variables like speed and position. The simplest game turned out to be the most similar to a computer. 

We will definitely need to play and practise more to master the games but we really understood that computational thinking is  structured human thinking. 

ELS BIÒLEGS CONTINUEM VIATJANT A LA PREHISTÒRIA

Angelica Garzas22/05/26  

Aquests dies, al grup dels Biòlegs, la nostra aula s’ha omplert de cordes, petxines, fang i moltes ganes d’experimentar. A poc a poc, continuem descobrint com vivien els primers humans, no només escoltant o mirant imatges, sinó també creant amb les nostres pròpies mans.

Una de les propostes que més ens ha emocionat ha estat la creació de collars inspirats en les joies de la Prehistòria. Amb fang blanc hem modelat petites dents d’animals i, mentre les observàvem i les transformàvem, anaven apareixent preguntes i converses molt interessants. Alguns infants imaginaven caçadors portant aquells collars, d’altres pensaven que potser servien per identificar els membres d’un grup o per decorar-se en moments especials.

La classe s’ha convertit en un petit taller prehistòric, on cada peça era diferent i especial.

També hem començat a experimentar amb els sons i la música. Utilitzant materials naturals com petxines, pals i cordes, els infants han descobert que, amb elements molt senzills, es poden crear objectes que fan soroll i produeixen ritmes diferents. Hem practicat com unir peces, com passar les cordes i fins i tot com fer nusos, una tasca que ens ha requerit molta concentració i ajuda entre companys.

Durant tot el procés hem anat fent fotografies dels diferents moments de treball. Ens ha agradat molt poder observar després les imatges i veure com, pas a pas, les nostres idees anaven prenent forma.

Més enllà del resultat final, el més important ha estat compartir, provar, equivocar-nos i tornar-ho a intentar. A través d’aquestes experiències, els infants continuen apropant-se a la manera de viure dels primers humans d’una forma vivencial, creativa i significativa.

Els Biòlegs seguim investigant… i cada vegada la Prehistòria ens sembla una mica més propera

CUIDANT DETALLS ENTRE ELS ASSAJOS

Ivet Dominguez22/05/26  

“Tot infant és un artista. El repte és continuar sent-ho quan creixem.”

Pablo Picasso

Enfilant les darreres setmanes abans de l’espectacle, és el moment de pensar en els detalls que cuidaran i arrodoniran tot el que hem treballat al llarg d’aquest temps. Entre els assajos sorgeixen idees que cal recollir per millorar i aprofundir amb tot el què volem mostrar. Cal dir que hi ha molts ulls d’adult que s’apropen aquests dies i ens donen la seva visió i consells, que no dubtem en incorporar. Assajar és fer i provar per encara més millorar. Gràcies a les Martes!

Seguim insistint molt en el treball de la projecció de la veu, ja que ens és força complicat omplir la immensitat del gimnàs, sent conscients que haurem d’arribar a totes les orelles. Tenim més clars els espais i els moviments que s’aniran desenvolupant, també anem incorporant una mica més de gest, la mirada i l’expressió, buscant la naturalitat i l’acompanyament de tot el text que hem memoritzat. En aquests moments podem dir que ja tots hem fet la feina d’e memoritzar d’estudiar i la majoria tenim clar quan, i després de qui, ens toca parlar. Anem polint la vocalització i l’entonació, mentre ens venen riures de les pròpies errades… Quin munt d’anècdotes per recordar!.

Els elements que aniran participant en l’obra han de seguir una mateixa línia i estètica. Cal cuidar com farem vestir el monjo, com presentarem els quimonos, com escombrarem i recollirem els pètals de cirerer, com es mouran i miolaran els gats, com es mostraran les geishes, com farem un sol naixent i un llarg etc.

Musicalment treballem en la interpretació d’una cançó que ja esdevé tot un himne a la nostra classe i ballem una dansa enèrgica, que ens deixa rebentats! Gràcies Angèlica i Carla!

Aquests dies prenem el gimnàs a molts grups de la nostra escola. Mai diríem prou als assajos, en gaudim i els necessitem per coordinar infinitat de coses que no es veuen, però que passen en un espectacle, mentre se succeeixen les escenes. Tenim els nervis a flor de pell!.

Recordeu: us esperem el proper dijous 28 de maig. Infants i mestres pel matí, famílies per la tarda.

Tot és a punt per començar!

DESCOBRIM I JUGUEM AMB EL PARACAIGUDES!

Cesc Vila22/05/26  

Com afirma Francesco Tonucci (2015), “els infants aprenen millor quan juguen, experimenten i comparteixen vivències amb els altres”

Aquest inici de maig, els nens i nenes de Patufets, Pinotxos i Tabalugues, hem descobert un material molt especial: el paracaigudes. Quan el vam veure per primera vegada, el vam observar amb molta curiositat i vam parlar sobre què podia ser. Entre tots i totes vam compartir les nostres idees i vam imaginar coses diferents!

Després vam començar a jugar-hi i vam descobrir tot el que podíem fer amb ell. Vam fer diferents jocs movent-lo amunt i avall, fent-lo volar ben alt i treballant tots junts perquè les activitats sortissin bé. Ens va agradar molt perquè per a molts de nosaltres era una experiència nova i no hi havíem jugat gaire vegades.

A través del paracaigudes hem après moltes coses sense adonar-nos-en. Hem treballat la coordinació dels nostres moviments, l’atenció i la capacitat d’escoltar. També hem après a col·laborar amb els companys i companyes, ja que tots havíem de participar per aconseguir que els jocs funcionessin. Compartir, esperar i ajudar-nos són aspectes molt importants que anem aprenent en aquestes edats.

Aquestes activitats formen part dels aprenentatges que fem a Educació Infantil, on descobrim el nostre cos, aprenem a relacionar-nos amb els altres i gaudim del joc com una eina per créixer i aprendre.

Ens ho hem passat molt bé jugant amb el paracaigudes i hem gaudit molt compartint aquesta experiència amb els nostres companys i companyes. Ha estat una activitat plena de rialles, descobertes i moments molt divertits!

EL GRUP GROC ACABA EL SEU MURAL SOBRE LES RESTES DEL BOSC♻️

docent122/05/26  

Aquests darrers dies, els nens i les nenes del Grup Groc hem estat treballant amb molta il·lusió en un mural molt especial. Després d’investigar i observar els elements que podem trobar al bosc, hem après a classificar-los segons el tractament que necessiten.

Al nostre mural expliquem quines són les restes naturals que cal deixar al bosc perquè la natura mateixa les pugui descompondre, com ara fulles, branques o pinyes, i quines són les restes que hem de recollir perquè puguin ser reciclades correctament, com els envasos, les llaunes o els papers.

Un cop acabat el mural, hem fet un pas més i l’hem convertit en un tríptic informatiu. Així podrem compartir tot el que hem après amb els nostres companys i companyes de l’escola durant la sortida que farem el pròxim 3 de juny.

Estem molt contents de la feina feta i tenim moltes ganes d’explicar-la a tothom!

OBRIM EL PAQUET MÉS ESPECIAL DEL PROJECTE

Mireia Puig21/05/26  

Aquesta setmana vivim un moment molt especial perquè, per fi, arriba el cartell inclusiu definitiu del nostre projecte. El Toni ens porta un paquet molt especial i, només veure’l, els Tabalugues ràpidament diuen que segurament és el cartell que estàvem esperant amb tanta il·lusió.

El desemboliquem amb molt de compte perquè a la caixa hi posa “fràgil”. Quan el veiem, ens quedem ben meravellats de com ha quedat de bonic. Ens fa molta il·lusió veure el resultat final d’una feina que hem preparat entre tots i totes.

Ràpidament anem fins al Parc del Patufet per veure com queda col·locat al seu lloc. Ens agrada molt veure que el nostre cartell pot ajudar a fer el parc més inclusiu i accessible per a tothom.

També convidem la Cristina perquè li volem ensenyar el resultat final, ja que ella també forma part d’aquest projecte tan important per a nosaltres. Amb aquesta activitat treballem la participació, la cooperació i el compromís amb la comunitat, aprenent que entre tots podem fer espais més respectuosos i inclusius.

El divendres 29 de maig, durant la festa del 20è aniversari de l’escola, farem la inauguració oficial del cartell.

UNA SORTIDA BEN ORGANITZADA

Mireia Puig20/05/26  

Avui ens encarreguem de preparar el programa de la sortida del dia 3 de juny. Primer pensem i escrivim en un full totes les activitats que tenim previstes fer aquell dia, posant també l’horari concret de cadascuna. Ho escrivim primer amb llapis i, quan ja ho tenim revisat, ho resseguim amb retolador negre perquè quedi més polit i entenedor.

També estem molt atents a escriure sense faltes d’ortografia, perquè volem penjar el programa a la web i volem que quedi molt ben escrit i presentat. La Mireia ens ajuda a fixar-nos en les paraules i a adonar-nos que, de vegades, una lletra sona d’una manera però s’escriu d’una altra. D’aquesta manera treballem la competència lingüística, ja que practiquem l’escriptura, l’ordenació de la informació, la revisió dels textos i l’ús correcte de l’ortografia en una situació real i funcional.

Després, la Mireia s’encarrega de posar-ho tot ben bonic al Canva, preparant un disseny clar i atractiu perquè tothom pugui veure fàcilment el programa de la sortida.

“Aprendre a escriure és aprendre a pensar.” David Bueno

ELS PINTORS: DONANT VIDA ALS DIBUIXOS

docent220/05/26  

“El color és un poder que influeix directament en l’ànima.” — Wassily Kandinsky

Quan els dibuixos ja estaven acabats, va arribar el torn del departament de pintors. La seva feina consistia a donar color i vida a totes les vinyetes de la nostra auca.

Abans de començar, vam entendre que pintar no era només omplir espais de color. Perquè l’auca tingués coherència, calia que els mateixos personatges i espais mantinguessin sempre una aparença similar. Si una mestra portava una peça de roba d’un color determinat o si un espai tenia unes característiques concretes, aquestes havien de repetir-se al llarg de totes les vinyetes on apareixien.

Els pintors també es van encarregar de resseguir els dibuixos per reforçar-ne els contorns i fer-los més clars i visibles. Aquesta feina requeria molta precisió, concentració i paciència, ja que qualsevol detall podia ajudar a millorar la qualitat final del projecte.

A mesura que les vinyetes s’anaven omplint de color, vam veure com la nostra auca començava a transformar-se. Allò que fins feia poc eren esbossos i idees es convertia en escenes plenes de vida que explicaven la història de la nostra escola.

Aquesta experiència ens ha ajudat a desenvolupar la sensibilitat artística, l’atenció als detalls i la capacitat d’observar. També hem après que els colors no només decoren, sinó que ajuden a identificar personatges, espais i situacions.

A nivell curricular, aquesta tasca està molt vinculada a l’educació artística, la representació visual i la comunicació a través de diferents llenguatges. A més, també hem treballat la responsabilitat i la constància, ja que cada color aplicat formava part d’un projecte compartit.

Gràcies a la feina dels pintors, la nostra auca va començar a semblar-se cada vegada més a la que havíem imaginat des del principi.

Els Tintins fan els deures?

docent219/05/26  

“Aprendre és descobrir que una mateixa idea es pot mirar de moltes maneres diferents.”

Aquest matí, a la classe dels Tintins, hem començat el dia revisant qui havia portat els deures fets. Del total de 24 alumnes que avui érem a l’aula, només 8 havien portat la feina al moment abans de les 9 del matí.

A partir d’aquesta situació real, hem obert una conversa molt sincera sobre què havia passat. Alguns alumnes tenien la feina feta però se l’havien deixat a casa. D’altres no l’havien pogut imprimir a temps o no havien demanat ajuda abans de començar l’escola. I també hi havia qui reconeixia que no havia tingut prou organització o no havia acabat la tasca.

Més enllà dels deures, aquesta estona ens ha servit per reflexionar sobre la responsabilitat, la planificació i la manera com afrontem els petits problemes que apareixen en el dia a dia. Sovint, aprendre també implica adonar-nos de què podem millorar i pensar estratègies perquè la propera vegada surti millor.

Després de conversar-ho, hem volgut representar a la llibreta el número 24, que era el total d’alumnes presents avui a classe. La consigna semblava senzilla: representar-lo fent un rectangle de quadradets sense que sobrés cap espai. Però ben aviat hem descobert que darrere d’aquesta proposta hi havia molta més matemàtica del que imaginàvem.

Han començat a aparèixer diferents idees i estratègies. Un Tintín ha proposat fer una única tira de 24 quadradets. Una altra ha pensat que podia dividir-ho en dues tires de 12. Altres han descobert que també es podia representar fent quatre tires de sis quadradets o sis tires de quatre. Finalment, han aparegut noves opcions com tres tires de vuit o vuit tires de tres.

A través de la prova i error, de comparar resultats i d’observar els rectangles dels companys, hem arribat a una conclusió molt important: tot i que la forma canviï, el nombre representat continua sent el mateix. També ens hem adonat que fer 4 files de 6 quadradets és exactament el mateix que fer 6 files de 4 quadradets. El rectangle canvia d’orientació, però la quantitat continua sent 24. Sense adonar-nos-en, estàvem descobrint que, quan multipliquem, l’ordre dels nombres no canvia el resultat.

Aquest tipus d’activitats connecten plenament amb el currículum d’Educació Primària, ja que parteixen d’una situació quotidiana i significativa per desenvolupar el raonament matemàtic, la resolució de problemes, la representació espacial i la cerca d’estratègies diverses. A més, també treballen aspectes personals i socials com l’autonomia, l’organització, la reflexió sobre el propi aprenentatge i la capacitat d’analitzar errors o dificultats.

Els Tintins continuarem observant com evolucionen els deures i la nostra organització durant les properes setmanes. Perquè, moltes vegades, els aprenentatges més importants neixen precisament d’allò que vivim cada dia a l’aula.